dilluns, 20 de febrer de 2017

Un ciutadà de Còrsega denuncia haver estat humiliat per la Guàrdia Civil a l'aeroport per una estelada

Un ciutadà cors ha denunciat un cas d'humiliació de la Guàrdia Civil a l'aeroport del Prat, pel fet d'haver portat en l'equipatge de mà un ordinador portàtil amb un adhesiu d'una estelada. Tant l'afectat, Claude Lefebvre, com la seva parella, Roser Farràs, s'han posat en contacte amb VilaWeb per explicar els fets, que van passar dijous a migdia. Lefebvre tornava a la ciutat corsa de Calvi després d'haver passat tres mesos a Catalunya amb la seva parella; havia d'agafar el vol de Vueling que sortia de la T-1 a les 12.45 amb destinació a Marsella, des d'on volia fer escala per anar cap a Calvi. I va anar de ben poc que no perdé el vol.

Segons el relat dels fets que fan els afectats, els problemes van començar amb l'agent que passa l'equipatge de mà per l'escànner, al control de seguretat per accedir a la zona d'embarcament. Lefebvre va passar l'arc de seguretat sense cap problema, però li van fer la bossa de mà i li demanaren si hi duia cap mena d'aparell electrònic. Ell va dir que sí, que hi tenia un ordinador portàtil, una mica vell. Li van demanar que el tragués. El va treure. I quan l'agent va veure que hi havia un adhesiu de l'ANC li va dir: 'Això no, això no.' Ell va dir: 'Sí, l'ordinador.' Però l'agent va assenyalar-li l'adhesiu: 'No, això.' Va respondre-li: 'Sí, Catalunya, independència.' L'agent va replicar-li: 'No, no.' I va fer sonar l'alarma de l'arc de seguretat que Lefebvre ja havia passat. Immediatament, va anar-hi un altre agent de la Guàrdia Civil.

El tràngol que va passar aquest ciutadà cors tot just havia començat, segons l'explicació feta per la seva parella a VilaWeb. Perquè l'agent el va agafar pel braç amb força, el va escorcollar i se'l van acabar enduent a una saleta dins l'aeroport. El van fer esperar deu minuts sense dir-li res; quan va entrar l'agent que l'havia escorcollat va demanar de seure, i li ho van denegar. Ell hi va insistir, perquè té lumbàlgia, i fins que no els va mostrar un document mèdic que ho demostrava no li ho van permetre. Li van preguntar per què duia aquell adhesiu a l'ordinador. Claude Lefebvre entén tant el català com el castellà, però té dificultat per parlar-los amb fluïdesa. I mig en castellà i mig en francès es va acabar fent entendre.

'Però si no sap ni parlar!'
Ell va explicar que l'ordinador era de la seva parella, perquè el guàrdia civil insistia a preguntar-li per què ell, essent ciutadà de l'estat francès, anava amb aquell adhesiu a l'ordinador. 'Has d'entendre que és per seguretat, i per l'amenaça terrorista que hi ha', li van dir. Lefebvre va fer-li veure que si el tenien allà retingut no era per l'ordinador, sinó per l'adhesiu, i l'agent li va dir: 'És clar, tu ets francès i portes això.' Finalment es van acabar entenent i van sortir de la saleta. Lefebvre es pensava que tot plegat ja s'havia acabat i que se'n podia anar. Però, tot d'una, aquell mateix agent –segons que explica Farràs– el va tornar a agafar pel braç quan tornaven a la zona del control de seguretat de l'aeroport i li va tornar a demanar, de viva veu i davant els passatgers que feien cua per accedir a la zona d'embarcament, per què duia aquell adhesiu de l'estelada. Ell va insistir: 'És l'ordinador de la meva dona.' 'Però si no sap ni parlar!', exclamava el guàrdia civil tot rient. 'Per què es fica en problemes de Catalunya si no és ni català?', cridava, tot rient i assenyalant-lo. I el personal de seguretat que hi havia en aquell moment allà també reia.

Claude Lefebvre es va sentir humiliat. Va demanar el nom de l'agent que l'havia escorcollat i interrogat, però no l'hi va voler donar. Es va fixar que allà hi havia càmeres de seguretat enregistrant i espera que amb la denúncia que presentarà aquesta setmana a Còrsega puguin acabar identificant l'agent que el va humiliar pel simple fet de portar una estelada a l'ordinador portàtil. Lefebvre va poder l'avió pels pèls. Un cop a Còrsega va anar a la comissaria per a denunciar els fets. Ara resta pendent de rebre una trucada per a anar a declarar a Bastia. També es va posar en contacte amb el consolat francès a Barcelona, on li va dir que els fes arribar un escrit amb el relat dels fets. Per una altra banda, Roser Farràs s'ha posat en contacte amb el Síndic de Greuges, a qui enviarà el mateix text traduït al català.

diumenge, 19 de febrer de 2017

Víctimes del Terrorisme es planteja denunciar a l'espanyolista Eduardo Ingla per comparar el procés català amb ETA #ProuMentides



"Creo que este nivel de violencia, no se ha vivido ni en el País Vasco en los años duros. Ni en el País Vasco, porque claro, allí podían matar a algún juez o a algún fiscal, que tampoco mataron a muchos pero...". La frase es del director de OK Diario, el polémico Eduardo Inda, sobre el nivel de violencia que a su juicio se está viviendo en Catalunya como consecuencia del proceso soberanista. La salvajada hecha opinión ya ha provocado multitud de reacciones, entre ellas la del presidente de la Asociación Catalana de Víctimas del Terrorismo, José Vargas que sopesa la posibilidad de interponer una demanda.

Según informa RAC1, las declaraciones de Inda durante la tertulia del programa de Federico a las 7, de Es Radio, con Federico Jiménez Losantos, son una ofensa a las víctimas del terrorismo y una banalización del lamentable episodio que ha vivido el País Vasco y España en democracia como consecuencia del terrorismo de ETA.

La asociación Catalana de Víctimas por el Terrorismo se ha mostrado indignada con las palabras de Inda y ha asegurado que la comparación no se aguanta: "No veo ningún paralelismo ni ninguna consecuencia aquí en Catalunya como la que había en el País Vasco cuando ETA estaba en su apogeo", ha señalado Vargas.

El representante ha dicho no entender a qué vienen este tipo de declaraciones porque "de momento no se ha dado ninguna circunstancia igual que las que habían en el País Vasco" durante la época más agria del terrorismo etarra. Por eso, ha anunciado que se trasladarán estas declaraciones a los servicios jurídicos de la asociación "para saber si hay algo punible y poder hacer algo". En todo caso, Vargas recuerda que no han tomado ninguna medida contra partidos o instituciones que a su juicio han hecho comparaciones dudosas.

Las declaraciones del periodista se produjeron al día siguiente de la rueda de prensa de la fiscal jefe de Barcelona, Ana Maria Magaldi, en la que denunció los insultos y ataques de los ciudadanos a la salida del juzgado durante el juicio a Artur Mas, Joana Ortega e Irene Rigau por el 9N.

El goven de Colau dóna l'esquena al referendum però demana un partit de la selecció espanyola a Barcelona #Seleccions Catalanes



En ple procés d'independència i amb el neguit de tenir seleccions catalanes, gerro d'aigua freda del nacionalisme espanyol del govern d'Ada Colau. L'alcaldesa no te el valor de donar suport al u referèndum d'autodeterminació però es mostra interessada en portar el nacionalisme espanyol més tronat a la capital de Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona, conjuntament amb el RCD Espanyol, ha demanat formalment acollir a la ciutat un partit de la selecció espanyola de futbol. El govern municipal ha fet la sol·licitud directament al president de la Reial Federació Espanyola de Futbol, Ángel María Villar, segons informa Mundo Deportivo.

A finals de gener va fer-se pública la notícia sobre la voluntat de l'àrea d'esports de l'Ajuntament per rebre a la ciutat un dels partits de 'la Roja'. Aleshores, des de l'equip de Colau no es va atrevir i es va negar haver fet cap petició oficial, tal com va indicar el tinent d'alcalde Jaume Asens. Des del comissionat es va indicar que hi havia hagut converses sobre el tema "en el marc de les relacions habituals i normals en l'àmbit esportiu", però que no eren "ni una petició ni una negociació".

"No és competència de l'Ajuntament".

També l'alcaldessa Ada Colau havia negat en una entrevista a BTV fa menys d'un mes que hi hagués cap petició formal. "No hem fet can negociació", va insistir l'alcaldessa, tot remarcant que això "no és competència de l'Ajuntament". Però es veu que ara ja ha canviat d'opinió o bé era una altra mentida més, perquè finalment, però, sí que s'ha fet la sol·licitud de manera formal, amb el suport explícit del RCD Espanyol. L'hipotètic partit de l'equip de Julen Lopetegui a la capital catalana, però no seria fins a l'abril, ja que la selecció espanyola ja té assignats els horaris i els estadis on disputaran els propers compromisos fins al 28 de març.

Puigdemont nega cap proposta del govern espanyol mentre arriba a acords amb Occitània #NouEstat

slEl president del Govern, Carles Puigdemont, ha assegurat que la proposta que l'estat espanyol pregona que vol fer a Catalunya és "com l'esperit sant; tothom en parla però ningú l'ha vist". "I cregui'm, ens agradaria que hi hagués una negociació en el format que fos", ha puntualitzat el president reiterant que no hi ha hagut reunions "ni privades ni oficials" amb el govern de Rajoy.

En aquest sentit, Puigdemont ha recordat que l'agenda de reivindicacions catalanes té 46 punts, la majoria dels quals "s'haurien d'haver complert fa anys". "Si el que volen oferir és això, és que no han entès res", ha afegit. El president de la Generalitat, que aquest diumenge és de visita a Occitània, ha instat l'Estat a "tirar endavant una negociació" perquè, fins al moment, l'única proposta que hi ha sobre la taula és la d'un estat independent davant la voluntat d'Espanya de mantenir "un status quo que no funciona".

A primera hora de la tarda, Puigdemont s'ha reunit amb la presidenta de la Regió Occitània, Carole Delga, amb la voluntat de reforça la cooperació bilateral. Per part del Govern també han participat en la trobada el conseller d'Afers Exteriors, Raül Romeva, el delegat del Govern a França i Suïssa, Martí Anglada, i el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert.

Una única veu davant Europa

Catalunya i Occitània tindran una única veu davant d'Europa a l'hora de defensar projectes comuns com el Corredor Mediterrani. "Si no som nosaltres els qui empenyem, els respectius estats no tenen pressa", ha assegurat el president de la Generalitat.

Puigdemont ha signat les bases d'un acord de cooperació amb Occitània, que es materialitzarà a les portes de l'estiu i que impulsarà les potencialitats dels dos territoris. L'acord abastarà àmbits com la cultura (entre els quals, la llengua) o l'economia (per exemple, la innovació tecnològica). Per la seva banda, Delga ha fet incís en què la voluntat és la de sumar sinèrgies per "tenir una Europa del sud-oest connectada i amb obertura cap al Mediterrani".

Soldats de l'exèrcit espanyol es perden fent exercicis d'orientació per l'Empordà i truquen al 112 #EncaraNoEtsIndepe?

Uns soldats de l'exèrcit espanyol de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà) que el passat dilluns feien exercicis d'orientació es van perdre i van haver de trucar al 112, segons informa El Punt Avui. Els soldats "van demanar auxili perquè se'ls havia fet fosc i havien perdut la ruta i no tenien cobertura", explica el rotatiu.  Els bombers no es van arribar a activar perquè els soldats perduts van ser trobats ràpidament.

A l'espanyolista Ciudadanos li molesta que els indepenedentistes hagin donat suport a la manifestació #VolemAcollir




La formació nacionalista espanyola 'Ciudadanos' dona suport a les polítiques anti-refugiats del PP però té la barra de desfilar a la manifestació #VolemAcollir i, per postres, la seva portaveu a Catalunya, Inés Arrimadas, es permet el luxe de criticar els indepentistes que hi van mostrar el seu suport. Els nacionalistes espanyols es troben en escac, el suport incondicional del Govern i de la societat civil independentista per acollir els refugiats que l'Estat no permet ha provocat que Inés Arrimadas assegurés que la Generalitat es volia aprofitar de la manifestació #VolemAcollir i oblidés la responsabilitat de l'executiu de Rajoy que va rebre el suport de Ciutadans en el ple d'investidura.

La líder de Ciutadans a Catalunya, visiblement tensa per la contradicció de reclamar el dret de la Generalitat per acollir refugiats i el fet que qui lideri la proclama sigui un govern independentista, ha sortit per petaneres assegurant que a l'executiu de Puigdemont "hi ha membres del Govern que estan clarament intentant aprofitar la situació per alimentar el debat independentista".
 
Arrimadas, que ha explicat que membres de Ciutadans han participat en la manifestació refugiades a Barcelona, ha volgut matisar que ho han fet "per donar suport als tractats internacionals" però "no a les interpretacions que membres del Govern puguin fer en aquesta qüestió, que de vegades tenen més intenció política que no per arribar al fons del problema".

Televisió Espanyola va censurar les imatges del #VolemAcollir on hi sortien estelades #ProuCatalanofobia


Nova mostra de manipulació de la televisió pública controlada pel Partit Popular, segons denuncia el sindicat UGT RTVE, el director dels informatius dels caps de setmana, Pedro Carreño, va censurar les imatges de la manifestació del #VolemAcollir on hi apareixen estelades.

El sindicat, fart de la censura a la qual estan exposats els professionals de Televisión Española, denuncia com la direcció va prohibir l'emissió de les banderes catalanes que hi havia en la marxa a favor d'acollir refugiats.  Montserrat Boix, treballadora de TVE, que a través del seu compte personal de Twitter feia visible la dificultat de treballar en aquestes condicions: "Complicat informar de la manifestació de Barcelona sense mostrar les banderes, ho aconseguirem?" es preguntava per, una hora després, deixar clar que "no ha estat la redacció qui ha tret els plans  que falten de les banderes catalanes de la manifestació de Barcelona".

Carreño censura las imágenes seleccionadas por la redacción sobre la manifestación por los refugiados para que haya menos banderas catalanas pic.twitter.com/epqj9ce8Ib

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017


Estas son las imágenes que molestan a Pedro Carreño y que se ha permitido CENSURAR en contra del criterio de los profesionales de TVE pic.twitter.com/c1CWZwfp00

— UGT RTVE (@UGTRTVE) 18 de febrer de 2017



Una vez + la dirección de informativos d TVE censura. MOVILIZACIONES YA @UGTRTVE @FeSMC_UGT@UGT_Comunica @PSOE @ahorapodemos@CiudadanosCs https://t.co/J7HVpdHa2R

— Miguel A. Curieses (@macurieses) 18 de febrer de 2017



Complicado informar de la manifestación de Barcelona sin mostrar las banderas. ¿lo lograremos?

— Montserrat Boix (@montserratboix) 18 de febrer de 2017

dissabte, 18 de febrer de 2017

Els atacs judicials espanyols de l"Operació Catalunya" provoquen rebuig i preocupació a l’ONU #ProuFeixisme

L'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans ha fet arribar una carta de rebuig per la persecució política de les autoritats catalanes, amb menció expresa a l'Operació Catalunya, a l'ambaixadora espanyola davant els organismes multilaterals situats a Ginebra, a instàncies del Cercle Català de Negocis i del Cercle Mallorquí de Negocis.

El relator recorda que el Dret Internacional empara l'exercici del dret a la lliure determinació dels pobles "en un entorn lliure d'amenaces i de l'ús de la força". Així mateix, denuncia la persecució política d'algunes autoritats catalanes per la convocatòria del 9-N i mostra la seva preocupació per la continuïtat d'aquests judicis i la manca de predisposició del govern espanyol per conduir la secessió de Catalunya de forma pacífica i pactada.

Finalment, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans recorda la importància de l'exercici del dret a l'autodeterminació com a instrument a favor de la prevenció de conflictes i demana explicacions respecte a la posició del govern espanyol, així com per l'anomenada Operació Catalunya.

Aquesta iniciativa s'emmarca en la campanya d'activitats iniciada conjuntament pel Cercle Català de Negocis i el Cercle Mallorquí de Negocis davant dels organismes multilaterals, en favor de la prevalença del dret a l'autodeterminació dels pobles sobre el dret intern dels Estats, la seva inclusió en l'ordenament de la Unió Europea que obliga la seva observança a tots els Estats membres, i la celebració d'un referèndum a Catalunya sota l'empara dels organismes internacionals especialitzats, vinculant i amb les màximes garanties polítiques i jurídiques.

Properes accions

La propera acció imminent del CCN i del CMN en aquest àmbit estarà encaminada a sol·licitar una demanda de mesures de protecció al Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, donat "el greu deteriorament de la qualitat democràtica" de les institucions de l'Estat espanyol, així com "la instrumentalització política" de la Justícia. En ella, sol·liciten que les mesures de protecció incloguin una demanda al secretari general de les Nacions Unides amb la finalitat que exerceixi els seus bons oficis i accepti l'organització d'un referèndum d'autodeterminació a Catalunya sota l'empara de les Nacions Unides i el Dret Internacional.

El Govern suís, disposat a explicar el que és la "democràcia directa" a Espanya #DretaDecidir #ReferendumJa

El Govern suís afirma que, en els seus intercanvis amb el govern espanyol, sempre s'ha mostrat disposat a explicar a Espanya la "democràcia directa" i la seva experiència en la creació del cantó del Jura, que es va fer mitjançant referèndums. Tot i això, es declara respectuosa amb la sobirania de l'Estat espanyol.

És la segona vegada que el govern suís respon a interpel·lacions de diputats sobre Catalunya. En l'ocasió anterior (4 de novembre de 2015), l'executiu suís va posar, en canvi, en primer en pla el respecte a la sobirania espanyola i el caràcter "intern" de la problemàtica catalana abans de fer referència a la tradició de mediació de Suïssa i a la seva experiència en qüestions federals i de finançament entre cantons.

La resposta d'ara del Govern suís correspon a la interpel·lació que van fer 15 diputats el passat 16 de desembre de 2016. Els parlamentaris, membres de tots els 6 partits federals suïssos, van formular la següent pregunta: "El Consell federal està disposat a expressar la seva preocupació al Govern espanyol arran de l'obertura d'un procés penal contra la presidenta del Parlament català i de l'escalada judicial que semblaria voler obstaculitzar un procés purament democràtic i pacífic?".

El text de la resposta governamental és el següent: "En el marc dels contactes regulars entre el Consell Federal i el Govern espanyol, Suïssa sempre s'ha mostrat disposada a parlar sobre l'estructura de l'Estat federal, la perequació financera, la democràcia directa o fins i tot la seva experiència en la creació del cantó del Jura a finals dels anys setanta.
Suïssa respecta plenament la sobirania dels altres Estats i el Consell federal estima que no ha de posicionar-se sobre una qüestió de política interior d'un Estat de dret com Espanya".

La Confederació helvètica es distingeix per la pràctica habitual de la democràcia directa. Es fan referèndums a escala federal en quatre convocatòries anuals (febrer, juny, setembre i novembre). En el darrer exercici complet del 2016 es van celebrar 14 referèndums federals sobre tota mena de temes, des del medi ambient a la immigració. També se celebren centenars de referèndums a escala cantonal i municipal.

Espanya, molt preocupada pel possible suport d'Israel a un Estat Català #DretaDecidir

L'ambaixador d'Espanya a Israel, el nacionalista Fernando Cardenera (PP), s'ha molestat per un article del diari Jerusalem Post que defensava que Israel ajudi Catalunya en la reivindicació sobiranista i presentava el cas català com una contradicció europea que podria ser utilitzada per les autoritats israelianes en la seva geoestratègia. L'article ha encès els llums d'alarma de l'ambaixada.

L'article de Michael Freund, que va ser cap de comunicació del primer ministre Bejamin Netanyahu als anys 90, recomanava fer que Europa tastés "una mica de la seva medicina", per entendre que hi regna una certa hipocresia respecte al dret d'autodeterminació, i donava suport en aquest sentit al procés català. "Després de l'aprovació de la llei destinada a regular certes qüestions del sòl de Judea i Samària (Cisjordània per als àrabs) de dilluns, amics reconeguts d'Israel a Europa no han perdut el temps abans de carregar contra l'Estat jueu en termes molt durs. Reunint tota la munició a la seva disposició, que sembla no tenir límits quan el subjecte a tractar és Israel, els líders del continent s'han esvalotat retòricament de forma tan obscena com ofensiva".

Freund recorda que si Europa vol parlar de "territoris ocupats" no haurà d'oblidar les seves "relíquies colonials", i cita en aquest sentit que Catalunya té previst convocar un referèndum sobre la independència. "No és Catalunya on el govern regional té previst celebrar un referèndum sobre la independència al setembre d'aquest any tot i l'oposició de les autoritats espanyoles?. Curiosament, però, no sembla que l'aspiració dels catalans per la independència provoqui tant interès en les capitals europees com la dels palestins, tot i que els primers tenen una millor opció per a un Estat propi", indica.

"Per començar, l'Estat català va ser una realitat, encara que fos breument, al segle XVII [la República de Pau Claris], mentre que no hi ha hagut mai una Palestina independent en tota la història. I encara que un cregui que els palestins estan ocupats des de 1967, Espanya ha estat ocupant Catalunya des de fa més de tres segles. Això fa que sigui un conflicte de major durada, i la justícia retardada és justícia denegada", apunta.

Freund recorda altres casos que afecten Estats europeus, com el de Còrsega. Proposa que el proper cop que Europa qüestioni la política d'Israel a Judea i Samària, el seu país enviï observadors dels drets humans a Catalunya per confirmar que no es vulneren els drets, i fins i tot preparar resolucions a l'ONU en aquest sentit.

L'espanyol Cardenera ha publicat en el rotatiu una resposta replicant l'escrit de Michael Freund, i hi afirma que "Espanya mai no ha ocupat Catalunya". La nota de l'ambaixador, que es titula precisament "Cap ocupació de Catalunya", indica que "només cal per passejar en qualsevol ciutat catalana per jutjar per un mateix el sentit d'aquesta idea. Mai hi va hagut una història d'Espanya contra Catalunya, ni el 1714 ni en els següents 300 anys", assegura.

Cardenera segueix el relat de la historiografia espanyola. "La Guerra de Successió espanyola va ser una guerra internacional causada per la mort sense descendència del rei Carles II d'Espanya i la disputa entre dos pretendents: el francès Felip de Borbó, duc d'Anjou, i l'arxiduc austríac Carles d'Habsburg, per l'intent d'ocupar el tron espanyol, una controvèrsia que formava part d'aliances més àmplies i interessos dels diferents països d'Europa en aquell moment. Un segle més tard, els catalans van lluitar en la guerra d'independència contra Napoleó per la llibertat del poble espanyol", assenyala.

L'ambaixador apunta també la seva oposició a la convocatòria del referèndum, i posa com a argument la Constitució. "D'acord amb la nostra Constitució, el govern regional de Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobre qüestions polítiques d'especial rellevància, com la definició d'Espanya. Gràcies a la Constitució, Catalunya gaudeix, igual que les altres 16 comunitats autònomes espanyoles, un dels més alts nivells d'autogovern en el món, amb un nivell de competències que pot ser comparat al de qualsevol land alemany".

El PSOE ara demana que es suspengui l'autonomia de Catalunya si es fa el referèndum #EncaraNoEtsIndepe?



L'ex-vicepresident espanyol Alfonso Guerra (PSOE) aposta per aplicar l'article 155 de la Constitució Espanyola, i així suspendre l'autonomia de Catalunya davant el desafiament català de fer un referèndum. En un article a la revista Tiempo, publicada aquest divendres, González insinua aquesta idea: "Es recorre a una entelèquia d'apel·lació al diàleg mentre el nacionalisme fa passos cada dia cap a la ruptura de la nació. Per què s'ignora que la Constitució estableix els mecanismes per solucionar els casos en què les autoritats no compleixen amb les seves responsabilitats? [...] No és fàcil entendre que Govern i partits constitucionalistes no explorin aquesta possibilitat", diu en l'article.

"El Govern d'Espanya ha optat per una complaent espera, sota la creença que les coses s'arreglarien soles, postura còmoda i irresponsable, ja que el resultat està a la vista. El nacionalisme ha interpretat aquesta passivitat com un signe de debilitat i ha contestat amb una escalada de provocacions i amenaces", afegeix Guerra. I continua: "Amb aquest panorama, no es pot seguir contemplant l'horitzó. És hora de canviar d'estratègia i actuar en conseqüència".

Guerra qualificada també d'"antidemocràtica" la mobilització ciutadana del 6-F: "És un acte que demostra que a Catalunya no hi ha una situació normal de democràcia", argumenta Guerra. "No poden donar un cop a les normes de convivència establint unilateralment una nova realitat política".

divendres, 17 de febrer de 2017

La mesa del Parlament respon al TC espanyol que no «censurarà» el debat sobre la independència #NouEstat



La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, i quatre membres sobiranistes de la mesa del Parlament s'han conjurat per deixar clar que no pensen fer ni un pas enrere davant l'amenaça llançada pel nacionalisme espanyol del Tribunal Constitucional de ser encausats per haver permès que els diputats votessin resolucions sobre el referèndum al debat de política general. Tots ells han deixat clar que "junts en la diversitat" no pensen convertir-se en "censors" d'un govern espanyol que, en paraules de Forcadell, és "incapaç de resoldre políticament" el conflicte amb Catalunya.

Forcadell ha alertat que els reiterats episodis de "judicialitzció" de la política no afecten només l'independentisme, sinó s'ha d'entendre que està "en joc la democràcia". La prova més evident és, justament, que no tots els membres de la Mesa assenyalats aposten per la independència. I és que entre els membres de la Mesa assenyalats hi ha el vicepresident primer, Lluís Corominas; i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, tots tres de Junts pel Sí. Però també hi ha Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot i membre d'EUiA, que ha argumentat per què tornaria a permetre el debat i la votació de les resolucions del referèndum: "Tothom sap que jo no sóc independentista, però si ho fos hauria de poder expressar al Parlament aquesta idea política".

La presidenta del Parlament ha explicat que el TC, fent seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia, els diu que al debat de política general "no es podia parlar d'independentisme" i que era obligació de la Mesa dir tant al president com als parlamentaris de què es podia parlar i de què no. "No ho vam fer i no ho farem", ha etzibat. Fer-ho, ha insistit, suposaria anar en contra de l'essència del parlamentarisme. "Malgrat les intimidacions, amenaces i requeriments, garantirem que el debat i la paraula siguin lliures al Parlament", ha promès Forcadell. Els cinc han afirmat que no entendrien ni contemplen que puguin ser inhabilitats.

Cinc de set membres de la Mesa, en el punt de mira de la justícia espanyolista.

Així doncs, a hores d'ara són cinc membres -els favorables al dret a decidir- de set els que estan en el punt de mira del tribunal. El representant de C's, José María Espejo-Saavedra, i el del PSC, David Pérez, es van oposar a què les resolucions fossin tramitades i van sol·licitar una petició de reconsideració. Ells dos, per tant, són els únics que no corren risc de ser encausats.

"No compartim la interlocutòria", ha advertit Corominas, que ha lamentat que és "inacceptable" des d'un punt de vista polític i jurídic. Simó, per la seva banda, ha afegit que defensaran la "llibertat d'expressió" allà on calgui i s'ha preguntat quins seran els propers assenyalats per permetre el debat. "No puc concebre que algu prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar allà on resideix la sobirania popular del poble de Catalunya", ha sentenciat Nuet, que ha insistit que els membres de la Mesa no han comès "cap acte criminal" i ha advertit que si el que busquen són "caps de turcs" ells no estan disposats a fer "cap passa enrere". Barrufet, per concloura, ha subratllat que els representants de la Mesa seguiran sent "garants" de la llibertat d'expressió perquè tots els debats del carrer tinguin cabuda en seu parlamentària.

El TC defensa la suspensió del referèndum: "No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional"

La interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) que s'ha fet pública aquest dijous argumenta la decisió d'anul·lar la proposta de resolució sobre el referèndum unilateral i el procés constituent assegurant que "no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional". En el text, l'alt tribunal defensa que la resolució del Parlament té "efectes polítics i jurídics" i que el seu contingut és "objectivament contrari" a la Constitució. Concretament les resolucions anul·lades són de la 1 a la 9, que fan referència a convocar un referèndum encara que no hi hagi acord amb l'Estat, i de la 13 a la 16 sobre el procés constituent.

La interlocutòria constata que el Parlament ha desatès les "reiterades advertències" del tribunal i creu que la cambra catalana té una "antijurídica voluntat" de continuar el procés constituent "al marge de l'ordenament constitucional i sense supeditar-se a les institucions de l'Estat espanyol".

El Banc d'Espanya ja prepara la fallida de les pensions espanyoles #EncaraNoEtsIndepe?

L'Estat espanyol ja és en caiguda lliure. Aquest podria ser l'altre titular de la notícia un cop el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, hagi avisat al Congrés dels diputats que per garantir les pensions "pot estar justificat" jubilar-se més enllà dels 67 anys i tenir un pla de pensions privat per garantir el sistema de les pensions.

En la compareixença en la Comissió Mixta del Pacte de Toledo, Linde ha analitzat l'envelliment de la població, un augment de l'esperança de vida i un futur d'alt atur i un endarreriment en l'entrada al món laboral que fa "sensat plantejar-se" si "resulta desitjable" posar en marxa "endarreriments addicionals a l'edat de jubilació" i impulsar la contractació de plans de pensions.
 
El governador del Banc d'Espanya demana "qualsevol mesura encaminada a desincentivar la jubilació anticipada i permetre l'ampliació de la vida laboral per sobre dels 67 anys tindria efectes positius sobre la sostenibilitat financera del sistema" i anima al sistema a plantejar "estendre el paper de l'estalvi per a la jubilació de manera que permeti complementar els recursos del sistema públic" amb "l'acumulació d'actius financers per complementar les futures pensions públiques".

Escàndol: Espanya destina fons europeus per als refugiats per pagar expulsions i mantenir Centres d'Internament #NoEtsIndepe?

El govern espanyol té assignats 372 milions d'euros de fons europeus per a acollir refugiats entre el 2014 i el 2020. Aquests diners arriben en el fons d'asil, migració i integració (FAMI) de la Unió Europea. El primer any d'aplicació d'aquest fons va ser el 2015, i l'estat espanyol va despendre 26 milions d'euros dels 55 que tenia programats per a aquell any. Aquests diners són pensats efectivament per a finançar el pla d'acolliment de refugiats que gestiona de manera centralitzada el govern espanyol. Però no tots els recursos es destinen a pagar la manutenció i els serveis que s'ofereixen als sol·licitants d'asil, que reben l'atenció d'alguna de les entitats col·laboradores del programa; gairebé la meitat d'aquells diners es van dedicar a pagar expulsions i a finançar centres d'internament d'estrangers (CIE).

Això consta en el document del Ministeri de Treball i Seguretat Social espanyol sobre les actuacions que va fer el govern de Rajoy amb aquest fons el 2015 (encara no hi ha dades públiques del 2016). Dels 26 milions que se'n van gastar, 4,9 van anar a parar a operacions d'expulsió i 1,8 milions a pagar els serveis d'escorta en aquests vols. I una altra part important, 4,5 milions d'euros, es van emprar per a reformar els CIE.

En el programa espanyol d'aplicació dels fons FAMI s'especifica que un dels objectius del govern espanyol és el 'retorn', que inclou 'programes de retorn forçós'. L'objectiu d'aquests programes, tal com consta en el document, és 'augmentar la capacitat dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIE), construint-ne tres, i millorar i adaptar les infrastructures existents, reforçant els serveis assistencials'. Aquests tres nous CIE eren prevists a Algesires, Màlaga i Madrid, però només el primer s'ha posat en funcionament. La inversió en CIE amb aquests fons europeus era de 4,5 milions i, en canvi, la que es destina a centres d'estança temporal d'immigrants (CETI) era de menys de la meitat, 1,6 milions. A l'estat espanyol hi ha hagut denúncies ben recents sobre l'estat deplorable en què es troben aquests centres, especialment els de Ceuta i de Melilla, que són dos dels que reben més gent.

Retorn o expulsió?
Un altre objectiu del programa espanyol del fons per a l'acollid de refugiats és el d'establir mesures de retorn. Hi ha la part d'allò que s'anomena retorn voluntari, amb l'acompanyament corresponent, que el 2015 va rebre mig milió d'euros de finançament d'aquest fons. Però el programa també preveu les 'operacions d'expulsió realitzades a Espanya i de manera conjunta amb més estats membres', que van de la mà dels 'serveis d'escorta en els vols de retorn forçós per a la millora de la seguretat en els dispositius de retorn'. Una de les prioritats financeres que estableix el programa en aquest àmbit és justament les anomenades 'operacions nacionals i conjuntes d'expulsió' i el servei de seguretat en els vols d'expulsió. L'anomenat 'retorn forçós', és a dir, les expulsions, s'enduia el 2015 fins a 4.933.513 euros. Són més diners que no els 4.839.276 euros que es van destinar dins d'aquest mateix programa als centres d'acollida de refugiats, objecte principal de finançament dels FAMI.

Aquest fons FAMI europeu ja preveu que un dels àmbits d'actuació sigui el del 'retorn'. Ho especifica el reglament d'ús i aplicació d'aquest fons que va aprovar el Parlament Europeu: 'Cal dur a terme expulsions per a salvaguardar la integritat de la política d'immigració i asil de la Unió i els sistemes d'immigració i asil dels estats membres. Per tant, la possibilitat de l'expulsió és un requisit previ necessari per a garantir que no es trobi menyscabada aquesta política i per aplicar el principi de legalitat, que és, al seu torn, essencial per a la creació d'un espai de llibertat, seguretat i justícia. El fons, doncs, hauria de donar suport a les accions dels estats membres destinades a facilitar les expulsions d'acord amb les disposicions establertes en el dret de la Unió que siguin aplicables i respectant plenament els drets fonamentals i la dignitat de les persones retornades.'

Per tant, no és que l'estat espanyol faci un ús fraudulent dels diners que li són assignats, tenint en compte el reglament europeu. Cada estat decideix com administra aquests recursos i si en destina més a la part anomenada 'retorn' o bé a alguna de les altres tres línies d'acció previstes: l'asil, la integració i migració legal i la solidaritat.

diumenge, 12 de febrer de 2017

Lluís Llach fa miques la manipulació de Jordi Évole amb 4 tuits #EncaraNoEtsIndepe?

"Si no vols incompetència, guanya't la independència"

Tal com es pot veure en aquest vídeo, Jordi Évole va pixar fora de test ahir al concert dels refugiats, prenent un protagonisme del tot innecessari. El periodista va carregar contra els polítics catalans dient-los que "es refugiaven en un problema de competències" per no acollir els refugiats. Lluís Llach i altres membres del govern i polítics catalans, han contestat. El cantant, amb 4 tuits, ha fet miques la demagògia d'Évole. El govern de Catalunya no té competències en aquests temes, mentre que el d'Espanya sí. L'unionista Jordi Evole, una vegada més, es va confondre d'enemic. El fanatisme espanyol juga males passades.

L’Ajuntament de Reus recorrerà l’anul·lació de l’entrada del municipi a l’AMI #ReusIndepe



L'equip de govern de l'Ajuntament de Reus presentarà dilluns un recurs d'apel·lació al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) a l'anul·lació de l'adhesió del municipi a l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), segons que ha anunciatavui el batlle de la ciutar, Carles Pellicer. El jutge va estimar ahir el recurs presentat per quatre regidors de Ciutadans i Societat Civil Catalana el setembre del 2015 en relació a l'entrada de Reus a l'AMI. En la sentència, el jutge anul·la i declara no conforme a dret tant aquest acord del ple com el decret d'alcaldia que aprovaven l'adhesió de Reus a l'AMI i el pagament de la quota a aquesta entitat. Pellicer ha explicat que, tot i conèixer la sentència del jutjat, mentre no existeixi una sentència ferma sobre la qüestió plantejada, Reus continuarà adherit a l'AMI tot respectant la voluntat dels 17 regidors que van votar-hi a favor el 13 de juliol de 2015.

El batlle ha recordat que la sentència és coincident amb tota una situació que es produeix al país en la setmana del judici pel 9-N i ha apuntat que mentre el jutge ha emès la sentència estimant la voluntat dels quatre regidors de Ciutadans de 'restar sobirania al plenari municipal, també és cert que 13 jutges d'altres contenciosos administratius del país han desestimat la voluntat de desautoritzar i deslegitimar la voluntat majoritària dels representats electes municipals'.

La portaveu del grup municipal de la CUP a Reus, Marta Llorens, ha demanat al govern municipal 'plena desobediència' davant la sentència judicial. En declaracions a la premsa, Llorens ha instat el Govern municipal a continuar endavant i implementar els cartells que certifiquen l'adhesió a l'ens sobiranista a l'entrada del municipi i ha reiterat que la seva formació no tem enfrontar-se a la sentència judicial. 'Cal fer-li veure al Govern municipal que cal començar a plantar cara perquè la situació serà 'un no parar', ha destacat, i ha reiterat que els canvis s'han donat a través de la desobediència. Llorens creu que estratègia del batlle és una pèrdua de temps i que l'espera 'afebleix i ralenteix l'opció de denunciar qualsevol sentència'.

Joan Amorós, president de Ferrmed: ‘Si aconseguim la independència, pobres d’ells’ #NouEstat



El corredor mediterrani s'endarrereix i no hi ha voluntat política de construir-lo per part del govern espanyol, que mentrestant va prioritzant inversions en infrastructures que formen part d'un fals corredor mediterrani, el que passa per Madrid. Per això tant els governs com les principals associacions d'empresaris del Principat i del País Valencià han dit prou. Demà hi haurà una trobada d'associacions empresarials a Tarragona, per a exigir les inversions necessàries que activin el corredor. Hi serà present també Joan Amorós, president de Ferrmed, l'associació que més força ha fet per a l'impuls d'aquest gran eix ferroviari. En aquesta entrevista, Amorós es mostra indignat pel paper que juga el govern espanyol i, en una opinió que expressa a títol estrictament personal, avisa: 'Si aconseguim la independència, que l'aconseguirem, seran ells que tindran un problema, i ben gruixut'.

—Ara resulta que els fons previstos per al corredor mediterrani també serviran per a pagar la connexió de Barajas amb l'AVE.
—Mira, recordo perfectament a final dels vuitanta una reunió a Madrid amb l'Albert Vilalta, del gestor d'infrastructures predecessor d'Adif, on li vaig dir que suposava que farien passar l'alta velocitat per l'aeroport del Prat. I des del seu despatx em va dir: 'Veus tota aquesta munió de gent que hi ha aquí? Doncs, tots s'hi oposen. Si no us espavileu vosaltres, aquest tren no passarà pel Prat.' Ara ells el tindran a Barajas, i nosaltres amb un pam de nas, com sempre. El dia que menys ens ho pensem ens trobarem que tots aquests trànsits passaran per Madrid i evitaran la costa.

—Com pot ser això?
—L'única cosa que la Comissió Europea va acordar amb els estats membres era que totes les reformes que s'havien de fer en aquests corredors havien d'estar acabades el 2030. Però es tracta que el més urgent es faci ara, i allò que no ho és tant es deixi per al final. I és això que fan. Aquesta gent són molt vius, i nosaltres ens deixem prendre el pèl. La Comissió Europea va escollir uns quants corredors prioritaris –segons Ferrmed, massa corredors– i va ser quan els de Madrid van agafar el subterfugi de fer passar el corredor central també per corredor mediterrani, fent-lo passar per Madrid. I així, diuen que inverteixen en el corredor mediterrani quan inverteixen a Madrid.

—I així fan veure que destinen diners al corredor mediterrani.
—El ministre de Foment acaba de dir que el 79% de la inversió del corredor mediterrani ja s'ha fet. Com es pot arribar a dir una cosa així? I diu que el corredor mediterrani, en la seva versió actual, suposa una inversió aproximada de 17.000 milions d'euros, dels quals s'han executat 13.500. Els únics que van fer un pressupost realista del corredor mediterrani van ser els del govern del PSOE. I l'estudi deia que calien 56.000 milions.

—Molts més diners!
—És clar, perquè al corredor mediterrani no hi ha res fet. Si et fixes en el corredor 'madriterrani', des de Tarragona fins a Andalusia ja existeixen dues línies, quatre vies. Perquè hi ha la de l'alta velocitat i la línia convencional. Si agafes la branca del corredor mediterrani de veritat, tens una via única entre Tarragona i Vandellòs, i entre Vandellòs i València només hi ha dues vies, dues més anant cap a Madrid, i la branca que va cap al sud, cap a Alacant, una sola via que passa per Alacant i va fins a Múrcia i Cartagena. I entre Múrcia i Almeria no hi ha ni via.

—I en canvi en el corredor mediterrani 'real' no s'hi prioritzen inversions.
—És una vergonya que no posin la línia d'alta velocitat entre València i Tarragona, per exemple. Per què no la posen? Perquè no hi ha cap voluntat política. I, a més, treballen pel sud del corredor i no pel nord, per connectar amb l'estat francès i cap al nord. A Tarragona esperen que els arribi l'amplada de via internacional, i la BASF no fa cap inversió esperant que arribi aquesta ampliació. Però no només això: els de Seat no estan connectats, el polígon del Baix Llobregat no està connectat… La línia nova que va a la frontera no té cap terminal connectada, fora del port de Barcelona. Com volen que hi hagi trànsit? La fallida de TP Ferro sembla que hagi estat intencionada. Si no han connectat res amb amplada internacional… El port de Barcelona està mal connectat, el de Tarragona no ho està, el polígon petroquímic tampoc, el de València tampoc, és clar. No està connectat res de res.

—Això és una condemna per a l'economia del país.
—És gravíssim, sí.

—I quin marge de maniobra hi ha?
—Fa dos mesos que tenim demanada una entrevista amb el ministre i encara no ens ha respost. Volem dir-li, d'acord amb un grup d'empresaris potents, que nosaltres estem tips de promeses. La ministra Pastor va dir públicament el 2013 que l'amplada internacional a final del 2015 arribaria a València, i que el 2016 hauria arribat a Alacant. I encara no han començat a fer res. Som al 2017. I els hem de dir que això és un continu de mentides, de coses que diuen que faran i que incompleixen. Els demanarem un programa creïble a curt termini perquè hi hagi l'amplada de via internacional fins a Almeria, en dues vies. I que això sigui per al 2018-2019. I que volem un estudi per al mateix termini per a l'alta velocitat entre València i Tarragona. Un estudi acabat, amb la Sagrera acabada i les connexions amb els ports. I si no ho fan, mobilitzarem tothom.

—Què vol dir això?
—Pot voler dir moltes coses que m'estimo més de no dir ara. Però jugarem fort, perquè arriba un punt en què dius que ja està bé. Això no hi ha qui ho entengui.

—Si fins ara no hi ha hagut voluntat política del govern espanyol, amb el procés independentista en marxa encara n'hi haurà menys.
—Us dono la meva opinió personal, no pas la de Ferrmed, que quedi clar. Si aconseguim la independència, que jo crec que l'aconseguirem, pobres d'ells. El problema el tindran ells, i gruixut. Perquè d'on trauran els diners per fer tot això? Ara ho tenen molt fàcil, amb els 16.000 milions que surten de Catalunya cada any poden tirar milles. Però després s'haurà acabat: d'on sortiran aquests milions. Nosaltres, si convé, als nostres amics valencians els podem fer un préstec perquè ho facin, si no ho volen fer des de Madrid. El problema no el tindrem nosaltres, el tindran ells. Ja ho saben, això. Ho tenen clar, i estan –per dir una paraula pintoresca nostra– escagarrinats, malgrat la fatxenderia que gasten.

