dijous, 4 de setembre de 2014

El principal diari d'Estònia ja reclama al seu govern que doni suport a la independència de Catalunya #9n2014


El Postimees, el diari estonià de més tirada al país i a tota la regió bàltica, ha publicat aquest dimecres un article en què es posiciona clarament a favor del procés català i de la possibilitat que Catalunya aconsegueixi la independència i reclama al seu govern que faci el mateix. Katarina Budrik, experta en política internacional, explica algunes de les causes de la voluntat independentista dels catalans. "Catalunya, i també Estònia, s'ha enfrontat a la pèrdua de l'estat independent i a un atac sense pietat al seu idioma. En temps de Franco, Catalunya vivia una "espanyolització" obligatòria, i l'educació escolar i els esdeveniments culturals no estaven en català. Existia un únic llenguatge 'correcte' –l'espanyol–, el llenguatge de la força governant". I afegeix: "¿No li sembla familiar? ¿No ens va deixar la russificació –als estonians– amb les mateixes cicatrius?".

L'article segueix comparant la situació a Catalunya amb el procés que van viure els països bàltics per aconseguir separar-se de l'antiga Unió Soviètica. Ara que es compleixen 25 anys de la famosa Via Bàltica que va promoure un procés pacífic i exitós d'independència, el diari compara aquell succés amb la Via Catalana, impulsada per l'ANC i inspirada en aquell esdeveniment. "L'11 de setembre es van unir les mans no només pels catalans [...] sinó també per bascos, alemanys, suecs, escocesos i, per descomptat, estonians, letons i lituans", destaca.

El rotatiu fa referència també la polèmica entre els diplomàtics de Letònia i Lituània, i el ministre d'afers exteriors espanyol, Manuel García Margallo, quan es van posicionar a favor del dret a decidir dels catalans: "Per a Letònia, aquell comportament va acabar amb escàndol diplomàtic quan Margallo va convocar l'ambaixador letó Janis Eichmanis a la seva oficina. Després Lituània va decidir oblidar les seves pròpies paraules i va dir que "la declaració va ser mal entesa"". I lamenta Budrik: "El més tràgic d'aquesta situació és el fet que els combatents entusiastes per la llibertat en el passat, Estònia, Letònia i Lituània, van decidir seguir un obedient silenci".

L'autora fa, tot seguit, un discurs sobre la naturalesa de les "nacions petites" i la voluntat dels pobles: "Com una petita nació, nosaltres, els estonians, estem acostumats a pensar que res depèn de nosaltres. No tenim influència política ni grans riqueses per al seu ús com a comodí en el joc. Hem oblidat que som grans per l'esperit i el cor. Hem perdut la sensació que la voluntat dels pobles és la major potència. Els nostres valors són presents en els discursos d'aniversari, però no en la nostra vida quotidiana. Estem perduts, però no és massa tard per fer-se enrere".

Per tant, l'article conclou: "Catalunya mereix el reconeixement i el suport fins i tot només perquè ens recorda que fins i tot el més petit dels estats pot esdevenir un model a seguir".