Mentre França retorna el nom català al Canigó, Balears castellanitza Maó #ésmaó #éspalma

Autor: Joan L. Casasnovas

La jacobina i centralista República Francesa ha acceptat canviar el
nom oficial d'un topònim català, Canigó, contra la grafia francesa
Canigou. No és això precisament el sentit del vot dels 34 diputats de
les Illes Balears que el 17 de juliol passat canviaven l'article 14 de
la Llei de normalització lingüística de 1986 per impedir que els
nostres topònims oficials i únics siguin els escrits correctament en
la llengua territorial pròpia.

Hem de creure en miracles francesos? Diuen que n'hi va haver un a
Lorda. Però aquí parlam d'un fet administratiu atribuïble, més tost, a
la tenacitat d'un grup de persones cultes i compromeses amb el seu
país. Les aigües molles acaben per foradar les dures roques, diu un
vers d'Ovidi que agradava molt a Francesc de B. Moll. Aquests
ciutadans catalans de França, des del Consell General dels Pirineus
Orientals, no han cessat d'argumentar el criteri científic: els
topònims oficials han de tenir una única forma, la de la llengua
pròpia del país, d'acord amb la normativa ortogràfica establerta per
l'autoritat acadèmica.

Aquest criteri no és d'ara, es va establir al III Congrés
Internacional de Toponímia i Antroponímia de Brussel·les, el juliol de
1949, i és acceptat per la universalitat dels països, entre ells
Espanya i França, encara que no el tenien gaire en compte en les seues
decisions. Val la pena que el coneguem. L'article 7 de les resolucions
aprovades precisa que, atès que els topònims són documents valuosos de
geografia humana (també ho són, evidentment, històrics i lingüístics),
han de ser consignats sense alteracions en els documents oficials,
principalment en les regions on la llengua és diferent de l'idioma
oficialment imposat.

De tota manera, les denominacions oficials no obliguen els
particulars. Qui voldrà escriure els exotopònims Londres, Munich,
Nueva-York, Lérida, Osca o Conca així ho farà. Ara bé, en documents
oficials o en la Cartografia internacional, haurien d'aparèixer com
London, New-York, München... Aquest deu ser el sentit del dictamen de
la UIB, autoritat en matèria lingüística i d'obligada consulta per
part dels nostres governants (Art. 35 de l'Estatut d'Autonomia de les
Illes Balears), encara que aquesta vegada li han fet menys cas que a
un pixat de ca, emprant un símil del poeta castellà León Felipe.

http://dbalears.cat/actualitat/opinio/toponimia-oficial.html