—Si fossin hàbils, haurien mirat d'utilitzar les inversions en infrastructures i en el corredor mediterrani per dir 'veieu com us donem raons per no haver de marxar d'Espanya?'. Però sembla tot el contrari.
—Perquè tenen una concepció d'estat i de nació espanyola en què nosaltres no cabem. Ells tenen claríssim que Madrid és Madrid. I el problema greu que tenen ells és que no s'han pogut empassar Barcelona. Això que l'estat espanyol sigui bicèfal és inconcebible. A la rodalia de Barcelona viuen cinc milions de persones. Als anys trenta n'hi havia un i mig. No han fet ni una línia nova de rodalia. Bé, han fet el tros que va de l'estació de Sants a la T-2, ja fa molts anys. Compara-ho amb els centenars de quilòmetres que han fet a Madrid. Amb el temps que nosaltres hem tingut empantanegada l'estació de la Sagrera, ells han fet la nova d'Atocha i l'han ampliada. Això és així. Però aquí hi ha gent mesella i no ho entén. El tracte és tan discriminatori que no té nom.

dijous, 9 de febrer de 2017

El judici polític a Mas fa trontollar la imatge d'Espanya entre els eurodiputats #JusticiaoFarsa?




Malgrat la propaganda sobre l'Operació Diàleg, el govern espanyol continua ferm en l'estratègia de judicialització del procés, cosa que s'està reflectint aquesta setmana amb el judici del 9N i la participació de la fiscalia –el Fiscal General de l'Estat està nomenat pel govern espanyol– . Si fins ara la pràctica totalitat de veus a Europa no s'havien posicionat sobre el paper dels tribunals en la qüestió catalana, les sessions d'aquests dies al TSJC han fet reaccionar eurodiputats de tot l'espectre ideològic de l'Eurocambra, fins i tot del PP europeu. L'estratègia dels populars espanyols vers el procés comença a trontollar entre els representants comunitaris.

Un membre del PP europeu diu que fins i tot les parelles, abans d'acabar als tribunals, acudeixen a un "mediador"

Un dels representants al Parlament Europeu més destacats que s'ha mostrat contra la judicialització del conflicte català és el membre del PP per Romania Csaba Sógor. El dirigent, que defensa la minoria hongaresa a aquest país de l'est d'Europa, destaca a l'ACN que els "problemes s'han de parlar i resoldre" i que fins i tot abans d'acabar als tribunals, les parelles acudeixen a un "mediador". A més, diu que "Europa pot ajudar" recordant les seves "bones experiències" però també "les dolentes". "Europa pot donar bones solucions, no estant en un bàndol o l'altre, sinó apostant per la pau, el diàleg i la negociació", remarca. Sógor ho rebla així: "El problema s'ha de resoldre amb diàleg entre les dues parts".

La socialista Ana Gomes diu que utilitzar la via judicial és "contraproduent" i només serveix per fer més independentistes

D'altra banda, la socialdemòcrata Ana Gomes adverteix també a l'ACN al govern espanyol que la via judicial és "contraproduent" i només serveix per "encoratjar més gent de Catalunya cap a la independència". L'eurodiputat liberal croat Ivan Jakovcic, a la mateixa agència de notícies, també s'ha pronunciat: "Mas és un demòcrata, se'l va escollir democràticament". El representat també ha demanat un "diàleg raonable entre el govern central a Madrid i el govern a Barcelona".

Conservadors belgues i britànics lamenten anar a judici per una qüestió política

Pel belga Mark Demesmaeker, de l'N-VA i que forma part del grup dels conservadors i reformistes europeus a l'Eurocambra, on també s'integren els 'tories' britànics, és "vergonyós" polititzar la justícia. La seva companya de grup parlamentari, Helga Stevens, ha advertit a Twitter que és "inacceptable" que un líder polític "sigui jutjat per actuar d'acord amb la voluntat del seu poble". Al mateix grup parlamentari, eurodiputats britànics com el conservador Ian Duncan han expressat en diverses ocasions la necessitat d'apostar pel diàleg i no voler resoldre "als tribunals" una qüestió "política".

Eurodiputats de l'esquerra alternativa també demanen diàleg

Al grup dels Verds, la que va ser la seva candidata a nivell europeu durant les últimes eleccions, l'alemanya Ska Keller, considera que els polítics han de resoldre els problemes "amb negociacions i acords". En un comunicat, Keller demana al govern espanyol i català que "reprenguin el diàleg per trobar una solució política". Per la portuguesa Marisa Matias, que va ser candidata presidencial a les eleccions del seu país, "no és correcte jutjar algú per posar les urnes". "No és gaire fàcil d'entendre", diu aquesta eurodiputada, que forma part del Grup de l'Esquerra Unitària, on també s'engloba Podem.

Espanya ara embarga 246.000 euros a l’ANC i multa Omnium Cultural #EncaraNoEtsIndepe?


L'Audiència espanyola ha executat la sanció que va imposar a l'Assemblea Nacional Catalana, que avui mateix ha comprovat com li havien embargat 246.559 euros. Ho ha anunciat el president de l'entitat, Jordi Sànchez, a Twitter:

Fa uns quants dies que l'Audiència espanyola va ordenar l'execució immediata de les multes a l'ANC i a Òmnium Cultural (d'una quantitat semblant) per haver recollit dades 'no permeses' de milers de ciutadans catalans amb finalitats ideològiques. La sanció s'imposava per una presumpta vulneració de la llei de protecció de dades, concretament per haver preguntat la ideologia dels ciutadans enquestats i sobre si votarien a favor de la independència. Les dues entitats van presentar-hi un recurs, però l'Audiència espanyola el va denegar i va ordenar l'execució immediata de la multa per la via del constrenyiment.

La denúncia havia estat presentada per Vox i Ciutadans contra l'ANC i Òmnium per la Gigaenquesta que van dur a terme el 2014, els mesos previs al 9-N, per a informar la ciutadania sobre la consulta. Segons la resolució del tribunal, totes dues entitats van incomplir la normativa que diu que l'enquestat ha de donar 'el consentiment exprés i per escrit per al tractament de les dades de caràcter personal que revelin ideologia, filiació sindical, religió i creences'.

'Ens afecta, però no ens derrotaran'
El president de l'Assemblea Nacional Catalana, Jordi Sànchez, ha declarat al Món a RAC-1: 'L'embargament ens afecta, però no ens derrotaran, ni a nosaltres ni a la nostra capacitat de mobilització.' En aquest sentit, ha explicat que demanaran solidaritat a la gent per poder pagar la sanció, però també perquè s'ha arribat a la recta final del procés.

Arran de les declaracions de l'ex-número dos de la policia espanyola Eugenio Pino, que es vantava en una entrevista de tenir infiltrats a l'ANC, Sànchez ha dit: 'Estudiem alguna acció judicial contra l'estat.'

Escándol: Espanya paga el Corredor Central amb fons europeus pel Corredor Mediterrani #EncaraNoEtsIndepe?


El secretari valencià d'Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, Josep Vicent Boira, ha explicat en un contundent fil de piulets que el govern espanyol destina fons del corredor mediterrani a potenciar el corredor central a través de Madrid. Boira ha explicat a VilaWeb que les obres que connecten les estacions d'Atocha i Chamartín formen part d'una infrastructura més àmplia que té per objectiu connectar el nord i el sud de la península i que es paguen amb un fons europeu que s'havia de destinar al corredor mediterrani, que va des d'Algesires fins a la frontera amb l'estat francès pel litoral.

El túnel a què fa referència Boira forma part d'una infrastructura que unirà l'estació d'Atocha amb Torrejón de Velasco, un municipi de la comunitat de Madrid d'uns 5.000 habitants. El túnel permetrà una connexió directa en tren de gran velocitat entre les estacions d'Atocha i Chamartín, a Madrid, que actualment no es connecten. La construcció de dues noves vies en el tram Atocha-Torrejón de Velasco i del túnel entre Atocha i Chamartín costen 935 milions d'euros.

'Sé que és difícil de creure que un túnel entre Atocha i Chamartín es pagui amb fons del corredor mediterrani', ha dit Boira a Twitter. Per a il·lustrar-ho, ha adjuntat un fragment de l'informe europeu 'Mediterranean. Second Work Plan of the European Coordinator', que explica els principals obstacles que poden impedir un desenvolupament eficaç del corredor mediterrani. Un d'aquests entrebancs és la construcció d'un túnel entre l'estació d'Atocha i Chamartín.

L'any 2011, el govern espanyol decidí que el tram Algesires-Madrid s'anomenés, també, corredor mediterrani. D'aquesta manera es crea una confusió que li permet de rebre fons europeus destinats al corredor mediterrani 'autèntic'. El cas que denuncia Boira sembla que és un exemple d'aquesta pràctica.

Boira ha escrit els piulets mentre esperava un tren que anava amb retard, un exemple pràctic dels problemes que els ciutadans han de suportar quan volen anar de València a Barcelona. Aquestes anomalies són un fre per a la indústria, com denuncien molts empresaris –per exemple, Joan Server en aquesta entrevista a VilaWeb.

Aquesta situació no és pas nova. Boira ja criticava en aquesta entrevista a VilaWeb que el govern espanyol no executa el corredor mediterrani per motius purament polítics.



dimarts, 31 de gener de 2017

Article de Carme Forcadell al New York Times defensant el Dret a Decidir de Catalunya i denunciant els atacs espanyols

"Els interessos dels ciutadans en un Parlament democràtic són discutibles? Això és el que està en joc a Catalunya, on els diputats exerceixen el seu dret d'expressar-se lliurement, mentre el Govern espanyol els diu que han d'acceptar ser censurats". Així comença un article d'opinió que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, publica aquest dilluns al diari The New York Times sota el títol 'Defensant la llibertat a Catalunya'.

Forcadell aprofita aquesta publicació per denunciar la judicialització del procés sobiranista, i els càrrecs que la Fiscalia li imputa per haver permès el debat i la posterior votació de les conclusions de la comissió del Procés Constituent. "El meu crim va ser simplement complir les funcions com a presidenta del Parlament i permetre un debat que havia estat requerit per una majoria de la cambra", denuncia Forcadell.

La presidenta de la cambra veu aquesta actitud com un "exemple de l'estratègia que el Govern espanyol està utilitzant mesures judicials per interferir en els afers polítics de Catalunya" i demostra que és "incapaç de resoldre els desafiaments polítics a través de la política". Per tot això, Forcadell denuncia un "assalt judicial d'Espanya a la democràcia i llibertat d'expressió de Catalunya" i assegura que s'està utilitzant un "sistema judicial polititzat per silenciar els dissidents i el debat democràtic".

També alerta sobre una judicialització que no només l'afecta a ella, sinó a 400 càrrecs electes municipals, com regidors i alcaldes, i a l'expresident Mas i altres membres del Govern per haver permès la votació del 9-N. "El seu crim va ser habilitar centres de votació on els ciutadans podien expressar la visió democràtica", assegura Forcadell.

La presidenta del Parlament també carrega en aquest mateix article contra la coneguda com a Operació Diàleg, que titlla de cosmètica, i assegura que el procés català és profundament europeu i que està lluny dels moviments euroescèptics que van guanyar el Brèxit. En aquest sentit, Forcadell compara el procés català amb l'escocès, que també era europeista, i recorda que en aquell cas el primer ministre britànic, David Cameron, va entendre la magnitud del repte i el va saber solucionar políticament.



Defending Freedom in Catalonia


By CARME FORCADELL 
JAN. 30, 2017




Photo: Carme Forcadell, center, accompanied by Catalonian regional officials and supporters, arriving for court in Barcelona in December. CreditAlejandro Garcia/European Pressphoto Agency


BARCELONA — Are the interests of citizens in a democratic parliament debatable? This is what is at stake in Catalonia, where parliamentary deputies demand the right to exercise their freedom of speech, while the Spanish government says they must accept being censored.

Last July, the Catalonian Parliament debated a report on the road map to independence in Catalonia, and voted on it. Afterward, the state prosecutor filed a complaint that charged me with contempt of court and neglect of duty. My crime was simply to fulfill my duties as president of the Parliament in allowing a debate that had been requested by a majority in the chamber.

This is just one more example of the Spanish government's strategy of using judicial measures to interfere in the political affairs of Catalonia. And because this government is unable to resolve political challenges through politics, it is using a politicized court system to silence dissent and democratic debate.

What is happening in Catalonia is a judicial assault by Spain on Catalonian democracy and freedom of speech, an assault that violates the principle of the separation of powers that is the foundation of the rule of law in this country.

This violation was denounced as far back as 2010 in a manifesto signed by 1,400 judges, which warned of an excessive politicization and loss of independence in Spain's judicial branch. In 2014, three Spanish judicial associations warned the United Nations special rapporteur that several initiatives of the Spanish government were "eroding the principle of separation of powers."

Catalan elected officials who favor independence are now the target. More than 400 town and city councilors, and mayors, have been charged with offenses because of their legitimate advocacy for independence. The previous president and other members of the Catalonian government are to be put on trial merely for organizing a public consultation in 2014 on independence in which more than 2.3 million Catalans participated. Their crime was setting up polling stations so that citizens could express their democratic views.

Aware of the negative publicity its measures have received abroad, the Spanish government has tried to improve its image by rolling out a program called "Operation Dialogue." This cosmetic initiative, devoid of content, is discredited with every new charge or arrest. Spain's turn toward judicial authoritarianism continues unchecked.

When the pro-independence Scottish National Party won the 2011 parliamentary elections and formed a government in Scotland, Britain's prime minister at the time, David Cameron, understood the magnitude of the challenge — and solved it through politics. He agreed with the government of Scotland that it would hold a referendum on independence. The independence movement lost this referendum, in 2014, by 45 percent to 55 percent, but democracy was the winner.

As is true of Scottish nationalism, Catalan politics and society have a profoundly pro-European character — very different from the Euroskeptic movements that have championed Brexit and from the demands of the far-right populists who are increasingly making their mark on the European Union.

Britain's approach toward Scottish independence also contrasts sharply with the Spanish government's toward Catalonia. Although the independence movement won 48 percent of the vote and an absolute majority in Parliament in Catalonia's 2015 elections, the Spanish government has shunned negotiation. Instead, it has bet all its chips on repression. The Spanish government's restrictive interpretation of the Constitution, which ought to be the guarantor of citizens' rights and freedoms, has turned it into a shield against dialogue.

Catalonia's Parliament is a pluralistic assembly that reflects the diversity of Catalan society and permits the expression of all voices and opinions. There, those in favor of independence and those against it — both legitimate options — can debate and vote freely. That is why Catalonia will draw a line in the sand in defense of its parliamentary freedom.

The solution to the situation is not to suppress debate, but to allow democratic, free and informed citizens to be heard. A recent poll showed that more than 80 percent of Catalans favor deciding their future through a referendum. This is, therefore, a majority demand that Catalonian institutions plan to carry out in September, even though the Spanish government has stonewalled and obstructed all efforts by Catalonia to reach an agreement on holding a vote.

In December, before an examining magistrate, I argued that no court has the right to prevent talk of independence in the Parliament of Catalonia, any more than it could suppress discussion of any other subject of interest to citizens. We will not open our doors to censorship. We are committed to preserving the right of free expression for all deputies, no matter what they think and how they vote.

This is the foundation of democracy and freedom, attained at such a high price in all democratic societies. "Liberty, when it begins to take root, is a plant of rapid growth," George Washington wrote. True enough, but the fight for civil rights and liberties must be constant and unwavering, for history has shown how easy it is to lose them.

Carme Forcadell is the president of the Parliament of Catalonia. This essay was translated by Sonia Berah from the Spanish.

dilluns, 30 de gener de 2017

Francesc Homs denuncia Mariano Rajoy a la Fiscalia per incompliment de sentències del TC

El diputat i portaveu del PDeCAT al Congrés, Francesc Homs, ha denunciat el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l'exministre de Sanitat Alfonso Alonso per desobediència i prevariació arran l'incompliment de sentències del Tribunal Constitucional. Així ho ha anunciat aquesta tarda en roda de premsa des de la seu del partit a Barcelona.

Homs ha presentat avui la denúncia davant la Fiscalia amb l'objectiu d'instar-la a actuar contra Rajoy "amb els mateixos arguments que usa per querellar-se contra polítics catalans" sobiranistes, ha explicat. "Serà la prova del cotó de si ens jutgen per persecució de les idees polítiques o d'acord amb fonaments de dret", ha remarcat.

La denúncia d'Homs és en concret pel conflicte de competències per la concessió de subvencions a càrrec de l'IRPF, també conegut com el cas del 0,7%, sobre el qual ja hi ha "10 sentències" del TC que considera que el govern central ha desobeït, ha asseverat. Homs argumenta que "per analogia de com darrerament la Fiscalia interpreta que cal actuar davant d'autoritats catalanes respecte resolucions del TC, els fets que es descriuen a continuació poden constituir un il·lícit penal".

Subterfugis i maniobres del govern espanyol

En la denúncia, s'assenyala que el 19 de gener, el TC va sentenciar que la secretaria d'Estat de Serveis Socials i Igualtat del Govern d'Espanya havia envaït competències de la Generalitat en relació a les subvencions destinades a programes d'interès general a càrrec de l'IRPF. Així mateix, recorda que aquest Tribunal ja ha dictat més de 70 sentències resolent la conflictivitat competencial suscitada per les subvencions estatals i que "de forma reiterada el govern espanyol tracta d'eludir la doctrina del TC i les seves sentències referides a aquesta matèria amb subterfugis i maniobres legislatives".

