reformar la política agrària comuna (PAC) a partir del 2014, amb
l'objectiu d'assegurar un repartiment més just i equilibrat de la
despesa agrícola europea i donar suport als esforços mediambientals
amb fons addicionals per als pagesos més verds. Els governs dels
estats, l'Eurocambra i la Comissió començaran a negociar aquest mes la
reforma amb l'objectiu d'aprovar-la a finals del 2013. Entre les
principals novetats, Brussel·les aposta per definir clarament qui és
un "pagès actiu" i qui no, per evitar que rebin ajudes els qui no
tenen en el sector una activitat principal. Els productors que rebin
com a màxim 5.000 euros l'any en ajudes directes en quedaran exempts.
També planteja acabar amb els criteris històrics amb què es calculen
les ajudes directes dels pagesos i que en principi afavoreixen els
antics estats membre, com Espanya i França. Els països incorporats a
la Unió Europea recentment ja tenen un pagament únic per hectàrea
igual per tot productor.
A més, defensarà altres modificacions, com fixar un sostre màxim al
pagament únic perquè no excedeixi els 300.000 euros anuals i evitar
que siguin els grans terratinents els que més es beneficien dels
suports comunitaris. Aquest límit, però, no afectaria el projecte de
Brussel·les de reservar el 30% de les ajudes per premiar les bones
pràctiques mediambientals.
Cada govern podrà decidir destinar fins a un 5% del sobre nacional a
oferir una ajuda extra a les zones anomenades com 'menys afavorides'.
En decisió de cada país quedarà una altra opció per reservar un altre
5% per a suports "limitats" vinculats directament a la producció
(ajudes acoblades), amb l'objectiu de pal·liar un possible impacte
negatiu en el reajustament dels pagaments directes.
El comissari Ciolos és partidari de fixar un pagament bàsic per
hectàrea, a manera de tarifa plana, per a tots els pagesos i per
aquesta raó demanarà als estats membres amb més diferències en els
pagaments unitaris directes a pagesos, entre els quals Espanya, que
iniciïn un "ajust progressiu fins al 2019" perquè en aquesta data hi
hagi un pagament únic per a cada sector per Estat membre o per regió.
Fonts europees consultades consideren que aquest punt serà un dels
principals esculls en les negociacions i que serà un "problema bastant
difícil" de resoldre per als antics estats membre que apliquen
referències històriques que tenen en compte la situació de les
explotacions entre 2000 i 2002. "No és possible que un pagès segueixi
cobrant en funció de la producció que va tenir fa una dècada",
argumenten les fonts.
La reforma que planteja Brussel·les fixa com a prioritats garantir el
subministrament segur i de qualitat d'aliments a la població, una
gestió sostenible dels recursos naturals i el manteniment de
l'"equilibri territorial i la diversitat de les zones rurals".
Amb aquesta reforma, l'Executiu comunitari vol "justificar millor
davant del contribuent" la despesa agrícola de la UE, que actualment
suma al voltant de 60.000 milions d'euros, entorn del 40% del
pressupost total, expliquen fonts comunitàries. Espanya, un dels
principals beneficiaris d'aquesta política, rep uns 7.500 milions
d'euros. La Comissió ha proposat que en els pròxims pressupostos, de
2014 a 2020, la despesa agrícola representi entre el 39% (el primer
any) i el 33% (l'últim) del total.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada