Forcadell ha alertat que els reiterats episodis de "judicialitzció" de la política no afecten només l'independentisme, sinó s'ha d'entendre que està "en joc la democràcia". La prova més evident és, justament, que no tots els membres de la Mesa assenyalats aposten per la independència. I és que entre els membres de la Mesa assenyalats hi ha el vicepresident primer, Lluís Corominas; i les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet, tots tres de Junts pel Sí. Però també hi ha Joan Josep Nuet, de Catalunya Sí que es Pot i membre d'EUiA, que ha argumentat per què tornaria a permetre el debat i la votació de les resolucions del referèndum: "Tothom sap que jo no sóc independentista, però si ho fos hauria de poder expressar al Parlament aquesta idea política".
La presidenta del Parlament ha explicat que el TC, fent seus els arguments de l'Advocacia de l'Estat i de la Fiscalia, els diu que al debat de política general "no es podia parlar d'independentisme" i que era obligació de la Mesa dir tant al president com als parlamentaris de què es podia parlar i de què no. "No ho vam fer i no ho farem", ha etzibat. Fer-ho, ha insistit, suposaria anar en contra de l'essència del parlamentarisme. "Malgrat les intimidacions, amenaces i requeriments, garantirem que el debat i la paraula siguin lliures al Parlament", ha promès Forcadell. Els cinc han afirmat que no entendrien ni contemplen que puguin ser inhabilitats.
Cinc de set membres de la Mesa, en el punt de mira de la justícia espanyolista.
Així doncs, a hores d'ara són cinc membres -els favorables al dret a decidir- de set els que estan en el punt de mira del tribunal. El representant de C's, José María Espejo-Saavedra, i el del PSC, David Pérez, es van oposar a què les resolucions fossin tramitades i van sol·licitar una petició de reconsideració. Ells dos, per tant, són els únics que no corren risc de ser encausats.
"No compartim la interlocutòria", ha advertit Corominas, que ha lamentat que és "inacceptable" des d'un punt de vista polític i jurídic. Simó, per la seva banda, ha afegit que defensaran la "llibertat d'expressió" allà on calgui i s'ha preguntat quins seran els propers assenyalats per permetre el debat. "No puc concebre que algu prepari una llista negra de temes i de persones sobre els quals no es pot parlar allà on resideix la sobirania popular del poble de Catalunya", ha sentenciat Nuet, que ha insistit que els membres de la Mesa no han comès "cap acte criminal" i ha advertit que si el que busquen són "caps de turcs" ells no estan disposats a fer "cap passa enrere". Barrufet, per concloura, ha subratllat que els representants de la Mesa seguiran sent "garants" de la llibertat d'expressió perquè tots els debats del carrer tinguin cabuda en seu parlamentària.
El TC defensa la suspensió del referèndum: "No hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional"
La interlocutòria del Tribunal Constitucional (TC) que s'ha fet pública aquest dijous argumenta la decisió d'anul·lar la proposta de resolució sobre el referèndum unilateral i el procés constituent assegurant que "no hi ha més legitimitat que la legalitat constitucional". En el text, l'alt tribunal defensa que la resolució del Parlament té "efectes polítics i jurídics" i que el seu contingut és "objectivament contrari" a la Constitució. Concretament les resolucions anul·lades són de la 1 a la 9, que fan referència a convocar un referèndum encara que no hi hagi acord amb l'Estat, i de la 13 a la 16 sobre el procés constituent.
La interlocutòria constata que el Parlament ha desatès les "reiterades advertències" del tribunal i creu que la cambra catalana té una "antijurídica voluntat" de continuar el procés constituent "al marge de l'ordenament constitucional i sense supeditar-se a les institucions de l'Estat espanyol".
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada