dimecres, 23 de novembre del 2011

Quan la solidaritat no és bidireccional: El cas de Tríodos Bank #somescola

Autor: David Valls

Encuriosit, vaig voler visitar l'oficina de Triodos Bank a Barcelona.
Hi visc força a prop. Sí, tenen coses en català, però també és veritat
que molts documents són plens de faltes. La persona que m'informava em
va donar dos o tres fulls d'informació i no em vaig poder resistir de
dir-li i corregir-li un bon grapat de faltes. Molt amablement se les
va apuntar totes i em va dir que les esmenarien. Per bé que aquí acaba
l'ús del català d'aquest banc "solidari", ja que no tenen el web, ni
la revista que publiquen, ni l'operativa per Internet en català, entre
moltes altres coses.

No fa gaires dies vaig poder veure una entrevista que van fer al
subdirector de Triodos Bank a Espanya, casualment o no, un català.
Realment el subdirector d'aquest banc té un discurs pensat i elaborat,
es nota que sap vendre el producte i que s'adapta als nous temps, on
cada cop més la paraula "solidari" ven. Gairebé diria que tot el que
diu té una certa coherència, encara que és una llàstima que aquest
discurs de 23 minuts i 10 segons quedi desmuntat a partir del minut 23
i 11 segons, i a més, se'l desmunta ell solet en un minut. Si escoltem
l'entrevista des de bon començament, sentirem a parlar d'ètica, de
cultura, de sostenibilitat, de fer les coses diferents, amb claredat i
transparència, però resulta que l'ús normal del català no entra en cap
d'aquests paràmetres. Algú ha sentit parlar mai d'ecolingüisme? De
sostenibilitat lingüística? Potser de drets del consumidor? De ser ben
atès? Del valor afegit en utilitzar una llengua? Quan poses una
empresa a Bèlgica, no la pots posar fins que no estàs preparat per
donar servei en neerlandès i francès (jo escriure "flamenc" i "való"
en comptes de "francès" i "neerlandès") de forma simultània, en tots
els àmbits i des del segon zero que obres la porta. Aquí pel que
sembla, és diferent. Hi ha gent amb més drets que d'altres, i hi ha
coses que no tenen tanta pressa.

El català pot esperar, ja ho farem, ara no tenim temps, és que no el
vam estudiar a l'escola, que ja tenim una edat, etc. Tot s'hi val. És
clar que amb la connivència de la majoria de catalanoparlants que la
llengua se'ls en fot, per bé que, com a humans, no tendim a
penedir-nos de certes coses fins que no és massa tard. Ara que tenim
la llengua no la valorem, potser un dia no la tindrem i la plorarem.
Jo ja no he obert mai un compte a Triodos i de moment no en tinc pas
intenció, i sí, el motiu principal és la llengua. Però no carreguem
tota la culpa a Triodos Bank, ja que no és únic en impartir aquesta
mena de solidaritat unidireccional. També hi podem trobar entitats com
les ONG on l'ús del català és simbòlic en moltes de les seves
activitats. Algunes d'aquestes ONG fins i tot són catalanes o tenen la
seu a Catalunya i sí, podem dir-ne alguns noms com ara Médicos Sin
Fronteras, Greenpeace, Payasos Sin Fronteras, o fins i tot
Intermón-Oxfam que ven productes de comerç just sense etiquetar-los,
com a mínim, en català, que és el que marca la llei. Quedant, així,
els seus productes fora de la llei. D'això se'n diu comerç just, sí
senyor!

Curiosament un servidor va preguntar a la gent de Médicos Sin
Froneteras perquè no feien el web i la revista en català, i em van dir
que preferien estalviar diners per poder enviar més medicaments al
tercer món. Realment pot semblar una causa justa que els podria
honorar, però és una llàstima que els seus col·legues de Suïssa,
Canadà o Bèlgica no pensin ben bé així (ho podeu comprovar fent la
cerca al Google). El que per a uns és una despesa inútil, per d'altres
és un acte natural d'una solidaritat bidireccional que inclou la
llengua, element principal pel qual la solidaritat, que penso que ha
de ser retroactiva, es vehicula.

http://blogspersonals.ara.cat/elcatalasuma/2011/11/23/quan-la-solidaritat-no-es-bidireccional/