Després de diverses setmanes d'expectació i preocupació sobre la situació econòmica del Banc Popular, l'entitat escollida per evitar la seva total fallida i fer-se amb el banc ha estat el Santander. El Govern ha intentat per diverses vies que el Popular mostrés una major solidesa cara a possibles compradors. Fins i tot arribant a regalar-li préstecs totalment lliures de risc.
La situació del Banc Popular ve de lluny. El que va ser nomenat en l'any 1993 el banc més rendibles del món, va començar la seva caiguda dos anys abans fins i tot de l'esclat de la crisi financera global. A l'abril de 2007, les accions del Banc Popular van tocar el seu màxim històric quan van arribar a cotitzar a 35,54 euros l'acció. El 2009, el dia que va fer fallida Lehman Brothers, les accions del Popular ja estaven al voltant dels 14 euros. Al maig de 2016 l'entitat es va veure obligada a buscar una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros. Els accionistes van pagar 1,25 euros per l'acció. Era una mort anunciada. La desfeta del Popular semblava no tenir solució.
La forta exposició al totxo -el banc acumulava 35.050 milions d'euros en actius immobiliaris problemàtics al març de 2017- sumat a la seva tardana reacció davant la crisi immobiliària que el va deixar fora de la compra d'actius per part del SAREB, van convertir els balanços del Popular en un problema de difícil solució. A tot això s'han sumat les dubtoses operacions d'ampliació de negoci en forjar una aliança amb l'entitat francesa Credit Mutuel per crear Targobank el 2011 i la compra del Banc Pastor a 2012.
Tot apuntava al que avui ha passat, però s'especulava molt sobre el desenllaç. ¿Rescat, venda o rescat encobert? Aquestes eren les opcions. Bankia, BBVA i Banco Santander sonaven a les quinieles. Fins i tot hi havia rumors que l'americana JP Morgan estava interessada. Emilio Saracho, ex-directiu del Banc Santander i ex-directiu de JP Morgan, lloc de director general al maig de 2016, s'afanyava a intentar netejar els balanços de l'entitat per donar-li un aspecte més atractiu per a la seva compra. El Ministeri d'Hisenda li va donar un cop de mà a costa d'asfixiar, una mica més, als ajuntaments.
El 2 de març de 2017, el Ministeri d'Hisenda va llançar un nou acord de la Comissió Delegada del Govern per a assumptes econòmics en què anunciava un nou pla d'impuls econòmic per a les administracions locals.
L'acord presentava dues mesures. D'una banda l'ampliació, un cop més, de la carència en el pagament de capital per tres anys en els préstecs que ja tenien els ajuntaments, els "pla de pagament a proveïdors" de 2012 i 2013. I com a nova mesura estrella, un nova línia de crèdits a un interès fix marcat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Però el tipus d'interès no és l'únic que no es va permetre negociar, els ajuntaments tampoc podien triar el banc que els concediria el préstec. Això ho tria Montoro, com ja va passar en el primer pla de pagament a proveïdors en què Montoro va repartir el sucós pastís de finançar milions d'euros en "factures als calaixos" als nou bancs més grans del país.
Aquests nous préstecs estaran avalats pel Govern central. De tal manera que, si un municipi falla en els seus pagaments, serà el Ministeri d'Hisenda qui paga directament al banc, descomptant aquesta quantitat de la Participació en els Impostos de l'Estat (PIE) que transfereix mensualment als municipis. Pel que, igual que el pla de pagament a proveïdors, són préstecs assegurats sense cap tipus de risc.
Per descomptat al municipi no li surt gratis el adherir-se a aquest nou pla econòmic. Els ajuntaments que sol·licitin els nous préstecs o la manca es veuen obligats a incrementar les seves taxes fins arribar a cobrir el 100% del servei públic. Això vol dir que l'ajuntament haurà d'incrementar les taxes d'escombraries, neteja o de cobraments de serveis, com l'ús de la piscina pública o l'expedició de documents.
Aquest no serà l'únic impost que veurà modificat l'ajuntament que demani aquest nou finançament, ja que Montoro els obligarà a treure tota exempció fiscal de l'Impost de béns immobles (IBI). També hauran d'augmentar l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) al coeficient màxim permès ni suprimir cap tipus de gravamen que ja s'estigués cobrant fins al moment. Tot això se suma a exigències de reduir personal, gastar el superàvit en amortitzar deute de manera anticipada o el tancament d'empreses públiques que no siguin sostenibles que ja imposen les vigents lleis Montoro.
http://www.ecorepublicano.es/2017/06/montoro-regalo-266-millones-en.html
La situació del Banc Popular ve de lluny. El que va ser nomenat en l'any 1993 el banc més rendibles del món, va començar la seva caiguda dos anys abans fins i tot de l'esclat de la crisi financera global. A l'abril de 2007, les accions del Banc Popular van tocar el seu màxim històric quan van arribar a cotitzar a 35,54 euros l'acció. El 2009, el dia que va fer fallida Lehman Brothers, les accions del Popular ja estaven al voltant dels 14 euros. Al maig de 2016 l'entitat es va veure obligada a buscar una ampliació de capital de 2.500 milions d'euros. Els accionistes van pagar 1,25 euros per l'acció. Era una mort anunciada. La desfeta del Popular semblava no tenir solució.
