dilluns, 20 de setembre del 2010

La UE estudia establir un salari mínim europeu comú

Després d'haver cremat milions i milions d'euros dels contribuents per
rescatar el sistema financer, alguns governs i la Comissió Europea
reconeixen que ara toca fer un gir social i frenar l'empobriment de la
classe mitjana-baixa. Brussel·les vol que el mercat únic i
l'harmonització econòmica no beneficiïn només les empreses i els
bancs, sinó també els treballadors, i aposta per establir un salari
mínim europeu comú, que només variï en funció del cost de la vida de
cada estat membre.

20 dels 27 socis de la Unió Europea ja tenen salaris mínims, tot i que
molt diferents: el de Luxemburg, per exemple, de 1.642 euros al mes,
multiplica per tretze el de Bulgària, de només 123 euros. A les
principals economies europees, com França o el Regne Unit, o també
Irlanda, Holanda i Bèlgica, es cobra un mínim d'entre 1.010 i 1.462
euros, segons l'últim informe de l'oficina estadística Eurostat, amb
dades del 2009. L'Estat espanyol es troba lluny d'aquest primer grup i
al mateix nivell que Grècia o Malta, amb un salari mínim que també és
inferior als 844 euros mensuals que es paguen als Estats Units. Però
els treballadors de l'Est són els menys protegits i només se'ls
garanteix entre 153 euros al mes a Romania i 306 a la República Txeca,
per exemple.

Aquesta diferència, abismal, no es correspon amb el cost de la vida:
el lloguer o els preus dels supermercats a Sofia no són tretze cops
més barats que a Luxemburg, ni a Dublín deu vegades més cars que a
Bucarest.

La presidència de torn belga d'aquest segon semestre de 2010 i el
comissari europeu de Treball, László Andor, proposaran aquesta mateixa
tardor als ministres de Treball que es garanteixi que
qualsevol treballador europeu tingui el mateix
salari base assegurat i que només pugui ser diferent segons el cost de la vida
en cada país.

Menys desequilibris

L'eurocomissari i el govern interí de l'encara premier belga, Yves
Leterme, toparan amb les reticències d'Alemanya i d'altres socis
contraris a regular quant han de pagar els seus empresaris.

En aquests últims mesos no pocs governs han culpat la cancellera
Angela Merkel dels desequilibris de la zona euro. "Incrementar la
competitivitat contenint els costos laborals no és sostenible" per a
la resta de socis de
la moneda única, li va retreure la ministra d'Economia de Sarkozy,
Christine Lagarde. Fins i tot la presidència espanyola li va retreure
l'egoisme i
la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, li va advertir que seria
"desitjable la millora de l'equilibri" de l'eurozona.

Combatre la pobresa del Primer Món

Holanda va ser el primer estat europeu que va introduir el salari
mínim, el 1969 –tot i que els menors de 23 anys no se'n poden
beneficiar–, seguit de França i de Luxemburg, que ho van fer el 1970 i
el 1973, respectivament. A Turquia existeix des del 1936 i als Estats
Units des del 1938. A Irlanda només funciona des del 2000, tot i que
és el segon més alt de la UE: 8,65 euros l'hora. També als Estats
Units la retribució mínima està fixada per hores, no per pagues
mensuals: 6,55 dòlars per hora. A Suècia la legislació no fixa cap
salari mínim, però sí que es pacta amb acords col·lectius, i a Itàlia
s'estableix a nivell regional."El salari mínim pot jugar un paper
important en la inclusió social" i en el combat de la pobresa,
defensava la portaveu del comissari europeu de Treball, László Andor.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/305391-la-ue-estudia-establir-un-salari-minim-europeu-comu.html