El ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació ha remès a les 129 ambaixades i 92 consolats que Espanya té a tot el món un document titulat Per la convivència democràtica, de més de 200 pàgines, amb l'objectiu que els diplomàtics espanyols disposin d'arguments per respondre al sobiranisme, segons informaEl País. El diari cita textualment algunes de les frases d'aquest document: "mai, des de la recuperació de les llibertats, la societat catalana no havia viscut episodis de esquinçament, fractura social i risc d'enfrontament com avui", és una d'elles.
"L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana"; " La independència comporta un empobriment econòmic segur"; "La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada", en són altres. "No existeix cap emancipació a considerar, a hores d'ara del segle XXI, com fan els separatistes, que el fet de convertir en estranger el conciutadà és la solució per al seu benestar [...] Qui posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant així amb els moments més greus de la nostra història recent", s'afegeix.
"Quan es proposa una acció política unilateral que el que persegueix és la fi de la convivència, és impropi parlar d'un principi democràtic", s'argumenta. "És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg". "La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la Constitució va arribar al 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació. Mai els ciutadans de Catalunya no han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma".
"Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, no ha aconseguit major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ ... ] com el dia en què, en virtut de la Constitució i l'Estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern". "No hi ha cap enfrontament l'Estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. [ ... ] El moviment simètric a l'independentista és l'expulsionista, el d'aquells que volen trencar amb Catalunya. Expulsar-la d'Espanya. Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. Tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia".
"Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou Estat que hauria de sotmetre's al procediment d'adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien durar anys", es recorda. "Mentrestant, els ciutadans del nou Estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Unió i per tant tampoc l'estatut de ciutadania europea", conclouen.
"L'opció independentista provoca el desconcert i consternació del conjunt de la societat espanyola, inclosa gran part de la catalana"; " La independència comporta un empobriment econòmic segur"; "La vocació europeista de Catalunya es veuria truncada", en són altres. "No existeix cap emancipació a considerar, a hores d'ara del segle XXI, com fan els separatistes, que el fet de convertir en estranger el conciutadà és la solució per al seu benestar [...] Qui posen en risc la voluntat de concòrdia són aquells que fomenten un projecte polític que no vol comptar amb l'altre sinó prescindir-ne, un projecte que no pretén mantenir el bé de la convivència, sinó que persegueix la separació, entroncant així amb els moments més greus de la nostra història recent", s'afegeix.
"Quan es proposa una acció política unilateral que el que persegueix és la fi de la convivència, és impropi parlar d'un principi democràtic", s'argumenta. "És incongruent acusar el Govern de nul·la voluntat de diàleg amb els qui promouen un projecte que vol posar fi al diàleg". "La Constitució no és un ídol ni un arcà [però] encarna el millor que hem fet tots junts. La ratificació popular de la Constitució va arribar al 91,9 % dels sufragis a Catalunya, amb un 68% de participació. Mai els ciutadans de Catalunya no han superat aquest grau de participació i suport a cap altra norma".
"Es pot afirmar, amb tot rigor històric, que mai Catalunya , en la seva història democràtica, no ha aconseguit major grau d'autogovern en tots els àmbits, polític, econòmic i cultural, [ ... ] com el dia en què, en virtut de la Constitució i l'Estatut, Catalunya va recuperar les seves institucions d'autogovern". "No hi ha cap enfrontament l'Estat espanyol amb Catalunya sinó la discrepància habitual en la vida política, com en qualsevol altra democràcia. [ ... ] El moviment simètric a l'independentista és l'expulsionista, el d'aquells que volen trencar amb Catalunya. Expulsar-la d'Espanya. Aquest és un moviment també en alça i així mateix empobridor i regressiu. Tots dos són afortunadament minoritaris. La majoria aposta per la concòrdia".
"Una Catalunya independent quedaria ipso facto fora de la Unió Europea. Seria, a tots els efectes, un nou Estat que hauria de sotmetre's al procediment d'adhesió. El seu ingrés hauria de ser aprovat per unanimitat, és a dir, qualsevol dels actuals 28 estats membres tindria dret de veto. A la llum dels precedents, les negociacions podrien durar anys", es recorda. "Mentrestant, els ciutadans del nou Estat, els seus nacionals, no gaudirien, excepte casos de doble nacionalitat, de la nacionalitat de cap Estat de la Unió i per tant tampoc l'estatut de ciutadania europea", conclouen.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada