Nul·la reacció davant la multa a l'Ajuntament de Barcelona per fer servir la llengua catalana

Ni el govern de l'Ajuntament de Barcelona ni el departament de
Justícia de la Generalitat han reaccionat davant de la multa de 600€
que un jutge ha imposat a l'Ajuntament barceloní per fer servir la
llengua catalana en una comunicació adreçada a una conductora
lleidatana sancionada.

A hores d'ara es desconeix si l'Ajuntament de la capital de Catalunya
pensa abonar la multa perquè cap responsable municipal no ha fet
pública la posició del consistori. Tampoc no s'hi ha pronunciat ni ha
expressat la seva proposta la consellera de Justícia ni ningú del
departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.

Els fets van tenir lloc la setmana passada quan va transcendir que un
jutge de Lleida havia anul·lat una sanció de 200 euros i tres punts de
carnet a una lleidatana que conduïa parlant per mòbil a Barcelona
perquè el consistori barceloní va tramitar la sanció només en català i
la conductora va fer els tràmits en castellà. A més, ha condemnat
l'Ajuntament de Barcelona a pagar una multa de 600 euros per actuar
"amb temeritat" i demanar la nul·litat de la seva sentència, segons ha
confirmat a Europa Press el seu advocat, Antonio Sánchez Domínguez.

El magistrat, José María Aristóteles Magán Perales, titular de l'únic
jutjat contenciós administratiu de Lleida, ha dictat una sentència que
afirma que l'Ajuntament de Barcelona va actuar amb temeritat al
demanar la nul·litat de la sentència que va anul·lar la multa imposada
a la lleidatana, ha avançat aquest divendres el diari 'Segre'. La
multa de trànsit imposada a la veïna de Lleida per l'Ajuntament de
Barcelona ha estat anul·lada pel jutge Magán en una sentència dictada
el passat 30 de març en la qual deia que la sanció era "disconforme a
dret".

No és la primera vegada que el jutge treu la raó a l'administració per
la mateixa raó. Aquest magistrat també va escriure en una sentència
que fer servir el català per part de l'Administració constituïa una
falta de respecte.

El consistori barceloní va presentar un escrit el 4 de maig en què va
sol·licitar la nul·litat de la sentència argumentant que es deia que
"dirigir-se al ciutadà en llengua catalana vulnera segons el seu
semblar (referint-se al jutjat contenciós de Lleida) l'article 3.1 de
la Constitució". El magistrat va dictar el passat 16 de juliol una
sentència en què desestima la petició de nul·litat i explica que
"aquesta afirmació (...) és part d'una interpretació esbiaixada i no
resulta conforme respecte al que s'afirma a la sentència. El que
vulnera la legalitat vigent no és dirigir-se al ciutadà en llengua
catalana, sinó imposar aquesta quan el ciutadà ha elegit lliurement la
llengua castellana", curiosament no hi ha hagut cap supòsit en què
s'hagi anul·lat una sanció tramitada en castellà contra un ciutadà que
hagi elegit la llengua catalana i, ben al contrari, el Tribunal Suprem
ha desestimat recursos pel sol fet d'estar interposats en llengua
catalana.

El jutge desestima la petició d'anul·lar la sentència i afirma que "es
presenta una temeritat manifesta en la interposició d'aquest incident
de nul·litat" per part de l'Ajuntament de Barcelona. Per aquest motiu,
estima necessari "corregir la temeritat" de l'administració amb la
imposició a aquesta d'una multa de 600 euros.

http://www.reagrupament.cat/noticies/nul_la_reaccio_dels_governs_de_ciu_davant_la_multa_a_l_ajuntament_de_barcelona_per_fer_servir_la_llengua_catalana