diumenge, 8 de gener de 2017

Financial Times explica el conflicte de Sixena i la desconfiança que la justícia espanyola genera al Principat

Financial Times publica un reportatge sobre el conflicte de les obres d'art del monestir de Santa Maria de Sixena on dóna les versions tant de l'alcalde del petit municipi de Vilanova de Sixena, a l'Aragó, com del conseller de Cultura català. De rebot, però, l'article contribueix a la internacionalització del procés d'independència català, ja que la publicació vincula de manera estreta el litigi amb el clam de plena sobirania i el rebuig que això genera a la regió veïna.

"El litigi ha quedat immers en el xoc de llarg recorregut sobre la independència"

El prestigiós diari especialitzat en economia ja fa referència al procés en el titular: "Una pugna al voltant d'obres d'art medievals reobre el distanciament català vers Espanya". A l'interior, continua el fil afirmant que el litigi "ha quedat immers en el xoc de llarg recorregut sobre la independència de Catalunya" i reforça la idea amb declaracions del conseller Santi Vila –encara que també recull que el batlle de Sixena nega implicacions polítiques en l'episodi.

Sixena, un exemple de l'actitud del sistema judicial espanyol vers Catalunya

Així, Financial Times explica en detall la versió catalana a l'obligació que el jutge ha imposat al Principat perquè torni les obres: "Això s'ha vist per molts a Catalunya –un territori de 7,5 milions d'habitants amb la seva llengua i on molts estan a favor d'un estat propi– com un exemple que les autoritats espanyoles, així com el sistema judicial, són anti-catalanes". En aquest sentit, explica que els plans per celebrar un referèndum d'independència van ser tombats pel Tribunal Constitucional el mes passat.



#patrimoni #catalunya #museus #història 

Una galeria d'imatges demostra com l'espanyolisme utilitza els menors de manera habitual

Impactants fotos amb menors desmunten la incongruent polèmica unionista sobre els fanalets de la cavalcada de reis a Vic. La presència de fanalets amb estelades a la Cavalcada de Vic que retransmetrà TV3 ha revolucionat l'unionisme que, amb impotència, n'ha dit de l'alçada d'un campanar. Ara bé, aquests fanalets inofensius i que poden dur de manera totalment voluntària els presents a la cavalcada a la capital d'Osona, es queden molt curtes amb aquesta galeria d'imatges que han començat a aflorar a les xarxes.

Vegeu la geleria de imatges de campanyes espanyolistes amb menors:

dimarts, 3 de gener de 2017

Al govern extremeny li sobren els nostres diners i renovarà els mobles als seus conciutadans #ExpoliFiscal

Extremadura comença l'any 2017 amb un 'plan renove' dels mobles de casa per a tots els seus conciutadans. Tiren la casa per la finestra, tot s'hi val: sofàs, cadires, catifes, taules, prestatges, armaris, llits, canapés, somiers, recolza peus, cortines… tot l'aixovar domèstic. Si els extremenys ho compren a Extremadura, els podrà sortir un 25% més barat, ja que el seu govern regional ho subvenciona: fins a 200 € per moble i fins a 1.000 euros per persona. Per a això serveixen els diners procedents de l'espoli fiscal de prop del 30% del nostre PIB que patim els ciutadans de Catalunya, el País Valencià i les Balears. 

L'objectiu d'aquesta subvenció -segons diuen les fonts extremenyes- pretén vendre, incentivar el consum, estimular el comerç i propiciar l'activitat econòmica del sector de fabricació de mobles, exercint un efecte multiplicador que redundarà en el creixement econòmic" d'Extremadura.

L'espanyolisme ara vol censurar la desfilada dels reis mags de Vic #ProuFeixisme

La proposta de l'ANC i Òmnium Cultural de cara a la cavalcada de Reis a la ciutat de Vic ha provocat rebombori en alguns sectors de l'unionisme espanyolista. Les dues entitats han cridat els assistents a l'esdeveniment a anar-hi amb un fanalet dissenyat amb estelades, aprofitant que TV3 farà la retransmissió de l'arribada de Ses Majestats a la capital d'Osona. La iniciativa ha arribat a tota la premsa espanyola i també a Twitter, on fins i tot alguns usuaris han tornat a caure en les comparacions entre el sobiranisme català i el nazisme.

Ofensiva de Ciudadanos i catalanofobia.

El País, El Mundo, ABC i La Razón ja s'han fet ressò de la proposta de les dues entitats, i a Twitter la discussió ha agafat volada, sobretot per les cares visibles de Ciudadanos. Per exemple, Albert Rivera ho ha tillat de "lamentable" i Arrimadas creu que "necessitem tornar urgentment al seny". La diputada del mateix partit al Parlament Susana Beltrán ha etzibat: "El que faltava, ANC i Òmnium converteixen la cavalcada de Reis en un acte independentista". Altres usuaris de la xarxa social han anat més enllà i han titllat de "nazis" els impulsors de la iniciativa.

dilluns, 2 de gener de 2017

Denuncien Espanya per una nova possible vulneració de la legalitat estatal i de la UE

Mentre milions de ciutadans arreu de l'Estat celebraven l'arribada de 2017 en les primeres hores de l'any, 1.100 persones s'enfrontaven a les tanques de Ceuta per entrar a territori espanyol. Les policies frontereres marroquina i espanyola els van parar els peus, però no van evitar que 106 persones s'enfilessin a les tanques durant hores. Mentre que dos d'ells van acabar a territori estatal perquè estaven ferits i van acabar a l'hospital, la Guardia Civil va refusar els 104 restants. I amb tota probabilitat ho va fer vulnerant la legalitat estatal i internacional.

Retornar immigrants al Marroc sense identificar-los és il·legal

El govern espanyol va admetre que va refusar immediatament el centenar d'immigrants i els va retornar al Marroc. El problema és que no va confirmar que els va identificar abans de fer-ho, cosa que es consideraria 'devolució en calent'. Un fet que es considera il·legal, segons la legislació d'Espanya, la UE i internacional. Ho ha denunciat la representant a Espanya de l'Alt Comissionat de Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), Francesca Friz-Prguda, que recorda que la identificació prèvia a l'expulsió és imprescindible per complir amb la legalitat.

ACNUR denuncia que les devolucions en calent priven la gent del dret a buscar asil

En una entrevista a Europa Press, ha dit que "les devolucions automàtiques han estat i segueixen sent il·legals", perquè "no determinen les necessitats individuals de l'afectat que entra i que pot ser un refugiat fugint de la guerra o la persecució, però mai se sabrà". A més, també recorda que el fet de fer fora de manera automàtica els qui intenten entrar a l'Estat fa molt probable que en el grup de rebutjats "hi hagi gent privada del seu dret a buscar asil".

L'estat espanyol també jutjará l'Exconseller de Presidència Francesc Homs pel 9N #ProuFeixisme



Nova atzagaiada de l'estat espanyol contra el procés independentista. Que ja es donés per fet, no deixa de ser menys significatiu. El Tribunal Suprem (TS) espanyol, la darrera instància judicial ordinària, porta a judici, en Francesc Homs per la seva participació en el 9N. Ho fa aquest òrgan atès que és l'únic que pot jutjar els membres de les Corts Generals (senadors i diputats), ja que gaudeixen del privilegi de l'aforament. Per contra, la resta de processats en el mateix esdeveniment, el president Artur Mas, l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau, seran jutjats pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Actualment, Francesc Homs és diputat en el Grup Mixt, en representació del PDeCAT, si bé en les darreres eleccions encara va concórrer sota les sigles de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). Això no obstant, durant el 9N, ocupava el càrrec de Conseller de la Presidència, i és en base a la seva actuació com a tal que se'l sotmet a judici. Concretament, les acusacions són de prevaricació i desobediència al Tribunal Constitucional.

Val a dir que el judici d'Homs ha estat possible després que el Congrés de Diputats aprovés el suplicatori demanat pel Tribunal Suprem. En una sessió secreta, celebrada a finals de novembre, 248 diputats, pertanyents al PP, al PSOE -inclosos els del PSC- i C's van votar-hi favorablement, mentre que 91, del PDeCAT, ERC, PNB, Podem i Coalició Canària, van fer-ho en contra.

Inhabilitacions

Si finalment, del judici en resulta una sentència condemnatòria, Homs deixarà de ser diputat a la primavera. Tanmateix, pot ser que no sigui el primer que hagi d'abandonar l'escó, atès que ja hi ha data per al judici al TSJC de Mas, Ortega i Rigau, concretament, entre el 6 i el 10 de febrer. Si són condemnats, l'exconsellera Rigau, si encara continua sent diputada del Parlament de Catalunya, a diferència dels altres dos, també haurà de deixar-lo.

Escurçar els terminis i Forcadell

Atesa la dinàmica repressora espanyola, diverses veus des dels partits independentistes s'han fet sentir darrerament plantejant un escurçament dels terminis del full de ruta. Com és conegut, a hores d'ara, el termini màxim per a la celebració del referèndum és la segona quinzena de setembre.

Això no obstant, en el cas de la Presidenta del Parlament, Carme Forcadell, que podem dir que s'ha convertit en objectiu preferent de l'ofensiva espanyola en tots els àmbits, la seva possible inhabilitació esdevindria un autèntic casus belli, que podria comportar, efectivament, una modificació dels terminis, i un avançament del referèndum per evitar-ne no només la seva condemna, sinó fins i tot, l'inici de la vista.

Espanya aprova una reforma de les pensions que resta encara mes el poder adquisitiu dels ciutadans #EncaraNoEtsIndepe?



El Consell de Ministres espanyol ha aprovat avui un augment del 0,25% de les pensions, el mínim marcat per llei. Tot i la important diferència amb la inflació del mes de desembre, el Ministeri d'Economia espanyol ha assegurat que els receptors no perden poder adquisitiu, ja que la inflació anual es va situar en un -0'2%.

Tanmateix, i com sempre que tractem informacions provinents del govern espanyol, hi ha trampa i el càlcul és enganyós. Si bé els primers mesos de l'any els preus han caigut en picat, principalment gràcies al baix valor del petroli, la inflació ha repuntat de nou durant el tram final de l'any, fins a situar-se en un 1,5% interanual el desembre. Això significa que, mentre que els pensionistes poden haver vist augmentar el poder adquisitiu durant la primera meitat de 2016, la pèrdua de capacitat de compra és ara d'1,25 punts. Cal destacar, a més, que es preveu que els preus de la bossa de la compra segueixin a l'alça durant els propers mesos, i per tant, les butxaques dels pensionistes continuïn ressentint-se.

Es tracta, de fet, del primer cop que els pensionistes veuen reduït el seu poder adquisitiu des de 2012. A partir de l'1 de gener, la pensió mínima d'una persona de 65 anys o més amb cònjuge al seu càrrec se situaran en 786,86 euros mensuals, mentre que aquells que no tinguin cònjuge cobraran un míim de 637,7 euros. Pel que fa a les pensions mínimes de viduïtat per persones amb càrregues familiars avançaran fins els 737,5 euros .

L'espanyolista 'Ciudadanos' ara vol expulsar l'argentí Diego Arcos per independentista #ProuFeixisme

L'espanyolisme de 'Ciudadanos por Cataluña' no suporta que hi hagi independentistes entre els catalans d'origen estranger. El portaveu de Ciutadans a l'Hospitalet de Llobregat, Miguel García, ex-president del club de futbol de la ciutat ha instat a Diego Arcos, president del Casal Argentí de Barcelona i conegut independentista, a "marxar per on ha vingut". El portaveu de C's ha respost d'aquesta manera a les afirmacions d'Arcos al 'Diario Popular' argentí, on assegura que vol deixar de ser "súbdit del rei d'Espanya". García ha fet aquestes declaracions xenòfobes a través d'una piulada, publicada el 29 de desembre a la nit, en la qual també li etziba: "marxí per on ha vingut aquí, ni els espanyols, ni la monarquia l'han trucat".

Encara recordem l'estratègia que volia imposar Jordi Cañas, "Os montaremos un Ulster que os vais a Cagar"i el seu fracàs estrepitós, però ells insisteixen i personatges com Miquel Garcia hi ajuden, recordem encara les seves declaracions agressives contra Catalunya ha estat una constant. Li obriran un expedient a Miguel Garcia? L'expulsaran? O com sempre Ciudadanos callarà? Recordem que el personatge encara és el president d'honor del club de futbol de l'Hospitalet.

dissabte, 10 de desembre de 2016

Opinió | Article seleccionat: 'Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes'




La humanitat s'acosta a una societat de l'oci on les màquines treballaran i totes les persones tindran dret a una renda bàsica universal. 


Us hem seleccionat un article de Vilaweb que explica un nou corrent socio-filosòfic que segur canviarà les nostres vides en els propers anys. La fil de l'esclavitut que representa el treball s'acosta. L'economista i escriptor Lluís Racionero, de fet, ja va preveure als anys 70, al seu llibre 'Del paro al ocio', que les societats humanes s'han de preparar per afrontar una vida d'oci quan la feina ja la facin les màquines i tothom pugui viure sense necessitat de treballar. 