La forta exposició al totxo -el banc acumulava 35.050 milions d'euros en actius immobiliaris problemàtics al març de 2017- sumat a la seva tardana reacció davant la crisi immobiliària que el va deixar fora de la compra d'actius per part del SAREB, van convertir els balanços del Popular en un problema de difícil solució. A tot això s'han sumat les dubtoses operacions d'ampliació de negoci en forjar una aliança amb l'entitat francesa Credit Mutuel per crear Targobank el 2011 i la compra del Banc Pastor a 2012.
Tot apuntava al que avui ha passat, però s'especulava molt sobre el desenllaç. ¿Rescat, venda o rescat encobert? Aquestes eren les opcions. Bankia, BBVA i Banco Santander sonaven a les quinieles. Fins i tot hi havia rumors que l'americana JP Morgan estava interessada. Emilio Saracho, ex-directiu del Banc Santander i ex-directiu de JP Morgan, lloc de director general al maig de 2016, s'afanyava a intentar netejar els balanços de l'entitat per donar-li un aspecte més atractiu per a la seva compra. El Ministeri d'Hisenda li va donar un cop de mà a costa d'asfixiar, una mica més, als ajuntaments.
El 2 de març de 2017, el Ministeri d'Hisenda va llançar un nou acord de la Comissió Delegada del Govern per a assumptes econòmics en què anunciava un nou pla d'impuls econòmic per a les administracions locals.
L'acord presentava dues mesures. D'una banda l'ampliació, un cop més, de la carència en el pagament de capital per tres anys en els préstecs que ja tenien els ajuntaments, els "pla de pagament a proveïdors" de 2012 i 2013. I com a nova mesura estrella, un nova línia de crèdits a un interès fix marcat per l'Institut de Crèdit Oficial (ICO). Però el tipus d'interès no és l'únic que no es va permetre negociar, els ajuntaments tampoc podien triar el banc que els concediria el préstec. Això ho tria Montoro, com ja va passar en el primer pla de pagament a proveïdors en què Montoro va repartir el sucós pastís de finançar milions d'euros en "factures als calaixos" als nou bancs més grans del país.
Aquests nous préstecs estaran avalats pel Govern central. De tal manera que, si un municipi falla en els seus pagaments, serà el Ministeri d'Hisenda qui paga directament al banc, descomptant aquesta quantitat de la Participació en els Impostos de l'Estat (PIE) que transfereix mensualment als municipis. Pel que, igual que el pla de pagament a proveïdors, són préstecs assegurats sense cap tipus de risc.
Per descomptat al municipi no li surt gratis el adherir-se a aquest nou pla econòmic. Els ajuntaments que sol·licitin els nous préstecs o la manca es veuen obligats a incrementar les seves taxes fins arribar a cobrir el 100% del servei públic. Això vol dir que l'ajuntament haurà d'incrementar les taxes d'escombraries, neteja o de cobraments de serveis, com l'ús de la piscina pública o l'expedició de documents.
Aquest no serà l'únic impost que veurà modificat l'ajuntament que demani aquest nou finançament, ja que Montoro els obligarà a treure tota exempció fiscal de l'Impost de béns immobles (IBI). També hauran d'augmentar l'Impost de Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) al coeficient màxim permès ni suprimir cap tipus de gravamen que ja s'estigués cobrant fins al moment. Tot això se suma a exigències de reduir personal, gastar el superàvit en amortitzar deute de manera anticipada o el tancament d'empreses públiques que no siguin sostenibles que ja imposen les vigents lleis Montoro.
Però, més enllà de les condicions als municipis, hi ha una de les peculiaritat en aquest pla que té molt a veure amb el que ha passat avui amb el Banc Popular. Els municipis no poden triar el banc que els concedeixi el préstec, ni negociar el tipus d'interès tal com ja hem comentat. És l'ICO qui s'encarrega d'adjudicar l'entitat financera i de fixar el tipus d'interès, el qual es va fixar a l'0,96% per a tots els municipis. Pel que fa a les entitats encarregades de donar aquests préstecs, fonts de l'ICO informen que en total s'han concedit préstecs a ajuntaments per valor de 600 milions d'euros. La concessió d'aquests préstecs assegurances no han sortit a concurrència pública en cap moment, sinó que l'ICO i el Ministeri d'Hisenda els han repartit a dit.
El Banc Popular ha confirmat a El Salt que l'entitat ha concedit "66 nous finançaments per valor de 268 milions d'euros a 61 ajuntaments", a més de comunicar-nos que l'entitat ha estat "l'única que ha estat en totes les fases" del fons de finançament de les entitats locals. El que suposaria un 40% dels préstecs concedits, sempre segons les fonts de l'ICO.
Clotilde Cuéllar, regidora a Arganda del Rey, explica com es va produir la visita rebuda per part del Banc Popular per formalitzar -sense cap tipus de negociació ni comunicació per part d'Hisenda- el préstec: "No existeix cap expedient ni Hisenda s'ha dirigit a nosaltres. Va venir el Banc Popular amb un contracte proforma perquè ho firméssim a l'ajuntament sense cap tipus de negociació ". Cuéllar explica que "la Llei de contractes de les administracions públiques assenyala l'obligació de publicitat i concurrència, però en aquests contractes no ha existit". Després del que ha passat avui, qui passarà a ser creditor d'aquests ajuntaments en aquests préstecs assegurats serà el Banc Santander.
http://www.ecorepublicano.es/2017/06/montoro-regalo-266-millones-en.html
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada