divendres, 18 d’agost de 2017

'El País' i 'El Mundo' ara intenten vincular els atemptats a l'independentisme català #ProuDemagògia

La deriva esperpéntica de la premsa espanyolista ja és delirant. El diari El País ha dedicat aquest divendres el seu editorial a l'atemptat de Barcelona, on ha reivindicat la unitat d'Espanya i ha assegurat que l'atac terrorista d'aquest dijous hauria de servir per "tornar a la realitat a les forces polítiques catalanes que han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l'agenda política catalana". En una mateixa línia de vincular l'atemptat amb l'independentista, El Mundo reclama a les autoritats catalanes que "reflexionin sobre una política d'acollida on han primat els interessos electoralistes".

"Un atac d'aquesta magnitud ha de ser un cop d'atenció que torni a la realitat a les forces polítiques catalanes que, des del Govern, el Parlament o els moviments per la independència han fet de la quimera secessionista la sola i única activitat de l'agenda política catalana en els últims anys. És hora d'acabar amb els sense sentit democràtics, la violació flagrant de les lleis, els jocs d'enganys, els tacticismes i els oportunismes polítics", manté l'editorial.

El diari també fa una crida a la col·laboració de les diferents administracions per posar "una agenda real al servei dels problemes reals" de la ciutadania. Així mateix, celebra que el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, hagi decidit encapçalar la supervisió de les operacions, una decisió que, per altra banda, "és el mínim que s'espera".

L'editorial d'El Mundo destaca Barcelona com una de les ciutats "en què el salafisme radical ha trobat més adeptes" i on la comunitat islàmica mostra més senyals de radicalització. "Aquestes dades haurien de fer reflexionar a les autoritats catalanes sobre una política d'acollida on han primat a vegades els interessos electoralistes, vinculats a l'independentisme, sobre una seguretat nacional", asseguren.

En la mateixa línia que El País, també es demana la fermesa dels cossos de seguretat, tant de l'Estat com de Catalunya. Tot i això, només destaca "els èxits espanyols" a la lluita contra el terrorisme.

dilluns, 17 de juliol de 2017

Catalunya i Occitània: Taula rodona sobre la història de les dues nacions al Reial Cercle Artístic de Barcelona

Amb Victor Amela, Jordi Salat, Sergi Grau, Alexandra Capdevila i Josep Lluís Soler.

Dimarts 18 de juliol del 2017 a les 19.30h. Entrada lliure.

Al Reial Cercle Artístic de Barcelona.
Sala dels Atlants.
Carrer Arcs, 5
Barcelona, Catalunya

Organitza el Cercle d'estudis i Documentació d'Occitània i Catalunya (CEDOCAT).

#agenda #història #patrimoni #catalunya #barcelona #conferencies #gratis
 

dijous, 13 de juliol de 2017

Espanya ara envia la Guàrdia Civil contra el Teatre Nacional per l'acte de presentació del referendum

La Guàrdia Civil ha requerit informació al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) sobre l'acte de JxSí de la setmana passada en què es va presentar la llei del referèndum. Ho ha explicat a Twitter el president de JxSí, Jordi Turull, que ho ha qualificat de 'delirant'.

El TNC s'ha posat en contacte amb el grup parlamentari de JxSí per explicar els fets. Aquestes últimes setmanes, la Guàrdia Civil ha interrogat treballadors de la Generalitat en relació amb la pàgina web del Pacte Nacional del Referèndum i sobre la campanya institucional del registre de catalans a l'exterior.

Fonts del TNC han explicat a l'ACN que la Guàrdia Civil ha arribat al teatre entre les deu i les onze i s'hi ha estat poca estona. De fet, els agents s'han limitat a lliurar el requeriment judicial que demana la documentació relativa a la contractació de l'acte del 4 de juliol.  El TNC informa que per a aquell acte es va aplicar el règim de lloguer de l'espai que té el teatre. Durant aquest últim any, s'han fet setanta-tres actes d'aquests característiques.

Segons fonts governamentals, agents de la Guàrdia Civil també van visitar una de les empreses que optava al procés d'homologació per a la compra d'urnes. L'acte de la setmana passada al TNC, el va organitzar JxSí i, a banda de Turull, hi van intervenir la portaveu del grup, Marta Rovira, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras.

'Era un acte polític'
Els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull, Marta Rovira i Lluís Llach han comparegut urgentment al parlament per expressar la sorpresa per l'actuació de la Guàrdia Civil. Han explicat que era un acte polític del partit, sense cap contingut que permeti d'obrir una investigació.

Rovira ha dit que l'estat espanyol amenaçava amb la repressió política per tal de coartar l'acció política del govern, però també la llibertat d'expressió. I creu que si continua optant per la repressió es convertirà 'en un estat democràtic i de dret fracassat'.

Els diputats han assegurat que el TNC els havia informat de la intervenció policíaca, però no saben quina mena de documentació s'ha lliurat. Turull ha dit que l'actuació, 'més que fer por, fa pena'. I ha afegit: 'Ens retorna a una època que alguns no han conegut.' Així mateix, ha dit que a partir del 19 de juliol, quan comencin els actes per a explicar el referèndum a tot Catalunya, 'a la Guàrdia Civil se li girarà feina'.

'És una barbaritat'

La batllessa de Barcelona, Ada Colau, ha qualificat de 'barbaritat' la intervenció de la Guàrdia Civil. A parer seu, només contribueix a 'crear crispació i no porta enlloc'.

The Economist: ‘Catalunya vol fer el referèndum tant si Espanya ho vol, com si no’ #DretaDecidir

La revista britànica The Economist es fa ressò de la convocatòria del referèndum de l'1 d'octubre i diu que si la majoria dels electors vota sí, el parlament declararà la independència al cap de quaranta-vuit hores. A l'article també es diu que, pels ciutadans que fan costat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, aquest fet seria èpic. En canvi –afegeix–, pel president del govern espanyol, Mariano Rajoy, l'anunci del referèndum és 'un deliri autoritari'.

La revista fa un repàs de l'evolució del moviment independentista al Principat i recorda que el factor detonant de la tendència creixent va ser la sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut el 2010.

Segons l'article, Puigdemont té la legislació espanyola i la internacional en contra. Afegeix que, quan va consultar el Consell d'Europa sobre la legalitat del referèndum, l'organització europea va respondre que només es podria fer si s'ajustava a la constitució espanyola. La notícia també recorda la inhabilitació de l'ex-president de la Generalitat Artur Mas, l'ex-vice-presidenta Joana Ortega i l'ex-consellera Irene Rigau. Així mateix, es fa ressò de l'avís de la vice-presidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, que va dir que el govern espanyol podia suspendre el referèndum en vint-i-quatre hores. I explica que Puigdemont tampoc no té el suport del PSOE ni el de Podem i que la majoria dels estats europeus no es defineixen respecte del referèndum català, ans diuen que és un afer intern espanyol.

En l'article es parla també de l'amenaça militar per part del govern espanyol, per bé que s'assegura que probablement el referèndum serà impedit per la via judicial. Així mateix, s'hi apunta que, amb el 40% – 44% de suport a la independència a Catalunya, no n'hi ha prou per a fer una revolució.

Segons The Economist, la duresa de Rajoy contra Catalunya dóna un gran rèdit electoral al seu partit, però insisteix a dir que Rajoy passa per alt el malestar dels catalans amb les disposicions constitucionals espanyoles i que, si vol mantenir l'estat espanyol unit, potser haurà de preveure una reforma constitucional.

A Rajoy se li acaba el temps per a aplicar el violent article 155 contra Catalunya #StopFeixisme



Al president del govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, se li exhaureix el temps per a prendre de manera efectiva una mesura dràstica que intervingui d'alguna manera l'autogovern de Catalunya i impedeixi el referèndum. Constatada la inviabilitat de la llei de seguretat nacional espanyola, per manca de fonament jurídic, i descartada pel ministre Zoido mateix, Rajoy només pot esperar que el TC s'avingui a aplicar la qüestionadíssima atribució sancionadora o activar l'article 155 de la constitució espanyola.

Però les tensions internes al Tribunal Constitucional són ben conegudes, i en cap cas la decisió de fer ús de la capacitat de sancionar directament càrrecs electes no es faria per unanimitat, atesa l'oposició dels magistrats dits progressistes. I el problema de Rajoy amb el 155 és el temps. Perquè se li acaba.

Jorge de Esteban, un catedràtic espanyol de dret que ha defensat repetidament l'aplicació de l'article 155 de la constitució espanyola contra la Generalitat de Catalunya, ha publicat un article al diari El Mundo en què afirma que ningú no s'ha adonat que aquest article reclama pel cap baix quatre mesos per a ser aplicat, cosa que fa impossible de fer-lo servir contra el referèndum del primer d'octubre.

De Esteban defensa que el 155 no ha estat desenvolupat legislativament, però afirma que com que per a ser aplicat cal l'acord del senat, aleshores cal seguir els procediments del reglament d'aquella cambra, especialment l'article 189.

Segons l'article publicat per De Esteban, el pas pel senat reclama pel cap baix quatre mesos perquè el 155 pugui ser aprovat, i això sense tenir en compte les vacances d'estiu. Per això explica els passos que caldria fer.

—Primer el govern espanyol ha de reclamar al govern català que no faci el referèndum, de manera oficial i raonada –no hi ha termini especificat per a la resposta del govern català.

—Després, el govern espanyol ha de comunicar al senat que vol aplicar l'article 155, explicant-ne l'abast, i ha de provar que el govern català ha desobeït la seva ordre.

—Aleshores, la mesa del senat ha d'enviar l'escrit i la documentació a la Comissió General de les Comunitats Autònomes o se n'ha de crear una d'especial. Aquesta comissió, segons l'article 67, podria demanar estudis i opinions o encarregar informes, cosa que dilataria el procés.

—Simultàniament, el president del senat ha de demanar al president de la Generalitat que respongui a les acusacions del govern espanyol i que nomeni algú que el representi en tots els tràmits que farà el senat.

—Posteriorment han de començar les deliberacions, en les quals, segons l'article 56 bis 1, poden participar tots els senadors i també el govern espanyol i el govern de la Generalitat, durant tant temps com ho considerin necessari.

—Quan hagin acabat totes aquestes deliberacions, encara caldrà formular la proposició de la ponència i enviar-la al ple del senat que l'hauria de votar.

Veient el procediment, De Esteban assegura que ja no hi ha temps material per a aplicar el 155, desmenteix que es pugui fer servir la Llei de Seguretat Nacional espanyola i proposa que es declari l'estat d'excepció. Opina que aquesta és l'única eina que té a disposició l'estat per a impedir el referèndum. De Esteban, però, no esmenta que per a declarar l'estat d'excepció el govern ha de comptar amb l'autorització del congrés, cosa que sembla impossible ara que el PSOE ja ha dit que no autoritzaria ni el 155.

Al senat, el PP disposa de majoria absoluta, i podria arribar a forçar el reglament, podria avançar el calendari de sessions, fer una tramitació pel procediment d'urgència… Però, tenint en compte que ja entrem en el calendari inhàbil de la cambra per les vacances d'estiu, el PP es trobaria pràcticament al setembre per a iniciar el procediment. I la tramitació del 155 és prou feixuga per a impedir que tingui temps de prendre cap mesura contra l'autogovern i evitar l'1-O .

El govern espanyol també ha dit que no actuaria fins que no hi hagués accions de la Generalitat o el parlament, més enllà de les declaracions i els anuncis, en un intent de llevar credibilitat als passos cap al referèndum. I això pot endarrerir la reacció del govern espanyol fins al punt que sigui massa tard per a activar el 155. 'El problema és que han d'actuar en quaranta-vuit hores, i amb el senat no ho poden fer.'

diumenge, 9 de juliol de 2017

Pau Gasol defensa el referèndum d'independència: ‘La gent no s’ha de quedar sense votar’

Pau Gasol defensa el dret de votar al referèndum: 'La gent no s'ha de quedar sense votar'. En declaracions al programa 'Fora de sèrie' de TV3, que s'emetrà aquest vespre. El jugador català dels San Antonio Spurs de l'NBA Pau Gasol és l'entrevistat en el programa 'Fora de sèrie' que emetrà aquest vespre TV3. 

L'entrevistador és el periodista Toni Soler, director del 'Polònia', i una de les preguntes que li fa és si votarà al referèndum. Gasol respon: 'No sé si es farà. Jo sempre sóc partidari de votar i d'exercir el teu dret i de tenir una opinió sobre una possible situació social que t'afectarà a tu, als teus amics i a la teva família. Aquí, i en qualsevol lloc, les persones s'han d'involucrar i no s'han de quedar sense votar'. L'emissió d'aquest vespre serà a dos quarts d'onze.

Carme Forcadell parla amb Juncker i intervindrà a la l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia #NouEstat

Carme Forcadell amb el president de la Comissió Europea.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà a la sessió plenària de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que se celebrarà a Luxemburg del 9 a l'11 de juliol. La segona autoritat de Catalunya intervindrà per primera vegada en 8 anys davant d'un organisme integrat per 83 parlaments estatals o subestatals d'arreu del món, i ho farà per explicar la situació política i de pluralitat lingüística al Principat.

Abans, però, Forcadell ha aconseguit una d'aquelles fotos que la diplomàcia espanyola intenta sempre evitar. Tan bon punt ha aterrat a Luxemburg ha coincidit amb el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, originari d'aquest petit estat del centre d'Europa. Forcadell ho ha qualificat de "salutació cordial" tal com mostren les imatges que ha penjat a Twitter.
 
Catalunya forma part de l'Assemblea Parlamentària de la Francofonia (APF) com a observador permanent des de 2008, quan Ernest Benach va enviar una carta a l'aleshores secretari general parlamentari de l'organització, sol·licitant-ne l'admissió perquè el Principat "comparteix els valors i objectius de la Francofonia", segons indica un document recopilatori de la participació catalana a l'òrgan elaborat pel Parlament. Un total de 83 parlaments d'arreu del món en formen part, entre els quals n'hi ha 52 que en són membres de ple dret, 14 que en són membres associats i 17 més que, com el de Catalunya, en són observadors permanents.

En canvi, el Principat no és membre d'una altra entitat que té com a base la llengua francesa, l'Organització Internacional de la Francofonia (OIF), malgrat que l'aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va intentar adherir el país el 2005. L'estat espanyol no és membre de cap de les dues entitats, mentre que Andorra sí que forma part de l'OIF com a membre de ple dret i de l'APF com a associat.

dissabte, 8 de juliol de 2017

El govern català, preparat per assumir tots els impostos i evitar que vagin a Madrid

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha encapçalat aquest divendres la signatura d'un nou conveni entre les quatre diputacions catalanes i la Generalitat per culminar el desplegament de la hisenda catalana. En aquest marc, Puigdemont ha recordat que les administracions catalanes gestionen només el 10% del conjunt de tributs que es paguen ciutadans i empreses, i ha assegurat que la Generalitat està "a punt per assumir, quan sigui necessari, la resta d'impostos que encara passen per l'agencia tributària espanyola". 

