Es tracta d'un referèndum en dues velocitats. Una de foc lent i una altra llampec. Segons fonts sobiranistes de divers color polític, per un costat, i abans que finalitzi l'any, es comunicarà la data exacta de la cita amb les urnes, és a dir, quin dia de la segona quinzena de setembre se celebrarà. La cimera sobiranista que el Govern -ara ja amb el 'plàcet' de la CUP per admetre a tràmit els pressupostos- està preparat per organitzar podria ser el marc ideal per donar a conèixer tant la data, com la pregunta. Aquesta última donarà poc lloc a les sorpresa. Serà clara i meridiana i de resposta binària, res a veure amb la del 9-N. Segurament amb alguna al·lusió a la pertinença a la Unió Europea.
Amb el nou any s'emprendran les campanyes de mobilització, del Govern, i de proselitisme del 'sí', en mans de les entitats, en una espècie de repetició de la de 'Ara és l'Hora'. ¿Poden ser impugnades per l'Estat? Les fonts sobiranistes ho veuen difícil perquè creuen que amb el que s'ha aprovat al Parlament tenen cobertura sobrada.
I després estaria l''operació llampec'. Coneixedors, per experiència pròpia del 9-N, que l'Estat no pot actuar fins que el Govern ha firmat algun document o el Parlament ha votat una llei o resolució, els arquitectes del referèndum han previst una seqüència ràpida de cops molt pròxima al dia de les eventuals votacions.
PRECEDENT KOSOVAR
L'arquitrau de tot són les lleis de desconnexió, sobretot la de transitorietat jurídica que dirà, més o menys, que la legalitat espanyola deixa d'aplicar-se a Catalunya. Una declaració d'independència xiuxiuejada més que proclamada als quatres vents. Els experts jurídics independentistes no alberguen dubtes que, arribat el cas, el Tribunal Jurídic Internacional els donaria la raó, i més amb l'antecedent del Kosovo, en què els jutges van al·legar que la unilateralitat no era cap problema i van convenir que la declaració kosovar no atemptava contra la legalitat internacional.
Immediatament després de l'aprovació de la llei de desconnexió,Carles Puigdemont o el mateix Parlament, convocarien el referèndum. El dia de la convocatòria distaria al mínim possibledel dia D, partint de la base que està acceptat que per a un referèndum n'hi ha prou amb 10 dies de campanya (per exemple, llei de referèndums espanyola del 1980) es tractaria d'escurçar al màxim els terminis obligatoris de consulta de cens i constitució de meses electorals.
Hi ha un exemple recent de referèndum realitzat a penes una setmana després de la seva convocatòria, el de Grècia sobre les mesures de la Troica. En el cas català, la data i la pregunta es coneixerien des de 10 mesos abans i la campanya duraria més d'una setmana. És a dir, el referèndum grec seria fins i tot més extrem, encara que quan es va celebrar no van ser gaires les veus que van dubtar de la seva legalitat.
LEGALITAT INTERNACIONAL
Els arquitectes segueixen al peu de la lletra el 'Codi de bones pràctiques sobre referèndums' que va emetre la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret, coneguda com la Comissió de Venècia. S'hi fa especial incidència en el fet que les dues posicions confrontades, el 'sí' i el 'no' tinguin les mateixes oportunitats. No s'exigeix neutralitat a les entitats convocants, poden "aportar el seu punt de vista, però sempre sense abusar de la seva posició i, en qualsevol cas, es prohibeix l'ús de diner públic per a la campanya".
El gran perjudicat de referèndum seria el denominat procés constituent. Una gran campanya de participació pública que es va preveure com el pas anterior a les eleccions constituents d'un Parlament que tindria com a missió escriure una constitució. Sense constituents fins a, segons el calendari sobiranista, el març del 2018, aquesta campanya no és que se suspengui, perquè "cal il·lusionar la gent dibuixant un país diferent de l'actual", apunta una veu, però sí que es redimensiona la seva magnitud.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada