dimecres, 13 de setembre de 2017

La policia espanyola impedeix un acte de la CUP a València i identifica Gabriel i Vehí #ProuFeixisme #HolaDictadura

La policia espanyola ha impedit que se celebrés un acte de la CUP a València i ha identificat les diputades anticapitalistes Anna Gabriel i Mireia Vehí. La identificació de les diputades ha tingut lloc poc abans de l'hora prevista per començar l'acte a la plaça de la Mare de Déu de la ciutat.

Segons fonts de la CUP, quan han arribat a la plaça han estat envoltats pels agents, que els han demanat els carnets d'identitat. Els cupaires no havien demanat permís per fer una mobilització perquè es tractava només d'una roda de premsa. La policia, però, ha insistit que era una concentració il·legal perquè s'hi havien congregat més de vint persones i han identificat els presents.

L'acte, que s'emmarcava en la campanya pel sí al referèndum del primer d'octubre organitzada per la CUP, no s'ha pogut celebrar. Tanmateix, Gabriel i Vehí han llegit un manifest als periodistes que s'havien acostat al lloc dels fets. A més de València, la formació anticapitalista ha celebrat actes avui a les diverses capitals dels països catalans. A Palma, Perpinyà i Barcelona, els actes s'han celebrat amb normalitat.

diumenge, 10 de setembre de 2017

L'ANC avisa: “Si Espanya atura el referendum per la força, serà legítim proclamar la independència"

L'independentisme està convocat als carrers una Diada més. Aquest cop, al centre de Barcelona, on volen construir un gran signe positiu en la confluència del passeig de Gràcia amb el carrer d'Aragó. El repte és mantenir el mateix nivell de mobilització després de tants anys de manifestacions. Aquest cop les entitats també volen que sigui la definitiva. L'han anomenat "la Diada del sí". El president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, rep El Nacional a les acaballes d'una setmana molt intensa al Parlament. La cambra ha deixat llestes les bases per al referèndum de l'1 d'octubre i per una eventual victòria del 'sí'. Ara només calen les urnes i que ningú no les retiri.

-Què n'esperen d'aquesta Diada?

Serà probablement la Diada que més motius hem tingut per sortir contents al carrer. Sortim ja convocats, i això atorga un protagonisme espectacular a la ciutadania. Estem convençuts que la gent estarà a l'altura del moment. El referèndum ara ja no depèn del Govern: depèn de la gent. Ara ens toca a nosaltres introduir els vots en les urnes.

-Les lleis que s'han aprovat aquesta setmana eren imprescindibles per arribar a l'Onze de Setembre?

Per arribar a l'1 d'octubre, sí. Havia de ser així: amb una llei aprovada al Parlament. Tots hauríem volgut unes condicions diferents. El poder judicial, el Govern espanyol (que és el que ha instat aquesta agressivitat contra el Parlament), no ha deixat cap més sortida que un procediment que és legítim, però que no és el desitjable.

-Potser l'espectacle ha estat poc edificant.

Ho ha estat, però no per la utilització del 81.3, previst pel reglament del Parlament. Ha estat poc edificant perquè l'oposició no ha volgut acceptar-ho. Si no hi ha hagut ponència conjunta, ha estat perquè no van voler. Encara tenim molt vives les imatges dels tres dirigents de l'oposició a les portes del Tribunal Constitucional perquè limités el debat al Parlament. Encara és hora que alcin la veu donant suport als membres de la mesa que han hagut de declarar pel suposat delicte de facilitar un debat parlamentari. Qui no han volgut el debat han estat Ciutadans, el PSC i el PP. Amb dos grans aliats: el Tribunal Constitucional i el Govern espanyol.

-Ha estat un trencament amb la legalitat espanyola previ a la independència?

És el gran acte de sobirania del Parlament. Avui nosaltres, els demòcrates de Catalunya, ens sentim convocats per una llei aprovada pel Parlament. Si el Tribunal Constitucional no ha fet servir les prerrogatives que li van donar per suspendre càrrecs públics, no és per manca de ganes: és perquè saben que aquesta suspensió no tindria cap efecte. Han perdut l'autoritat sobre les autoritats catalanes. La llei del Referèndum habilita el Parlament a convertir-se en un subjecte polític sobirà.

-Els dictàmens del Tribunal Constitucional continuaran arribant...

Cal llegir-los, arxivar-los i tirar pel dret. En aquest moment, el Tribunal Constitucional no té el reconeixement ni la legitimitat que havia tingut. El Tribunal Constitucional no pot aturar per si sol el funcionament de les institucions del país. Només l'ús de la força podria aturar el referèndum. Cap suspensió no aturarà el referèndum. Perquè no li reconeixem aquesta legitimitat. És un gran acte de sobirania. Però no és per declarar la independència: és per donar la veu als ciutadans perquè s'expressin lliurement.

-Creu que l'Estat intervindrà la Generalitat o suspendrà l'autonomia?

L'Estat pot acabar embogint. Però si avui tenim referèndum és per la inutilitat política dels governs del PP i el PSOE. És per aquella imatge dels dirigents del PP entregant signatures al Congrés contra l'Estatut. És perquè el PP ha estat incapaç d'evitar que el Parlament de Catalunya avancés en la direcció en què ho feia. Aquesta mateixa ineficàcia del PP ha fet que l'Estat s'hagi quedat sense instruments -que no siguin l'ús de la força- per aturar el referèndum.

-No es creu les amenaces de Xavier García Albiol d'aplicar l'article 155?

Que l'apliquin. Un estudiant de primer de Dret o Ciències Polítiques sap que el poder polític descansa sobre dues potes: la legitimitat i l'ús de la força. En la mesura que un Estat o governant té legitimitat, no li cal l'ús de la força. Però l'Estat ha perdut la legitimitat. Per tant, l'única manera d'aturar la voluntat del 
Parlament de Catalunya és l'ús de la força. L'efectivitat de la suspensió només arribarà si blinden amb la Guàrdia Civil tots els departaments de la Generalitat. Està disposat a fer això el Govern espanyol? És més fàcil posar guàrdies civils a tot el país, amenaçar tota la població, que seure en una taula i dialogar per posar les urnes? Han perdut absolutament el nord.

-No s'imagina els Mossos d'Esquadra retirant les urnes?

No me'ls imagino retirant urnes, no.

- Hi ha una altra via, la d'amenaçar el patrimoni dels alts càrrecs, com ha demostrat el Tribunal de Comptes aquesta setmana. Tem que això pugui tenir efecte?

Podria tenir-lo. Però la gent que ha estat directament amenaçada és madura i generosa. També és generosa la societat, que està responent i respondrà massivament a través de la caixa de solidaritat. Això farà que tothom avanci en la mateixa direcció. Quan l'Estat té davant dos, tres o deus dirigents, té capacitat de vèncer. Però no quan té 700 alcaldes, 7.000 regidors i centenars de milers de persones disposades a defensar la democràcia. Es tornarà a demostrar aquesta Diada. Davant d'això, no hi ha ni Guàrdia Civil, ni Tribunal Constitucional, ni Tribunal de Comptes, ni Fiscalia que ens aturi.

-Vist l'èxit de la caixa de solidaritat, poden estendre aquesta iniciativa?

Aquesta caixa és una caixa permanent. És la caixa de solidaritat per la democràcia, és la caixa de solidaritat per guanyar. Quan en toquen un de nosaltres, ens toquen a tots. La solidaritat és l'eina revolucionària més bàsica. En 48 hores portàvem acumulats 800.000 euros. Això ens expressa que la gent és perfectament conscient que en aquest moment formar part d'un equip molt gran és l'únic que ens dona l'opció de ser cavall guanyador.

-Fins ara pot dir-se que l'Estat ha tingut un perfil bastant baix, possiblement perquè encara no ha passat la Diada. Preveu que l'ofensiva s'intensifiqui a partir de llavors?

Molt probablement. Per dos motius: perquè sap que no pot aturar el referèndum (ni sap com fer-ho) i perquè sap que segons quina acció faci pot representar una acceleració de la indignació de la gent. Davant d'un Onze de Setembre, és probable que hi hagi una ordre de màxima prudència. I és probable que, a mesura que ens apropem a l'1-O i l'Estat vegi fracassar tots els intents de frenar-lo, aquesta acció de l'Estat pugi de nivell. Poden arribar escorcolls a domicilis privats de dirigents del procés. Però no ens fa por, perquè no tenim res a amagar.

-Enfront d'una resposta desproporcionada de l'Estat, la llei de Transitorietat podria entrar en vigor abans de l'1 d'octubre?

És un escenari que caldrà valorar. La nostra exigència al Govern de Puigdemont és que el referèndum sigui la primera prioritat. De fet, no tenim cap altra prioritat. Poden arribar escorcolls a domicilis privats de dirigents del procés. Però no ens fa por, perquè no tenim res a amagar

-I si s'impedeix per la força?

Si s'impedeix el referèndum per la força, caldrà prendre una decisió. Celebrarem un referèndum no acordat perquè l'Estat no ha volgut acordar-lo. De la mateixa manera, també diem que, si l'Estat assoleix el seu objectiu per la força, serà legítim que la majoria legalment constituïda al Parlament proclami el naixement d'un nou país. L'opció estarà sobre la taula.

-Llavors vostè seria partidari de proclamar la independència en cas que s'impedís per la força?

Quan l'Estat utilitza desmesuradament la capacitat de coacció, no podem quedar-nos de braços plegats. Caldrà ser astut i prudent, però, com van dir Puigdemont i Junqueras, només hi haurà eleccions autonòmiques si el referèndum es produeix i guanya el 'no'. Si l'Estat l'impedeix, tampoc hi haurà eleccions autonòmiques convocades per l'actual president ni pel Govern. Per aturar el referèndum, l'Estat haurà de fer saltar pels aires el sistema institucional català. Segurament el senyor Rajoy té tots els informes jurídics sobre com aplicar els articles 155 i 116 (estats d'alarma, excepció i setge) o la llei de Seguretat Nacional. Però el que no sabran és com sortir del jardí, del conflicte que ells hauran creat.

-Les entitats també han estat sota el focus. Temen que també vagin contra vostès?

No temem res, perquè no hi ha res a amagar. Som molt clars: des del primer moment hem dit que naixíem per portar aquest país a la independència. Nosaltres hem actuat sempre dins la legalitat. La nostra línia vermella és una: respecte a la democràcia i per tant, rebuig frontal a la violència. Un cop aïllada la violència com a factor polític, defensar unes idees no ha de ser delicte. No tenim res a témer, però és probable que vulguin disminuir la nostra capacitat d'influència. Aquests dies s'han vist obligats a desmentir que el terrorista de la Rambla era voluntari pel referèndum.

-S'han dit moltes bestieses i mentides. Però nosaltres no hem de perdre ni el sentit de l'humor ni la capacitat d'indignar-nos. El sentit de l'humor és molt important perquè, quan ens indignem, puguem mantenir les formes. En aquest cas concret, era poc més que humor negre. Davant la immoralitat en la qual alguns mitjans han convertit la seva professió, nosaltres hem de mantenir el sentit comú. No caurem en provocacions, tot i que això anirà a més.

-També els han acusat d'instigar un boicot a la manifestació contra el terrorisme. Hi ha una estratègia de criminalització?

Absolutament. Convido qualsevol lector d'El Nacional a mirar l'hemeroteca del mateix 17 d'agost, a quarts de set de la tarda, i ja trobaria mitjans de comunicació, dirigents polítics i periodistes de renom orientant la seva acció per neutralitzar l'1-O. És de jutjat de guàrdia.

-Han vist les urnes?

No les hem vist. No ens cal veure-les, perquè ens creiem el president de la Generalitat quan diu que hi ha urnes. No és una qüestió de fe, sinó de confiança. Confiem en el president i el Govern d'aquest país, en la majoria de 72 diputats. No hem vist les urnes, però no ens cal veure-les, perquè ens creiem el president quan diu que hi ha urnes

-El cens tampoc l'han vist?

Tampoc no l'hem vist. Però ens consta que el Govern el té.

-Què li fa pensar que el Govern ho té tot a punt?

La tranquil·litat amb la qual es mouen. Crec que l'únic neguit és perquè les coses es facin pulcrament. En aquest moment la pressió és perquè saben que l'Estat està utilitzant tots els mecanismes per atemorir, frenar l'eficàcia de la pròpia administració catalana. Però els ajuntaments catalans respondran. També el de Barcelona. El neguit és garantir que sigui una jornada de gran participació.

-Hi ha ajuntaments importants del país, com el de l'Hospitalet de Llobregat, Lleida o Tarragona, que ja han dit que no hi col·laboraran. Què cal fer davant d'això?

En primer lloc, preguntar als alcaldes d'aquestes localitats qui són ells per impedir que els seus veïns puguin expressar-se sota una legalitat vigent. És un excés d'autoritarisme. En segon lloc, el Govern ha de garantir que hi hagi espais alternatius perquè els ciutadans puguin exercir el seu dret a vot.

-En el referèndum de l'1 d'octubre es posen funcionaris en risc, com argumenten alguns ajuntaments?

No. De fet, l'única institució que els posa en risc és el Tribunal de Comptes, que està perseguint funcionaris que no van ser cridats a un procediment penal. Els responsables són els dirigents polítics escollits democràticament. Ni tan sols els secretaris d'ajuntaments tenen responsabilitats. I en cap elecció els responsables de garantir el funcionament de la jornada electoral són funcionaris.

-Però el Govern espanyol ja els ha enviat cartes d'advertència.

Perquè el Govern espanyol ha de teatralitzar, gesticular, fer por, amenaçar. Ha de crear una cortina de fum que sembli que anem a la fi del món. El problema és que el Govern espanyol no és prou conscient que la seva credibilitat està molt disminuïda. És el mateix govern que va dir-nos que no hi hauria un 9-N. És el mateix govern que deia que el Parlament mai no aprovaria una llei del Referèndum. Aquest govern, amb l'ajuda del PSOE, Ciutadans i determinats mitjans, ha creat un relat fals per intentar guanyar l'imaginari col·lectiu. I se l'han acabat creient. Confonen els seus desitjos amb la realitat.

-Posicions com les de Podem Catalunya, que criden a participar-hi com a mobilització (però no com a referèndum vinculant), no contribueixen a devaluar l'1-O?

No, respecto totes les posicions polítiques. Qualsevol espai polític i persona té dret a posicionar-se davant el referèndum com consideri. També aquells que diuen que no s'ha d'anar a votar, com Coscubiela, encara que penso que és un error. El que jo no accepto és aquells dirigents polítics amb responsabilitats que imposen determinades posicions als ciutadans més enllà de les seves idees. El Govern espanyol, amb l'ajuda del PSOE, Cs i determinats mitjans, ha creat un relat fals que s'han acabat creient

-Els partits del 'no' estan fent una campanya més o menys activa pel boicot. Què passarà si, com el 9-N, no se senten interpel·lats a votar?

Passarà que no votaran. Si mobilitzessin una part molt important podrien guanyar-lo. Han de saber que si fan cas dels partits que defensen el 'no' i no van a votar, l'endemà no podran al·legar que els van dir que no anessin a votar. La pregunta als dirigents polítics d'aquests partits és: com miraran als ulls els seus electors si el dia 1 d'octubre el 'no' obté un resultat insuficient que dona la victòria al 'sí'? En aquests moments, qui garanteix la llibertat d'expressió del 'no' és la gent que defensem el referèndum.

-Partim de la base que no s'han de preestablir mínims de participació perquè així ho recomana la Comissió de Venècia. Però si la participació és igual o més baixa que el 9-N, el Govern estarà legitimat per aplicar-ne el resultat?

Són moltes les variables que juguen. Hem de treballar perquè hi hagi una gran participació. La legitimitat de l'aplicació dels resultats, tothom la valorarà en la mesura de com s'acabi desenvolupant l'1-O. 1,8 milions de vots de 'sí' representarien, en un escenari de participació del 65%, més d'un 55%. Lamentablement, hi ha en marxa una operació per intentar orquestrar l'abstenció. Malament va aquell que necessita amagar-se rere l'abstenció. Probablement se sap perdedor.

-Almenys serà una votació inèdita, amb una sola opció fent campanya...

Jo no seria tan taxatiu.

-Creu que algú farà la campanya del 'no'?

Seria desitjable. Sé que no és fàcil, entre altres coses perquè algunes veus partidàries del 'no' se senten molt pressionades per entorns que clarament aposten perquè no hi hagi campanya. Però jo crec que al final acabaran sortint veus que argumentin a favor del 'no'. Seria un exemple de dignitat i independència d'aquests sectors, que mereixerien tot el nostre respecte.

-El Govern tindrà la força per aplicar el resultat?

La podria tenir si darrere es manté aquest suport social.

-La força la fan els vots?

Els vots i el compromís posterior de la gent a estar mobilitzada. Indubtablement, la font d'inspiració principal de la força, en una situació democràtica, prové dels vots. Si hi ha vots, hi ha legitimitat i hi ha força per poder concretar els resultats. La nostra força no és la física, sinó la força de la gent. És la que ens ha portat fins aquí.

-Parla del compromís de la gent a estar mobilitzada. No sé si és cert, però s'ha publicat que l'ANC s'ha plantejat ocupar infraestructures...

S'ha publicat, però no és cert. Nosaltres treballem des del convenciment que, tard o d'hora, el raonament democràtic i la força de la democràcia farà caure pel seu propi pes la desraó dels qui no volen que res es modifiqui. Però també és cert que hem dit que, si arriba el moment en què l'Estat embogeix i usa la força, nosaltres donarem una resposta cívica i pacífica. Però una resposta per evidenciar els abusos.Ens hem imaginat mobilitzacions de presència continuada al carrer després de l'1 d'octubre

-I quina és aquesta resposta?

La resposta seran mobilitzacions que s'estan acabant de perfilar i que probablement no les tindrem tancades fins que s'apropi aquesta data. Nosaltres som poc partidaris d'imaginar mobilitzacions que alterin la normalitat. Però som fervents partidaris de donar-li una volta a tot tipus de mobilització i convertir una gran mobilització, com ara una presència continuada als carrers de la capital, en un to alegre i festiu. Si una cosa ha demostrat l'Assemblea és creativitat. Si algú pensa que el 2 d'octubre vindrà el caos i la violència, s'equivoca. No formem part d'eixe món.

-Però s'han plantejat ocupacions d'infraestructures?

No, amb aquest detall, no.

-I acampades?

Ens hem imaginat mobilitzacions de presència continuada al carrer, sí. La manifestació és un dret legítim, emparat per tots els acords i convenis internacionals. I hi ha altres tipus de manifestacions diferents a la de la Diada. L'única línia vermella és la violència.

-No hi ha cansament, de tanta mobilització?

Això es diu. En parlem demà. Ho diu molta gent, i a vegades jo també ho penso. Però els fets són molt tossuts i desmenteixen la realitat. Cada Diada diuen que això serà pitjor. L'any passat havia de ser un desastre i vam omplir cinc ciutats, incloses centenars de milers de persones a Barcelona. Tenim les ganes de deixar l'estelada al calaix i deixar de comprar samarretes, però, si hem de treure-la i comprar-les, ho farem tantes vegades com sigui possible.

-Està parlant de mobilitzacions posteriors a l'1-O. Aquesta setmana la CUP ha cridat a mobilitzar-se fins aquell dia. Vostès s'ho plantegen, no?

No. Si no hi ha necessitat, no. De la mateixa manera que dimecres i dijous no vam convocar davant del Parlament, en un moment especialment rellevant, tampoc ho farem a partir de la Diada. Si és necessari, serem on, quan i com calgui. Però, si no és necessari, no convocarem ningú, perquè no aporta res. No cal fatigar i estressar la gent.

-Però a la campanya sí que hi participaran.

Nosaltres la coordinem. La gran campanya unitària del 'sí' porta la matriu de l'Assemblea. I hi haurà una coordinació bàsica de les forces independentistes amb tres grans actes. El primer serà a Tarragona el 14 de setembre. Els altres dos ja els anunciarem en el seu moment.

-Ens pot garantir que, aquest cop sí, és la Diada definitiva?

No hi ha res que desitgi més. Però la gent que em coneix bé sap que mai no asseguraré allò que no està en les meves mans. Està en les mans de tota la gent d'aquest país que aquesta sigui l'última Diada independentista, perquè voldrà dir que ha nascut la República catalana. Si nosaltres hi som demà i l'1 d'octubre, i no defallim, probablement el meu desig tocarà la realitat ben aviat.

Albert Rivera ja reconeix que l'estat espanyol ho te 'molt fotut' per impedir el referèndum #DretaDecidir

El president de Ciutadans, Albert Rivera, ha reconegut avui en una conversa informal, captada per La Sexta, que el govern espanyol ho té molt difícil per impedir que el Govern dediqui les partides necessàries per tirar endavant el referèndum de l'1 d'Octubre.

Rivera ha demanat en roda de premsa mesures per evitar l'actuació del Govern a favor de l'1-O, però després en petit comitè ha reconegut que per a l'Estat serà una gran dificultat. "Hem de ser justos. Ho tenen molt fotut per impedir-ho. Serà a posteriori", ha afegit, en el que semblava indicar que s'actuaria després del referèndum.

The Washington Post ja informa sobre els fets de Valls: 'Spanish police raids aim to halt Catalan independence vote'

Us reproduim l'article:

Spanish police raids aim to halt Catalan independence vote

A Spanish judge ordered police to search a printer's shop and two offices of a regional newspaper in Catalonia as part of an investigation into alleged preparations for an illegal referendum on independence for the prosperous northeastern region.

A Barcelona-based court said Saturday that the police searches took place Friday in the towns of Valls and Constanti in southern Catalonia. The court said the searches formed part of an investigation into possible disobedience, prevarication and the embezzlement of public funds by Catalan officials.

The regional Catalan newspaper El Vallenc reported that "4 agents of the Civil Guard entered our newspaper."

El Vallenc said "the search took place hours after they had searched the Indugraf business." Indugraf is a printer in Constanti.

Catalonia's president Carles Puigdemont, the regional politician leading the push for independence, said on Twitter that police weren't "looking for ballots, they were looking for a fight."

The court did not say what police were looking for in the searches. Media speculation is that the printer and the newspaper could be connected to plans by the regional government to prepare for the independence referendum.

Spain's constitutional court has suspended laws passed by the Catalan parliament this week to call for an independence referendum on Oct. 1. State prosecutors have also targeted Puigdemont and other members of his government with lawsuits for possible disobedience, abuse of power and embezzlement charges.

The pro-independence coalition ruling Catalonia says the vote will be binding and says if the "yes" side wins it will lead to the independence from Spain by Oct. 3 no matter what the turnout.

Spain's constitutional court has previously ruled that only the national government is allowed to call a referendum on secession and that all Spaniards in the country must have a vote when it comes to sovereignty.

Font:

dissabte, 9 de setembre de 2017

La justícia espanyola perd els papers i imputa al director d'El Vallenc pel referèndum #ProuFeixisme #DretaDecidir

El jutge imputa al director d'El Vallenc, Francesc Fàbregas, tres delictes per l'1-O; l'acusa de desobediència, prevaricació i col·laboració en la malversació de cabals. El director estava citat a les vuit del vespre a la caserna de la Guàrdia Civil de Tarragona on s'ha acollit al dret de no declarar.

Mentrestant, fora de les dependències policials, unes 200 persones estaven concentrades per donar suport al director. A la cita hi han acudit convocats per l'ANC, Òmnium, ERC, el PDeCAT i la CUP. Molts dels concentrats portaven pancartes a favor de la independència, la democràcia i el referèndum, i han plantat una urna amb la qual han simulat una votació i han corejat càntics independentistes.

Fàbregas ha entrat a la comissaria a les 19.50 hores acompanyat del seu advocat, després de més de cinc hores d'escorcoll a la seu del setmanari que dirigeix. La causa està sota secret de sumari.

Fàbregas ha denunciat l'escorcoll dient que "No hi ha dret perquè no hem comès cap delicte i ens han tractat com a delinqüents". "Diuen que hem fet unes paperetes però no s'han endut res perquè no han trobat res", ha afegit el director.

Quatre agents de la Guàrdia Civil han entrat al local d'aquest setmanari a Valls (Alt Camp), a quarts de dotze, i s'han reunit amb el director, durant tres hores. Mentrestant, una dotzena d'agents han vigilat les instal·lacions del diari, davant la protesta de centenars de ciutadans. Cap a les tres del migdia els agents han abandonat les instal·lacions.