Article seleccionat: Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes

Grans empresaris i governs intenten aplicar solucions per a plantar cara a la robotització que prendrà feina dels humans

La renda mínima universal guanya adeptes. És un sou que rebria qualsevol persona, amb feina o sense, per a poder viure. Els partidaris de la idea argumenten que podria substituir tots els subsidis existents, que quedarien eliminats. I que és una solució per a la robotització creixent de les societats, que fan que cada vegada hi hagi més poca gent amb feina. Els robots treballarien per a empreses, que pagarien imposts, i amb aquests imposts es pagarien els sous de la gent. Aquesta idea vella i revolucionària cada vegada guanya més terreny, i no únicament entre militants d'esquerra. Grans empresaris i governs també proven de posar-la en pràctica. N'és el darrer exemple Elon Musk, un empresari i multimilionari dels Estats Units, que s'afegeix al govern de Finlàndia i a empreses com ara Sillicon Valley Y Combinator.

Elon Musk

Elon Musk, el conegut empresari dels cotxes elèctrics Tesla, de l'empresa d'energia solar Solar City i d'Space-X, especialitzada a llançar coets a l'espai, és el darrer empresari que s'ha mostrat obert a la idea. Musk va respondre així en unaentrevista recent  a la cadena CNBC: 'Hi ha moltes possibilitats que acabem amb una renda mínima universal, o una cosa semblant, a causa de la robotització. No sé què més podríem fer. Crec que ho veurem.' I afegia: ' La gent tindrà més temps per a fer unes altres coses, coses més complexes i més interessants. Sens dubte, tindrem més temps de lleure.' Als Estats Units fins i tot el president Obama, en una entrevista a la revista de tecnologia Wired, va acceptar que aquest debat seria important: 'Si la renda mínima universal és el model correcte o no, i si la massa de la població l'acceptarà, és un debat que tindrem durant els deu o vint anys vinents.'

Societats robotitzades

El Banc Mundial ha publicat enguany un estudi (pdf) que diu que dues terceres parts de les feines dels països desenvolupats són susceptibles de ser substituïdes per robots. Avui dia, ja no són solament els treballadors de fàbriques que veuen com els robots els fan la feina. A metges, borsistes, traductors, periodistes i fotògrafs els prenen la feina els robots a marxes forçades. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford (pdf), d'ací a deu o vint anys als Estats Units els robots faran el 47% de les feines actuals. És per això que la idea de rebre un sou, tinguis feina o no, en societats com aquestes, agafa més sentit.

Prova pilot a Oakland

Als Estats Units una altra gran empresa, Y Combintaor, de Silicon Valley, ha començat un projecte pilot a Oakland, on alguns residents reben un sou, tant si treballen com si no. El projecte té per objectiu veure la reacció de la gent quan es troben que no cal treballar per a viure: 'La gent perd el temps jugant a videojocs, o creen coses noves? Són feliços, en rebre el sou, o no? Si desapareix la por de passar gana, la gent fa més coses i la societat se'n beneficia, o no? La gent que rep aquest sou, acaba creant més valor econòmic del que reben, o no?', es pregunta Sam Altman, president de l'empresa. Si la prova funciona, s'ampliarà a més gent, potser fins i tot a escala nacional.

El govern de Finlàndia

Finlàndia és un dels països amb un govern més predisposats a posar en pràctica aquesta idea. Volen començar una prova pilot l'any entrant, i tenir-ne llestes les conclusions el 2019. Unes 500 persones rebran 560 euros cada mes. Seran escollides a l'atzar i no podran dir que no. Ho anunciava la ministra d'Afers Socials finesa en aquesta nota de premsa. Es preveu que la gent treballarà a feines parcials i es vol estudiar quin impacte econòmic té rebre el sou.

El govern d'Escòcia

Escòcia podria seguir els passos de Finlàndia. La setmana passada va haver-hi una reunió entre membres del govern escocès i representants de la Xarxa Escocesa per a una Renda Mínima Universal per parlar-ne, segons que informa el diari escocès The National. Si es posen d'acord, la Renda Mínima Universal s'aplicaria en algunes ciutats i poblets del comptat de Fife, on viuen una mica menys de 400.000 persones. Paul Vaughan, membre del consell de Fife, diu que la idea neix d'un estudi de la Comissió per a un Fife Més Just, per tal de combatre-hi la pobresa.

El govern d'Islàndia

Un altre país que pot veure com intenta aplicar-se la renda universal és Islàndia. El Partit Pirata porta al programa d'obrir el camí d'un sou per a tothom, i fa una setmana que va rebre l'encàrrec de provar de formar govern. El Partit Pirata va quedar en tercer lloc a les eleccions, però els dos primers partits han estat incapaços de formar govern. Si ara els Pirates se'n surten, s'obriria una porta perquè un nou país comencés proves pilots.

A Catalunya, renda garantida

A Catalunya en aquests moments es negocia el pressupost de la Generalitat per a l'any 2017, on hi ha la possibilitat de començar programes amb la renda garantida. A diferència de la renda universal, la renda garantida no és un sou per a tothom, sinó que només el rebrien la gent amb necessitats, que actualment ja reben, o haurien, de rebre, alguns subsidis. Els promotors d'aquesta idea negocien ara amb Junts pel Sí i la CUP la quantia i el mètode per a rebre aquesta quantitat. 'Sabem que no és igual, però també ho veiem com un pas més cap a la renda universal', diuen.

Veus crítiques

Tanmateix, hi ha economistes de renom que no veuen gens clar el concepte de renda garantida o de renda universal. És el cas de l'economista català Miquel Puig, que ho va expressar així en una entrevista recent de VilaWeb: 'La gent ha de treballar i tothom que treballi ha de guanyar un bon salari. La renda garantida és llançar la tovallola. És a dir: com que sabem que hi ha gent que no treballarà li hauríem de garantir un mínim. Això és un grandíssim error, no tant perquè hi hagi aprofitats, que segurament n'hi hauria, com perquè és un error conceptual. A nosaltres no ens sobren els diners i, per la demografia que tenim, cada vegada ens en faltaran més. Per tant, la idea de 'no cal treballar i si la societat no et pot oferir feina no pateixis', em sembla un error conceptual molt gran'.

