dilluns, 11 de desembre de 2017

12 des. | 'Anatoly Fomenko i la Nova Cronologia'. Conferència de l'Andreu Marfull a Plural 21 de Barcelona

El matemàtic rus Anatoly Fomenko ha estat un dels impulsors de la Nova Cronologia de la història.


Sabies que les cronologies històriques oficials les van establir dos religiosos al segle XVI a partir de la Biblia? Sabies que Isaac Newton ja les va qüestionar pel seu poc rigor científic i en va aportar unes de noves completament diferents? Sabies que els matemàtics russos Anatoly Fomenko i Gleb Nosovsky també van revisar les cronologies intentant establir un sistema científic i van canviar completament la concepció del temps de la història? No us perdeu aquesta apassionant xerrada del representant de Nova Cronologia a Catalunya i a l'estat espanyol, l'Andreu Marfull. 

Dimarts, 12 de desembre del 2017 a les 19.30 a la seu de l'Associació Plural 21 (Carrer Cartagena, 230, 5è 1a Barcelona). Entrada gratuïta. 


#conferencies #historia #barcelona #catalunya #agenda #patrimoni #llibres #ciencia 

dilluns, 4 de desembre de 2017

14 des. | Presentació del llibre 'Teatro de gitanos y de la vida', de Juli Vallmitjana

Dijous 14 de desembre del 2017, a les 19 h. | Entrada gratuïta.

Presentació del llibre Teatro de gitanos y de la vida, de Juli Vallmitjana

A la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.
 
A càrrec de Joana Masó i Pedro G. Romero. Amb l'actuació de El Niño de Elche

Què conduí a Juli Vallmitjana (1873-1937), a partir de 1906, a desplaçar-se regularment des del barri de Gràcia de Barcelona, on vivia i treballava al taller familiar d'argenteria, fins la muntanya de Montjuïc i el barri d'Hostafrancs a trobar-se les comunitats gitanes? Després d'una primera formació com a pintor, context en el que establí amistat amb Nonell, Canals o Picasso, no sabem què el portà a transitar entre la Barcelona modernista i el món modern dels baixos fons i la vida gitana per consagrar-se en la literatura. Des de l'aprenentatge autodidàctic del "caló" dels gitanos catalans, Vallmitjana treballà en l'escriptura d'obres de teatre i quadres de costums gitanes, que avui llegim sabent que la seva literatura és un apreciat repositori lèxic, arxiu únic de registres de la parla "caló" de principis de segle dins l'espai literari. 

El volum present, editat i prologat per Joana Masó, amb edició crítica a càrrec d'Ignasi-Xavier Adiego i traducció de Marçal Font i Espí, porta a la lectura per primera vegada en traducció castellana un conjunt d'obres de teatre -–Los churdeles, Los zin-calós (Los gitanos), La gitana virgen y La mala vida— i un assaig-conferència, Criminalidad típica local, que Juli Vallmitjana publicà entre 1910 i 1930, en contemporaneïtat radical amb les avantguardes històriques europees. El volum afegeix, també, imatges i documentació epistolar inèdites, juntament amb l'obra de Fernand Baldensperger La entrada patètica de los gitanos en las letras occidentales (1933) a mode d'epíleg.

La presentació anirà a càrrec de Joana Masó, editora del volum i autora del pròleg; Pedro G. Romero, director de la col·lecció "Flamenco y cultura popular" d'Athenaica. Ediciones Universitarias; i Manuel Rosal, d'Athenaica. Ediciones Universitarias. Amb l'actuació de El Niño de Elche.

Durada: 1h i 30 min. | Calendari: dijous 14 de desembre de 2017, a les 19.00h. | Preu: gratuït. | Activitat en col·laboració amb Athenaica. Edicines Universitarias.


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona


#dretsdelspobles #dretshumans #catalunya #barcelona #literatura #cultura #racisme #discriminacio #minories #conferencies #llibres #museus

dissabte, 2 de desembre de 2017

6 des. | Recital-Presentació del llibre de poesia 'Lastres tras cuatro lustros' d'Arjan Àlvarez a Cronopios

El proper 6 de desembre del 2017, a les 21h, Arjàn Álvarez presentarà el seu llibre de poesia titulat 'Lastres tras cuatro lustros' d'Edicions Carena.

L'acte recital amb música i poetes convidats tindrà lloc al Club Cronopios de Barcelona (Carrer Ferlandina, 16) i l'entrada és gratuïta pels socis del club. 

Arjàn Álvarez és un jove creador català, d'origen colombià, que ha destacat en l'escena dels slams poètics dels darrers anys al nostre país. 

No us perdeu aquest acte de poesia i literatura contemporània i gaudiu del seu llibre.

Venda online del llibre 'Lastres tras cuatro lustros'.






#poesia #art #musica #literatura #agenda #gratis #barcelona #catalunya #artistes #llibres #catala #colombia



dijous, 30 de novembre de 2017

12 des. | La vida de les històries. El testimoni filmat | Fundació Antoni Tàpies

Dimarts 12 de desembre del 2017, a les 16 h. Gratis

La vida de les històries. El testimoni filmat

Seminari + projeccions + visita comentada

Fundació Antoni Tàpies (Carrer Aragó, 255. Barcelona)

A finals dels anys 90, Annette Wieviorka identificava l'adveniment del testimoni amb el judici d'Adolf Eichmann a Jerusalem el 1961 concloent l'emergència del que anomenà l'era del testimoni. A principis dels 2000, Beatriz Sarlo adoptava l'expressió gir subjectiu per referir-se a la visibilitat que allò personal ha adquirit com a lloc de manifestació pública: "Si fa tres o quatre dècades el jo despertava sospita, avui se li reconeixen privilegis que seria interessant examinar". La confiança en la immediatesa del cos i de la veu afavoreixen el testimoni, i la càmera és una eina privilegiada a l'hora de transmetre tal proximitat. Això explicaria el paper protagonista que han adoptat els mitjans audiovisuals de comunicació, però també el cinema i altres arts visuals en aquest canvi de paradigma, ja sigui per alimentar-lo o per posar-lo en qüestió, problematitzant-lo.

"La vida de les històries. El testimoni filmat" s'inscriu en el debat estètic, filosòfic i polític actual entorn de la figura controvertida del testimoni i en proposa un apropament des de les pràctiques i les arts audiovisuals. Es planteja com un espai de trobada i intercanvis entre investigadores i investigadors internacionals procedents de diferents àmbits –filosofia, art, cinema, història, literatura–, artistes visuals, cineastes i actors del món cultural. Inclou així mateix la visita comentada de l'exposició "Susan Meiselas. Mediacions" a la Fundació Antoni Tàpies i dues "Sessions golfes" a la Filmoteca de Catalunya. Al llarg de les dues jornades, s'abordaran una sèrie de qüestions fonamentals per pensar la producció i la circulació dels relats audiovisuals de testimonis –la vida de les històries– i la captació per la càmera del relat testimonial –el testimoni filmat.

El programa partirà d'un seguit d'interrogacions sobre el vincle que es genera entre el subjecte que filma i el subjecte filmat. Com es posiciona el primer i quin paper assumeix: intèrpret, creador, facilitador...? Quina mirada dirigeix al testimoni, com acull la seva i com la transmet? Quina és la "veritat" del testimoni i quin valor li atribuïm? Quin és, o podria ser, el paper de la ficció en aquest procés? És possible integrar el testimoni en la producció de la seva pròpia imatge? D'una banda, el testimoni exigeix ésser escoltat, per l'altra, es resisteix a la paraula: ¿com respondre, doncs, a aquesta ambigüitat fonamental? En efecte, existeix un compromís ètic en tota representació del testimoni –en l'escolta i en la filmació; ens aturarem en algunes obres que ofereixen respostes creatives i personals a les preguntes plantejades.

Per altra banda, empesos per un sentiment d'urgència davant la desaparició dels darrers supervivents d'un conflicte o genocidi, en les últimes dècades hem experimentat un creixement extraordinari de bancs audiovisuals destinats a conservar per la posteritat el relat filmat de les víctimes; el cas més emblemàtic és la creació el 1994 per Steven Spielberg de la Survivors of the Shoah Visual History Foundation. A dia d'avui, museus, memorials, associacions i pàgines web tenen els seus propis arxius audiovisuals. ¿Quines implicacions suposa per l'escriptura de la Història i la naturalesa mateixa de l'arxiu? Enfront d'aquesta inflació testimonial, què queda de singular, d'irrepetible, d'intempestiu en la paraula viva d'un testimoni inesperat?

Partint de la premissa de la desaparició dels darrers supervivents de la Shoah, Arnaud des Pallières es preguntava en el seu assaig cinematogràfic Drancy Avenir (1997), com transmetre la veritat de l'exterminació sense el suport de la paraula viva del testimoni: "Com ho fareu, vosaltres els historiadors, quan tots els supervivents seran morts?". A la voluntat de preservar el relat enregistrat dels testimonis en bases de dades gegantesques, altres han preferit replantejar creativament la memòria dels conflictes des de noves perspectives vinculades al present. Evitant reduir el discurs a la prova, el relat testimonial a la verificació d'un fet objectivable, algunes obres s'aventuren a tractar-lo com el fruit d'una experiència subjectiva singular, tot assumint els reptes i dificultats d'una representació justa.

Per acabar, obrirem la reflexió a la figura més oblidada del victimari. A la nostra era del testimoni, el testimoni ha esdevingut sinònim de víctima en el llenguatge comú. Rarament el botxí, interpretat sovint com a pura encarnació del mal, és filmat per la càmera. Significativament, l'aproximació més habitual a la seva paraula, al seu llegat, ens és transmesa de manera vicària per l'intermediari del testimoni-víctima. Queda, doncs, per pensar com es filma i com es rep el relat del botxí: què implica pel cineasta i per l'espectador? Quines propostes genera?

Programa a la Fundació Antoni Tàpies:

16:00-17:00
Reflexions sobre un trajecte: Del testimoni filmat a la representació artística.
MARTA MARÍN-DÒMINE (directora del Centre for Memory and Testimony Studies, Laurier University, Canadà)

17:00-18:00
En conversa.
SUSAN MEISELAS I CARLES GUERRA (fotògrafa) (director de la Fundació Tàpies)

18:00-19:30
VISITA COMENTADA DE L'EXPOSICIÓ «SUSAN MEISELAS. MEDIACIONS»
Amb Susan Meiselas i Carles Guerra.

CALENDARI: dimarts 12 de desembre del 2017 | DURADA: 4 h i 30 min | HORARI: de 16h a 20.30 h | LLOC: Auditori | ORGANITZA:Observatori Europeu de la Memòria | PREU: gratuït | Inscripcions

Aquesta sessió forma part d'un seminari que té lloc dimarts 12 i dimecres 13 a diferents espais de la ciutat. Mes informació sobre el Seminari Internacional

+ info: https://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8964



#agenda #museus #projeccions #barcelona #catalunya #fotografia #cinema #conferencies #artistes 

dimecres, 29 de novembre de 2017

13 des. | L’artista belga Johan Grimonprez presenta 'All memory is theft' a la Fundació Tàpies

FLOW sèries és un programa impulsat per la Fundació Han Nefkens i la Fundació Antoni Tàpies l'objectiu del qual és reunir diferents persones del món de l'art procedents de continents i contextos diversos. FLOW Series desplega un cicle de sis trobades que reuneixen artistes d'arreu del món amb representants de l'escena artística local i internacional.

En aquesta darrera sessió de l'any, l'artista artista belga Johan Grimonprez presentarà el seu projecte All memory is theft.

Durada: 1 h. | Calendari: 13 de desembre del 2017, a les 19.30h.| LLoc: Fundació Antoni Tàpies (Carrer Aragó, 255 Barcelona ) | Preu: gratuït. | Aforament limitat. Inscripció prèvia:activitats@ftapies.com



#conferencies #artistes #Belgica #Catalunya #Barcelona #museus #fotografia #agenda #gratis 

dimarts, 28 de novembre de 2017

2 des. | Concert per l’alliberament dels presos polítics catalans a l'Estadi Olímpic

Ja és públic el llistat d'artistes que participaran al concert per la llibertat dels presos polítics que se celebrarà aquest proper dissabte, 2 de desembre del 2017. Prop d'una quarantena de bandes i artistes prendran part en aquest ambiciós projecte que pretén omplir amb 60.000 l'estadi olímpic Lluís Companys per recollir aportacions per nodrir la Caixa de Solidaritat i, així, poder fer front a les agressions judicials de l'estat espanyol.

El llistat complet d'artistes és el següent:

Els Amics de les Arts
Companyia Elèctrica Dharma
Eric Vergés (Els Catarres)
La Banda Impossible (Gerard Quintana, Lluís Gavaldà, Natxo Tarrés, Pemi Fortuny, Jofre Bardagi, Jimmy Pinyol, Toni Xuclà, Oriol Farré, Roger Farré, Joan Reig, Pemi Rovirosa, Josep Thió i Arecio Smith)
Ramon Miravet
Beth
Guillem Solé (Buhos)
Gemma Hemet
Judit Nederland
A sound of Thunder
Marc Riera (Doctor Prats)
Pau Lobo (La Sra Tomasa)
Jordi Ginesta (Bonobos)
Josep Montero (Oques grasses)
Kel Sangüesa (Itaca Band)
Gerard Aledo (Animal)
Cesk Freixes
Ander Valverde (Green Valley)
Eric Vinaixa
Oriol Barri
Joan Rovira
Monica Green
Ovidi 3
L'Orfeó Català
Paula Valls
Pau Àlaba Josep
Montse Castellà
Meritxell Générale
Silvia Comes
Ivette Nadal
David Rossell
Aitor Cugat (Xeic!)
Miquel Cubero (Ojo de buen Cubero)
Salva Racers
Kelly Isaiah Ogbebor (Koers)
Adrià Dilme (Germà Negre)
Júlia Jove
Always Drinking Marching Band

Les entrades ja estan a la venda des del passat dia 23 de novembre a http://assemblea.barcelona

Els preus oscil•len entre els 10 euros la més barata i els 30 la més cara. A més, els nens de menys de 2 anys no pagaran entrada, i els que vinguin amb la família tindran un descompte.

El concert començarà a les 16.00 h, però les portes s'obriran tres hores abans, i la previsió és que el concert duri aproximadament tres hores entre les actuacions, parlaments i altres sorpreses que es donaran a conèixer el mateix dia. La voluntat dels organitzadors és que els assistentes gaudeixin d'un espectacle amb noms de primera fila musical del país mentre es recullen fonts per a la Caixa de Solidaritat.

Més informació i venda d'entrades:


#art #cultura #musica #solidaritat #antifeixisme #culturadepau #discriminacio #dretsdelspobles #dretshumans #catalunya #barcelona 

A partir del 9 nov. | Rosemarie Castoro. Enfocar a l’infinit | MACBA

Del 9 de nov. 2017 al 15 d'abr. 2018
MACBA | Museu d'Art Contemporani de Barcelona

Rosemarie Castoro. Enfocar a l'infinit
serà la primera gran retrospectiva institucional de l'obra de Castoro i se centrarà en el període 1964-1979. Castoro (1939-2015) va desenvolupar la seva carrera als Estats Units, en un moment en què el minimalisme i el conceptualisme formaven part de l'avantguarda novaiorquesa. L'exposició mostrarà la seva obra en detall per primera vegada, i posarà en relleu la diversitat d'una pràctica artística que inclou pintura abstracta, art conceptual, accions performatives al carrer i a l'estudi, poesia, mail art, escultura, instal·lacions i land art. S'hi analitzarà el context del seu treball, el seu activisme a l'Art Workers' Coalition, la seva associació amb artistes contemporanis com Carl Andre, Hollis Frampton, Sol LeWitt i Yvonne Rainer, entre d'altres, i la seva relació amb el feminisme.

Castoro va iniciar la seva trajectòria en l'àmbit de les arts gràfiques, com posa de manifest la gran importància del dibuix en la seva producció. Interessada també en la dansa, mentre estudiava al Pratt Institute de Nova York va coreografiar i interpretar les seves pròpies creacions. Tot i que es va decantar per la pintura, el que marca la seva obra és precisament la manera de llegir l'espai des de la perspectiva de la dansa i el reconeixement de la interrelació entre aquestes dues formes artístiques. L'exploració simultània del color i l'estructura en la pintura van centrar les seves sèries de la dècada dels seixanta. Més endavant, un cop abandonat el color, Castoro va introduir un nou element espacial en la seva obra amb sèries de múltiples plafons de guix i grafit, recolzats directament a terra. 

Exhibides per primer cop a la Tibor de Nagy Gallery el 1971, són peces d'escala arquitectònica que, malgrat el seu origen pictòric, es troben més a prop de l'escultura minimalista. La importància de la dansa com a referent es palesa en els seus diaris a través de fotografies performatives de les seves obres, descrites per la mateixa artista com «contenidors» i escenaris per al cos. Castoro transforma les exploracions de la superfície dels plafons en pinzellades escultòriques muntades sobre la paret, a la manera de signes taquigràfics com els que va dedicar a la seva amiga Agnes Martin. 

Els seus projectes site-specific inclouen Gallery Cracking, intervenció de caràcter arquitectònic realitzada per a l'emblemàtica sèrie d'exposicions de Lucy Lippard titulada Numbers –en aquella ocasió 557,087 al Seattle Arts Museum el 1969. Per a 955,000, a la Vancouver Art Gallery, Castoro va produir Room Revelation (1970), un dels primers exemples d'instal·lació participativa, que recrearem per primera vegada al MACBA. Posteriorment, Castoro va explorar l'abstracció postminimalista, amb instal·lacions esculturals de resina epoxi el 1974-1975, i una sèrie d'intervencions efímeres en el paisatge fent servir branques. Entre les seves obres situades en emplaçaments urbans destaquen Trap-a-Zoid (1978), creada per a Creative Time, i Flashers, unes peces totèmiques d'acer o formigó iniciades el 1979.

L'exposició posarà de manifest la gran aportació de Castoro al concepte d'«intermèdia», o interrelació entre pintura, escultura, dibuix, llenguatge i performance. La intenció és demostrar com algunes de les figures més rellevants del minimalisme no han rebut l'atenció que mereixen, en especial el grup de dones artistes pertanyents a un moviment erròniament identificat com a essencialment masculí, però que, com diu Lippard, «va subvertir el minimalisme en el seu propi terreny». Com a resultat d'aquesta consideració de l'obra de Castoro, l'exposició subratllarà la necessitat de repensar el minimalisme, expandint-lo per incloure un ventall més ampli d'artistes i qüestionant els relats hegemònics d'aquest moviment.

Comissària: Tanya Barson


Museu d'Art Contemporani de Barcelona
Plaça dels Àngels, 1
08001 Barcelona, Catalunya
www.macba.cat

#exposicions #museus #barcelona #catalunya #instalacions #artistes #agenda


dilluns, 27 de novembre de 2017

2 des. | Visita comentada a l’exposició sobre Palestina “Jerusalem ID” a Girona


Visita comentada pedagògica a l'exposició "Jerusalem ID"
Dissabte 2 de desembre del 2017, a les 17h.

Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar
A càrrec de Maria Salicrú-Maltas, mestra i membre de Mapasonor

Inscripció gratuïta imprescindible a info@bolit.cat o  972427627
 
"Jerusalem ID", és una exposició que pretén divulgar la vida dels palestins que habiten a la part est de Jerusalem (Cisjordània). De la mà de Maria Salicrú, mestra i pedagoga, descobrirem com el govern d'Israel humilia de manera sigil·losa als palestins de la ciutat dia rere dia. A l'exposició trobem diversos exemples que donen a conèixer l'existència d'una "violència suspesa" a Jerusalem Est detallats per Mapasonor i l'artista Domènec a través de mapes i petits documentals on diversos testimonis ho relaten.
 
Es tracta d'una exposició per treballar la justícia social i els drets humans, per reflexionar sobre la vida d'aquells alumnes palestins que no poden acudir a l'escola amb normalitat ni amb les condicions adequades. Un alumnat que tampoc pot gaudir de molts parcs per jugar, ni d'altres drets bàsics dels que hauria de disposar un infant.
 
L'exposició també dóna a conèixer la humiliació que reben els seus familiars envers les seves terres, cases, carreteres, etc...diverses estratègies molt ben pensades pel govern israelià per deteriorar a diari la identitat i l'existència del poble palestí davant la imparcialitat mundial. 

Més informació
 

Bòlit
Centre d'Art Contemporani. Girona
Plaça del Vi 1 17004 Girona
Tel. 972 427 627
www.bolit.cat


#dretshumans #exposicions #museus #cultura #gratis #agenda girona #catalunya #refugiats #discriminacio #migrants #pau #islamofobia #guerres #racisme #fotografia #palestina #orientmitja #israel

divendres, 24 de novembre de 2017

28 nov. | Roda de capoeira a Barcelona per commemorar el Mes de la Consciència Negra del Brasil

L'Associació Cultural de Capoeira Angola Vadiaçao - Ponto de Memòria, de Barcelona, convida a tots els grups de Capoeira de Catalunya a participar a la roda de capoeira oberta en commemoració del Mes de la Consciència Negra del Brasil i en memòria de Zumbi dos Palmares. L'acte tindrà lloc el proper dimarts dia 28 de Novembre del 2017 a les 20 hores. Al Casal de Joves Palau Alòs (carrer Sant Pere Més Baix, 55 de Barcelona).

L'Asociación Cultural de Capoeira Angola Vadiação va ser constituïda com a tal a Barcelona al novembre del 2007, comptant per tant amb de 10 anys d'activitat. Els objectius i valors en els quals es sustenta la nostra associació són: a través de la pràctica de la Capoeira mantenir el patrimoni cultural afrobrasiler, divulgar els seus fonaments i promoure l'intercanvi cultural. Promoure discussions sobre els valors de matriu africana transmesos al Brasil i a Llatinoamèrica, tals com la veritat (continguda en la oralitat de les civilitzacions africanes), l'acció correcta (com la construcció de paisatges basada en els valores ideològics i socials, afavoridors de l'autoestima), la integritat (com la base de la construcció del que és nou) i la imatge del mestre de capoeira (com el preservador i propagador de la identitat cultural afrobrasilera), reprenent els aspectes socials i els valors humans de l'aprenentatge. 

A més, contribuir al desenvolupament de l'esperit col·lectiu mitjançant la integració social cultural i esportiva, potenciant la presa de consciència personal dins d'un treball col·lectiu. La cooperació i l'intercanvi amb altres organitzacions i associacions, nacionals i internacionals, interessades en mantenir i difondre les cultures tradicionals en el nostre entorn pròxim. Per al compliment d'aquests objectius realitzem a Barcelona, un treball continuat que comprèn des de les classes de capoeira, complementades amb activitats i accions destinades a promoure la cultura popular i tradicional afrobrasilera, fins a jornades i trobades culturals, tallers de formació, seminaris, projectes socioculturals i educatius.



#musica #agenda #interculturalitat #brasil #america #catalunya #barcelona #integracio #migrants #intercultural #cultura #tradicions #entitats 


27 nov. | Projecció i cinefòrum | 'Curar les institucions per curar les persones'

Dilluns 27 de novembre, 18.30h
Projecció i cinefòrum a la Fundació Antoni Tàpies

Curar les institucions

Projecció del film de Francesc Tosquelles Société lozérienne d'Hygiène mentale, 1941, i cinefòrum.

El psiquiatre català Francesc Tosquelles va ser un revolucionari, no només des del punt de vista polític com a militant marxista, sinó també per la manera en què va desenvolupar el treball terapèutic. La Fundació Antoni Tàpies inicia un projecte de llarg recorregut en col·laboració amb la Universitat de Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus al voltant de la praxi de Tosquelles.

Seguint els criteris de la psicoteràpia institucional, el Dr. Tosquelles plantejava "curar les institucions per curar les persones". La transformació institucional va suposar canvis en la noció d'assistència (en què es van incloure tant psiquiatres com cuidadors); en la forma en què es van organitzar les activitats de les persones ingressades, tenint en compte els seus interessos, necessitats afectives i facilitant l'autonomia (social i econòmica); i també la relació directa amb la comunitat.

El 27 de novembre a les 18.30 h es projectarà Société lozérienne d'Hygiène mentale (Societat d'higiene mental del Losera, 1941), una pel·lícula rodada en 8 mm pel mateix Tosquelles que servirà com a punt inicial per a una jornada de reflexió i diàleg entre les persones participants.


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó 255, Barcelona


#cinema #artistes #educació #gratis #agenda #cultura #conferencies #entitats #museus #salut #psicologia #discriminacio #Catalunya #Barcelona

dijous, 23 de novembre de 2017

26 nov. | Migrant la-ment: Trobada crítica cultural | Ripollet

Migrant la-ment: Trobada crítica cultural

Diumenge, 26 de novembre del 2017, de les 11:00 a les 17:00h.

L'Aresta | Rambla Sant Jordi, 2, Ripollet
https://www.facebook.com/events/292938307880945/

Trobada com a terme de referència, de dues parts que es miren, es coneixen i veuen les ombres que cada una d'elles projecten. Trobada com a idea de que cap de les dues parts vol estar a sobre de l'altre, no es volen colonitzar, ni amb el cos ni amb la ment. Cada part té les seves idees i es parlen, s'expliquen perquè es genera patiment i perquè intentar l'abordatge d'aquest patiment s'ha de desplaçar, ha de migrar. Aquest lament no vol ser salvat, curat, ajudat amb una mà davant i una altre darrera, és un lament que es vol aixecar, plorar i riure i mirar-te directament als ulls. És un lament que vol viure.

Programació de la jornada:

* Tots els àpats seran cuinats des de la xarxa de suport a persones refugiades de Ripollet i Cerdanyola amb la col·laboració de la Plataforma Persones Refugiades Ripollet. Els beneficis d'aquests seran destinats a la xarxa de suport.

11:00h L'Aresta us convida a esmorzar! Des de l'organització us convidem a té i dolços per a començar la jornada!*

11:30h Xerrada del Centre Delàs d'Estudis per la Pau: "De què fugen els refugiats, quines responsabilitats tenim i què podem fer? Una visió crítica des de la cultura de pau"
L'objectiu de la xerrada és traçar un discurs crític i rigorós sobre les causes (comerç d'armes, despesa militar, militarisme, estratègies militars) dels desplaçaments forçats de les refugiades provinents de la regió mediterrània i les nostres responsabilitats des d'una cultura de pau.

12:30 h Taula rodona "Experiencies polítiques i de resistència davant la política migratòria" amb la participació de: Tanquem Els CIE,Assemblea2A_BCN, Papeles para tod@s - Papers per a tothom i altres ponents per confirmar.

Des de la taula de debat proposada es remarcarà el paper actiu de diferents col·lectius que lluiten per a problematitzar, repensar i canviar l'estat actual de la política migratòria, buscant trencar prejudicis i estereotips sobre les persones migrades i abordant diferents temàtiques com el gènere, la violència institucional o el racisme.

14.00h Dinar sirià i somalí*
Les cuineres del grup de suport ens preparan un dinar a preus populars! Us anirem informant durant la setmana, però us avancem que no faltarà el falafel i l'hummus!

15.30h Ball africà i seigne amb Folake Afo.
Tota la energia africana de les nostres companyes de Ripollet!

16:00h Concert amb Cafè d'Alger (Música Amazic Rocksteady Català)

Cafè d'Alger, proposa un repertori de la música chaâbi i les músiques del sud revisada i adaptada per la inspiració dels grans noms de la música popular algeriana com Dahmane el Harrachi, Sheikh el Hasnaoui, Amar Ezzahi ... etc, donant-li un so particular canten en català en francès en àrab i en amazic, on les veus de la polifonia es combinen perfectament amb el rocksteady rítmic creant un ambient festiu.

Us esperem a totes el pròxim diumenge!

#agenda #migracions #migrants #refugiats #conferencies #projeccions #cinema #musica #cultura #africa #catalunya #dretshumans #racisme #discriminacio #dretsdelspobles #fires #festivals #cultura #entitats #gratis 

dilluns, 20 de novembre de 2017

23 nov. | Eva Rowson. How to imagine una musea? | Fundació Antoni Tàpies

Eva Rowson. How to imagine una musea?

Dijous 23 de novembre del 2017, de les 18.30 – 21.00 h, a la Fundació Antoni Tàpies.

La musea: How does she sound and feel and move?. Amb Ariadna Guiteras, Eva Rowson, Jordi Ferreiro, nyamnyam, Priscila Clementti i Sonia Fernández Pan.

Un programa públic experimental que intenta imaginar el museu des d'una practica transfeminista.

How to imagine una musea? tindrà lloc durant el mes de novembre del 2017 a diversos espais de Barcelona, seguint una lògica anti-institucional. El projecte vol imaginar una institució museística com una institució femenina, basada en múltiples eixos: hospitalitat, treball, col·laboració, coneixements incorporats, pràctiques, economies i administració. Aquesta possibilitat de ficció ens ajudarà a sentir i pensar diferents maneres de treballar i moure'ns a través de les institucions culturals. S'imaginaran noves institucions i com "la musea" opera, cura, es mou, sona, obre... 'La musea' obre només quan els seus habitants poden visitar-la. Està absolutament embullada, intricada amb la vida dels seus visitants. S'ajusta als nostres moviments i a les nostres vides. El programa de 'la musea' tindrà lloc en espais diferents perquè és un museu entès com un programa públic i no pas com un espai físic. Ella es dirigeix cap a on la necessitem. Té una estructura però no s'oblida d'esperar-nos. Ens convida a tots.

 



#performances #barcelona #museus #artistes #lgtbi #catalunya #feminisme #dretshumans #cultura #art 

dimecres, 15 de novembre de 2017

22 nov. | Presentació del llibre '1968, el fuego de las ideas', de Marcelo Brodsky, a la Fundació Antoni Tàpies

Dimecres 22 de novembre, 19 h

Presentació de 1968, el fuego de las ideas, de Marcelo Brodsky

Presentació del llibre amb la presència de l'autor, Marcelo Brodsky, i de Xavier Antich, filòsof, professor d'Estètica a la Universitat de Girona i president de la Fundació Antoni Tàpies.

El projecte 1968, el fuego de las ideas aplega 39 imatges d'arxiu intervingudes a mà al voltant de les mobilitzacions d'estudiants i treballadors que es van produir en diverses parts del món a finals de la dècada dels seixanta.

Marcelo Brodsky (1954) és artista, fotògraf i activista a favor dels drets humans. Actualment, viu i treballa a Buenos Aires, l'Argentina. Durant el seu exili a Barcelona arran del cop militar que es va viure al seu país el 1976, va cursar Economia a la Universitat de Barcelona. Manel Esclusa va ser un dels seus referents en el Centre Internacional de Fotografia, on va estudiar.

Durada: 1 h. | Calendari: dimecres 22 de novembre del 2017, a les 19.00 h. | Preu: gratuït. 

Activitat en col·laboració amb l'editorial RM

+ info: https://fundaciotapies.org/site/spip.php?article8943

Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona

#presentacions #llibres #conferencies #barcelona #catalunya #agenda #artistes #història #racisme #antifeixisme #dretshumans #dretsdelspobles #migrants #igracions #pau 

dilluns, 13 de novembre de 2017

21 nov. | Presentació del llibre 'Dones, drets col·lectius i conflictes armats' a Sabadell

Taula rodona amb els i les autores del dossier. 21 de novembre de 2017, Sabadell.

Presentació del dossier 'Dones, drets col·lectius i conflictes armats'


Taula rodona amb els i les autores del volum, que aborda els casos de Txetxènia, Kurdistan, Colòmbia i Congo · L'acte original va haver de ser ajornat

Presentació del dossier Dones, drets col·lectius i conflictes armats, que s'havia de dur a terme el mes passat i que vam suspendre amb motiu de les mobilitzacions contra l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i en solidaritat amb els dos líders associatius.

La interrelació entre drets col·lectius, drets de les dones i conflictes armats és un dels aspectes més notables i alhora més ignorats de nombrosos conflictes actuals o recents arreu del món. Per aproximar-nos a aquesta realitat, li hem dedicat el quart volum de la Col·lecció Drets Col·lectius, coordinat com sempre per l'equip del CIEMEN i redactat per quatre especialistes en la matèria: Nora Miralles (Centre Delàs), Ana Villellas (Escola de Cultura de Pau), David Jou i Josep Ramon Giménez (Lliga dels Drets dels Pobles). 

Dones, drets col·lectius i conflictes armats proposa un marc teòric per entendre la interrelació entre la victimització de les dones i l'obertura d'opcions d'apoderament en el marc dels conflictes armats actuals o recents i una sèrie de quatre casos d'estudi (Colòmbia, Txetxènia, Congo i Kurdistan) on s'aborden algunes d'aquestes situacions, des de perspectives i contextos ben diferents.

El nou títol, com els altres de la col·lecció, es pot consultar en línia al web de Nationalia. Aprofitem l'avinentesa per a convidar-vos a la taula rodona que servirà per presentar-lo, amb la participació dels quatre autors i autores, a l'Aliança Francesa de Sabadell (carrer de Sant Joan, 35) aquest dimarts 21 de novembre a partir de les 19:00 hores. L'acte és organitzat amb el suport i col·laboració de la Lliga dels Drets dels Pobles. Us hi esperem.

La publicació del volum ha comptat amb el suport econòmic de l'Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD).

Acte: Taula rodona de presentació del dossier Dones, drets col·lectius i conflictes armats.

Dia: Dimarts 21 de novembre de 2017.
Hora: 19:00 hores
Lloc: Aliança Francesa (carrer de Sant Joan, 35, Sabadell)
CIEMEN. Rocafort, 242, bis. 08029 Barcelona. Tel. (+34) 93 444 38 00. 

#dones #dona #conferencies #entitats #sabadell #catalunya #dretshumans #dretsdelspobles #migracions #agenda #llibres #pau

dijous, 9 de novembre de 2017

14 nov. 19h. | Taula rodona: Susan Meiselas a La Bonne


Susan Meiselas a La Bonne
14 de novembre del 2017, a les 19h.
Taula rodona 
Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison.


A partir de dues sèries fotogràfiques de Meiselas, Archives of Abuse (Arxius del maltractament, 1991-1992) i A Room of Their Own (Una habitació pròpia, 2015-2017), La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison i la Fundació Antoni Tàpies proposen un espai per a debatre la representació de la violència masclista.

En aquestes sèries, Meiselas s'endinsa en la representacions de la violència masclista a través de les cases d'acollida on es refugien les dones maltractades, dels seus testimonis i dels registres policials que es generen quan tenen lloc les agressions masclistes.

A Archives of Abuse, Meiselas va treballar conjuntament amb el Departament de Policia de la ciutat de San Francisco. La fotògrafa acompanyava els policies en els moments d'intervenció i protecció de les dones que havien estat víctimes de la violència masclista. Tot respectant i protegint la identitat de les víctimes, Meiselas seguia de prop el procés de documentació i mediació dels agents.

A Room of Their Own és un projecte que va realitzar en col·laboració amb Multistory per tal d'encarar el problema de la violència masclista a la regió de Black Country (Regne Unit). En aquesta ocasió Meiselas va desenvolupar un projecte de col·laboració amb les dones refugiades en centres d'acollida. Aquelles que hi van participar voluntàriament van compartir amb la fotògrafa l'anhel de ser dones lliures. El punt de partida d'aquest camí és l'habitació pròpia que faciliten els centres d'acollida.