El text, després de fer un detallat recorregut en aquesta conflictivitat, conclou que Rajoy, l'exministre Alonso, i l'exsecretària d'Estat Susana Camarero, "han desobeït reiteradament les resolucions del TC sent plenament conscients que estaven desobeint el mandat exprés i concret del TC, i han dictat resolucions arbitràries "amb ple coneixement" de la seva injustícia".

Prevaricació i desobediència

Per aquesta raó, considera que aquestes circumstàncies poden ser constitutives d'un delicte de prevaricació administrativa -per dictar una resolució "injusta i arbitrària, sabent-ne perfectament que era manifestament contrària a la doctrina i a les sentències del TC"- i d'un delicte de desobediència.

En conclusió, reclama a la Fiscalia Provincial que actuï i traslladi la denúncia als jutjats competents per a la incoació del corresponent procediment penal. Així mateix, reclama que el procediment a què donarà lloc aquest escrit sigui tramitat i substanciat en llengua catalana.

Homs, encausat per la consulta sobiranista del 9-N, ha afirmat que no volia arribar a aquest "punt", però ha culpat el govern central de la "judicialització de la política". "Estem en un acte de legítima defensa", ha afirmat l'exconseller, que ha considerat que "tothom té dret a defensar-se, si és necessari usant els seus arguments -els de la Fiscalia- com si es tractés d'un mirall".

"Love democracy": Nou lema pel referendum i pel Dret a Decidir de Catalunya

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) han presentat aquest dilluns el seu nou lema, "Love democracy" ('Estimem la democràcia'), amb el qual pretenen buscar suports internacionals al procés català. Les entitats a favor del dret a decidir de Catalunya busquen el suport internacional amb el lema "Love democracy". Serà el missatge que exhibiran a les manifestacions en contra dels processos judicials relacionats amb el moviment independentista.

Aquest lema en anglès, al costat del dibuix d'una urna, serà el que exhibiran les entitats sobiranistes davant els processos judicials contra càrrecs electes de forces independentistes, per denunciar la "judicialització de la política" i els "greuges que pateixen les institucions catalanes per part de l'estat espanyol". La primera concentració serà el  6 de febrer, per donar suport a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per l'obertura del judici del 9-N.

La marca "Love democracy", segons exposen les entitats en un comunicat, "connecta amb els moviments històrics de resistència pacífica i evoca Gandhi, Martin Luther King o la Revolució dels Clavells portuguesa".

El lema, a més, pretén ser un "homenatge al discurs de Pau Casals en recollir la Medalla de la Pau de l'ONU el 1971", en què va destacar el caràcter pacifista de la societat catalana.

L'objectiu, assenyalen les entitats, és "posar Catalunya al centre de la defensa més ferma de la democràcia, amb un clamor connectat al missatge de la revolució dels somriures" de l'independentisme català.

El 63% de les grans inversions tecnològiques es fan a Catalunya #NouEstat



L'ecosistema emprenedor de Barcelona va començar el 2017 de manera semblant a com ho feia l'any anterior. Amb una ronda de finançament important, provinent, a més, de la mateixa empresa. Letgo és un dels grans desconeguts del sector tech català, però la setmana passada va tancar la ronda més gran de totes les start-ups espanyoles des del 2010. Aquest mercat de segona mà virtual, molt similar a Wallapop -amb qui es va aliar l'any passat per atacar el mercat dels EUA-, va aconseguir aixecar 175 milions de dòlars (uns 163 milions d'euros). Barcelona és la ciutat preferida del capital risc a l'Estat, també en el volum de les inversions. En els últims set anys, un 63% de les rondes superiors a 10 milions d'euros en start-ups tecnològiques es van quedar a Catalunya. La proporció no dista gaire d'una altra dada rellevant: el 71% del capital risc internacional invertit a l'Estat va anar a parar a Catalunya, segons l'informe de l'Associació Espanyola de Capital, Creixement i Inversió (ASCRI) per a l'any 2015.

De fet, de les deu rondes més grans un total de vuit van ser per a empreses catalanes. Entre d'altres, companyies com el gegant del vot electrònic Scytl o el portal de moda online Privalia, que ja han aconseguit madurar dins el mercat. En termes de volum, aquestes grans rondes a Catalunya equivalen a uns 928 milions d'euros, prop d'un 70% del total espanyol. En aquest recull, però, només es tenen en compte les empreses amb seu social a l'Estat, una tria que deixa fora altres actors potents de l'ecosistema de Barcelona com Kantox, que té la seu a Londres. El 2016 es va saldar amb sis operacions a Catalunya per sobre dels 10 milions d'euros. A més de la ronda de 88 milions d'euros de Letgo (que va ser la segona més alta de l'Estat l'any passat), la biotech Stat Diagnostica va aixecar 25 milions d'euros, mentre que la plataforma per buscar feina Corner Job va aconseguir 23 milions en finançament. Aelix Therapeutics, ABA English i Ibenta també van acabar l'any amb rondes properes als 10 milions d'euros.

Què provoca aquesta atracció del capital risc cap a la capital catalana? I què significa que també ho faci en els volums més grans? Segons el soci del fons d'inversió Inveready Carlos Conti, l'ecosistema barceloní fa de multiplicador. "És natural que si Catalunya atreu el volum més gran d'inversió, també es quedi les rondes més grans", raona. Conti recorda que a la capital catalana hi ha una gran sinergia de professionals i inversors que empeny un sector que està madurant. "Cada vegada es genera més confiança. Els emprenedors de fa uns anys n'han après i ara també són inversors", explica la consellera delegada d'ACCIÓ, Núria Betriu.

A més, la també directora general d'Indústria destaca que iniciatives com el Barcelona Tech City, el clúster de les empreses tecnològiques de Catalunya, també ha contribuït a millorar la posició de la capital catalana com a hub innovador. En aquest sentit, destaca que cites com el Mobile World Congress, el 4YFN o el congrés Smart City World Expo "ajuden a generar valor i a fer visible l'ecosistema a nivell global". Segons Conti, la diferència amb Madrid, on aquestes operacions suposen prop del 30%, s'explica perquè el capital risc s'ha concentrat històricament a la capital catalana. "Hi ha hagut actors com l'Institut Català de Finances que han donat suport a les gestores i han posat el primer ticket d'inversió per al sector", explica l'inversor. En canvi, destaca que a Madrid s'hi han concentrat operacions més corporatives.

Més inversió el 2016

Segons les primeres estimacions de l'ASCRI per al mercat del capital risc espanyol, l'any passat es va tancar amb un volum de prop de 3.000 milions d'euros i unes 600 inversions, un nivell lleugerament superior respecte al 2015. Concretament, l'associació destaca que el sector va recuperar les grans operacions durant la segona part de l'any. L'informe també assenyalava que els inversors internacionals van tornar a empènyer amb força durant l'any passat, amb el resultat que van tancar un total de 1.988 milions d'euros en 62 inversions, un 66% del total invertit a l'Estat. No obstant, l'ASCRI indica que el mercat d'operacions entre 10 i 100 milions d'euros es va mantenir actiu però va perdre pistonada respecte al 2015. Mentre que l'any passat es van tancar 43 inversions amb un total de 1.132 milions d'euros, l'anterior se saldava amb 1.638 milions d'euros invertits i 57 operacions.


http://www.ara.cat/economia/grans-inversions-tecnologiques-Catalunya_0_1733226670.html

diumenge, 29 de gener de 2017

L'exministre d'Exteriors d'Islàndia a Catalunya: “No us espanteu per la campanya de la por”

Baldvin Hannibalsson, que va reconèixer la independència dels Bàltics, diu que la comunitat internacional s'haurà "d'adaptar a la realitat" en cas d'independència.

L'exministre d'Exteriors d'Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, assegura que la comunitat internacional s'haurà "d'adaptar a la realitat" i reconèixer Catalunya si mai proclama la independència. "No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d'Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l'URSS, l'any 1991. "Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, és clar qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit", remarca.

Baldvin Hannibalsson assegura en declaracions a l'ACN que si Catalunya s'independitza d'Espanya de forma inconstitucional "la primera reacció serà dir que és il·legal". "Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d'adaptar a la realitat", remarca Baldvin Hannibalsson.

El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s'hi atrevien per no enfrontar-se a l'URSS, defensa que el cas català és "molt diferent". Amb tot, desaconsella fer cas a la "campanya de la por" que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l'aïllament internacional.

"No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és "un marc" però "no està escrita sobre pedra" i "s'ha d'ajustar" especialment "si s'està passant per problemes polítics". "Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent", defensa.

Baldvin Hannibalsson lamenta que "si no es troba una manera constitucional i legal d'acomodar els canvis" que reclama la població "sempre hi ha el risc" que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. "Esperem que no", confia, assegurant que la UE difícilment "podrà fer massa" per interferir en el cas català. "En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d'acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema", remarca.