Suïssa va votar que no

A Suïssa es va votar en referèndum, el juny passat, si cada ciutadà havia de rebre 2.200 euros cada mes, tant si tenia feina com si no. Però la població va refusar clarament aquesta proposta. Un 76% dels votants van votar-hi en contra.



divendres, 9 de desembre de 2016

Suïssa i Estònia creen un grup per seguir el procés català en el seu tram final #NouEstat



Els parlaments de Suïssa i Estònia creen un grup per seguir el procés català. El copresident de l'intergrup suís Mathias Reynard assegura que donen suport al dret de decidir, però eviten de pronunciar-se sobre la independència. Els parlaments de Suïssa i Estònia també han creat un grup per seguir de prop el procés català, segons que ha informat aquest matí RAC1. El copresident de l'intergrup suís, el socialista Mathias Reynard, ha explicat que donen suport al dret de decidir, tot i que no es pronuncien sobre la independència.

Mathias Reynard ha assegurat que els suïssos estan 'impressionats de veure que en certs països no es pot votar sobre l'estatus del país, la independència o l'autonomia'. I ha afegit: 'Sense pronunciar-nos sobre la independència som, en general, favorables a exercir el vot.'

Per una altra banda, el secretari general del Diplocat, Albert Royo, ha dit que arran del vet del govern espanyol per a tenir contactes formals amb els governs estrangers, l'estratègia consisteix a arribar als parlaments. Ara com ara, ja n'hi ha hagut onze que han abordat el procés. 'Hi ha contacte directe i constant amb la major de governs i de parlaments europeus. La majoria d'aquests contactes són discrets, però hi són, perquè les nostres contraparts tenen interès a saber directament què passa aquí', ha dit. Els intergrups van aparèixer primer a Finlàndia, a l'abril a Estònia i al juliol a Suïssa, on el parlament ja havia suggerit al govern que s'oferís per mitjançar entre Catalunya i l'estat espanyol.

http://www.vilaweb.cat/noticies/els-parlaments-de-suissa-i-estonia-creen-un-grup-per-seguir-el-proces-catala-2/
nasl

dijous, 8 de desembre de 2016

França tampoc vol reconèixer el Dret a Decidir de la Catalunya Nord #ProuFeixisme




El govern francès recorda al Parlament de Catalunya que la Catalunya Nord és França. En una trobada entre els ministres d'Afers Exteriors de França i Espanya a París, Jean-Marc Ayrault ha lamentat la resolució del Parlament que defensava el dret d'autodeterminació dels Països Catalans, incloent-hi el Rosselló francès

La Catalunya Nord no es toca. Aquest és el missatge que aquest dimecres ha tornat a llançar el govern francès contra la resolució del Parlament que defensava el dret d'autodeterminació dels Països Catalans, incloent-hi el Rosselló, que va formar part delregne d'Espanya fins el segle XVII.

Ha sigut en la primera trobada bilateral entre el nou ministre d'Afers Exteriors espanyol,Alfonso Dastis, amb el seu homòleg francès, Jean-Marc Ayrault, a París. "Es tracta de la sobirania de França i, ja que nosaltres respectem la sobirania d'Espanya, demanem a tot el món el mateix respecte", ha dit Ayrault.

"Aquest missatge ja li hem enviat al president de Catalunya, Carles Puigdemont, a través del nostre ambaixador francès a Espanya, Yves Saint-Geours, i crec que era necessari", ha recordat.

http://www.ara.cat/politica/recorda-Parlament-Catalunya-Nord-Franca_0_1700830081.html

dilluns, 14 de novembre de 2016

La independència guanyaria el referèndum amb un 57,6% de «sí», segons la darrera enquesta



Un 46,6% dels catalans votaria a favor de la independència, però només el 37,8% desitja que arribi i tan sols el 16,5% creu que es farà realitat

ERC rebria la majoria de vots de JxSí i un 21,6% dels de la CUP i guanyaria les eleccions al Parlament, seguida dels "comuns" i el PDECat

Molt haurien de canviar les coses perquè el sí a la independència no s'imposés en el referèndum que té previst convocar el Govern, com a molt tard la segona quinzena de setembre de l'any vinent. Aquesta és una de les conclusions del sondeig d'opinió del 2016 fet públic aquest dilluns per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), vinculat a la UAB, en base a 1.200 enquestes presencials elaborades per Gesop, entre el 26 de setembre i el 17 d'octubre. Segons els seus resultats, un 46,6% dels catalans votaria a favor de la independència, mentre que només el 33,8% s'hi oposaria, mentre que un 14,4% no aniria a votar, el 0,6% votaria nul o en blanc i tan sols un 4,7% no ho sap o no vol respondre. Entre els vots ja decidits, per tant, el 57,6% serien per al sí, el 41,7% per al no i 0,7% serien nuls o blancs.

Tot i això, malgrat la diferència considerable entre les dues opcions, aquesta és la més petita que ha registrat un sondeig de l'ICPS des del 2011, per bé que l'any passat no es va fer aquesta pregunta, i llavors el suport a la independència era inferior. El 2015, un 37% dels enquestats tenien com a opció preferida l'estat independent, mentre que el 32,6% volia mantenir l'estat autonòmic i el 20,7% desitjava un estat federal. Un any després, la prioritat per l'estat independent ha crescut fins al 40% (per sota del 44,3% del 2012), mentre que l'estat autonòmic es queda en el 28,3% i l'estat federal en el 20,8%. La preferència per ser una mera regió es queda en tots els casos per sota del 5%.

Paradoxalment, tot i el 46,6% de catalans que votaria a favor de la independència, només un 37,8% desitja que el procés acabi amb un estat independent, mentre que 45% preferiria un acord amb l'Estat que dotés Catalunya de més autogovern i el 13% voldria simplement que s'acabés el procés. I, pel que fa a la creença de com culminarà el procés, tan sols un 16,5% creu que arribarà la independència (per sota del 17,1% de l'any passat), el 39,7% veu un acord amb l'Estat a l'horitzó i un 28,3% pensa que simplement s'abandonarà el full de ruta. De fet, només un terç dels votants de Junts pel Sí i la CUP creu que efectivament arribarà la independència. Una altra dada curiosa és que un 60,8% dels votants de C's voldria un acord que ampliés el sostre de l'autogovern, mentre que poc més d'un terç voldria que el procés acabés sense cap canvi en la relació amb l'Estat.

ERC s'imposaria al Parlament

Per altra banda, el sondeig també pregunta per intenció de vot, per bé que no la passa per la cuina i, per tant, només presenta les dades en brut. Així, si hi hagués eleccions al Parlament, ERC és qui tindria una intenció directa més alta (22,4%), seguida dels "comuns" (14,6%) i del PDECat (12,5%). L'enquesta preveu també caigudes del PSC i sobretot de C's, PP i CUP, tot i que pot haver-hi cert vot ocult en les formacions unionistes. La victòria dels republicans respon al fet que retindria la majoria dels votants de Junts pel Sí (62,6%) i pescaria el 21,6% dels suports a la CUP del 27-S. Una part del PSC també es mouria, cap als "comuns" (4,8%) o cap a C's (3,8%). En cas de celebrar-se eleccions espanyoles, es tornaria a imposar En Comú Podem (21,8%), amb ERC per darrere (16,1%), i serien aquestes les dues forces que creixerien respecte el juny, mentre que la resta de partits es mantindrien en els últims resultats obtinguts.

Pel que fa a la valoració de líders, Gabriel Rufián (ERC) és el que obté una nota més alta (5,65), tot i que només el coneixien el 56,8% dels enquestats. Per darrere, amb un coneixement superior al 90%, s'hi troben Oriol Junqueras (5,47) i Carles Puigdemont (5,39). Prop de l'aprovat es queden també els comuns Xavier Domènech (4,96, amb un coneixement del 56,3%) i Ada Colau (4,83, coneguda pel 93,6%). Tancant el rànquing hi ha els populars Mariano Rajoy (1,71) i Xavier García Albiol (1,95), seguits dels dirigents de C's Inés Arrimadas (2,89) i Albert Rivera (3,05). Els líders pitjor valorats pels seus votants són els socialistes Miquel Iceta (5,75) i Pedro Sánchez (5,93).

La independència s'imposaria en un referèndum amb un 57,6% de «sí», segons una enquesta

New York Times: Catalans Protest Spain's Legal Challenges to Secession #usa #news #eu


Thousands of Catalan separatists gathered in Barcelona on Sunday to protest a series of legal challenges made by Spain's government against pro-independence Catalan politicians.

Several of Catalonia's lawmakers are facing court cases sought by the Spanish government for having staged a secession referendum in 2014 in disobedience of a court order and for other regional laws designed to prepare a path toward secession.

Those politicians include Catalonia's former regional president, Artur Mas, and the current speaker of the regional parliament, Carme Forcadell, who both attended Sunday's protest.

Grassroots groups said they organized a fleet of around 150 buses to bring protesters in from the countryside and smaller towns to participate in the rally held near the Plaza de Espana in Barcelona.

Jordi Cuixart, the president of Omnium, a separatist grassroots group, told the crowd that teemed with pro-independence flags that he had "a message for the Spanish state."

"If you attack our democratically elected representatives, you attack our institutions, all our people and our sovereignty, and we will never allow that," Cuixart said. "Our cause is democracy and we will never let our elected representatives down."

Separatist sentiment has been on the rise in recent years in the wealthy northeastern region that speaks Catalan along with Spanish. Separatists complain that Catalonia pays more taxes than it should to the central government.

In 2014, then-president Mas ignored an order by Spain's Constitutional Court to suspend a mock referendum on Catalan secession. Mas' regional government went ahead with the informal poll anyway, staffing voting stations with volunteers. Nearly 90 percent of the ballots were in favor of independence, but only 2 million of the 5.4 million eligible voters cast ballots.

Polls consistently show that Catalonia's 7.5 million residents are about equally divided on breaking century-old ties with the rest of Spain.

Catalonia's current regional president, Carles Puigdemont, plans to call another referendum on independence by September.

"These are situations that can only be solved politically," Puigdemont said at a separate rally in his home village on Sunday.

Spain's government has consistently said that regions don't have the constitutional right to hold a referendum concerning the integrity of the country.

http://www.nytimes.com/aponline/2016/11/13/world/europe/ap-eu-spain-catalonia-independence.html?_r=3

diumenge, 13 de novembre de 2016

Una bateria d'accions esglaonades duran Catalunya a la Independència el 2017 #NouEstat



Com si fos un d'aquells edificis del passeig de Gràcia sotmesos a una gran reconstrucció en què una gran lona protegeix les obres de la mirada dels curiosos, els arquitectes, aparelladors i paletes de l'eventual referèndum d'autodeterminació català prossegueixen els seus treballs, lluny dels ulls ciutadans i, sobretot, dels instruments judicials de l'Estat. La intenció dels partits sobiranistes, en aliança amb les entitats, és, segons ha pogut saber aquest diari, treure la 'lona' tan tard com puguin, per deixar sense marge de maniobra el Govern de Mariano Rajoy.

Es tracta d'un referèndum en dues velocitats. Una de foc lent i una altra llampec. Segons fonts sobiranistes de divers color polític, per un costat, i abans que finalitzi l'any, es comunicarà la data exacta de la cita amb les urnes, és a dir, quin dia de la segona quinzena de setembre se celebrarà. La cimera sobiranista que el Govern -ara ja amb el 'plàcet' de la CUP per admetre a tràmit els pressupostos- està preparat per organitzar podria ser el marc ideal per donar a conèixer tant la data, com la pregunta. Aquesta última donarà poc lloc a les sorpresa. Serà clara i meridiana i de resposta binària, res a veure amb la del 9-N. Segurament amb alguna al·lusió a la pertinença a la Unió Europea.

Amb el nou any s'emprendran les campanyes de mobilització, del Govern, i de proselitisme del 'sí', en mans de les entitats, en una espècie de repetició de la de 'Ara és l'Hora'. ¿Poden ser impugnades per l'Estat? Les fonts sobiranistes ho veuen difícil perquè creuen que amb el que s'ha aprovat al Parlament tenen cobertura sobrada.

I després estaria l''operació llampec'. Coneixedors, per experiència pròpia del 9-N, que l'Estat no pot actuar fins que el Govern ha firmat algun document o el Parlament ha votat una llei o resolució, els arquitectes del referèndum han previst una seqüència ràpida de cops molt pròxima al dia de les eventuals votacions.

PRECEDENT KOSOVAR

L'arquitrau de tot són les lleis de desconnexió, sobretot la de transitorietat jurídica que dirà, més o menys, que la legalitat espanyola deixa d'aplicar-se a Catalunya. Una declaració d'independència xiuxiuejada més que proclamada als quatres vents. Els experts jurídics independentistes no alberguen dubtes que, arribat el cas, el Tribunal Jurídic Internacional els donaria la raó, i més amb l'antecedent del Kosovo, en què els jutges van al·legar que la unilateralitat no era cap problema i van convenir que la declaració kosovar no atemptava contra la legalitat internacional.