La col·laboració amb La Bonne, Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison inclou una trobada de Susan Meiselas amb els col·lectius TAMAIA. Viure sense violència i Drac Màgic. Així mateix, en col·laboració amb la Mostra Internacional de Films de Dones, es projectaran dues pel·lícules de Susan Meiselas, Voyages (Periples, 1985) i Pictures from a Revolution (Imatges d'una revolució, 1991).


Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison
c/Sant Pere més Baix 7, Barcelona 08003
(Al costat del Palau de la Música de Barcelona, metro L1/L4 Urquinaona).
http://labonne.org


#dona #dones #discriminació #gènere #solidaritat #exposicions #cultura #debat #conferencies #art #fotografia #barcelona #catalunya #agenda #museus #gratis 

9 nov. 19h. | Projecció i cinefòrum de 'Spell Reel', un film de Filipa César sobre la independència de Guinea Bissau

Dijous 9 de novembre del 2017, a les 19 h.

Projecció del film documental Spell Reel, 2017
A la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona.
Entrada gratuïta.

La projecció conclourà amb una conversa entre Filipa César i Carles Guerra, director de la Fundació Antoni Tàpies.

Un projecte col·laboratiu de recerca de Filipa César amb els cineastes guineans Sana na N'Hada i Flora Gomes.

La pel·lícula de Filipa César neix d'un projecte col·laboratiu de recerca amb els cineastes guineans Sana na N'Hada i Flora Gomes. N'Hada i Gomes, després d'estudiar cinema a Cuba, iniciaren una investigació, càmera en mà, sobre la lluita per la independència de Guinea Bissau (1963-1974). La majoria d'aquestes pel·lícules revolucionàries es van perdre. Les que quedaven, eren poc conegudes i estaven en risc de desaparèixer. Per aquest motiu, Filipa César, juntament amb Arsenal Institute for Film and Video Art, va emprendre la tasca de digitalitzar el material audiovisual a Berlín. 

Un cop restaurades, les pel·lícules es van projectar amb comentaris de l'autora i en les localitzacions on havien estat enregistrades originàriament. Spell Reel integra, doncs, imatges en blanc i negre en 16 mm, material digital i documents del tour realitzat el 2014 per mostrar les pel·lícules a les audiències guineanes que, per primera vegada, entraven en contacte amb aquest capítol de la seva història.

Filipa César (1975) és una artista i realitzadora nascuda a Porto, Portugal. Actualment viu i treballa a Berlín. Les seves pel·lícules combinen el format documental amb una perspectiva subjectiva, i giren al voltant de les relacions entre història, memòria, imatge i narrativa. La seva obra ha estat mostrada àmpliament en exposicions individuals i col·lectives, en biennals i festivals de cinema, com ara en la recent edició de la Berlinale.


Autora: Filipa César. | Durada: 96 min. | Calendari: dijous 9 de novembre del 2017, a les 19.00 h. | Preu: gratuït.


Fundació Antoni Tàpies
Carrer Aragó, 255
08007 Barcelona 


#agenda #exposicions #projeccions #audiovisuals #africa #barcelona #catalunya #museus #video #migracions #refugiats #intercultural #interculturalitat #cultura #guinea #dretsdelspobles #dretshumans #art

dimecres, 27 de setembre de 2017

Martha Rosler presenta el seu llibre "Clase cultural. Arte y gentrificación"

29 de setembre del 2017, a les 17h.
Martha Rosler presenta el seu llibre "Clase cultural. Arte y gentrificación"

 
A càrrec de Martha Rosler en conversa amb María Ruido, Jaime Palomera i Carles Guerra.

Data: divendres 29 d'octubre del 2017 a les 17h. | Lloc: Fundació Antoni Tàpies | Preu: Entrada lliure | No cal reserva previa.



#dones #dona #conferències #barcelona #catalunya #dreshumans #agenda #cultura #gratis #discriminacio #genere #llibres 

dimecres, 13 de setembre de 2017

La policia espanyola impedeix un acte de la CUP a València i identifica Gabriel i Vehí #ProuFeixisme #HolaDictadura

La policia espanyola ha impedit que se celebrés un acte de la CUP a València i ha identificat les diputades anticapitalistes Anna Gabriel i Mireia Vehí. La identificació de les diputades ha tingut lloc poc abans de l'hora prevista per començar l'acte a la plaça de la Mare de Déu de la ciutat.

Segons fonts de la CUP, quan han arribat a la plaça han estat envoltats pels agents, que els han demanat els carnets d'identitat. Els cupaires no havien demanat permís per fer una mobilització perquè es tractava només d'una roda de premsa. La policia, però, ha insistit que era una concentració il·legal perquè s'hi havien congregat més de vint persones i han identificat els presents.

L'acte, que s'emmarcava en la campanya pel sí al referèndum del primer d'octubre organitzada per la CUP, no s'ha pogut celebrar. Tanmateix, Gabriel i Vehí han llegit un manifest als periodistes que s'havien acostat al lloc dels fets. A més de València, la formació anticapitalista ha celebrat actes avui a les diverses capitals dels països catalans. A Palma, Perpinyà i Barcelona, els actes s'han celebrat amb normalitat.

diumenge, 10 de setembre de 2017

L'ANC avisa: “Si Espanya atura el referendum per la força, serà legítim proclamar la independència"

L'independentisme està convocat als carrers una Diada més. Aquest cop, al centre de Barcelona, on volen construir un gran signe positiu en la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer d'Aragó. El repte és mantenir el mateix nivell de mobilització després de tants anys de manifestacions. Aquest cop les entitats també volen que sigui la definitiva. L'han anomenat "la Diada del sí". El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, rep El Nacional a les acaballes d'una setmana molt intensa al Parlament. La cambra ha deixat llestes les bases per al referèndum de l'1 d'octubre i per una eventual victòria del 'sí'. Ara només calen les urnes i que ningú no les retiri.

-Què n'esperen d'aquesta Diada?

Serà probablement la Diada que més motius hem tingut per sortir contents al carrer. Sortim ja convocats, i això atorga un protagonisme espectacular a la ciutadania. Estem convençuts que la gent estarà a l'altura del moment. El referèndum ara ja no depèn del Govern: depèn de la gent. Ara ens toca a nosaltres introduir els vots en les urnes.

-Les lleis que s'han aprovat aquesta setmana eren imprescindibles per arribar a l'Onze de Setembre?

Per arribar a l'1 d'octubre, sí. Havia de ser així: amb una llei aprovada al Parlament. Tots hauríem volgut unes condicions diferents. El poder judicial, el Govern espanyol (que és el que ha instat aquesta agressivitat contra el Parlament), no ha deixat cap més sortida que un procediment que és legítim, però que no és el desitjable.

-Potser l'espectacle ha estat poc edificant.

Ho ha estat, però no per la utilització del 81.3, previst pel reglament del Parlament. Ha estat poc edificant perquè l'oposició no ha volgut acceptar-ho. Si no hi ha hagut ponència conjunta, ha estat perquè no van voler. Encara tenim molt vives les imatges dels tres dirigents de l'oposició a les portes del Tribunal Constitucional perquè limités el debat al Parlament. Encara és hora que alcin la veu donant suport als membres de la mesa que han hagut de declarar pel suposat delicte de facilitar un debat parlamentari. Qui no han volgut el debat han estat Ciutadans, el PSC i el PP. Amb dos grans aliats: el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol.

-Ha estat un trencament amb la legalitat espanyola previ a la independència?

És el gran acte de sobirania del Parlament. Avui nosaltres, els demòcrates de Catalunya, ens sentim convocats per una llei aprovada pel Parlament. Si el Tribunal Constitucional no ha fet servir les prerrogatives que li van donar per suspendre càrrecs públics, no és per manca de ganes: és perquè saben que aquesta suspensió no tindria cap efecte. Han perdut l'autoritat sobre les autoritats catalanes. La llei del Referèndum habilita el Parlament a convertir-se en un subjecte polític sobirà.

-Els dictàmens del Tribunal Constitucional continuaran arribant...

Cal llegir-los, arxivar-los i tirar pel dret. En aquest moment, el Tribunal Constitucional no té el reconeixement ni la legitimitat que havia tingut. El Tribunal Constitucional no pot aturar per si sol el funcionament de les institucions del país. Només l'ús de la força podria aturar el referèndum. Cap suspensió no aturarà el referèndum. Perquè no li reconeixem aquesta legitimitat. És un gran acte de sobirania. Però no és per declarar la independència: és per donar la veu als ciutadans perquè s'expressin lliurement.

-Creu que l'Estat intervindrà la Generalitat o suspendrà l'autonomia?

L'Estat pot acabar embogint. Però si avui tenim referèndum és per la inutilitat política dels governs del PP i el PSOE. És per aquella imatge dels dirigents del PP entregant signatures al Congrés contra l'Estatut. És perquè el PP ha estat incapaç d'evitar que el Parlament de Catalunya avancés en la direcció en què ho feia. Aquesta mateixa ineficàcia del PP ha fet que l'Estat s'hagi quedat sense instruments -que no siguin l'ús de la força- per aturar el referèndum.

-No es creu les amenaces de Xavier García Albiol d'aplicar l'article 155?

Que l'apliquin. Un estudiant de primer de Dret o Ciències Polítiques sap que el poder polític descansa sobre dues potes: la legitimitat i l'ús de la força. En la mesura que un Estat o governant té legitimitat, no li cal l'ús de la força. Però l'Estat ha perdut la legitimitat. Per tant, l'única manera d'aturar la voluntat del 
Parlament de Catalunya és l'ús de la força. L'efectivitat de la suspensió només arribarà si blinden amb la Guàrdia Civil tots els departaments de la Generalitat. Està disposat a fer això el Govern espanyol? És més fàcil posar guàrdies civils a tot el país, amenaçar tota la població, que seure en una taula i dialogar per posar les urnes? Han perdut absolutament el nord.

-No s'imagina els Mossos d'Esquadra retirant les urnes?

No me'ls imagino retirant urnes, no.

- Hi ha una altra via, la d'amenaçar el patrimoni dels alts càrrecs, com ha demostrat el Tribunal de Comptes aquesta setmana. Tem que això pugui tenir efecte?

Podria tenir-lo. Però la gent que ha estat directament amenaçada és madura i generosa. També és generosa la societat, que està responent i respondrà massivament a través de la caixa de solidaritat. Això farà que tothom avanci en la mateixa direcció. Quan l'Estat té davant dos, tres o deus dirigents, té capacitat de vèncer. Però no quan té 700 alcaldes, 7.000 regidors i centenars de milers de persones disposades a defensar la democràcia. Es tornarà a demostrar aquesta Diada. Davant d'això, no hi ha ni Guàrdia Civil, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni Fiscalia que ens aturi.

-Vist l'èxit de la caixa de solidaritat, poden estendre aquesta iniciativa?

Aquesta caixa és una caixa permanent. És la caixa de solidaritat per la democràcia, és la caixa de solidaritat per guanyar. Quan en toquen un de nosaltres, ens toquen a tots. La solidaritat és l'eina revolucionària més bàsica. En 48 hores portàvem acumulats 800.000 euros. Això ens expressa que la gent és perfectament conscient que en aquest moment formar part d'un equip molt gran és l'únic que ens dona l'opció de ser cavall guanyador.

-Fins ara pot dir-se que l'Estat ha tingut un perfil bastant baix, possiblement perquè encara no ha passat la Diada. Preveu que l'ofensiva s'intensifiqui a partir de llavors?

Molt probablement. Per dos motius: perquè sap que no pot aturar el referèndum (ni sap com fer-ho) i perquè sap que segons quina acció faci pot representar una acceleració de la indignació de la gent. Davant d'un Onze de Setembre, és probable que hi hagi una ordre de màxima prudència. I és probable que, a mesura que ens apropem a l'1-O i l'Estat vegi fracassar tots els intents de frenar-lo, aquesta acció de l'Estat pugi de nivell. Poden arribar escorcolls a domicilis privats de dirigents del procés. Però no ens fa por, perquè no tenim res a amagar.

-Enfront d'una resposta desproporcionada de l'Estat, la llei de Transitorietat podria entrar en vigor abans de l'1 d'octubre?

És un escenari que caldrà valorar. La nostra exigència al Govern de Puigdemont és que el referèndum sigui la primera prioritat. De fet, no tenim cap altra prioritat. Poden arribar escorcolls a domicilis privats de dirigents del procés. Però no ens fa por, perquè no tenim res a amagar

-I si s'impedeix per la força?

Si s'impedeix el referèndum per la força, caldrà prendre una decisió. Celebrarem un referèndum no acordat perquè l'Estat no ha volgut acordar-lo. De la mateixa manera, també diem que, si l'Estat assoleix el seu objectiu per la força, serà legítim que la majoria legalment constituïda al Parlament proclami el naixement d'un nou país. L'opció estarà sobre la taula.

-Llavors vostè seria partidari de proclamar la independència en cas que s'impedís per la força?

Quan l'Estat utilitza desmesuradament la capacitat de coacció, no podem quedar-nos de braços plegats. Caldrà ser astut i prudent, però, com van dir Puigdemont i Junqueras, només hi haurà eleccions autonòmiques si el referèndum es produeix i guanya el 'no'. Si l'Estat l'impedeix, tampoc hi haurà eleccions autonòmiques convocades per l'actual president ni pel Govern. Per aturar el referèndum, l'Estat haurà de fer saltar pels aires el sistema institucional català. Segurament el senyor Rajoy té tots els informes jurídics sobre com aplicar els articles 155 i 116 (estats d'alarma, excepció i setge) o la llei de Seguretat Nacional. Però el que no sabran és com sortir del jardí, del conflicte que ells hauran creat.

-Les entitats també han estat sota el focus. Temen que també vagin contra vostès?

No temem res, perquè no hi ha res a amagar. Som molt clars: des del primer moment hem dit que naixíem per portar aquest país a la independència. Nosaltres hem actuat sempre dins la legalitat. La nostra línia vermella és una: respecte a la democràcia i per tant, rebuig frontal a la violència. Un cop aïllada la violència com a factor polític, defensar unes idees no ha de ser delicte. No tenim res a témer, però és probable que vulguin disminuir la nostra capacitat d'influència. Aquests dies s'han vist obligats a desmentir que el terrorista de la Rambla era voluntari pel referèndum.

-S'han dit moltes bestieses i mentides. Però nosaltres no hem de perdre ni el sentit de l'humor ni la capacitat d'indignar-nos. El sentit de l'humor és molt important perquè, quan ens indignem, puguem mantenir les formes. En aquest cas concret, era poc més que humor negre. Davant la immoralitat en la qual alguns mitjans han convertit la seva professió, nosaltres hem de mantenir el sentit comú. No caurem en provocacions, tot i que això anirà a més.

-També els han acusat d'instigar un boicot a la manifestació contra el terrorisme. Hi ha una estratègia de criminalització?

Absolutament. Convido qualsevol lector d'El Nacional a mirar l'hemeroteca del mateix 17 d'agost, a quarts de set de la tarda, i ja trobaria mitjans de comunicació, dirigents polítics i periodistes de renom orientant la seva acció per neutralitzar l'1-O. És de jutjat de guàrdia.

-Han vist les urnes?

No les hem vist. No ens cal veure-les, perquè ens creiem el president de la Generalitat quan diu que hi ha urnes. No és una qüestió de fe, sinó de confiança. Confiem en el president i el Govern d'aquest país, en la majoria de 72 diputats. No hem vist les urnes, però no ens cal veure-les, perquè ens creiem el president quan diu que hi ha urnes

-El cens tampoc l'han vist?

Tampoc no l'hem vist. Però ens consta que el Govern el té.

-Què li fa pensar que el Govern ho té tot a punt?

La tranquil·litat amb la qual es mouen. Crec que l'únic neguit és perquè les coses es facin pulcrament. En aquest moment la pressió és perquè saben que l'Estat està utilitzant tots els mecanismes per atemorir, frenar l'eficàcia de la pròpia administració catalana. Però els ajuntaments catalans respondran. També el de Barcelona. El neguit és garantir que sigui una jornada de gran participació.

-Hi ha ajuntaments importants del país, com el de l'Hospitalet de Llobregat, Lleida o Tarragona, que ja han dit que no hi col·laboraran. Què cal fer davant d'això?

En primer lloc, preguntar als alcaldes d'aquestes localitats qui són ells per impedir que els seus veïns puguin expressar-se sota una legalitat vigent. És un excés d'autoritarisme. En segon lloc, el Govern ha de garantir que hi hagi espais alternatius perquè els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot.

-En el referèndum de l'1 d'octubre es posen funcionaris en risc, com argumenten alguns ajuntaments?

No. De fet, l'única institució que els posa en risc és el Tribunal de Comptes, que està perseguint funcionaris que no van ser cridats a un procediment penal. Els responsables són els dirigents polítics escollits democràticament. Ni tan sols els secretaris d'ajuntaments tenen responsabilitats. I en cap elecció els responsables de garantir el funcionament de la jornada electoral són funcionaris.

-Però el Govern espanyol ja els ha enviat cartes d'advertència.

Perquè el Govern espanyol ha de teatralitzar, gesticular, fer por, amenaçar. Ha de crear una cortina de fum que sembli que anem a la fi del món. El problema és que el Govern espanyol no és prou conscient que la seva credibilitat està molt disminuïda. És el mateix govern que va dir-nos que no hi hauria un 9-N. És el mateix govern que deia que el Parlament mai no aprovaria una llei del Referèndum. Aquest govern, amb l'ajuda del PSOE, Ciutadans i determinats mitjans, ha creat un relat fals per intentar guanyar l'imaginari col·lectiu. I se l'han acabat creient. Confonen els seus desitjos amb la realitat.

-Posicions com les de Podem Catalunya, que criden a participar-hi com a mobilització (però no com a referèndum vinculant), no contribueixen a devaluar l'1-O?

No, respecto totes les posicions polítiques. Qualsevol espai polític i persona té dret a posicionar-se davant el referèndum com consideri. També aquells que diuen que no s'ha d'anar a votar, com Coscubiela, encara que penso que és un error. El que jo no accepto és aquells dirigents polítics amb responsabilitats que imposen determinades posicions als ciutadans més enllà de les seves idees. El Govern espanyol, amb l'ajuda del PSOE, Cs i determinats mitjans, ha creat un relat fals que s'han acabat creient

-Els partits del 'no' estan fent una campanya més o menys activa pel boicot. Què passarà si, com el 9-N, no se senten interpel·lats a votar?

Passarà que no votaran. Si mobilitzessin una part molt important podrien guanyar-lo. Han de saber que si fan cas dels partits que defensen el 'no' i no van a votar, l'endemà no podran al·legar que els van dir que no anessin a votar. La pregunta als dirigents polítics d'aquests partits és: com miraran als ulls els seus electors si el dia 1 d'octubre el 'no' obté un resultat insuficient que dona la victòria al 'sí'? En aquests moments, qui garanteix la llibertat d'expressió del 'no' és la gent que defensem el referèndum.

-Partim de la base que no s'han de preestablir mínims de participació perquè així ho recomana la Comissió de Venècia. Però si la participació és igual o més baixa que el 9-N, el Govern estarà legitimat per aplicar-ne el resultat?

Són moltes les variables que juguen. Hem de treballar perquè hi hagi una gran participació. La legitimitat de l'aplicació dels resultats, tothom la valorarà en la mesura de com s'acabi desenvolupant l'1-O. 1,8 milions de vots de 'sí' representarien, en un escenari de participació del 65%, més d'un 55%. Lamentablement, hi ha en marxa una operació per intentar orquestrar l'abstenció. Malament va aquell que necessita amagar-se rere l'abstenció. Probablement se sap perdedor.

-Almenys serà una votació inèdita, amb una sola opció fent campanya...

Jo no seria tan taxatiu.

-Creu que algú farà la campanya del 'no'?

Seria desitjable. Sé que no és fàcil, entre altres coses perquè algunes veus partidàries del 'no' se senten molt pressionades per entorns que clarament aposten perquè no hi hagi campanya. Però jo crec que al final acabaran sortint veus que argumentin a favor del 'no'. Seria un exemple de dignitat i independència d'aquests sectors, que mereixerien tot el nostre respecte.

-El Govern tindrà la força per aplicar el resultat?

La podria tenir si darrere es manté aquest suport social.

-La força la fan els vots?

Els vots i el compromís posterior de la gent a estar mobilitzada. Indubtablement, la font d'inspiració principal de la força, en una situació democràtica, prové dels vots. Si hi ha vots, hi ha legitimitat i hi ha força per poder concretar els resultats. La nostra força no és la física, sinó la força de la gent. És la que ens ha portat fins aquí.

-Parla del compromís de la gent a estar mobilitzada. No sé si és cert, però s'ha publicat que l'ANC s'ha plantejat ocupar infraestructures...

S'ha publicat, però no és cert. Nosaltres treballem des del convenciment que, tard o d'hora, el raonament democràtic i la força de la democràcia farà caure pel seu propi pes la desraó dels qui no volen que res es modifiqui. Però també és cert que hem dit que, si arriba el moment en què l'Estat embogeix i usa la força, nosaltres donarem una resposta cívica i pacífica. Però una resposta per evidenciar els abusos.Ens hem imaginat mobilitzacions de presència continuada al carrer després de l'1 d'octubre

-I quina és aquesta resposta?

La resposta seran mobilitzacions que s'estan acabant de perfilar i que probablement no les tindrem tancades fins que s'apropi aquesta data. Nosaltres som poc partidaris d'imaginar mobilitzacions que alterin la normalitat. Però som fervents partidaris de donar-li una volta a tot tipus de mobilització i convertir una gran mobilització, com ara una presència continuada als carrers de la capital, en un to alegre i festiu. Si una cosa ha demostrat l'Assemblea és creativitat. Si algú pensa que el 2 d'octubre vindrà el caos i la violència, s'equivoca. No formem part d'eixe món.

-Però s'han plantejat ocupacions d'infraestructures?

No, amb aquest detall, no.

-I acampades?

Ens hem imaginat mobilitzacions de presència continuada al carrer, sí. La manifestació és un dret legítim, emparat per tots els acords i convenis internacionals. I hi ha altres tipus de manifestacions diferents a la de la Diada. L'única línia vermella és la violència.

-No hi ha cansament, de tanta mobilització?

Això es diu. En parlem demà. Ho diu molta gent, i a vegades jo també ho penso. Però els fets són molt tossuts i desmenteixen la realitat. Cada Diada diuen que això serà pitjor. L'any passat havia de ser un desastre i vam omplir cinc ciutats, incloses centenars de milers de persones a Barcelona. Tenim les ganes de deixar l'estelada al calaix i deixar de comprar samarretes, però, si hem de treure-la i comprar-les, ho farem tantes vegades com sigui possible.

-Està parlant de mobilitzacions posteriors a l'1-O. Aquesta setmana la CUP ha cridat a mobilitzar-se fins aquell dia. Vostès s'ho plantegen, no?

No. Si no hi ha necessitat, no. De la mateixa manera que dimecres i dijous no vam convocar davant del Parlament, en un moment especialment rellevant, tampoc ho farem a partir de la Diada. Si és necessari, serem on, quan i com calgui. Però, si no és necessari, no convocarem ningú, perquè no aporta res. No cal fatigar i estressar la gent.

-Però a la campanya sí que hi participaran.

Nosaltres la coordinem. La gran campanya unitària del 'sí' porta la matriu de l'Assemblea. I hi haurà una coordinació bàsica de les forces independentistes amb tres grans actes. El primer serà a Tarragona el 14 de setembre. Els altres dos ja els anunciarem en el seu moment.

-Ens pot garantir que, aquest cop sí, és la Diada definitiva?

No hi ha res que desitgi més. Però la gent que em coneix bé sap que mai no asseguraré allò que no està en les meves mans. Està en les mans de tota la gent d'aquest país que aquesta sigui l'última Diada independentista, perquè voldrà dir que ha nascut la República catalana. Si nosaltres hi som demà i l'1 d'octubre, i no defallim, probablement el meu desig tocarà la realitat ben aviat.

Albert Rivera ja reconeix que l'estat espanyol ho te 'molt fotut' per impedir el referèndum #DretaDecidir

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha reconegut avui en una conversa informal, captada per La Sexta, que el govern espanyol ho té molt difícil per impedir que el Govern dediqui les partides necessàries per tirar endavant el referèndum de l'1 d'Octubre.

Rivera ha demanat en roda de premsa mesures per evitar l'actuació del Govern a favor de l'1-O, però després en petit comitè ha reconegut que per a l'Estat serà una gran dificultat. "Hem de ser justos. Ho tenen molt fotut per impedir-ho. Serà a posteriori", ha afegit, en el que semblava indicar que s'actuaria després del referèndum.

The Washington Post ja informa sobre els fets de Valls: 'Spanish police raids aim to halt Catalan independence vote'

Us reproduim l'article:

Spanish police raids aim to halt Catalan independence vote

A Spanish judge ordered police to search a printer's shop and two offices of a regional newspaper in Catalonia as part of an investigation into alleged preparations for an illegal referendum on independence for the prosperous northeastern region.

A Barcelona-based court said Saturday that the police searches took place Friday in the towns of Valls and Constanti in southern Catalonia. The court said the searches formed part of an investigation into possible disobedience, prevarication and the embezzlement of public funds by Catalan officials.

The regional Catalan newspaper El Vallenc reported that "4 agents of the Civil Guard entered our newspaper."

El Vallenc said "the search took place hours after they had searched the Indugraf business." Indugraf is a printer in Constanti.

Catalonia's president Carles Puigdemont, the regional politician leading the push for independence, said on Twitter that police weren't "looking for ballots, they were looking for a fight."

The court did not say what police were looking for in the searches. Media speculation is that the printer and the newspaper could be connected to plans by the regional government to prepare for the independence referendum.

Spain's constitutional court has suspended laws passed by the Catalan parliament this week to call for an independence referendum on Oct. 1. State prosecutors have also targeted Puigdemont and other members of his government with lawsuits for possible disobedience, abuse of power and embezzlement charges.

The pro-independence coalition ruling Catalonia says the vote will be binding and says if the "yes" side wins it will lead to the independence from Spain by Oct. 3 no matter what the turnout.

Spain's constitutional court has previously ruled that only the national government is allowed to call a referendum on secession and that all Spaniards in the country must have a vote when it comes to sovereignty.

Font:

dissabte, 9 de setembre de 2017

La justícia espanyola perd els papers i imputa al director d'El Vallenc pel referèndum #ProuFeixisme #DretaDecidir

El jutge imputa al director d'El Vallenc, Francesc Fàbregas, tres delictes per l'1-O; l'acusa de desobediència, prevaricació i col·laboració en la malversació de cabals. El director estava citat a les vuit del vespre a la caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona on s'ha acollit al dret de no declarar.

Mentrestant, fora de les dependències policials, unes 200 persones estaven concentrades per donar suport al director. A la cita hi han acudit convocats per l'ANC, Òmnium, ERC, el PDeCAT i la CUP. Molts dels concentrats portaven pancartes a favor de la independència, la democràcia i el referèndum, i han plantat una urna amb la qual han simulat una votació i han corejat càntics independentistes.

Fàbregas ha entrat a la comissaria a les 19.50 hores acompanyat del seu advocat, després de més de cinc hores d'escorcoll a la seu del setmanari que dirigeix. La causa està sota secret de sumari.

Fàbregas ha denunciat l'escorcoll dient que "No hi ha dret perquè no hem comès cap delicte i ens han tractat com a delinqüents". "Diuen que hem fet unes paperetes però no s'han endut res perquè no han trobat res", ha afegit el director.

Quatre agents de la Guàrdia Civil han entrat al local d'aquest setmanari a Valls (Alt Camp), a quarts de dotze, i s'han reunit amb el director, durant tres hores. Mentrestant, una dotzena d'agents han vigilat les instal·lacions del diari, davant la protesta de centenars de ciutadans. Cap a les tres del migdia els agents han abandonat les instal·lacions.

La Guàrdia Civil intenta provocar ara registrant el setmanari "El Vallenc" #NomesProvoqueuRiure

Segueix l'esperpèntica caça de bruixes de la Guàrdia Civil per trobar els impressors de les butlletes del referèndum del proper 1 d'octubre. Operacions que només es poden entendre com a provocacions. 

Agents de la Guàrdia Civil s'han presentat aquest dissabte al matí a la seu del setmanari local de Valls, "El Vallenc". Acompanyats de representants judicials, registren les dependències d'aquest mitjà de comunicació per mirar de trobar proves que el relacionin amb la impressió de material per al referèndum. Segueixen instruccions del jutjat de guàrdia de Tarragona per una denuncia de la Fiscalia.

Els agents han sortit del local amb alguna caixa. També hi ha hagut una reunió amb el directorde la publicació. Hi ha decretat el secret de sumari.

L'actuació té relació amb la inspecció en una impremta de Constantí. Aquest dissabte, la Guàrdia Civil ha citat el director i l'advocat de la impremta de Constantí per fer un nou registre. Aquest divendres, el jutjat de guàrdia de Tarragona va obrir diligències prèvies després de rebre denúncia de Fiscalia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. És en el marc d'aquestes prèvies que s'han demanat tres entradas i escorcolls a les oficines de la impremta de Constantí i als dos locals a Valls d'"El Vallenc".

Protesta fora

Davant del local del setmanari s'han concentrat de manera espontània representants i simpatitzants d'entitats com Òmnium Cultural i l'ANC i de partits com Esquerra Republicana i la CUP. També s'han fet actes simbòlics com ara dipositar vots a dins d'una urna.

Una coral ha cantat "Els segadors" davant dels agents de la Guàrdia Civil que custodiaven l'entrada del setmanari.
Des del primer moment, a les xarxes socials han començat a córrer imatges amb la presència dels agents davant del setmanari:

http://www.ccma.cat/324/la-guardia-civil-registra-la-seu-del-setmanari-el-vallenc/noticia/2807806/

Montoro admet que Catalunya, Madrid, País Valencià i Balears mantenen a tota la resta #EspoliFiscal

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, dirigit per Cristóbal Montoro, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya en 9.892 milions d'euros el 2014, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut, segons els càlculs del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Segons les xifres d'Hisenda, quatre autonomies sostenen fiscalment la resta: Catalunya (amb un saldo de -9.892 milions d'euros), la Comunitat de Madrid (-19.205 milions), el País Valencià (-1.735 milions) i les Illes Balears (-1.516 milions).

Entre les beneficiades, destaca especialment Andalusia, amb un superàvit fiscal de 7.689 milions d'euros, el 5,54%. Hisenda calcula les balances fiscals territorials a partir del mètode de càrrega-benefici, però no amb el mètode de flux benefici. Amb aquest darrer mètode, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat va assolir els 14.623 milions d'euros l'any 2012, l'equivalent al 7,5% del PIB, segons un estudi que va publicar la Generalitat el 2016.

Pel que fa als saldos per càpita de la redistribució territorial dels ingressos i despeses públiques, els catalans pateixen un dèficit de 1.317 euros. També són contribuents nets a les balances territorials els ciutadans de Madrid (amb un dèficit per càpita de 2.979 euros), els de València (-374 euros) i els de Balears (-1.373 euros). Els ciutadans de la resta de comunitats són receptors nets per càpita en el sistema de balances fiscals territorials, especialment els de Ceuta i Melilla (+4.850 euros), Extremadura (+2.578 euros), Canàries (+2.042 euros) i Astúries (+1.986 euros).

El Ministeri d'Hisenda va publicar l'any passat les balances territorials corresponents al 2013, que xifraven el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat en 8.800 milions d'euros, l'equivalent al 4,53% del PIB. Igualment, Hisenda va xifrar el dèficit fiscal català de 2012 en 7.666 milions d'euros, el que representava el 3,87% del PIB. Tenint en compte que el dèficit fiscal de Catalunya de 2014 ha estat estimat enguany en 9.892 milions d'euros, l'equivalent al 5,02% del PIB, les dades del govern espanyol mostren un creixement del saldo negatiu de l'economia catalana amb l'Estat en els darrers dos anys.

El mètode de càrrega benefici computa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega fiscal i les despeses al territori on resideixen els beneficiaris, independentment d'on es produeix el servei públic concret resultat de la inversió. El mètode de flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i les despeses al territori on es materialitzen, amb independència del lloc geogràfic on s'ubiquin els teòrics beneficiaris.

divendres, 8 de setembre de 2017

El govern espanyol es fa un embolic a l'hora de definir a qui acusa per organitzar el referèndum de l'1-O

El govern espanyol comença a escampar el dubte sobre si la responsabilitat per l'organització del referèndum també s'estendria als voluntaris com a una possible estratègia de setge per impedir les urnes de l'1 d'octubre. Segons fonts de la Moncloa, tan responsables del "delicte preparatori" serien els càrrecs del Govern català o els funcionaris, així com també tots aquells "particulars" que poguessin estar finançant la impressió de paperetes, o la fabricació d'urnes, a més dels "directors d'escola i els professors" que obrin els col·legis, i fins i tot, aquells que permetin que el dia del referèndum els ciutadans puguin introduir el seu vot.

Ho anunciava el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, destacant de forma ambigua que la "col·laboració o participació" en la infraestructura del referèndum era motiu de responsabilitat. "S'anirà contra els organitzadors perquè seran responsables de l'incompliment de la llei", ha dit. Més tard ha afegit que "els ciutadans no necessiten cap comunicació perquè saben que estan participant d'un referèndum que és il·legal". La qüestió és que fonts de la Moncloa matisen que no al·ludeixen als ciutadans que votin, sinó als organitzadors–sense assenyalar aquí si només els seus màxims responsables o fins i tot la resta–, però fugen d'anomenar els tipus penals que s'hi podrien atribuir.

Al dubte estès per l'executiu central, se sumen les paraules del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, fa uns mesos, quan no va descartar la possibilitat d'obrir causa penal contra els voluntaris. "La qüestió està més al límit del que podria ser una conducta il·lícita penal o no. És un tema a estudiar, que jo espero no haver d'estudiar, però s'ha d'estudiar", va dir aleshores. Temps més tard Maza va afirmar que actuaria contra ells "sense complexos", querellant-s'hi si calgués. Aquestes paraules van resultar contraproduents i van generar una allau de voluntaris.

La qüestió és que la hipòtesi de la responsabilitat penal va ser assenyalada per la Moncloa aquest dijous, després de la compareixença de Mariano Rajoy on va dir que "no renunciava a cap instrument" per impedir el referèndum. Fonts de la vicepresidència espanyola van dir aleshores que totes les autoritats i funcionaris públics, encara que no siguin notificats, es donaven per advertits un cop es facin públiques aquestes peticions als butlletins oficials de l'Estat. Aquesta mateixa premissa es feia extensible a totes les persones que contribuïssin a preparar l'1-O.

Davant d'aquest escenari, De Vigo ha assegurat que els alcaldes i ajuntaments "complirien la llei" perquè estan advertits. La comunicació es va fer fa setmanes a través d'una carta del ministeri de la Presidència, i es notificarà novament a través d'una altra, com Rajoy va demanar aquest dijous que el TC fes. Així les coses, preguntat per El Nacional sobre quina era l'opinió del govern espanyol sobre que ja hi hagués més d'un 60% de consistoris compromesos amb posar les urnes, el portaveu els ha demanat "recapacitar i pensar" perquè si no "hauran d'acatar les conseqüències" penals.