Al setembre, l'Agència Tributària de Catalunya assumirà la gestió de tots els tributs propis i cedits, així com la recaptació dels impagaments d'ajuntaments i diputacions, i aquest és, per al Govern, un primer pas per construir "la nova hisenda" que assumeixi el conjunt d'impostos complet. A més, Puigdemont ha volgut diferenciar el model que afirma que el Govern està implementant del sistema espanyol. "No volem una rèplica de la hisenda espanyola", ha sentenciat, tot criticant el funcionament de l'ens estatal.

dimecres, 5 de juliol de 2017

Cospeda insinua que l'exèrcit espanyol és per atacar Catalunya i no pas per defensar-la #ProuFeixisme

Això és el que es dedueix de les declaracions de la ministra de Defensa, la ultra nacionalista espanyola María Dolores de Cospedal, qui ha recordat avui que "per terra, mar i aire, les Forces Armades i la Guàrdia Civil es troben on calgui protegir els valors de la democràcia i de la Constitució, però també la integritat i sobirania d'Espanya". El fet que els catalans paguem aquest exèrcit espanyol i que molts catalans hi formen entre les seves files no ha impedit a la ministra fer aquests comentaris antidemocràtics i fora de to.

Així ho ha posat de manifest en la celebració dels 40 anys de la creació del Ministeri de Defensa, en un acte que ha comptat amb la presència de diversos exministres, entre ells Federico Trillo, i que ha servit per retre homenatge als 172 militars morts en acte de servei i als 853 morts en mans d'ETA i 88 del Grapo durant les últimes quatre dècades.

Cospedal ha elogiat el paper de les Forces Armades en defensa de la democràcia i la Constitució, i ha destacat que "sempre que Espanya ha necessitat les Forces Armades, aquestes han respost immediatament".

dimarts, 4 de juliol de 2017

President Puigdemont: ‘L’estat espanyol no podrà fer res contra la gent que anirà avotar’

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha tancat l'acte en què s'han explicat tots els detalls sobre el refefèndum afirmant que el govern garantirà que l'1 d'octubre es pugui votar. 'Ens comprometem a respectar el vot dels ciutadans de Catalunya. Participació i resultat són els elements clau, que depenen només de la gent, de cap institució. Cap poder pot fernar això. Qualsevol actuació adreçada contra polítics, funcionaris i empreses no podrà fer res contra les persones; i la victòria la farà possible la gent', ha declarat el president.

Puigdemont ha parlat dels riscs que pot implicar la pressió i les amenaces de l'estat espanyol. 'Intuïm moltes més conseqüències', de les que hi hagi hagut fins ara, ha afegit. 'Però desertar de la democràcia, resignar-nos, té un preu encara més alt i durador, que pagaran les generacions futures. Si renunciem a aquest poder, si la gent no va a participar, què farà l'estat? Farà com sempre.'

I ha fet una defensa del 'vot sobirà del no': 'Si guanya el no res tornarà a ser el mateix tampoc. Un vot sobirà a favor pertinença a Espanya es fa des de la digniat democràtica i té capacitat de canvi. Som la garantia dels ciutadans que volen votar no; el govern espanyol els diu que no poden votar. El referèndum és la garantia que totes les persones de Catalunya es podran expressar i el seu vot decidirà. El govern es compromet a fer possible el vot decisiu. Entre tots ho farem possible i garantirem als ciutadans de Catalunya que l'1 d'octubre votarem.'

El Tribunal Constitucional espanyol dicta 4 sentències contra el català a pocs mesos del referèndum

Es tracta de la llei d'acollida d'immigrants, la llei del cine, la llei del codi de consum i la llei de l'audiovisual, que havien recorregut tant el PP com una Defensora del Poble.

El Tribunal Constitucional espanyol (TC) ha tret la pols a tots els recursos que tenia acumulats sobre usos lingüístics a Catalunya de l' època del tripartit. Es tracta de la llei d'acollida d'immigrants, la llei del codi de consum i la llei del cine -totes del 2010-, i la llei de l'audiovisual, que es remunta al 2006. En concret, ha dictat sentència contra normes que fomenten l'ús del català com a llengua preferencial per a l'acollida d'immigrants, així com als mitjans públics, la promoció del català al cinema i la retolació dels comerços. Es tracta del primer reguitzell de sentències conjuntes (un total de quatre) sobre l'estatus jurídic del català.

Ara bé, el TC no ha tombat totes les lleis, sinó que ha estimat parcialment o desestimat la majoria de recursos. Els magistrats han utilitzat la porta del darrere per regular el paper del català. Si bé no consideren inconstitucionals la majoria d'articles recorreguts, sí que emeten una sèrie de recomanacions per interpretar d'una forma determinada les normes lingüístiques, amb l'objectiu de potenciar sempre l'ús del castellà. Puntualitza així que "la cooficialitat ha de ser entesa conforme a un patró d'equilibri que no atorgui prevalença a una llengua sobre l'altre".

Feia una dècada que el Tribunal Constitucional intentava trobar consens per resoldre sobre la realitat lingüística a Catalunya. I no ha sigut possible fins que s'ha remodelat i ha arribat la fi de la presidència de Francisco Pérez de los Cobos. L'objectiu ha sigut intentar mantenir la coherència amb la jurisprudència a favor de la immersió lingüística que havia dictat el tribunal des dels anys 80 i alhora posar fre a la implantació d'un model a Catalunya en què el català passi per davant del castellà. Per això ha optat per resolucions interpretatives, una forma de preservar la unanimitat.

Repassem els continguts de cadascuna de les sentències i el que havia recorregut el PP o la Defensora del Poble en funcions,   María Luisa Cava de Llano, des del 2006 fins al 2010.

Llei d'acollida d'immigrants (2010)

Tomba que els immigrants només puguin acreditar un nivell si tenen competències bàsiques en català. L'últim recurs es va presentar també el 2010 i només per part de la Defensora del Poble en funcions contra la llei d'acollida de les persones immigrades i tornades a Catalunya. Recorria, en concret, l'apartat que feia referència a "l'adquisició de les competències bàsiques en llengua catalana", així com que el català fos la "llengua comuna per a la gestió de les polítiques d'acollida i integració" i també la llengua del primer servei d'acollida. El TC només estima el primer i tomba que els immigrants hagin d'acreditar un determinat nivell de competències bàsiques només en català.

Llei de l'audiovisual (2005)

El PP va al·legar que es donava un ús "desmesurat al català". En la llei en què el tribunal es concentra més és en la de l'audiovisual de Catalunya, del tripartit, que es va recórrer el 2006, fa 11 anys, un any després que fos aprovada. El PP va considerar que donava massa prioritat al català en detriment del castellà i que, d'aquesta manera, infringia el règim lingüístic. En aquest sentit, el PP denunciava que la llei de l'audiovisual donava "un desmesurat protagonisme a les llengües catalana i aranesa, més enllà de tot límit raonable". El ple desestima aquest apartat però llança algunes advertències i noves interpretacions. Considera la Generalitat " persegueix la normalització lingüística sense excloure el castellà i sense donar un desequilibri en el règim constitucional de cooficialitat de les dues llengües". Ara bé, matisa que "sempre que no suposi una exclusió del castellà", es pot defensar que la "llengua normalment utilitzada pels prestadors de serveis públics de comunicació sigui el català". El PP considerava directament que es vulnerava l'article 3 de la Constitució, que diu que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la". Afegia, a més, que "comporta que els continguts del mitjà siguin, com a regla, en català i, com a excepció en castellà". Per als populars, la llei "retalla" el dret a rebre lliurement informació i "es coarta" el dret del mitjà a usar el castellà.

Codi de Consum (2010)

El ple dicta que no es pot obligar a parlar en català entre particulars. El PP i la Defensora del Poble van recórrer l'article del Codi de Consum català perquè va considerar que dins d'un establiment comercial no pot obligar-se ningú a utilitzar el català. En aquest mateix sentit s'expressa el ple del TC, que dictamina que l'atenció al públic dins d'un establiment privat "no pot suposar la imposició de l'ús de qualsevol de les dues llengües oficials perquè només pot exigir-se en la relació de poders públics i ciutadans i no entre particulars". " No pot existir un règim sancionador dins d'un espai perquè és entre privats", insisteix.


