dissabte, 18 de febrer de 2017

Espanya, molt preocupada pel possible suport d'Israel a un Estat Català #DretaDecidir

L'ambaixador d'Espanya a Israel, el nacionalista Fernando Cardenera (PP), s'ha molestat per un article del diari Jerusalem Post que defensava que Israel ajudi Catalunya en la reivindicació sobiranista i presentava el cas català com una contradicció europea que podria ser utilitzada per les autoritats israelianes en la seva geoestratègia. L'article ha encès els llums d'alarma de l'ambaixada.

L'article de Michael Freund, que va ser cap de comunicació del primer ministre Bejamin Netanyahu als anys 90, recomanava fer que Europa tastés "una mica de la seva medicina", per entendre que hi regna una certa hipocresia respecte al dret d'autodeterminació, i donava suport en aquest sentit al procés català. "Després de l'aprovació de la llei destinada a regular certes qüestions del sòl de Judea i Samària (Cisjordània per als àrabs) de dilluns, amics reconeguts d'Israel a Europa no han perdut el temps abans de carregar contra l'Estat jueu en termes molt durs. Reunint tota la munició a la seva disposició, que sembla no tenir límits quan el subjecte a tractar és Israel, els líders del continent s'han esvalotat retòricament de forma tan obscena com ofensiva".

Freund recorda que si Europa vol parlar de "territoris ocupats" no haurà d'oblidar les seves "relíquies colonials", i cita en aquest sentit que Catalunya té previst convocar un referèndum sobre la independència. "No és Catalunya on el govern regional té previst celebrar un referèndum sobre la independència al setembre d'aquest any tot i l'oposició de les autoritats espanyoles?. Curiosament, però, no sembla que l'aspiració dels catalans per la independència provoqui tant interès en les capitals europees com la dels palestins, tot i que els primers tenen una millor opció per a un Estat propi", indica.

"Per començar, l'Estat català va ser una realitat, encara que fos breument, al segle XVII [la República de Pau Claris], mentre que no hi ha hagut mai una Palestina independent en tota la història. I encara que un cregui que els palestins estan ocupats des de 1967, Espanya ha estat ocupant Catalunya des de fa més de tres segles. Això fa que sigui un conflicte de major durada, i la justícia retardada és justícia denegada", apunta.

Freund recorda altres casos que afecten Estats europeus, com el de Còrsega. Proposa que el proper cop que Europa qüestioni la política d'Israel a Judea i Samària, el seu país enviï observadors dels drets humans a Catalunya per confirmar que no es vulneren els drets, i fins i tot preparar resolucions a l'ONU en aquest sentit.

L'espanyol Cardenera ha publicat en el rotatiu una resposta replicant l'escrit de Michael Freund, i hi afirma que "Espanya mai no ha ocupat Catalunya". La nota de l'ambaixador, que es titula precisament "Cap ocupació de Catalunya", indica que "només cal per passejar en qualsevol ciutat catalana per jutjar per un mateix el sentit d'aquesta idea. Mai hi va hagut una història d'Espanya contra Catalunya, ni el 1714 ni en els següents 300 anys", assegura.

Cardenera segueix el relat de la historiografia espanyola. "La Guerra de Successió espanyola va ser una guerra internacional causada per la mort sense descendència del rei Carles II d'Espanya i la disputa entre dos pretendents: el francès Felip de Borbó, duc d'Anjou, i l'arxiduc austríac Carles d'Habsburg, per l'intent d'ocupar el tron espanyol, una controvèrsia que formava part d'aliances més àmplies i interessos dels diferents països d'Europa en aquell moment. Un segle més tard, els catalans van lluitar en la guerra d'independència contra Napoleó per la llibertat del poble espanyol", assenyala.

L'ambaixador apunta també la seva oposició a la convocatòria del referèndum, i posa com a argument la Constitució. "D'acord amb la nostra Constitució, el govern regional de Catalunya no té competències per convocar un referèndum sobre qüestions polítiques d'especial rellevància, com la definició d'Espanya. Gràcies a la Constitució, Catalunya gaudeix, igual que les altres 16 comunitats autònomes espanyoles, un dels més alts nivells d'autogovern en el món, amb un nivell de competències que pot ser comparat al de qualsevol land alemany".