La Guàrdia Civil intenta provocar ara registrant el setmanari "El Vallenc" #NomesProvoqueuRiure

Segueix l'esperpèntica caça de bruixes de la Guàrdia Civil per trobar els impressors de les butlletes del referèndum del proper 1 d'octubre. Operacions que només es poden entendre com a provocacions. 

Agents de la Guàrdia Civil s'han presentat aquest dissabte al matí a la seu del setmanari local de Valls, "El Vallenc". Acompanyats de representants judicials, registren les dependències d'aquest mitjà de comunicació per mirar de trobar proves que el relacionin amb la impressió de material per al referèndum. Segueixen instruccions del jutjat de guàrdia de Tarragona per una denuncia de la Fiscalia.

Els agents han sortit del local amb alguna caixa. També hi ha hagut una reunió amb el directorde la publicació. Hi ha decretat el secret de sumari.

L'actuació té relació amb la inspecció en una impremta de Constantí. Aquest dissabte, la Guàrdia Civil ha citat el director i l'advocat de la impremta de Constantí per fer un nou registre. Aquest divendres, el jutjat de guàrdia de Tarragona va obrir diligències prèvies després de rebre denúncia de Fiscalia per desobediència, prevaricació i malversació de cabals públics. És en el marc d'aquestes prèvies que s'han demanat tres entradas i escorcolls a les oficines de la impremta de Constantí i als dos locals a Valls d'"El Vallenc".

Protesta fora

Davant del local del setmanari s'han concentrat de manera espontània representants i simpatitzants d'entitats com Òmnium Cultural i l'ANC i de partits com Esquerra Republicana i la CUP. També s'han fet actes simbòlics com ara dipositar vots a dins d'una urna.

Una coral ha cantat "Els segadors" davant dels agents de la Guàrdia Civil que custodiaven l'entrada del setmanari.
Des del primer moment, a les xarxes socials han començat a córrer imatges amb la presència dels agents davant del setmanari:

http://www.ccma.cat/324/la-guardia-civil-registra-la-seu-del-setmanari-el-vallenc/noticia/2807806/

Montoro admet que Catalunya, Madrid, País Valencià i Balears mantenen a tota la resta #EspoliFiscal

El Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, dirigit per Cristóbal Montoro, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya en 9.892 milions d'euros el 2014, l'equivalent al 5,02% del producte interior brut, segons els càlculs del Sistema de Comptes Públics Territorialitzats. Segons les xifres d'Hisenda, quatre autonomies sostenen fiscalment la resta: Catalunya (amb un saldo de -9.892 milions d'euros), la Comunitat de Madrid (-19.205 milions), el País Valencià (-1.735 milions) i les Illes Balears (-1.516 milions).

Entre les beneficiades, destaca especialment Andalusia, amb un superàvit fiscal de 7.689 milions d'euros, el 5,54%. Hisenda calcula les balances fiscals territorials a partir del mètode de càrrega-benefici, però no amb el mètode de flux benefici. Amb aquest darrer mètode, el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat va assolir els 14.623 milions d'euros l'any 2012, l'equivalent al 7,5% del PIB, segons un estudi que va publicar la Generalitat el 2016.

Pel que fa als saldos per càpita de la redistribució territorial dels ingressos i despeses públiques, els catalans pateixen un dèficit de 1.317 euros. També són contribuents nets a les balances territorials els ciutadans de Madrid (amb un dèficit per càpita de 2.979 euros), els de València (-374 euros) i els de Balears (-1.373 euros). Els ciutadans de la resta de comunitats són receptors nets per càpita en el sistema de balances fiscals territorials, especialment els de Ceuta i Melilla (+4.850 euros), Extremadura (+2.578 euros), Canàries (+2.042 euros) i Astúries (+1.986 euros).

El Ministeri d'Hisenda va publicar l'any passat les balances territorials corresponents al 2013, que xifraven el dèficit fiscal de Catalunya amb l'Estat en 8.800 milions d'euros, l'equivalent al 4,53% del PIB. Igualment, Hisenda va xifrar el dèficit fiscal català de 2012 en 7.666 milions d'euros, el que representava el 3,87% del PIB. Tenint en compte que el dèficit fiscal de Catalunya de 2014 ha estat estimat enguany en 9.892 milions d'euros, l'equivalent al 5,02% del PIB, les dades del govern espanyol mostren un creixement del saldo negatiu de l'economia catalana amb l'Estat en els darrers dos anys.

El mètode de càrrega benefici computa els ingressos al territori on resideixen les persones que finalment suporten la càrrega fiscal i les despeses al territori on resideixen els beneficiaris, independentment d'on es produeix el servei públic concret resultat de la inversió. El mètode de flux monetari imputa els ingressos al territori on es localitza la capacitat econòmica sotmesa a gravamen i les despeses al territori on es materialitzen, amb independència del lloc geogràfic on s'ubiquin els teòrics beneficiaris.

divendres, 8 de setembre de 2017

El govern espanyol es fa un embolic a l'hora de definir a qui acusa per organitzar el referèndum de l'1-O

El govern espanyol comença a escampar el dubte sobre si la responsabilitat per l'organització del referèndum també s'estendria als voluntaris com a una possible estratègia de setge per impedir les urnes de l'1 d'octubre. Segons fonts de la Moncloa, tan responsables del "delicte preparatori" serien els càrrecs del Govern català o els funcionaris, així com també tots aquells "particulars" que poguessin estar finançant la impressió de paperetes, o la fabricació d'urnes, a més dels "directors d'escola i els professors" que obrin els col·legis, i fins i tot, aquells que permetin que el dia del referèndum els ciutadans puguin introduir el seu vot.

Ho anunciava el portaveu espanyol Íñigo Méndez de Vigo en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, destacant de forma ambigua que la "col·laboració o participació" en la infraestructura del referèndum era motiu de responsabilitat. "S'anirà contra els organitzadors perquè seran responsables de l'incompliment de la llei", ha dit. Més tard ha afegit que "els ciutadans no necessiten cap comunicació perquè saben que estan participant d'un referèndum que és il·legal". La qüestió és que fonts de la Moncloa matisen que no al·ludeixen als ciutadans que votin, sinó als organitzadors–sense assenyalar aquí si només els seus màxims responsables o fins i tot la resta–, però fugen d'anomenar els tipus penals que s'hi podrien atribuir.

Al dubte estès per l'executiu central, se sumen les paraules del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, fa uns mesos, quan no va descartar la possibilitat d'obrir causa penal contra els voluntaris. "La qüestió està més al límit del que podria ser una conducta il·lícita penal o no. És un tema a estudiar, que jo espero no haver d'estudiar, però s'ha d'estudiar", va dir aleshores. Temps més tard Maza va afirmar que actuaria contra ells "sense complexos", querellant-s'hi si calgués. Aquestes paraules van resultar contraproduents i van generar una allau de voluntaris.

La qüestió és que la hipòtesi de la responsabilitat penal va ser assenyalada per la Moncloa aquest dijous, després de la compareixença de Mariano Rajoy on va dir que "no renunciava a cap instrument" per impedir el referèndum. Fonts de la vicepresidència espanyola van dir aleshores que totes les autoritats i funcionaris públics, encara que no siguin notificats, es donaven per advertits un cop es facin públiques aquestes peticions als butlletins oficials de l'Estat. Aquesta mateixa premissa es feia extensible a totes les persones que contribuïssin a preparar l'1-O.

Davant d'aquest escenari, De Vigo ha assegurat que els alcaldes i ajuntaments "complirien la llei" perquè estan advertits. La comunicació es va fer fa setmanes a través d'una carta del ministeri de la Presidència, i es notificarà novament a través d'una altra, com Rajoy va demanar aquest dijous que el TC fes. Així les coses, preguntat per El Nacional sobre quina era l'opinió del govern espanyol sobre que ja hi hagués més d'un 60% de consistoris compromesos amb posar les urnes, el portaveu els ha demanat "recapacitar i pensar" perquè si no "hauran d'acatar les conseqüències" penals.

Segueix creixent el suport al referèndum: 28.000 voluntaris i 680 ajuntaments en només 48 hores #DretaDecidir


La ciutadania i els ajuntaments fan costat al referèndum del primer d'octubre malgrat les amenaces del govern espanyol i el TC. En menys de 48 hores, d'ençà de la convocatòria de l'1-O, més de 28.000 col·laboradors i més de 680 consistoris han confirmat el seu suport al referèndum.

Per donar suport al referèndum: https://www.referendum.cat/

Per convocar el referèndum: https://joconvoco.cat/

Per inscriure's a la Diada 2017: https://si.assemblea.cat/index.php/ca/inscripcions

Per donar a la caixa solidària: https://caixadesolidaritat.cat/

Experts dels EUA, Regne Unit, França i Holanda supervisaran el referèndum del 1-O #DretaDecidir

El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, s'ha reunit aquest divendres amb la primera missió internacional d'observadors pel referèndum homologada per la sindicatura electoral de l'1-O. Romeva els ha rebut al seu despatx i els ha explicat l'operatiu de la votació, així com també els tràmits legals que s'han fet aquesta setmana al Parlament per permetre la convocatòria i el desplegament de la consulta vinculant, que ja ha comptat amb el vist-i-plau de 600 ajuntaments.

Aquesta missió està encapçalada per l'holandès Daan Everts, "expert en l'àmbit de l'observació electoral i amb una dilatada trajectòria en el servei diplomàtic holandès i altres organismes internacionals", segons el Govern. En formen part altres observadors del Regne Unit, Estats Units, França i Polònia. La primera trobada, segons Romeva, ha estat una presa de contacte i més endavant aquests observadors ja faran una roda de premsa, possiblement dimarts, per explicar els seus objectius. "Ens posem a la seva disposició", ha ressaltat. "Són una missió independent", ha apuntat.

Everts ha atès breument els mitjans i ha volgut deixar clar que el seu equip gaudeix de "molta experiència" en el camp de la supervisió electoral. "Som aquí per comprovar la qualitat de tot el procés", ha assegurat el líder de la missió, que ha apuntat que es posaran en contacte amb tots els partits i institucins implicades. "No tenim cap preferència sobre cap opció. Som imparcials i independents", ha ressaltat.

L'expert ha assenyalat que el comitè elaborarà un informe final i que també farà recomanacions al llarg de les properes setmanes. "Són temps interessants, simplement volem comprovar què s'està fent", ha apuntat Everts, que veu en l'1-O un "gran exercici democràtic".

La Fiscalia exigeix aturar l'1-O

La reunió s'ha celebrat només unes hores després que la Fiscalia hagi presentat davant del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) la querella contra els membres del Govern per haver signat el decret de convocatòria. El ministeri públic exigeix a l'executiu que aturi tots i cadascun dels preparatius de la consulta vinculant i imputa al president Carles Puigdemont un possible delicte de malversació de fons públics, que implica penes de presó.

La Guàrdia Civil intenta provocar exhibint armes llargues a Manresa i Berga #NoPicarem

Efectius de la Guàrdia Civil han realitzat aquest dijous desplegaments inusuals en poblacions catalanes com Manresa i Berga. Així ho han fet notar alguns ciutadans a les xarxes socials, que han expressat la seva estranyesa perquè els guàrdies exhibien armes llargues en ple carrer. 

També l'alcaldessa de Berga, Montserrat Venturós (CUP) ha denunciat una presència excepcional de la Guàrdia Civil a les rodalies de la caserna del cos a la capital del Berguedà, segons informa Nació Digital.

1.800 autocars reservats i més de 360.000 pre-inscrits auguren una altra Diada gegantina a Barcelona

El president de l'Assamblea Nacional Catalana, Jordi Sánchez, ha confirmat que ja hi ha 1.800 autocars mobilitzats per a la manifestació convocada per les entitats sobiranistes a Barcelona el proper dilluns, Onze de Setembre, en la que podria ser la darrera Diada de la història. A més, ja hi ha més de 360.000 persones inscrites, una xifra important si la comparem amb altres anys.

En un acte que ha tingut lloc aquest matí a les portes del Parlament de Catalunya, Sánchez, que ha comparegut junt al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, i la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència, Neus Lloveras, ha informat de com serà la manifestació, que vol formar una gran creu al centre de Barcelona, amb el punt central a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer d'Aragó.

Sànchez s'ha mostrat convençut que "tornarà a ser una demostració d'un clam inequívoc i cívic a favor de l'exercici del dret a l'autodeterminació" i que es farà amb optimisme després que el Parlament hagi aprovat la llei del Referèndum i la de Transitorietat Jurídica.

Jordi Cuixart ha reclamat que la manifestació sigui "la garantia natural que el poble de Catalunya és un sol poble i que està mobilitzat a la legítima defensa dels seus drets", i ha cridat a participar a totes les persones que es considerin demòcrates.

El diari líder alemany assenyala culpable a Rajoy per empitjorar el conflicte amb Catalunya #ProuFeixisme #DretaDecidir

El corresponsal a Espanya del Süddeutsche Zeitung (SZ), Thomas Urban, dedica aquest dijous una dura crítica al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per la seva actuació cap a Catalunya i el referèndum de l'1-O. Urban, habitualment reticent al procés, acusa avui al president espanyol de "no fer res per mitigar el problema" obert amb el Govern català.

"Rajoy ho està fent molt malament", assegura, i ho justifica amb l'enorme augment de diputats independentistes al Parlament entre 2010 i l'actualitat. L'any 2010 només 14 diputats dels 135 defensaven la independència de Catalunya (ERC i SI). Al Parlament actual, en canvi, són 72 els representants de l'independentisme (JxSí i CUP).

Així, Rajoy està deixant enquistar un problema amb Catalunya que, destaca especialment Urban, "representa quasi una quarta part de la producció econòmica espanyola". Això fa "comprensible" que el govern de Madrid vulgui evitar perdre "aquesta regió d'Espanya".

Urban no es mossega la llengua a l'hora de criticar l'argumentació del govern Rajoy i altres partits, com Cs o PSOE, contra el referèndum. "A Madrid no se'ls acudeix res més que difamar la reivindicació dels catalans de decidir democràticament el seu futur com un 'atac a la democràcia'", sentencia. I emfasitza que JxSí "no està formada per extremistes, sinó per moderats pro-europeus".

Si les coses continuen així i s'acaben celebrant unes noves eleccions autonòmiques, el corresponsal augura que les forces a favor de la independència guanyaran "per pallissa" a la resta. Tot i això, sigui com sigui, assegura que les relacions entre Barcelona i Madrid "quedaran enverinades durant molt temps".

Süddeutsche Zeitung és un diari de línia liberal, editat a Munic, i que compta amb una quarantena de corresponsals per tot el món. Ven al voltant de 400.000 exemplars.

El TC espanyol perd els papers i ja amenaça a un miler de càrrecs catalans #ProuFeixisme #DretaDecidir


El Tribunal Constitucional (TC) ha ordenat aturar els preparatius del referèndum i ha suspès la llei aprovada pel Parlament, el decret de convocatòria de l'1-O i de normes complementàries del Govern i el nomenament dels membres de la Sindicatura Electoral. Les mesures adoptades en un ple d'urgència responen als recursos d'inconstitucionalitat interposats pel president del govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, d'acord amb el consell de ministres convocat de manera extraordinària aquest dijous. Els 12 magistrats també han admès un incident d'execució de sentència contra la llei de transitorietat.

Tal com havia sol·licitat l'executiu central, el TC ha acordat advertir la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, els membres del seu govern, els 947 alcaldes de Catalunya, i uns 70 alts càrrecs com el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, o els responsables dels mitjans públics catalans TV3 i Catalunya Ràdio.

En les darreres setmanes, el Govern ja preveia els embats judicials procedents de Madrid i el missatge de l'executiu de Puigdemont sempre ha estat que el referèndum es duria a terme malgrat les suspensions. Per tant, és previsible que la Generalitat no acati la suspensió del TC.

En la compareixença posterior al consell de ministres, Rajoy ha definit el referèndum d'"il·legal" i ha dit que "liquidaria la convivència pacífica i acabaria amb el règim d'autogovern de Catalunya". A més a més, ha advertit als responsables de la Generalitat que evitin el "precipici institucional" i que assumeixin el fracàs del seu projecte polític perquè "el referèndum no se celebrarà".
 
El president espanyol ha afirmat que Puigdemont no ha volgut dialogar mai res que no passés per autoritzar aquest referèndum que ha convocat. Ha afegit que l'executiu espanyol també està defensant l'autogovern de Catalunya i la legalitat catalana. Ha al·ludit al suposat "menyspreu" del Govern de la Generalitat a institucions com el Consell de Garanties.

"Aquesta consulta no se celebrarà en cap  cas", ha resumit Rajoy al final de la seva compareixença. "Mai podia imaginar mai que assistiríem a un espectacle tan deplorable com el que vam assistir ahir", ha dit referint-se a la sessió d'ahir del Parlament que va aprovar el Parlament. S'ha adreçat als catalans i en concret als funcionaris per dir-los que estiguin tranquils perquè ningú els forçarà a fer res il·legal. Per Rajoy, l'aprovació d'aquesta llei és "un dels majors cops rebuts per les institucions catalanes".

Abans s'ha reunit amb el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez. El líder de l'oposició ha manifestat el seu suport a l'executiu davant el "desafiament" sobiranista. A la cinc de la tarda, Rajoy ha rebut Albert Rivera, el líder de Ciutadans. D'aquesta manera s'ha escenificat la unitat de les tres principals forces del règim.
 
Rajoy també ha signat aquest dijous -just abans de comparèixer a La Moncloa- un incident d'execució de sentència contra l'admissió a tràmit de la llei de transitorietat per part de la Mesa del Parlament. Fonts de La Moncloa asseguren que un cop s'aprovi la llei es presentarà un nou recurs, previsiblement aquest divendres. En total, sis impugnacions en només dos dies que el TC haurà d'abordar en les pròximes hores.

El Parlament de Catalunya aprova la Llei de Transitorietat malgrat les pressions de Madrid #NouEstat

Quan ja havien transcorregut 48 minuts d'aquest divendres set de setembre el Parlament de Catalunya va tancar el cercle que s'havia iniciat dimecres a primera hora del matí, amb l'aprovació de la Llei de Transitorietat i Fundacional de la República Catalana per 71 vots a favor i deu en contra.

Tal i com ja havia passat dimecres, i una mica més i tot, el bloc unionista va dedicar moltes hores a posar traves, a intentar allargar artificialment els tràmits parlamentàries i a protestar de forma vehement. Sorprenentment la intervenció més aplaudida va ser de la Joan Coscubiela que va afirmar que per damunt de tot estava al costat del PP, de Ciutadans i del PSC provocant que aquest es posessin dempeus per aclamar-lo, enmig de la incomoditat ben poc dissimulada d'alguns membres del seu grup parlamentari.

Finalment, però, el temps de les interrupcions es va acabar i la cambra va votar la llei que servirà de constitució provisional de la república catalana i de l'Aran. De l'Aran també perquè es va aprovar una esmena que reconeix de forma indiscutible la sobirania d'aquest territori occità.

El President Puigdemont contesta al TC espanyol: “No suspendran la democràcia” #ProuFeixisme

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha mostrat fermesa amb el full de ruta independentista més enllà del setge a què l'està sotmetent l'Estat. "No suspendran la democràcia", ha dit just saber-se la decisió del Tribunal Constitucional de suspendre la llei del referèndum i la convocatòria de l'1 d'octubre en declaracions a 8TV.

"La resposta al tsunami de querelles serà un tsunami de democràcia", ha assegurat el president per afegir que l'ofensiva del Govern espanyol s'ha convertit "en una querella general" de tal manera que "qualsevol persona que pensi a col·laborar ja està advertit per l'Estat". "Es pensen que els cops d'Estat es fan amb urnes, debats parlamentaris i llums i taquígrafs", ha afegit.

"No vivim en una democràcia tal com l'entenem nosaltres", ha afegit Puigdemont en declaracions al Telenotícies Vespre de TV3, on ha insistit que el que s'està vivint en el ple del Parlament és la visualització de "dos grups", d'una banda "els que creiem que els catalans han de poder decidir el seu futur perquè creiem que tenim el dret de fer-ho, i els que creuen que no tenim aquest dret", i tot i apuntar que és "molt legítim" pensar d'aquesta manera, al capdavall, defensar el dret a votar 'sí' o 'no' "és defensar els drets de tots els catalans".

L'oferta de diàleg segueix en peu

Així mateix, Puigdemont ha recordat que l'oferta de negociar el referèndum amb l'Estat espanyol, "no caduca", perquè encara és possible "seure i parlar de quina manera els catalans podem votar",

A més, Puigdemont, que ha recordat que "després de sis anys de guerra bruta encara som aquí", ha llançat un advertiment "als caps de l'oposició": "Ens poden mirar als ulls i dir-nos per què no podem votar?".

"Costa explicar que la defensa de la democràcia passa per impedir que la gent voti", ha insistit el president, que ha volgut recordar igualment que a 24 hores de l'aprovació de la llei de referèndum i la convocatòria de l'1 d'octubre ja hi ha "560 municipis" que s'han "compromès en l'organització del referèndum". "No es pot dir a tots aquests ajuntaments que no són demòcrates", ha reblat.

Pel que fa a la moció de censura anunciada per Inés Arrimadas, Puigdemont ha assegurat que Ciutadans "té el dret a fer la moció de censura, però està condemnada a la derrota".

Espanya amenaça els batlles, ignora la legalitat catalana i ara afirma que ha suspès la llei del referèndum

El tribunal constitucional espanyol ha posat fi al ple que havia convocat per donar resposta al recurs del govern espanyol a la llei del referèndum d'autodeterminació. Els magistrats han optat per ignorar la legalitat catalana i han afirmat que havien suspès cautelarment la norma. També han acceptat els recursos de l'executiu espanyol contra el decret de convocatòria, la sindicatura electoral i els preparatius de la convocatòria aprovats ahir pel parlament per majoria absoluta.

Ara caldrà veure quina és la reacció del Govern de Catalunya i del Parlament de Catalunya davant aquesta nova intromissió del sistema jurídic del govern espanyol.

El govern espanyol amenaça per carta tots els batlles del Principat que col·laboren amb l'1-O.
.
El govern espanyol ha enviat una carta als secretaris i interventors dels ajuntaments catalans en la qual els demana que no cedeixin els locals per al referèndum de l'1-O perquè vulnerarien la legalitat. Amb aquesta missiva, signada pel secretari d'estat espanyol per les Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, l'executiu de Rajoy ha reaccionat a la carta del govern català que dóna quaranta-vuit hores als consistoris per a pronunciar-se sobre la cessió dels espais municipals que habitualment es fan servir com a centres de votació. El secretari d'estat espanyol recorda que l'alt tribunal ha prohibit expressament qualsevol acte preparatori d'aquest referèndum.

La missiva signada per Roberto Bermúdez de Castro ha insistit que la petició de la Generalitat no feia cas dels pronunciaments del tribunal i ha expressat el seu ferm suport als ajuntaments catalans perquè respectin el marc constitucional i estatutari i els pronunciaments del Tribunal Constitucional.


http://www.vilaweb.cat/noticies/el-constitucional-espanyol-ignora-la-legalitat-catalana-i-afirma-que-ha-suspes-la-llei-del-referendum/

dijous, 7 de setembre de 2017

Més de 550 ajuntaments catalans ja s’han compromès amb el referèndum de l'1-O #Referendum2017

No només el Parlament de Catalunya i el Govern de Catalunya. També els ajuntaments catalans s'han rebel·lat: en menys de 24 hores més de 560 alcaldes han signat el decret de suport al referèndum, d'un total de 948 municipis catalas. Així ho ha anunciat durant una entrevista al 'TN Vespre' el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui també ha dit que ja hi ha 16.000 col·laboradors. Ho han fet mitjançant la signatura, des de primera hora d'aquest matí, de decrets per donar suport a l'1-O en resposta a la carta rebuda, durant la matinada, on el Govern informa els ajuntaments que comptarà amb els locals municipals. En els decrets d'alcaldia s'acorda donar suport al referèndum convocat per l'1 d'octubre i es comprometen a complir les previsions de la Llei del referèndum aprovada aquest 6 de setembre. També es preveu donar compte del decret en la pròxima sessió plenària així com informar-ne al Govern i a les entitats municipalistes.

El Govern activa el web per fer-se voluntari del referèndum d'independència del 1-O

El Govern de Catalunya ja ha activat el web per fer-se voluntari del Referèndum d'independència del proper 1 d'octubre.  El portal respon les preguntes més freqüents i permet apuntar-te com a col·laborador de l'1-O. 

El Govern ha activat aquesta matinada el web dedicat al referèndum de l'1 d'octubre, just després de signar-ne el dret de convocatòria. El web es pot consultar en quatre idiomes: català, castellà, aranès i anglès. El web inclou diversos apartats: normativa electoral, sindicatura electoral, sala de premsa i com es vota. També permet apuntar-se com a col·laborador.

Per fer-se voluntari del Referèndum: https://referendum.cat

dimecres, 6 de setembre de 2017

Primers titulars de la premsa interacional sobre l'aprovació de la Llei del Referèndum

Catalunya ja torna a ser al focus de l'actualitat mundial tot just després que el Parlament de Catalunya acabi d'aprovar la Llei del Referèndum d'independència del 1 d'octubre de 2017. Molts diaris d'arreu del món ja han començar titular amb la notícia. Us adelantem alguns: 

- La Reppublica (Itàlia): 'Catalunya accelera el referèndum cap a la independència'. 

- The Wall Street Journal (USA): 'Espanya es mou per a bloquejar el referèndum d'independència de Catalunya' 

- Berlingske (Dinamarca): 'Catalunya. Una Dinamarca a la Mediterrània' 

- ABC News (USA): 'Els legisladors catalans mantenen un debat acalorat sobre el vot' 

- Reuters (UK): Catalunya anuncia la llei per formalitzar el vot d'escissió d'Espanya a partir de l'octubre' 

- TeleSur (Venezuela): 'Catalunya anuncia la llei per formalitzar el vot d'escissió d'Espanya a partir de l'octubre'                        

- Financial Times (UK): 'Catalunya desafia Madrid amb la llei del referèndum de la independència' 

- ANSA (Itàlia): 'El Parlament de Catalunya autoritza el debat sobre el dret al referèndum' 

- Channel New Asia (Asia): 'El govern espanyol demana als tribunals que jutgin la llei del referèndum a Catalunya' 

- Indian Express (India): 'El Parlament de Catalunya accepta votar la llei del referèndum de la independència'
                        
- The Sun Daily (Malaisia): 'Espanya desafia el referèndum de la independència catalana als jutjats' 

- VOA (USA): El Parlament de Catalunya guia el camí cap a la independència' 

El líder d'una cèl·lula jihadista de Melilla era militant del PP i reclutava nens dels centres de menors

Si fa uns dies ja advertíem de les sospites que el digital Directa.cat havia recollit implicant estructures del govern espanyol entre els organitzadors de l'atemptat de Barcelona, avui ha sortit una notícia que va en la mateixa línia de pensament. Ho explica La Vanguardia:

El president del PP de Melilla i president de la ciutat autònoma, Juan José Imbroda, ha anunciat, en una convocatòria urgent, que han acordat la suspensió de militància i expulsió com a afiliat del PP de Melilla del detingut aquest dimecres com a integrant d'una cèl·lula gihadista i que, a més, treballa al centre d'acollida de menors. 

Imbroda ha assenyalat que, encara que es tracta d'un afiliat del PP de Melilla, des de fa tres anys no pagava les quotes del partit, al mateix temps que ha confirmat que treballava com a educador al Centre d'Acollida de Menors Fuerte de la Purísima de Melilla. 

En una roda de premsa, Imbroda ha admès que l'arrestat com a líder d'una cèl·lula terrorista, un espanyol de 39 anys d'origen marroquí, "era afiliat del PP de Melilla", però ha assegurat que no tenien notícies d'ell "des de fa anys", fins al punt d'assenyalar que des de llavors "mancava de drets polítics en la formació" perquè no paga les quotes des de fa tres anys.

Aquest dimecres, una operació conjunta entre la policia espanyola i del Marroc han desarticulat una cèl·lula jihadista instal·lada al país nord-africà i han detingut sis persones. Cinc dels membres són de nacionalitat marroquí, mentre que l'altre, l'arrestat a Melilla, és un ciutadà espanyol.

Otro sondeo da la victoria al Sí en el referéndum catalán y una participación superior al 50% #DretaDecidir

Si se celebra el referéndum de independencia de Catalunya el próximo 1 de octubre, el sí ganaría con un 72% de las papeletas y habría una participación del 50% según desvela un sondeo de Sociométrica para el diario digital El Español. La participación del 1-O sería superior a la consulta del 9-N de 2014, cuando sólo se movilizó el electorado independentista al saberse que se trataba de una votación simbólica y no vinculante.

Las elecciones "plebiscitarias" de 2015 fueron las de mayor participación en Catalunya en unas autonómicas. Acudió casi el 75% de los catalanes, de los cuales más de un 35% votó a partidos favorables al sí, un 29,4%, lo hizo por partidos contrarios a la independencia, y al alrededor de 7% optó por fuerzas que decidieron no decantarse por ninguna de las dos opciones.

Si hay referéndum se espera que haya una participación superior al 9N pero inferior al 27S

El Español publicó este lunes en base a esta misma encuesta que un 55% de los catalanes cree que la consulta debe celebrarse independientemente de la postura del Ejecutivo de Mariano Rajoy, que este lunes se mostró contundente tildó de "estafa a la democracia" los planes de la Administración catalana y aseguró que no permitirían el referéndum, igual que hizo la vicepresidenta del Gobierno sin desvelar cómo pensaban frenar el proceso.

Además, la encuesta muestra que un 50,1% de los catalanes está a favor de la independencia mientras que el 45,7% en contra y el apoyo a la secesión entre los menores de 30 años llega al 60%, según publicó la cabecera este domingo.

Se espera que este miércoles se apruebe la Ley del Referéndum y se convoque la consulta, cuya convocatoria previsiblemente firmará en bloque todo el Govern. A partir de ahí tanto la Generalitat y como el Gobierno central mostrarán sus cartas. Además, este miércoles y jueves también hay pleno ordinario del Tribunal Constitucional, donde se espera que se tumbe la ley que permitiría convocar la consulta. En una entrevista con La Vanguardia , a un mes del Día D, el president Carles Puigdemont, aseguró que el 1-O se podrá votar y se comprometía a aplicar los resultados de la consulta. El mandatario aseguró en agosto que ya tienen las urnas pero desde el ejecutivo catalán siguen sin desvelar detalles de dónde están las urnas, cómo se han pagado o los plazos para convocar el referéndum.

Rajoy dóna plens poders al TC per a que li faci la feina bruta contra el Referèndum català #ProuFeixisme

Cau el poc que quedava de la separació de poders a l'Estat espanyol, aspecte esencial de tota democràcia. El president del govern espanyol, el nacionalista Mariano Rajoy, signarà al llarg d'aquest matí de dimecres la interposició d'un incident d'execució de sentència davant del Tribunal Constitucionalcontra la decisió de la Mesa del Parlament d'admetre a tràmit la Llei del referèndum, així com l'alteració de l'ordre del dia del ple de la cambra catalana i la denegació de les peticions de reconsideració dels grups de l'oposició.
 
Segons fonts de La Moncloa, la presentació d'aquest incident d'execució de sentència no requereix la convocatòria d'un Consell de Ministres. L'executiu espanyol argumentarà que les decisions dels òrgans de govern del Parlament ja suposen una ruptura de la resolució del mateix TC que declarava il·legals els preparatius per a la convocatòria del referèndum.
 
L'objectiu del president
 
L'objectiu del govern espanyol és donar llum verda i registrar els recursos al TC immediatament per assegurar-se que l'anul·lació té efecte des de la mateixa jornada en què s'ha aprovat, tenint en compte que la legislació estableix que la suspensió cautelar d'una norma té caràcter retroactiu des del dia en què l'Estat registra el recurs.
 
Al llarg de les pròximes hores, els escrits al TC podrien anar en tres direccions: a més de l'incident d'execució de sentència contra l'admissió a tràmit de la Llei del referèndum per part de la Mesa del Parlament, també podria presentar un altre incident d'execució contra l'aprovació de la Llei del referèndum per part del Ple del Parlament, i finalment un recurs d'inconstitucionalitat (per al que si que cal Consell de Ministres) contra el decret del Govern de convocatòria de l'1-O.
 
Noves atribucions del TC
 
L'executiu espanyol té a les seves mans introduir per primera vegada als escrits una petició perquè el Tribunal Constitucional faci ús de les seves noves atribucions i suspengui càrrecs de les institucions catalanes. Una mesura que no genera consens en el si del mateix TC, que la va avalar per 8 vots a 3, i no per unanimitat.
 
L'article 92.4 de la Llei del TC estableix que els mateixos magistrats o el govern espanyol poden demanar que s'apliquin mesures "coercitives" per assegurar el compliment de les sentències i decisions dels magistrats.
 