Llei del cinema (2010)

El TC considera "desproporcionat" que s'obligui a doblar o subtitular la meitat de pel·lícules. El el cas de la llei del cinema si bé desestimen el recurs del PP consideren "desproporcionada" la quota de reserva del 50% perquè es doblin o subtitulin al català la meitat de les pel·lícules i insten al Govern que " no excedeixi el 25%". El recurs del PP es concentrava justament en això. La norma, que mai s'ha complert, preveu que la meitat de les pel·lícules estrangeres que s'exhibeixin als cinemes hagin d'estar doblades o subtitulades en català, i també preveu sancions per a les sales que incompleixin la normativa.


Les 17 preguntes i respostes clau sobre el referendum del 1 d'octubre

Si el primer d'octubre guanya el sí en el referèndum, es proclamarà la independència immediatament, i de seguida començarà el procés constituent per a la formació de la república catalana. Ho preveu la llei que regula el referèndum, presentada avui al parlament pels diputats de Junts pel Sí i de la CUP. 

Quan falten poc més de tres mesos per a la data del referèndum, s'han fet públics tots els detalls que cal saber per a poder anar a votar. En un acte al Teatre Nacional de Catalunya, els diputats de Junts pel Sí Jordi Turull i Marta Rovira i el president, Carles Puigdemont, i el vice-president, Oriol Junqueras, presentaven tots els detalls que faltava resoldre. Una informació que és accessible a la web Garanties.cat, que s'ha activat aquest vespre. Tot seguit us resumim tot allò que cal saber per a poder votar el primer d'octubre.


1. Quina serà la pregunta del Referèndum?: 

'Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?' Serà redactada en català, castellà i en occità a la Vall d'Aran. Es podrà respondre sí, no o en blanc, si no es marca cap de les dues caselles anteriors.

2. Per quin percentatge ha de guanyar el 'sí' o el 'no'? 

L'opció que tingui més vots haurà guanyat el referèndum.

3. Hi haurà un mínim de participació exigit? 

No s'ha establert cap mínim de participació, atenent la recomanació d'organismes internacionals com la Comissió de Venècia: fixar un percentatge mínim de participació podria facilitar el boicot d'una de les parts.

4. Com es regularà la campanya: 

Les formacions polítiques amb representació al Parlament de Catalunya tenen el dret d'ús del 70% dels espais públics i dels espais informatius gratuïts en els mitjans públics destinats a la campanya. Els espais es repartiran de manera proporcional al nombre d'escons obtinguts en les darreres eleccions al parlament. El 30% restant es repartirà entre les organitzacions interessades acreditades, d'acord amb el nombre de signatures presentades.

5. Hi haurà observadors internacionals?: 

El govern i l'administració electoral fomentaran la presència d'observadors electorals internacionals. Per això convidaran organitzacions internacionals i observadors qualificats en aquesta mena de tasques.

6. Qui regularà el funcionament del referendum?

La Sindicatura Electoral Nacional. Serà el màxim òrgan que regularà el funcionament i tot el procediment del referèndum. Serà formada per cinc juristes designats pel parlament a proposta dels grups parlamentaris. La Sindicatura validarà el cens electoral, que haurà d'elaborar el govern, i a partir del qual es farà el sorteig dels membres de les meses.

7. Quin serà el cens?

El govern elaborarà el cens de l'1-O a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l'Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l'abast. Durant el procés electoral, com sempre, els ciutadans rebran la targeta censal per tal que hi puguin participar amb la màxima normalitat. El cens es fa a partir de les dades de la població de Catalunya, unes dades que elabora l'Oficina del Cens Electoral i que la Generalitat té a l'abast. Per tant, són cridades a votar les persones que tinguin dret de vot a les eleccions al Parlament de Catalunya i que siguin inscrites al cens elaborat per l'Oficina del Cens Electoral de Catalunya.

8. Que passarà amb el vot dels catalans residents a l'exterior?: 

Podran votar sempre que formin part del Cens d'Espanyols Residents Absents (CERA) i que constin al registre del Departament d'Exteriors de la Generalitat. El vot es farà efectiu mitjançant un correu que s'adreçarà a les onze oficines que té el govern a l'exterior. Més infomació, ací .

9. Qui col·laborarà en l'organització del referèndum? 

La Generalitat no obligarà ningú a exercir aquest paper. S'obrirà una borsa i el govern acreditarà els agents electorals necessaris, que cobraran una retribució econòmica per les hores de feina, com es fa sempre. Els Mossos d'Esquadra i les policies locals garantiran la normalitat democràtica de la jornada electoral.

10. Quin serà el paper dels funcionaris? 

La llei electoral vigent aquests darrers trenta anys no ha previst mai la intervenció de treballadors públics en l'organització de les jornades electorals. Hi ha ajuntaments que, per defecte, designen funcionaris com a coordinadors electorals, però n'hi ha que no n'han designats mai perquè la llei no hi fa referència. El qui són imprescindibles són els representants de l'administració o agents electorals.

11. Què faran els representants de l'administració? 

Seran els encarregats de la logística de la jornada electoral: confirmar l'obertura dels locals, supervisar la configuració de les meses, recollir les dades relatives a la participació electoral i transmetre la informació de les dades de l'escrutini provisional de cada mesa al centre de recollida de dades. La Generalitat no obligarà ningú que no vulgui exercir aquest paper. S'obrirà una borsa i el govern acreditarà els representants de l'administració o agents electorals necessaris. La Generalitat serà l'encarregada de formar-los. Es preveu que en caldran més de set mil. La Generalitat els acreditarà a partir de la borsa que s'haurà creat.

12. Quins seran els punts de votació? 

Els mateixos que es fan servir sempre. Si hi ha cap canvi es comunicarà a cada elector.

13. Com s'elegiran els membres de les meses electorals? 

Tal com es fa en totes les eleccions, hi haurà un sorteig fet per l'autoritat electoral sobre el total del cens per triar els membres de la mesa i els suplents. Els membres elegits per sorteig rebran una notificació personal. Se'n podran excusar a la Sindicatura Electoral al·legant objecció de consciència. Si un membre de la mesa no es presenta i els suplents tampoc, se seguirà el procediment habitual i si manca cap membre per a constituir la mesa electoral el primer elector que hi hagi a la cua per votar passarà a formar-ne part.

14. Hi haurà vot anticipat per correu? 

No, només es podrà emprar el vot anticipat per correu en el cas dels catalans residents a l'exterior.

15. Quin serà el paper dels ajuntaments? 

Els ajuntaments hauran de col·laborar com fan sempre en una jornada electoral. El govern els demana específicament que posin a disposició els locals habituals de votació. La llei i la Generalitat garanteixen que a tots els municipis es podrà votar com sempre. Hi haurà un coordinador local, que serà un representant de l'administració designat per a coordinar el procés electoral a cada municipi. A diferència de la llei electoral espanyola, la llei que farà possible el referèndum no obligarà els secretaris municipals a ser els delegats de la Junta Electoral de Zona.

16. En cas de guanyar el Sí, quan es proclamarà la independència?

La proclamació de la independència es farà en una sessió ordinària al Parlament de Catalunya l'endemà passat de la publicació dels resultats definitius del referèndum. Això es pot esdevenir entre tres dies i catorze dies després del primer d'octubre, quan es farà una publicació provisional de resultats. 

17. En cas de guanyar el No. Què passaria?

Si guanyés el no, es convocarien immediatament eleccions autonòmiques.



11 i 12 de juliol | JO ♥︎ MANTERS reivindica amb art la dignitat dels venedors ambulants de Barcelona

11 i 12 de juliol del 2017, de 18 a 21 h.

JO ♥︎ MANTERS
 
Acció performance a la Barceloneta del col·lectiu artístic brasiler OPAVIVARÁ! amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants.

Organitza: Fundació Antoni Tàpies i The Green Parrot.

Els espais públics de la ciutat són espais ocupats per col·lectius heterogenis i en constant moviment. Eu amo Camelô va ser el projecte que OPAVIVARÁ! va desenvolupar a partir d'un decret llei imposat durant les olimpíades de Rio de Janeiro que prohibia la venda ambulant a la ciutat. Els artistes van realitzar una sèrie de fotografies dels venedors i van crear postals que es distribuïen en l'espai públic amb l'eslògan Eu amo Camelô (Jo estimo el venedor ambulant).

Per al projecte a Barcelona s'ha treballat amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona (més coneguts com 'els manters') per dur a terme una acció similar amb els nostres venedors de carrer, en aquest cas específicament amb els manters. Els artistes utilitzaran dispositius i estratègies per fer visible aquest col·lectiu passant desapercebuts i fent servir l'instant com a mètode, per tal de donar-los visibilitat i per fer-ne una lectura positiva.

Durada: 3 h. | Calendari: 11 i 12 de juliol de 2017. | Lloc: acció ambulant a diferents espais del Passeig Marítim, platja de la Barceloneta, Plaça del Mar, Pla de Miquel Tarradell i Passeig Joan de Borbó.



#agenda #migració #cultura #performances #barcelona #catalunya #dretshumans


7 i 14 juliol, 18 h | Els brasilers Opavivarà! porten la performance reivindicativa "Cangaço" a La Barceloneta

7 i 14 de juliol, 18 h.| Platja de la Barceloneta
Performance: "Cangaço"

Organitzen: Fundació Antoni Tàpies i The Green Parrot.
 
Cangaço parteix de les manifestacions que van tenir lloc a Brasil el 2013. Un dels elements més visibles van ser els milers de pancartes i cartells que tenien escrits els més diversos eslògans i reivindicacions, utilitzant moltes vegades poesia, humor i apropiacions crítiques i creatives.

Els artistes van estampar algunes d'aquestes frases a pareos i tovalloles de platja que esteses a l'arena o envoltant els cossos bronzejats es distribuïen per la ciutat deixant en el seu rastre els seus missatges.

En el marc de l'exposició Allan Sekula. Sísif col·lectiu, a Barcelona Opavivará! treballarà amb l'Associació d'Artistes i Artesans de la Barceloneta per recuperar o crear noves frases que reflecteixin les problemàtiques i la història del barri. A partir d'aquí aquestes cangas (nom portuguès per a pareo o vestit de tela) es podran veure voltar per la platja i penjades als balcons de la Barceloneta durant dos dies de juliol.

Calendari: del 6 i 7 de juliol del 2017. De 18h a 21h. | Lloc: platja de la Barceloneta, al voltant de l'IEM Espai de Mar.


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona


#performances #barcelona #agenda #catalunya #intercultural #migració #dretshumans #art #cultura 

diumenge, 2 de juliol de 2017

L'acte dels 500 alcaldes a favor del referèndum inicia la fractura de l'ambigüitat dels comuns



En vigílies de la convocatòria, de l'acte de suport del món local a la celebració del referèndum de l'1-O, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va ser l'escenari d'un debat que va evidenciar les divergències que assoten el govern municipal en aquesta qüestió. Junts o de manera separada, BComú i el PSC acostumen a tenir una digestió pesada quan el procés sobiranista es cola en la política local. El tema cou.

En aquest cas, la discussió va venir motivada per una proposició del PP que instava el consistori a prendre posició en contra de la consulta. No va prosperar pels vots contraris (28) de BComú, el PDeCAT, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy, respecte als de C's, el PSC i el PP (11). La divisió, doncs, entre comuns i socialistes va quedar explicitada en el marcador amb el resultat final, tot i que ja estava pactada d'antuvi entre els dos socis de coalició. Més discreta, atès que no va transcendir, va ser la dissensió al partit d'Ada Colau. El sector més arrenglerat amb ICV defensava que la posició davant del text del PP havia de ser una abstenció. Al final, però, els regidors més propers a BComú van imposar la tesi que calia mostrar un distanciament, nítid, respecte al bloc unionista. I aquest va ser el pronunciament unànime entre la bancada dels comuns, tot i l'intent dels populars de fer visibles les seves diferències internes proposant una votació nominal. Van fer pinya. El debat entre l'equip de Colau, però, hi és, i promet anar a més quan toqui definir quina és la seva posició, com a partit i institució, davant l'1-O.

Justament aquesta qüestió, la de la implicació del govern, i de Colau específicament, en el referèndum, va ser el fil que va recórrer la discussió de la proposició. "Està arribant el moment en què tots hem de prendre posició", li va etzibar Alberto Fernández Díaz (PP), que alhora va reclamar que el consistori no cedeixi ni espais ni la logística necessària per poder votar. "S'ha de posar fi a l'ambigüitat", va recalcar, també, Carina Mejías (C's), mentre que Jaume Collboni (PSC), amb una dura intervenció en català i castellà, va assotar tant el govern de la Generalitat –"per haver promogut una fal·làcia"– com el de l'Estat pel seu immobilisme –"amb la llei, només, no hi ha solució"–. A l'altre extrem, Joaquim Forn (PDeCAT) va instar l'executiu local a fer costat a l'1-O –"a partir del 4 de juliol, li exigirem compromís"–, mentre que Alfred Bosch va centrar l'atac en el PP –"no neguen la independència, sinó la possibilitat de votar"– i María José Lecha (CUP) va enviar l'enèsim encàrrec a Colau –"posar-se de perfil no és una opció".

Per part dels comuns, la rèplica va venir de Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde, que no va voler concretar quin serà el seu paper en la consulta –"encara no coneixem la proposta del govern"–. Recorrent a l'argumentari, però, va garantir que la formació "no deixarà d'empènyer per un referèndum amb garanties".

Xavier Ponsdomènech: “La gent és el més important del procés” #Referendum #DretaDecidir

Xavier Ponsdomènech milita a peu de carrer des del 2006 amb Sobirania i Progrés i la seva implicació ha anat en augment. És la cara visible de l'ANC a Calella i de la plataforma Calella Decideix Independència, i afronta amb entusiasme tots els reptes, com el d'instal·lar una estelada gegant sota el far de la ciutat penjat d'una corda sobre la carretera N-II.
El seu compromís ve de lluny.

Vaig començar a treure el cap ara fa onze anys. Motivat per la desafecció política i pel convenciment clar que l'assoliment del nou estat passava per la participació directa de la societat civil. La gent és el més important del procés.

- Per què sou tan crític amb els polítics?

Perquè sovint han treballat més pels partidismes i personalismes que no pas per l'objectiu comú. Aquesta deriva ha afectat de ple el procés i ha desencisat molta gent, tot i que d'altra s'ha afegit al carro entenent que la llibertat de Catalunya passava per les seves mans.

- Enfilem la recta final. Creu que el govern i els grups que li donen suport no s'arronsaran?

No vull ni plantejar-m'ho. Si es dona el cas, ningú no els ho perdonarà. No hi pot haver marxa enrere.

- Votarem?

Tot indica que sí que ho farem, però si no ho podem fer, l'endemà hem d'aplicar la DUI per dignitat. L'opció és senzilla, perquè el camí ja ha estat traçat de fa temps i avalat per la majoria dels catalans.

- I la resposta de l'Estat?

Amenaces, coaccions, denúncies, pressions... Ja ens coneixem el programa. No tenen prou instruments per fer callar la llibertat d'un poble.

- I com veu el nou estat català?

Com un projecte de futur, amb una constitució de les més modernes del món i amb prou capacitat i recursos per superar els entrebancs i garantir una vida més justa i equitativa per als seus ciutadans.

- Ha tingut mai por de les conseqüències de la seva militància?

Mai. He viscut i visc amb intensitat un dels millors moments de la meva vida.

La Cambra de Comerç preveu grans beneficis per a una Catalunya independent a Europa

Vint-i-quatre hores després de l'acte municipal en favor del referèndum el president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, Miquel Valls, ha recordat els beneficis d'una Catalunya independent dins de la Unió Europea, que s'erigiria com un país econòmic de "primera línia" pel turisme, les exportacions i la competitivitat.

En l'entrevista del diumenge del 324, el president de la Cambra ha fet aquesta valoració quan ha recordat que l'any 2013 les tretze cambres catalanes, adherides al Pacte pel Dret a Decidir, demanaven un procés amb plenes garanties legals i amb un resultat vinculant i reconegut per totes les institucions. Unes consideracions que es duran a terme en el referèndum anunciat pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Valls, que considera que no cal fer de nou un nou manifest a favor del dret a decidir dels catalans, ja que amb el 9N les cambres ja van considerar que el poble català es podia pronunciar i calia trobar una via dialogada amb l'Estat, escull que ara també existeix, ha considerat "normals" les paraules d'ahir de Puigdemont on avisa a l'Estat que els catalans no tenen "por" per votar: "l'acte d'ahir és per animar a la participació".

El president de la Cambra ha titllat de "problemàtica" la resposta que va donar l'Estat contra Mas, Ortega, Rigau i Homs, inhabilitats per tirar endavant la consulta del 9N, i demana "més flexibilitat" perquè el diàleg pugui facilitar una resposta democràtica al "problema polític" que viu Catalunya.

El ‘SI’ guanyarà el referèndum d'independència i la participació serà del 54%, segons La Vanguardia



El 'sí' a la independència guanyaria el referèndum de l'1 d'octubre i la participació seria del 54%, segons una enquesta que ha publicat La Vanguardia. Els partidaris de la independència obtindrien el 42,5% dels vots, mentre que els contraris es quedarien en el 37,6%. La suma (80%) implica que, un cop descomptat el 20% de vots blancs i nuls, el 'sí' superaria la barrera del 50% amb claredat.

Un 62% dels enquestats creu que el govern espanyol hauria de permetre el referèndum unilateral, un 16,6% aposta per anar als tribunals i només un 10,8% per la suspensió de l'autogovern de Catalunya. L'enquesta mostra que el 71,7% es manté ferm al costat del referèndum d'independència com la millor eina per a decidir el futur polític del Principat.

Tanmateix, els resultats indiquen que només un 11,9% creu que s'arribarà a la independència, mentre que gairebé un 28,7% pensa que el procés desembocarà en unes eleccions i un 28,5% encara veu possible una sortida negociada entre la Generalitat i l'estat espanyol. Només un 17,4% opina que el procés acabarà amb la suspensió de l'autonomia. El sondatge, de GAD3, es va fer entre els dies 23 i 29 de juny. Ací podeu consultar les dades que ha publicat La Vanguardia.

Politòlegs dels Estats Units ja defensen el dret al Referendum de Catalunya #Referendum2017

La independència de Catalunya ja fa temps que ha deixat de ser una simple qüestió nacional per esdevenir subjecte d'anàlisi i debat per part de fundacions i centres de pensament d'arreu del món. El darrer exemple, el cas del think tank liberal llibertari nord-americà Institute for Human Studies (IHS). Aquesta fundació defensa els drets civils, el govern limitat i l'economia de lliure mercat. A nivell català, comparteix principis fundacionals amb elcol.lectiu liberal sobiranista Catalans Lliures. Ahir va sortir publicat al portal del seu projecte Learn Liberty l'article titulat "Trencant Espanya: Secessió i drets individuals". L'autor és Jason Sorens, Professor del Departament de Govern del Dartmouth College i Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat de Yale. També és president d'Ethics and Economics Education a Nova Anglaterra i vicepresident del projecte Free State, un moviment polític fundat el 2001 que busca convertit l'estat de New Hampshire en el bastió del llibertarisme americà.

"La gent no parla gaire del dret a l'autodeterminació, però és especialment rellevant. Si hom viu en un país occidental, el seu govern disposa del 40-60% dels seus ingressos, els manté subjectes a milers d'estatuts penals i regula les seves vides, des de les seves relacions familiars més íntimes fins els seus contractes al mercat. La relació amb el nostre govern és, tant si ens agrada com si no, la relació més significativa de la nostra vida: al cap i a la fi, ningú més té la facultat o l'autoritat legal per condemnar-vos a la presó. Per tant, per què no hauríem de procurar que la nostra relació amb el govern fos el més consensual possible? (...) Partint de la premissa que és més just permetre que els ciutadans visquin sota aquell govern que escullin, podem trobar-hi el sentit a resoldre controvèrsies sobre la sobirania a través d'un referèndum. Si un nombre major de catalans prefereixen viure en un estat català a viure a l'estat espanyol, és preferible permetre la independència."
 
"En el cas de Catalunya i Espanya, és difícil argumentar que Catalunya pot violar més drets que Espanya. Hi ha un partit marxista independentista al Parlament de Catalunya, però també hi ha un partit semi-marxista més gran, Catalunya Sí Que es Pot, que s'oposa a la independència, i hi ha també molts més extremistes de dretes en la lluita contra la independència que en l'entorn independentista. A més, la coalició secessionista catalana ha anunciat que, després de la independència, tots els ciutadans catalans tindran dret a la doble nacionalitat i conservaran la seva nacionalitat espanyola. Aquesta és una iniciativa important del govern català perquè redueix les raons legítimes d'aquells qui s'oposen a la independència per considerar-la una injustícia."
 
"Si la llei és injusta i la violació de la llei no amenaça els drets d'altri ni infringeix cap deure moral cap a un mateix, és moralment permissible trencar la llei. Una llei que proclama la indivisibilitat de l'estat és una llei injusta perquè no permet als ciutadans retenir o retirar el seu consentiment: els obliga a estar sotmesos a un sistema legal al qual mai es van subscriure. (...) Els catalans que van votar a favor de la Constitució espanyola no són, en bona mesura, els mateixos que votaran per la independència ara. Una generació anterior no pot vincular a una generació futura. No puc prendre decisions polítiques ara que vincularan a la meva filla en unes dècades. (..) No es pot obligar a que algú continuï sent una part del seu grup o del seu estat contra la seva voluntat" "En conclusió, com més treballi Catalunya per garantir el respecte als drets de tots els ciutadans després de la seva independència, amb més seguretat podrem reconèixer la independència de Catalunya després d'assolir majoria en un referèndum.


dissabte, 1 de juliol de 2017

Més de 500 alcaldes donen suport al referèndum d'independència de Catalunya #NouEstat


En un acte solemne al Paranimf de la Universitat, més de 500 alcaldes s'han congregat per estar al costat del govern de la Generalitat en la convocatòria del referèndum el proper 1 d'octubre. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, han estat rebuts a l'acte entre aplaudiments. També hi són presents la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els presidents de les entitats sobiranistes, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez.

La convocatòria s'ha iniciat amb les intervencions de diversos alcaldes com l'alcaldessa de Berga, de Ripollet o La Bisbal del Penedès que han assegurat que el referèndum es durà a terme amb la col·laboració del món local. Concretament, Agnès Ferré, alcaldessa de la Bisbal, ha estat la primera a parlar: "Volem ajudar a construir el nostre país començant per poder votar. En molts municipis estem fent processos participatius a la ciutadania. Estem cada vegada més oberts i participatius i per això no entenem perquè se'ns nega des de l'Estat espanyol".

Segons Ferrer, "és el moment d'estar junts de treballar plegat per aconseguir votar. Sí que hi ha cansament però segueix havent-hi il·lusió i convenciment. No podem defallir. Estem convençuts que ho aconseguirem".

Per la seva part, l'alcaldessa d'Ulldemolins, Cori Monlleó, ha assegurat que, malgrat l'esgotament de la ciutadania, les ganes hi són. "Estem i estarem al costat de la Generalitat, i estem i estarem al costat dels nostres ciutadans", ha afirmat.

Després, Neus Lloveras, presidenta de l'AMI i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, ha volgut insistir que aquest és acte de suport amb el referèndum de l'1-O: "Aquest vol ser un acte de compromís, on volem deixar clar el compromís del món local". Així, Lloveras ha indicat que "venim d'un llarg procés" que ha sortit de la gent i que ha arribat al seu tram final. Per tant, un cop acabi l'acte, "posarem a disposició de l'organització del referèndum els locals que habitualment s'utilitzen per a les eleccions".

A més, ha anunciat que proposaran a les ciutats internacionals agermanades "que vinguin al referèndum i facin d'observadors". Segons Lloveras, d'aquesta manera, "obeirem a la gent, als ciutadans dels nostres municipis que sempre escoltem". "No ens tirarem enrere. El món local es mantindrà ferm en la defensa dels drets dels ciutadans i ciutadanes", ha sentenciat. "No hi ha res més transformador i revolucionari que una urna", ha dit.

En la mateixa línia, Miquel Buch, president de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), ha començat el seu parlament assegurant: "No deixarem enrere ningú". "Els alcaldes i alcaldesses també hi som per preservar la democràcia, el dret a votar", ha dit. I ha volgut deixar clar: "Res ni ningú ens fa por. Estem aquí per defensar la democràcia".

Buch, amb un missatge de fermesa, ha trencat el protocol de l'acte i ha fet aixecar de la cadira Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, tots els consellers presents i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per mirar cap al final de la sala, i els ha subratllat: "No esteu sols. Som darrere vostre".

Un cop llegit el manifest de suport, ha esta el torn del vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que ha recordat que només "hi ha una legalitat. Nosaltres interpretem aquesta única legalitat. I la posició il·legítima és la que no vol que la gent parli". "Davant aquesta legitimitat que ens assisteix, l'Estat posa les seves clavagueres, la seva força, els seus recursos i la mala interpretació de les lleis", ha explicat Junqueras.

Finalment, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha clos l'acte. I ha començat donant les gràcies, "per la presència aquest dissabte i pel suport". "Expresso el sentiment de milions de persones que, quan s'emmirallen amb el seu ajuntament, s'hi reconeixen", ha dit.

Segons Puigdemont, "per a nosaltres les persones que veritablement compten són les que d'aquí tres mesos emetran la seva opinió amb una arma tan poderosa com un tros de paper". I ha etzibat: "Hem de dir prou a un Estat que en funció de la resposta a una pregunta ens encasellen en ciutadans de primera o ciutadans de segona".

El president del Govern ha assegurat: "Hem aconseguit, finalment, que l'estat espanyol s'adoni que això va de debò". "I ens tenen por -ha continuat-. Tenen por del que puguem dir. Tenen por del que puguem decidir". Al seu entendre, "per primera vegada hi ha un procés polític transformador que no ve de dalt cap baix, sinó que ve de la gent, ve de baix a dalt. I això paralitza. Ens tenen por". A parer del president, els alcaldes són la "garantia" d'aquest referèndum.

I ha conclòs: "La tria que proposem és senzilla: arnes o urnes. Digueu-ho clarament: O arnes o urnes". L'acte ha finalitzat amb l'himne dels Segadors.

dilluns, 12 de juny de 2017

Referendum in Katalonien: Pep Guardiola ruft zu zivilem Ungehorsam auf


Fußballtrainer Pep Guardiola hat die internationale Gemeinschaft zur Unterstützung eines angestrebten Referendums über die Unabhängigkeit seiner spanischen Heimatregion Katalonien aufgerufen.

Eine entsprechende Abstimmung hatte der Regionalpräsident Carles Puigdemont für den 1. Oktober angekündigt.

Immer wieder versucht die wirtschaftsstarke Region sich vom Hauptland abzuspalten.

Es gehe um das "Recht auf demokratische Selbstbestimmung". Damit hat der Regionalpräsident von Katalonien, Carles Puigdemont, seinen Vorstoß begründet, die Einwohner der spanischen Region über ihre Unabhängigkeit abstimmen zu lassen. Für die Offensive bekommt er prominente Unterstützung: Pep Guardiola springt Puigdemont bei.

"Wir werden am 1. Oktober über unsere Zukunft abstimmen, auch wenn der spanische Staat das nicht möchte", sagte der Trainer des britischen Erstligisten Manchester City bei einer Demonstration in Barcelona. Spaniens Ministerpräsident Mariano Rajoy hatte mehrfach betont, der Loslösung Kataloniens unter keinen Umständen zustimmen zu wollen. Bereits 2014 hatte das spanische Verfassungsgericht ein Unabhängigkeitsreferendum für illegal erklärt. Gegen zahlreiche Unterstützer einer rechtlich unverbindlichen Befragung laufen derzeit Verfahren - unter anderem wegen zivilem Ungehorsam. An der Abstimmung vor drei Jahren hatten sich 2,3 Millionen der 6,3 Millionen Stimmberechtigten beteiligt. Mehr als 80 Prozent stimmten für die Unabhängigkeit.

http://www.sueddeutsche.de/politik/referendum-in-katalonien-pep-guardiola-ruft-zu-zivilem-ungehorsam-auf-1.3542515

diumenge, 11 de juny de 2017

Ribes de Freser descobreix el monument al dret a decidir

Mas, Ortega, Rigau, Homs, Simó i Nuet ahir al vespre van descobrir el monument al·legòric a favor del dret a decidir. Es tracta d'un dels primers monuments d'aquest tipus que es fan a Catalunya. Un cop feta la descoberta del monument va tenir lloc un acte de suport i reconeixement a les persones encausades i condemnades pel dret a decidir. L'homenatge va tenir lloc al cinema Catalunya i hi van assistir Joana Ortega, Irene Rigau, Artur Mas, Jordi Sánchez i Joan Vallvé.


The Sun: 'Pep Guardiola enters politics as he demands Spanish government recognise Catalan independence referendum'

Manchester City boss lends his voice to Catalan region's push for independence from Spain. PEP GUARDIOLA has entered political life by demanding Spain give the Catalan region an independence referendum. Manchester City boss Guardiola has been busy this summer strengthening his squad at  the Etihad as he looks to challenge for the Premier League title.

Pep Guardiola is passionate in his support of a referendum on the independence of Catalonia. But the former Barcelona star broke off from his managerial duties to launch an impassioned appeal for the rights of his home area. Keep up to date with ALL the Manchester City news, gossip and transfers on our club page

The Catalan region is planning to hold a vote on whether they should be given independence from Spain on September 1. But until now the Spanish government have refused to acknowledge the claims of the region, and the vote they intend to stage. So Guardiola took to the stage in front of 40,000 people in Barcelona today to make a public appeal for the Spanish government to start listening to the will of the people.

Pep Guardiola attended a rally of 40,000 people calling for Catalan independence. Guardiola said: "We are here today to make it clear that on October 1 we are going to vote in a referendum to decide our future. "We will vote even though the Spanish state doesn't want us to.

"We have tried to reach an agreement 18 times and the answer has always been no.With this response, they ignore the support for a referendum of 80 percent of the population. "They show contempt for the large majority in favour of it in Catalonia's parliament. Pep Guardiola demanded the Spanish government recognise the Catalan referendum
After one season at Manchester City, Pep Guardiola answers some juicy questions

"We have no other solution and the only possible answer is to vote. "We call on the international community to help us.

Guardiola is outspoken in his support for the Catalan region

"We call on all democracies in Europe and around the world to stand by us in defending the rights under threat in Catalonia, such as freedom of political expression and the right to vote to face up to the abuses of an authoritarian state.