Immediatament després de l'aprovació de la llei de desconnexió,Carles Puigdemont o el mateix Parlament, convocarien el referèndum. El dia de la convocatòria distaria al mínim possibledel dia D, partint de la base que està acceptat que per a un referèndum n'hi ha prou amb 10 dies de campanya (per exemple, llei de referèndums espanyola del 1980) es tractaria d'escurçar al màxim els terminis obligatoris de consulta de cens i constitució de meses electorals.

Hi ha un exemple recent de referèndum realitzat a penes una setmana després de la seva convocatòria, el de Grècia sobre les mesures de la Troica. En el cas català, la data i la pregunta es coneixerien des de 10 mesos abans i la campanya duraria més d'una setmana. És a dir, el referèndum grec seria fins i tot més extrem, encara que quan es va celebrar no van ser gaires les veus que van dubtar de la seva legalitat.

LEGALITAT INTERNACIONAL

Els arquitectes segueixen al peu de la lletra el 'Codi de bones pràctiques sobre referèndums' que va emetre la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, coneguda com la Comissió de Venècia. S'hi fa especial incidència en el fet que les dues posicions confrontades, el 'sí' i el 'no' tinguin les mateixes oportunitats. No s'exigeix neutralitat a les entitats convocants, poden "aportar el seu punt de vista, però sempre sense abusar de la seva posició i, en qualsevol cas, es prohibeix l'ús de diner públic per a la campanya".

El gran perjudicat de referèndum seria el denominat procés constituent. Una gran campanya de participació pública que es va preveure com el pas anterior a les eleccions constituents d'un Parlament que tindria com a missió escriure una constitució. Sense constituents fins a, segons el calendari sobiranista, el març del 2018, aquesta campanya no és que se suspengui, perquè "cal il·lusionar la gent dibuixant un país diferent de l'actual", apunta una veu, però sí que es redimensiona la seva magnitud.

80.000 persones donen suport als encausats pel Tribunal Constitucional espanyolista #NouEstat

La solidaritat amb els càrrec electes represaliats desborda Montjuïc. Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat.

Unes 80.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, s'han manifestat avui a l'avinguda Maria Cristina per defensar les institucions i els càrrecs electes dels 'atacs de l'estat espanyol'. L'afluència massiva de manifestants ha obligat a les autoritats a tallar la circulació a la plaça Espanya. Sota el lema 'Per la democràcia. Defensem les nostres institucions', les entitats sobiranistes havien convocat la concentració per 'donar un cop de puny sobre la taula' davant 'de la judicialització de la política catalana'.

L'acte ha començat amb els actors Marc Martínez, Mercè Martínez i Pep Ferrer recitant totes les lleis del parlament que ha tombat el Tribunal Constitucional espanyol, després han fet el mateix amb els noms dels càrrecs electes investigats. Entre xiulets, Ferrer ha recordat que hi ha 407 processos judicials oberts.

Llavors ha tingut lloc un dels moments més emotius, Mercè Martínez ha cantat 'L'estaca' acompanyada per la veu dels milers de manifestants.

'Ara és l'hora de la mobilització permanent'

Acabada la cançó, els dirigents de les entitats sobiranistes han pres el faristol. El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart ha declarat que 'no tenim por' i que 'si ataquen a un càrrec electe, ataquen el poble sencer'. També ha recordat que gran part de les lleis que ha tombat el TC són 'lleis socials' i ha avisat que 'no està en joc la independència, sinó la democràcia'. En aquest sentit, ha assegurat que cap càrrec electe es quedarà sol, ara que és l'hora 'de la mobilització permanent' Ha conclòs el seu parlament fent una menció a Joan Coma, regidor de Capgirem Vic: 'Trencarem els ous que facin falta per menjar tantes truites com vulguem'.

Després ha parlat el president de l'ANC, Jordi Sànchez, que ha fet mofa amb el tall de plaça Espanya: 'Volíem donar un toc de color a les llums de Montjuïc i hem acabat superant Espanya'. Sànchez ha afirmat que 'no hi ha revolució més democràtica al món i més cívica que la nostra'. I ha assegurat que ara toca 'anar fins al final'. 'No restarem indiferents quan portin a judici Mas i els membres del seu govern. No ens quedarem quiets quan el TSJC intenti treure'ns la nostra presidenta del parlament', ha reblat.

http://www.vilaweb.cat/noticies/la-solidaritat-amb-els-carrec-electes-represaliats-desborda-montjuic/

divendres, 21 d’octubre de 2016

IX Cicle de conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya



Dimarts vinent dia 25 d'octubre de 2016 inaugurarem el XI Cicle de Conferències sobre la manipulació de la història de Catalunya.

Programa:

Dimarts, 25 d'octubre / PEP MAYOLAS — Qui s'amaga rere el pseudònim d'Erasme de Rotterdam?
Dimecres, 9 de novembre / FELIP RODRÍGUEZ — El primer viatge de circumnavegació del món
Dimecres, 30 de novembre / JORDI CASTELLÀ — La descoberta catalana d'Amèrica explicada al monument d'En Colom
Dimecres, 21 de desembre / LLUÍS BATLLE — La persecució del castellà durant el Siglo de Oro
Dimecres, 18 de gener de 2017 / JORDI BILBENY — Iheronynums Bosch i Jeroni Bosch. Rere les passes d'un altre pintor esborrat del Renaixement català

Preus:
Públic: 13 € sessió solta; 50€ Pac 5 sessions

Adherits de l'Institut Nova Història o de l' Associació Nova: 25 % descompte ( 10 € sessió solta i 38 € pac 5 sessions. )
Places limitades! Cal confirmar la vostra assistència amb antelació suficient.

HORA/LLOC:

A 2/4 de 8 del vespre
Associació Nova
Plaça Catalunya,9. 5ª planta.
Barcelona


ORGANITZA:
L'Institut Nova Història amb la col·laboració de l'Associació Nova


INSCRIPCIONS:

Si us voleu inscriure al cicle ompliu el  formulari que trobareu al següent enllaç :

https://www.inh.cat/agenda/IX-CICLE-DE-CONFERENCIES-SOBRE-LA-FALSIFICIACIO-DE-LA-HISTORIA-DE-CATALUNYA


#història #agenda #catalunya #conferències #Barcelona


dijous, 20 d’octubre de 2016

Una jutgessa conservadora instruirà la querella contra Carme Forcadell #JustíciadeVergonya




Una jutgessa de caire conservador serà l'encarregada de la instrucció en la causa penal oberta contra la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. La Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha designat la magistrada María Eugènia Alegret com a ponent de la querella presentada per la Fiscalia.

També s'ha acordat que la sala d'admissió la conformin Alegret juntament amb Carlos Ramos i Jesús M. Barrientos. Serà el proper dilluns que la sala comunicarà la decisió sobre l'admissió o no de la querella. María Eugenia Alegret pertany a l'Associació Professional de la Magistratura, molt propera al PP i va presidir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el 2004.

Forcadell va comparèixer al Parlament per defensar-se de les acusacions de la Fiscalia un cop va formalitzar la querella per haver permès que es votessin les conclusions de la comissió de procés constituent. Si bé el ministeri públic acusa la presidenta del Parlament de voler "dinamitar" l'Estat, Forcadell va replicar que "dinamitar l'Estat és permetre la corrupció, suspendre lleis per evitar desnonaments o garantir la igualtat i coartar la llibertat dels parlamentaris".

Imatges de la gentada al Parlament de Catalunya per donar suport a Carme Foscadell #ForcadellSomTots


Carme Forcadell recibe el apoyo del empresariado de Cecot en pie #ForcadellSomosTodos



La presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, aplaudida en la Nit de l'Empresari | CG


Cecot, la autoproclamada patronal independentista en Cataluña, ha hecho un reconocimiento a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. En el marco de la 22 edición de la Noche Empresarial, la organización se ha puesto en pie para mostrar su apoyo a la líder política catalana el mismo día en que la Fiscalía ha formalizado su querella por desobediencia y prevaricación por el procés.

Antoni Abad, presidente de la organización empresarial de Terrassa, ha ejercido de maestro de ceremonias de la ovación improvisada. Lo ha hecho en el inicio de su discurso, la intervención con la que marca un punto y aparte en la historia de Cecot al romper los lazos con Foment del Treball y CEOE tras un corolario de desencuentros.

http://cronicaglobal.elespanol.com/business/carme-forcadell-recibe-el-apoyo-del-empresariado-de-cecot_62368_102.html

El TC espanyol ara anula la prohibició de fer corrides de toros a Catalunya #JustíciadeVergonya

El Tribunal Constitucional ha decidit anul·lar la prohibició de les corrides de toros vigent a Catalunya des del 2011. La resolució s'ha pres per 8 vots a favor i 3 en contra, i s'ha anunciat que hi haurà un vot particular. L'argument principal és la invasió de competències, perquè les Corts espanyoles van declarar els toros "patrimoni cultural immaterial", i això preval sobre les competències de l'administració catalana.

El TC ho ha decidit i fet públic finalment aquest dijous després d'haver-se filtrat, fa unes quantes setmanes, que la decisió ja estava pràcticament presa des de fa temps. La ponent de la sentència és Encarna Roca, catedràtica de dret de la UB, que va ser escollida membre del TC a proposta de CiU. Els pròxims dies es farà pública aquesta sentència i també el vot particular dels tres membres del TC que han votat en contra.

Una prohibició decidida pel Parlament el 2010

El Parlament va aprovar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya el juliol del 2010, després de debatre una iniciativa legislativa popular acompanyada de 180.000 signatures que ho va reclamar. Van votar-hi a favor 68 diputats, tots els d'ERC i ICV i bona part dels de CiU, mentre que els vots en contra van ser 55, tots els del PP, Ciutadans, bona part dels del PSC i 7 de CiU.

Tres mesos després el PP va presentar un recurs al TC per reclamar que anul·lés la decisió del Parlament, recurs que el tribunal no va trigar a admetre, però que no s'ha resolt fins ara. Les corrides a Catalunya, però, no es van acabar fins al setembre del 2011, enmig d'un debat encès que encara no s'ha acabat i que la decisió del TC ara revifarà.

Impuls en solitari del PP

Des que el Parlament va aprovar la llei que prohibia els toros a Catalunya, el PP no només va presentar el recurs al TC: el 2013 també va impulsar i aprovar una llei que va declarar els toros"patrimoni cultural immaterial de la Humanitat", i el 2015 en va aprovar una altra, en aquest cas, de "salvaguarda del patrimoni cultural i immaterial", que obligava al govern espanyol a protegir els béns inclosos en aquest concepte.

Aquestes lleis es van aprovar a les Corts amb els vots del PP i de UPN, mentre PSOE i UPyDes van abstenir, i la resta de grups van votar en contra. Les dues lleis han estat la base legaldel TC per prendre la decisió d'aquest dijous, perquè tot i ser aprovades després de la del Parlament de Catalunya, estan vigents i ningú no les ha recorregut.

Concentració multitudinària al Parlament per donar suport a Forcadell #JustíciadeVergonya


L'esplanada del Parlament de Catalunya s'ha omplert de gent per donar suport a la presidenta de la institució, Carme Forcadell, que ahir va rebre la querella de la fiscalia superior de Catalunya per haver permès que el ple votés les conclusions de la comissió del procés constituent. Els manifestants han fent càntics de suport a Forcadell i han brandat estelades de tota mena i cartells en què es llegien lemes com ara: 'Forcadell, estem amb tu', 'El poble decideix, no els tribunals' i 'Desobediència'.

Davant del Parlament hi havia diputats de Junts pel Sí, la CUP i CSQP, la batllessa de Barcelona, Ada Colau, els ex-presidents del parlament Joan Rigol i Núria de Gispert, i senadors com Santi Vidal o Gabriel Rufián. Tots ells han fet una cadena davant les portes de l'edifici en senyal de resistència i mentre la multitud cantava 'ni un pas enrere'.

Després ha sortit Forcadell, seguida d'alguns membres de la mesa del parlament. Els manifestants han fet una ovació espectacular i han fet crits d'independència.

La presidenta ha rebut el suport de totes les figures institucionals i després s'ha acostat a la gent concentrada. No hi ha hagut discursos, però Forcadell ha dit als periodistes: 'No es tracta de mi, no es tracta d'una sola persona: es tracta de democràcia. I a Catalunya, per sort, de demòcrates n'hi ha molts.'

Aquesta concentració de suport fou convocada ahir per les entitats sobiranistes, després de la querella que havia presentat la fiscalia del TSJC acusant Forcadell de desobediència i prevaricació.

http://www.vilaweb.cat/noticies/videos-i-fotos-concentracio-multitudinaria-al-parlament-per-donar-suport-a-forcadell/

dilluns, 17 d’octubre de 2016

El nacionalisme espanyol ja amenaça de mort al President de Catalunya via Facebook #StopFeixistes



Els Mossos d'Esquadra han actuat d'ofici i han obert diligències per investigarl'amenaça que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va revelar aquest diumenge que havia patit a través de Facebook. Així ho ha afirmat aquest dilluns el conseller d'Interior, Jordi Jané, que ha explicat que les diligències s'enviaran a la Fiscalia Especial de Delictes d'Odi i Discriminació i que, quan es tingui la denúncia del president, s'elevaran al corresponent jutjat d'instrucció.

