Catalunya paga peatges ja amortitzats #novullpagar #peatgesnogracies #vergonyaN2

A Catalunya hi ha prop de 600 quilòmetres de vies de pagament. A la
Declaració de Gelida, de final dels noranta, ja constava que el
rendiment dels peatges havia superat la inversió.

La campanya #novullpagar ha recuperat les reivindicacions de centenars
de conductors contra els peatges de Catalunya. Ara fa un any l'Anuari
de Mèdia.cat sobre els temes més mantinguts en silenci del 2010 deia
que les autopistes catalanes ja s'havien amortitzat.

Una de les dades de l'Anuari és que a Catalunya hi ha el 50% de tots
els quilòmetres de pagament de l'estat, però tan sols el 10% de les
autopistes construïdes. Comparativament, a Catalunya hi ha prop de 600
quilòmetres de carreteres finançades amb peatge directe (uns 450,
propietat del govern espanyol, i uns 150 de la Generalitat), a Madrid
n'hi ha 20 de pagament, i a Andalusia, n'hi ha 200. El greuge ve dels
anys 80, quan el govern de Felipe González va construir 3.500
quilòmetres de vies ràpides gratuïtes, dels quals 200 a Catalunya.

Els conductors ja han pagat amb escreix la construcció d'aquestes
carreteres, i tanmateix, les concessions s'han allargat. A sobre, fa
poques setmanes, el govern espanyol va anunciar que allargaria la
concessió de les autopistes de peatge catalanes per rescatar les de
Madrid. Aquest ha estat el desencadenant de l'última campanya de
protesta, #novullpagar.

Les protestes vénen de lluny

El 1998 els conductors ja van revoltar-se contra els peatges, quan es
va allargar el període d'explotació d'Acesa dotze anys més, i totes
les concessions, cinc anys més, fins el 2021. La resposta fou una
mobilització contra els peatges, aplegada en la plataforma Declaració
de Gelida. El manifest de la plataforma va tenir el suport de 150
municipis, consells comarcals, cambres locals, etc. Molts conductors
feien sonar el clàxon quan passaven pels peatges. Finalment es va
formar un grup de treball al parlament que va aconseguir algunes
millores, i aquí es va acabar tot.

Amortitzades amb escreix

Un estudi de la plataforma Declaració de Gelida basat en les
estimacions de les concessionària indicava que el rendiment dels
peatges superava amb escreix la inversió inicial. O sigui, que la raó
dels peatges --fer pagar als usuaris el cost de la construcció de la
via-- ja no té sentit, perquè a hores d'ara totes les empreses
concessionàries han recuperat la inversió i hi han guanyat i tot.

Exemples: el tram entre Granollers i la Jonquera, amb una concessió
prorrogada a Acesa fins el 2021, va costar 68,4 milions d'euros. Els
ingressos totals estimats que haurà recaptat la concessionària d'ací a
nou anys seran 3.033,7 milions. El tram entre Tarragona i Alcanar va
costar a Aumar 11,7 milions; al final de la concessió, prorrogada fins
el 2019, n'haurà recaptats 1.106,3. El tram Castelldefels-Sitges, amb
una concessió prorrogada a Aucat fins el 2039, va costar 205,5 milions
d'euros, i la concessionària en recaptarà 2.874,3 milions.

Pressió de les concessionàries per a evitar la gratuïtat

Abertis és un gegant mundial que explota vies de peatge, a més de
ports i aeroports. Presidida per Salvador Alemany i Mas, la companyia
és controlada per la Caixa, que en té la participació més gran, un
21%.

Segons l'estudi de Mèdia.cat, les empreses concessionàries --sobretot
Abertis, però també Ferrovial i algunes més-- han pressionat sovint
per impedir la construcció d'autopistes gratuïtes alternatives. Entre
els exemples assenyalats hi ha el d'Aumar: 'El 1997 el govern espanyol
va ampliar la concessió de la AP-7 entre València i Coma-ruga fins al
2019 en canvi de més inversions, però també en compensació per la
inevitable reconversió de la N.340 en autovia'. Un altre exemple: 'En
el contracte d'explotació de l'autopista Terrassa-Manresa entre el
govern de la Generalitat i la concessionària Autema, signat el 1986,
hi ha una clàusula per la qual l'empresa té el dret de ser
indemnitzada en cas que en un futur s'executi el desdoblament de l'eix
viari entre Abrera i Manresa per Montserrat'.

A Catalunya hi ha molt poques vies ràpides gratuïtes. I això també
desperta moltes crítiques de conductors, que es queixen de no tenir
cap alternativa a l'autopista de peatge. Una de les carreteres amb més
maldecaps és la N-II, per on passen molts vehicles que volen evitar el
peatge i que és escenari de no pocs accidents. De fet, ja fa dies que
corre per la xarxa l'etiqueta #vergonyaN2.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4004200/20120420/pagant-peatges-amortitzats.html