Telegraph: 'Pep Guardiola makes impassioned plea for Catalonia to split from 'authoritarian' Spain' #LoveDemocracy

Pep Guardiola, manager of Manchester City FC, today issued a powerful call to arms for Catalonia's independence referendum, urging the international community to support the Spanish region in defying "an authoritarian state" in Madrid.

The former captain and coach of Barcelona made the unusual public appeal two days after the Catalan president announced an independence vote for October 1, a move that the Spanish government insists is illegal.

Ironically, secession from Spain would see Barcelona FC kicked out of La Liga, the Catalan government has admitted.

The Catalan Government will hold a referendum on their independence from central government on 01 October CREDIT: EPA/MARTA PEREZ

Speaking to a crowd of 30,000 from the steps of Barcelona's National Palace, Mr Guardiola said Madrid was "persecuting political debate" in "a threat that affects all democrats".

"We Catalans are victims of a state that is carrying out political persecution unworthy of a democracy in 21st Century Europe", the football star insisted.

Reading a referendum manifesto in Catalan, Spanish and English, he declared: "We are here to say clearly that on October 1 we will decide our future, even though the Spanish state doesn't want us to."

The vote was announced by Carles Puigdemont, the Catalan president, on Friday after attempts to negotiate a way out of the secession crisis fell apart in recent weeks.

The government of Mariano Rajoy has consistently rejected all attempts to hold a referendum, insisting a vote would be unconstitutional and ordering the country's Supreme Court to focus all its efforts on the issue.

Mr Guardiola holds a ballot box during the protest CREDIT: AP PHOTO/EMILIO MORENATTI

Amid an increasingly vicious war of words, Madrid has accused the Catalan government of mounting a "coup" in the Spanish autonomous region. Mr Rajoy has compared its push for secession - even if unilateral - to that of "the worst dictatorships", and warned a independent Catalonia would be immediately thrown out of the EU. The exchanges have escalated to veiled threats of confrontation: after the Spanish government last month vowed to stop a referendum "by any means", Mr Puigdemont challenged it to explain if the state was "willing to use force."

Spanish state interference is a deeply sensitive issue in Catalonia, where the legacy of General Francisco Franco and his brutal attempts to crush Catalan identity still loom large in the public memory.

On Sunday, to cheers from supporters waving Catalonia's flag, Mr Guardiola accused Madrid of trying to destroy the Catalan movement by blocking infrastructure investment, bringing politically motivated prosecutions against its leaders and undermining the region's school system.

"We appeal to all the democrats of Europe and the world to stand up to the abuses of an authoritarian state", he said.

The president of the Catalan regional government announced last friday that a referendum on the region's independence will be held 1 October CREDIT:  AFP PHOTO / LLUIS GENELLUIS

Pablo Casado, vice-secretary of communication for the ruling Partido Popular (PP), hit back at Guardiola, reminding him that "when you are offside, you are breaking the law... and the referee, which is the government and which is the judiciary, is going to blow the whistle on this illegal play."

Mr Guardiola, born in the central Catalonian town of Santpedor, has been at once the independence movement's biggest celebrity supporter and its most discreet. He symbolically lent his name to the candidate list for the pro-independence alliance in the 2015 Catalan elections - styled as a de facto referendum after a 2014 "consultation vote" was ruled illegal - but has largely avoided speaking publicly on the issue until now.

Now, his intervention - for which he was publicly thanked today by Mr Puigdemont - may be sorely needed. While three-quarters of Catalans support a vote the movement has been losing momentum.

Mr Puigdemont has lost key support, including that of Left-wing party Podemos and the Barcelona Mayor Ada Colau, with his insistence on pushing ahead unilaterally, leaving him reliant on more radical pro-independence elements.

An April poll published in Barcelona-based newspaper La Vanguardia found increasing pessimism among independence supporters, with just 29 percent of those who back a vote believing it will happen, down from 37 percent in January.

But with neither side willing to give ground, it remains to be seen how a major collision will be averted. Mr Guardiola insisted that faced with Madrid's instransigence, "we don't have another way out: the only possible response is to vote."

The Guardian: 'Pep Guardiola joins call for referendum on Catalan independence' #LoveDemocracy





Manchester City manager tells crowd of 40,000 at rally in Barcelona 'we have no other option but to vote'. Pep Guardiola speaks at the Catalan independence rally. Pep Guardiola may have played to bigger crowds but none quite like the one he addressed in Barcelona on Sunday when he presented the case for a referendum on Catalan independence. Speaking on the steps of Montjuïc before an estimated 40,000 of his fellow citizens, and flanked by an enormous banner with the slogan "Love Democracy", the former Barcelona and current Manchester City manager read out a brief manifesto in Catalan, Spanish and English.

"We have tried on 18 occasions to reach an agreement on a referendum and the answer has always been no," he told the crowd.

"We have no other option but to vote. We call on the international community to support us and on democrats the world over to help us to defend the rights that are threatened in Catalonia, such as the right of freedom of expression and the right to vote."

On Friday, the Catalan government announced that a referendum on independence from Spain would be held on 1 October. The defiant gesture met with a familiar response from Madrid: not only would such a vote be illegal, it would not be allowed to go ahead.

"They can announce a referendum as many times as they want … but the referendum is not going to take place," said Spain's deputy prime minister, Soraya Sáenz de Santamaría. Another minister dismissed it as "a new step in a strategy that's leading nowhere".

The secessionists disagree, arguing that they have been forced to hold the vote because repeated efforts to engage the Spanish government have been thwarted or ignored.

Carme Forcadell, the leader of the Catalan parliament, received a huge ovation at the Barcelona rally when she told the flag-waving crowd "there is no Plan B, the only way forward is a referendum".

Catalonia held an unofficial referendum in November 2014 in which 80% voted for independence, but barely a third of eligible voters turned out.

"I think the turnout will be higher than in 2014 because a lot of people want to have their say," said Jesús Espinosa, waiting in the 30-degree heat for Guardiola to speak. "We've been striving for this for 300 years and we're not going to stop now."

"What I want is for us to have the opportunity to vote and to become an independent Catalan republic and to do it legally and peacefully. Madrid will respond as it's always done because Catalonia is a source of income and they'll fight with all they have to keep it."

After the mass rallies in recent years that have attracted more than a million people, Sunday's turnout of only tens of thousands, according to the Catalan government, might be viewed as disappointing. According to a poll at the end of March, support for independence is falling, with 48.5% of Catalans opposed to seceding from Spain, while 44.3% supported breaking away.

Raül Romeva, the Catalan foreign affairs minister, told the Guardian the regional government had a duty to put independence to a popular vote. "We have tried to reach a consensual agreement with Madrid but their response has always been no," he said.

"At the end of the day – given there's not even been the will to sit down at the table to discuss the question – the Catalan government had a democratic obligation and the mandate to put this to the people of Catalonia so that they can express themselves freely."

Although Spain's constitutional court ruled that a previous, non-binding referendum held in November 2014 was illegal, Romeva insisted there was nothing in the Spanish constitution to stop the new vote going ahead.

"There is no legal problem; it's a political one," he said. "But the Spanish government still hasn't come up with any proposals. We're still waiting but, it would be easier if, instead of making threats, it came up with something."

Madrid has hinted that it could seek to thwart the vote by invoking article 155 of the constitution. In theory, the drastic step would allow it to suspend regional autonomy, order the closure of schools in the region to stop them being used as polling stations and even take control of the Catalan police.

Asked if the Catalan government was planning for such a scenario, Romeva said: "We don't know how the government is going to stop something that is legal, legitimate and democratic … When we know what we need to respond to, we will."

Whatever happened, he added, the Catalan government remained committed to a referendum regardless of its outcome.

"We know that people want to be asked the question," he said. "And if the result of the referendum is no, we'll respect that result, full stop. And if it's yes, that result will have to be respected. I don't know what the result will be – no one does."

https://www.theguardian.com/world/2017/jun/11/pep-guardiola-referendum-catalan-independence-barcelona-rally