Jané ha alertat que aquest tipus d'amenaces i comentaris que inciten a l'odi van en augment contra diputats de diverses formacions polítiques i altres membres del Govern i ha subratllat que són "intolerables" perquè "traspassen una frontera que afecta tothom pensi com pensi".

Carles Puigdemont va rebre ahir una amenaça per Facebook. Una internauta, que es fa dir Jorge Fernández Hernández, li va escriure dient-li que era "un fill de puta" i amenaçant de posar-li una bomba al cotxe. També va afirmar que "li arribarà l'hora aviat".

El missatge es va rebre aquest diumenge a les 17:12 h. L'autor del missatge a Facebook ha declarat que li havien piratejat el compte i que ell no havia escrit res, segons ha informat El Món a RAC1. El president va respondre dient que denunciarà el "covard" i que espera que la justícia actuï.

Ada Colau (Podemos) omple el Born d'estatues de Franco #ProuRidícul #EncaraNoEtsIndepe?



Despropòsit absolut de l'acaldesa nacionalista espanyola Ada Colau i el seu equip de govern a la capital de Catalunya, que semblen voler convertir alguns dels escenaris més reivindicatius del nacionalisme català (Mercat del Born, Fossar de les Moreres, Passeig del Born...) en un feu feixista i franquista. Les estàtues franquistes ja han arribat al Born. La Victòria que Frederic Marès va esculpir pel "Cinc d'Oros" ha estat la primera que han col·locat aquest dilluns els operaris davant davant del Born Centre de Cultura i Memòria en el marc de la mostra Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà. Encara falta per ubicar la del Franco eqüestre de Josep Viladomat (decapitat el 2013). La polèmica exposiciótemporal no estarà oberta al públic fins al proper dimarts, però avui es celebrarà l'acte previ que encapçalarà el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello. També hi anirà algun regidor de la CUP.

Per contra, els grups municipals de CiU, C's, ERC i el PP a l'Ajuntament de Barcelona no assistiran a la presentació. El convergent Jaume Ciurana va defensar en un comunicat la decisió de no anar-hi perquè l'exhibició d'escultures "relacionades amb la dictadura feixista és un error fruit de l'arrogància intel·lectual del govern Colau". De fet, l'exhibició s'ha mantingut després que a l'última comissió municipal de Presidència no prosperés una proposició de CiU per reconsiderar-la.

La resta de grups també han confirmat a NacióDigital que no hi acudiran. C's, perquè no són partidaris "d'obrir ferides", sinó de mirar cap al futur, i no es volen posar de costat "d'aquells que volen reescriure la història". ERC, perquè considera que aquestes estàtues no s'han d'exhibir a l'espai públic. Des del PP justifiquen la seva absència perquè consideren que l'exposició "està dirigida a confrontar i dividir". La CUP ha concretat que hi enviarà algun regidor, de manera que serà l'únic grup de l'oposició que hi acudirà.

L'anècdota de la col·locació ha vingut de la mà d'un veí, que s'ha acostat a llançar-hi diversos ous mentre els operaris treballaven en la seva col·locació. Tal com ha explicat ell mateix en declaracions als mitjans, s'ha acostat al lloc "sense saber quan ho farien" i quan ha vist que les estaven col·locant, "no me n'he pogut estar". "He anat a comprar mitja dotzena d'ous i ja està. Tan de bo ho fes més gent", ha afegit. A banda, ha considerat que "aquestes estàtues no haurien d'estar aquí més d'una setmana", tot afegint que no es considera un provocador, sinó que ho és "qui ha planificat això sabent la ràbia i el mal que li feia a molta gent".

Susana Díaz ja defensa que el PSOE investexi a Rajoy #EncaraNoEtsIndepe?



La comissió executiva del PSOE d'Andalusia rebutja unànimement la convocatòria d'unes terceres eleccions espanyoles, segons ha assegurat aquest dilluns el seu secretari d'Organització, Juan Cornejo. Els socialistes andalusos han defensat obertament l'abstenció per facilitar la investidura de Mariano Rajoy. "L'executiva del PSOE d'Andalusia està dient que no es bloquegi la formació de govern si no hi ha alternativa", ha remarcat en roda de premsa el número dos dels socialistes andalusos. La presidenta de la Junta, Susana Díaz ja havia plantejat un pols a Pedro Sánchez per la seva estratègia de construir una alternativa a Rajoy després de perdre les eleccions del 26-J.

Respecte a la possibilitat que alguns diputats votin en contra de la investidura en el cas que el comitè federal del partit optés per l'abstenció, Cornejo ha estat contundent: "Jo, abans de desobeir el que diu el màxim òrgan del partit, lliuraria l'acta [de diputat]". "Si jo fos un dels afectats el que faria és no anar a aquesta votació", ha precisat el dirigent andalús, en referència a la propera reunió del comitè federal del PSOE. Els socialistes andalusos ha subratllar que s'han d'"acceptar les regles" i acatar "la decisió, sigui quina sigui".

La batllessa de Berga ni es presenta al judici per no haver retirat l’estelada #TribunalsdeVergonya




La batllessa de Berga, Montse Venturós, no s'ha presentat al jutjat d'instrucció en la citació que té com a investigada per delicte electoral per haver fet cas omís als requeriments de la junta electoral de retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga en les passades eleccions del 27 de setembre i a les espanyoles del 20 de desembre del 2015. El 5 d'abril proppassat Venturós ja no va anar a declarar tal i com havia estat requerida.

Diu Venturós, en un comunicat difós per la CUP: 'Tal i com vaig fer ja el passat 5 d'abril, avui tornaré a desobeir i no aniré al jutjat sinó que declararé davant del poble, que és a qui em dec. Com a representant de l'equip de govern de la CUP de Berga, reitero la meva voluntat de no esquivar el desafiament de l'estat. La independència la conquerirem demostrant que la legitimitat de les urnes vol ser silenciada per una legalitat que ja només accepta una minoria i per tant jo com a batllessa em dec al poble i això és el que faré, respectar la decisió del poble'.

Des del consistori berguedà es recorda que la decisió de fer cas omís als requeriments de la Junta Electoral Central de retirar l'estelada del balcó de l'Ajuntament de Berga responia també a la mateixa voluntat popular ja que es tracta d'un acord aprovat pel ple en data de 6 de setembre de 2012.