Joana Moll Capó : "La nostra llengua s’ha de defensar" #ésmaó #somescola #síalvalencià

La filòloga Joana Moll Capó vol contribuir amb la conferència de Sant
Antoni a Ciutadella (Menorca) a divulgar el paper de mossèn Salord i
Farnés en favor del català davant un moment de retrocés en el
reconeixement lingüístic. És la persona convidada per l'equip de
govern de Ciutadella per donar la conferència de Sant Antoni. L'acte
serà el dia 16, a les 19 hores, al Saló Gòtic. Joana Moll Capó
(Ciutadella, 1950) dissertarà sobre el tema "Josep Salord i Farnés:
intel·lectual i sacerdot, una vida coherent". La ponent és llicenciada
en Filologia Catalana i professora de l'IES Josep Maria Quadrado.
Entre 1985 i 2003 va fer feina a l'Ajuntament com a secretària de
l'Àrea d'Educació i en el Departament d'Hisenda. Quan el fill i la
filla ja eren majors, aprofità que disposava dels capvespres lliures
per a matricular-se a la UIB i estudiar el que li agradava: Filologia
Catalana. Estudià des de Ciutadella, gràcies a l'ajuda d'Ester Allès,
actual assessora lingüística municipal, que li passava els apunts i
era l'enllaç amb les classes. Joana Moll es llicencià als 40 anys i
afirma que tenir contacte amb la universitat en aquella edat "va ser
un experiència molt enriquidora i satisfactòria". Després de
llicenciar-se, dedicà un any a investigar sobre la figura i l'obra de
mossèn Josep Salord i Farnés (1911-1970), del qual n'és possiblement
la major coneixedora.

- Per què escollí a Salord i Farnés per a investigar?
En acabar la llicenciatura vaig voler continuar estudiant. Un company
de feina, Damià Coll Triay, a qui consider una persona amb molta
cultura, em proposà la figura de mossèn Salord i Farnés perquè és un
intel·lectual bastant desconegut. Em va agradar la idea i vaig decidir
aprofundir en el personatge i la seva obra. Vaig iniciar
l'investigació, fent entrevistes a persones que l'havien conegut i
repassant els seus epistolaris, documents i la seva biblioteca,
dipositada a l'Arxiu Històric Municipal. Per exemple, vaig entrevistar
persones com Jaume Mascaró o Guillem Camps, que van ser alumnes seus.

- La conferència de Sant Antoni serà la primera ocasió que surt a la
llum el seu estudi?
Exacte. És un repte. Em va convidar personalment la regidora de
Cultura, Auxiliadora Pons. Tot d'una vaig dir que no, perquè
m'horroritzava haver-me de posar davant el públic. Però ho vaig
reflexionar, i ara que tenc la decisió presa i la tenc madurada estic
molt contenta pels dos: per mi i pel mossèn, com jo l'anomèn, perquè
serà una manera de fer-li justícia.

- Però, té pensat publicar algun dia el seu treball?
Si puc, sí.

- Ara les coses estan malament per la cultura…
Per açò dic si puc. Hauria de ser una institució com l'IME, que ja em
va publicar l'epistolari del mossèn amb Borja Moll.

- Com a Fill Il·lustre de Ciutadella, com pot ser tan poc conegut
Josep Salord i Farnés?
Un matís: és Fill Predilecte de la ciutat. Va ser nomenat a proposta
de Jordi Baulies Cortal, exsecretari municipal, com a manera
d'honrar-lo. Sí, és una figura molt desconeguda, hi ha poca cosa
publicada sobre Josep Salord i Farnés. Només és conegut per un nucli
molt reduït de persones, aquelles que han aprofundit dins l'àmbit
cultural i històric.

- L'any passat es cumplí el centenari del seu naixement, quina és la
transcendència del personatge?
En els anys 50 i 60 va defensar com ningú la nostra llengua, però ho
va fer sense manifestar rebel·lia. Tenia ben clar que la llengua
pròpia era l'herència de la conquesta de Menorca pel rei Alfons III.
Bàsicament, el mossèn va ser historiador, sempre relacionat amb el
nostre àmbit. La llengua també en formava part. No té una obra molt
extensa, però el que ens ha llegat és molt valuós.

- Alguna curiositat de la seva obra?
Una cosa va deixar clara: que el "Llibre Vermell" tenia un error. En
el Pariatge, fet després de la conquesta, els documents posaven que
l'autoria era de Jaume III, mentre que Salord i Farnés descobrí que
era de Jaume II. Per aconseguir demostrar açò, va fer un munt
d'indagacions amb Francesc de Borja Moll i Josep Mascaró Pasarius, els
seus amics. Aquesta informació l'he descoberta a partir dels
epistolaris. Es coneixia, però m'ha aparegut l'evidència a través de
les seves cartes. Tot i residir a l'Illa, va tenir amics que eren
intel·lectuals de primera que el van posar en contacte amb altres
figures clau de la cultura. He descobert, també, curiositats com la
veneració que sentia Mascaró Pasarius pel mossèn.

- Com contribuí en la promoció de la cultura pròpia?
Quan tenia 23 anys, va impulsar el "Full Menorquí" dins el setmanari
"El Iris". El va dirigir i tot el que es va publicar estava relacionat
amb la nostra illa. Va ser una plataforma de difusió important de la
cultura menorquina. També, a partir de les evidències que he trobat,
va tenir una projecció cultural important per la gent amb la qual es
va relacionar. Per les seves actuacions semblava que era conservador,
però mai es va manifestar políticament. No he trobat cap evidència. El
que tenia clar és que la llengua vernacla era el menorquí, no el
castellà.

- Quin missatge vol transmetre amb la seva ponència?
La rellevància que va tenir el mossèn en un moment que la cultura
catalana estava silenciada i que la majoria desconeix.

- Per què descriu la seva trajectòria com a "vida coherent"?
Perquè ho va ser en tots els sentits. Sempre es va centrar en la
cultura autòctona, en la història de Menorca, en la defensa
aferrissada de la llengua i del català com a propi de Menorca. La
problemàtica que sorgí en els anys 60 sobre la llengua a la litúrgia
li va fer treure el nervi per defensar la seva llengua.

- Comparteix aquesta defensa de la llengua?
Sí, és la nostra llengua i s'ha de defensar.

- Avui migdia, Acció Cultural de Menorca organitza la lectura d'un
manifest en contra de la política lingüística del Govern. La gent s'ha
de mobilitzar?
Sí. Les institucions i administracions han de vetllar per la llengua,
sinó està en perill de desaparèixer. Si no es reconeix en un àmbit
formal, la llengua no té possibilitats de sobreviure.

- Quin és el significat de Sant Antoni per a vostè?
Pens que és una festa nostra, del poble de Menorca, perquè precisament
és el dia en què va succeir el fet històric de l'arribada de la
cultura d'ascendència catalana.

- I, hem de ser reivindicatius els menorquins en la Diada?
Pens que sí, demanant que es mantengui l'ús formal de la llengua,
perquè l'ús popular ja hi és.

- Com veu la salut de la llengua?
Fins ara l'havia vista bastant bé, ara no ho sé. Veig un moment
d'incertesa, haurem de veure que succeeix.

http://www.menorca.info/menorca/453740/nostra/llengua/s/defensar