Multes d'entre 3.000 i 30.000 euros
 
El procediment té uns mecanismes de procediment que obliga el TC a demanar primer un informe a les institucions, autoritats o treballadors públics o particulars sobre els motius de l'incompliment. Un cop rebut l'informe i transcorregut un termini que la llei no fixa específicament, el tribunal ja pot adoptar decisions en quatre direccions:
 
Pot imposar una multa d'entre 3.000 i 30.000 euros als suposats incomplidors i reiterar aquesta multa "fins al compliment íntegre de què es demana". També acordar "la suspensió de les seves funcions de les autoritats o treballadors públics de l'administració responsable de l'incompliment durant el temps precís per assegurar l'observança dels pronunciaments del tribunal".
 
A més, pot demanar la col·laboració del govern espanyol perquè en el termini fixat pel mateix tribunal adopti les mesures necessàries per assegurar el compliment de les resolucions. I per últim –i com va fer en el cas Forcadell- passar el cas a la Fiscalia perquè aquesta obri la via penal als tribunals ordinaris.
 
Llei de seguretat nacional
 
L'executiu espanyol també té a la seva disposició altre mesures que van des de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució --un mecanisme lent que requeriria una convocatòria de ple al Senat-- a l'aplicació de la Llei de seguretat nacional, que a l'article 24 estableix que l'executiu pot declarar una situació "d'interès per a la seguretat nacional" i pot obligar les autoritats a aportar a l'Estat els mitjans humans i materials, com seria el cas dels Mossos, per "per fer efectiva l'aplicació dels mecanismes d'actuació".

dissabte, 2 de setembre de 2017

La Llei del Referèndum s’aprovarà dimecres al ple del Parlament #DretaDecidir #NouEstat

La Llei del Referèndum, que ha de donar empara legal a la celebració de l'1- O, s'aprovarà dimecres vinent al ple del Parlament. És la decisió que ha adoptat el bloc independentista, després de considerar els pros i els contres que qui donés llum verda a la norma fos o bé el Parlament a través de la proposició de llei presentada per Junts pel Sí i la CUP o bé el Govern per mitjà d'un decret llei. Finalment l'opció escollida ha estat la del Parlament, i els seus protagonistes –els grups de Junts pel Sí i la CUP, però també el mateix Govern– ja ho tenen tot preparat per portar-la a la pràctica.

La previsió és que el ple fixat per als dies 6 i 7, el primer després del període de vacances,
comenci a les deu del matí amb l'habitual sessió de control al Govern, les preguntes primer als consellers i després al president de la Generalitat. Es tracta d'un marc que Carles Puigdemont té intenció d'aprofitar per deixar establerts el seu criteri polític i el seu missatge institucional sobre l'1- O. Una vegada finalitzada la sessió de control, Junts pel Sí i la CUP demanaran l'alteració de l'ordre del dia del ple, en virtut del que estableix l'article 81.3 del reglament, per introduir el debat i la votació de la proposició de llei del referèndum, que es farà immediatament després, una vegada aprovada la sol·licitud.

La proposició de llei va ser registrada al Parlament el mes de juliol passat, però fins ara la Mesa encara no l'ha admès a tràmit, cosa que previsiblement farà el mateix dimecres en ocasió del ple una vegada rebuda la petició de Junts pel Sí i la CUP. Qualsevol qüestió, per ser inclosa en l'ordre del dia del ple a través d'aquest mecanisme, "ha d'haver complert els tràmits reglamentaris que li permeten ser-hi inclosa", però el mateix article 81.3 l'eximeix de complir-ho, perquè introdueix l'excepció que hi hagi "un acord explícit en sentit contrari", per majoria absoluta, que Junts pel Sí i la CUP tenen per poder tirar endavant la situació.

A la pràctica, el resultat serà que la llei acabarà aprovada per una espècie de mecanisme equivalent a la lectura única, que és el que sempre ha preferit el bloc independentista i el que va introduir en la reforma del reglament per aconseguir-ho, però que el Tribunal Constitucional ha suspès arran del recurs interposat pel Govern espanyol. Una vegada aprovada la llei, serà publicada immediatament al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) –en la seva edició digital, que és l'única que ara existeix– perquè pugui entrar en vigor, i, una vegada complert aquest requisit, allà mateix al Parlament es reunirà el Govern per firmar el decret de convocatòria del
referèndum. I la idea és que aquest decret sigui firmat no només pel president de la Generalitat, com és habitual en altres casos, sinó també per tots els consellers, és a dir, el Govern en ple.

Juntament a mb el decret de convocatòria, la previsió és que el Govern firmi igualment un altre decret o decrets de desenvolupament de la norma –i que tots plegats siguin publicats al DOGC–, en què estaran inclosos tots els detalls i les garanties de l'1- O –el cens electoral, per exemple– que fins ara s'han mantingut en secret. I també és probable que en aquell mateix moment es procedeixi a l'elecció dels membres de la sindicatura electoral –l'autoritat que ha de vetllar pel bon funcionament de la consulta, equivalent a la junta electoral–, que en aquest cas correspon formalment fer al Parlament.

La intenció, tret de contratemps d'última hora, és que quedi tot enllestit en qüestió d'hores, de manera que la llei es pugui aprovar i que la convocatòria del referèndum es pugui fer abans que tingui lloc l'actuació del Govern espanyol i el Tribunal Constitucional per suspendre-les.

El Govern català pujarà el salari mínim a 1.000 euros en una Catalunya independent

El secretari general del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, creu que una Catalunya independent trigaria "pocs dies" en impulsar un Codi català del treball que fes recuperar els drets laboral que s'han "perdut" durant la crisi econòmica. En una entrevista a l'ACN, Ginesta ha lamentat que els drets laborals i els salaris "no es recuperen a la mateixa velocitat que l'economia" i això es tradueix en "malestar, inestabilitat i conflictes" en diversos àmbits. El secretari de Treball ha considerat que l'increment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros hauria de ser una de les prioritats d'una Catalunya independent. A més, ha criticat les cadenes de subcontractació, que "superen els límits en molts casos".

Ginesta ha lamentat que la crisi econòmica ha fet augmentar la conflictivitat laboral a Catalunya, ja que "la reforma laboral ha originat patologies que abans no existien al mercat de treball". Ara hi ha unes "noves regles del joc que són antisocials, i això vol dir que alguna cosa falla", ha afirmat. Com a exemples d'aquestes patologies, el secretari de Treball ha citat casos com els de les 'Kellys' i les cooperatives càrnies.

Salari mínim de 1.000 euros

Una altra de les lleis que es podrien aprovar amb facilitat en una Catalunya independent, segons Ginesta, és l'increment del salari mínim interprofessional a 1.000 euros, que és el 60% del salari mitjà del país. Aquesta xifra estaria més a prop de la recomanació europea que l'establerta per l'estat espanyol, que aquest 2017 és de 707 euros per 14 pagues.

En cas que Catalunya no aconseguís ser independent, una alternativa per aconseguir incrementar el salari mínim interprofessional seria a través d'un acord en el marc del Consell de Relacions Laborals, un òrgan de debat en què hi participen la Generalitat, les patronals i els sindicats. De moment, però "no s'ha pogut avançar" en aquest aspecte. Tot i que aquest pacte no tindria rang de llei, adquirir-lo implicaria poder-lo introduir en les negociacions col·lectives, ha defensat Ginesta.

Situacions precàries

En aquest sentit ha recordat que les 'Kellys', cambreres de pisos d'hotels subcontractades, treballen per a empreses multiserveis que "no apliquen el conveni col·lectiu de neteja ni el de l'hostaleria, sinó un conveni propi que és pitjor en salari i en sobrepressió a les treballadores". Pel que fa a la situació de les cooperatives càrnies, ha manifestat que "no quadra" que hi hagués membres d'una cooperativa amb un salari per sota del conveni col·lectiu de les càrnies i els escorxadors, fet que a Catalunya s'ha volgut resoldre amb la Llei de cooperatives.

El secretari general de Treball ha recordat que el Parlament de Catalunya ja ha aprovat propostes en contra de la reforma laboral, així que, en cas que el referèndum de l'1 d'octubre derivés en una Catalunya independent, de seguida es legislaria en aquest sentit i es podria actuar contra la precarietat laboral, ha defensat.