dimecres, 27 d’agost del 2008

Creix l'ús de la bicicleta a les nostres ciutats

bicicletes_londresL'ús de la bicicleta és una opció creixent a les ciutats dels Països Catalans, tal i com es posava de manifest en una recent crònica en aquesta mateixa secció. El soroll provocat pels cotxes, la contaminació atmosfèrica o la creixent congestió diària impulsen cada vegada més als ajuntaments a promoure noves formes de transport, i la bicicleta sembla que, en aquest sentit, està de moda. Cal, doncs, celebrar la notícia coneguda la setmana passada que la ciutat de Girona implantarà a principi de l'any 2009 el sistema de Bicing que copia el model implantat a Barcelona, amb unes 150 bicicletes i amb una quinzena de punts de recollida distribuïts per les diverses zones de Girona.

S'estima que un 75% de les llars catalanes tenen una bicicleta i que al voltant de 200.000 persones l'utilitzen de forma molt freqüent (més d'un cop per setmana com a mínim), ja sigui per a desplaçaments per anar a treballar o a estudiar o en moments de lleure. D'altra banda, les vendes de bicicletes augmenten cada any un 5%. Però malgrat l'esforç i la voluntat de moltes ciutats i que demostren un canvi esperançador en els models de mobilitat urbana de les últimes dècades, existeixen encara un munt de reptes encara per resoldre i que encara ens allunyen molt d'altres països europeus on aquest mitjà de transport s'hi ha generalitzat i és una alternativa real al transport privat. Un estudi recent elaborat per Consumer Eroski, en el qual ha analitzat 37 carrils bici i 11 serveis de lloguer públic de préstec de bicicletes a 18 ciutats de l'Estat espanyol, entre les quals Barcelona i València, afegeix algunes dades i conclusions significatives. Conclou, per exemple, que en general els usuaris de la bicicleta la perceben com un mitjà per fer esport, no una alternativa real de transport. I recorda, també, que malgrat la creixent xarxa de carrils bici, els parcs urbans i les zones verdes continuen sent els espais on es pot pedalar sense perill.

Barcelona és una de les ciutats més ben parades de l'estudi, juntament Bilbao, Còrdova, Sant Sebastià, Sevilla i Vitòria-Gazteiz. De positiu, en ressalta que "compta amb la xarxa més extensa de carrils bici de l'estudi: 128 quilòmetres. A això cal afegir 14.000 aparcaments de bicicletes distribuïts per la ciutat i un sistema de lloguer públic útil i en bon estat de manteniment". D'altra banda, l'estudi valora negativament "la netedat i el manteniment dels carrils bici", a més a més de l'alt grau d'obstaculització dels carrils per part de d'automòbils estacionats. Del sistema implantat de València, es valoren positivament els "70 quilòmetres de carrils bici i la bona senyalització dels carrils reservats per a ciclistes". Per contra, es valora negativament el "deteriorament i la brutícia identificada als carrils bici analitzats i que no compta amb un sistema de préstec de bicicletes".

Algunes associacions que promouen l'ús d'aquest transport denuncien sistemàticament que sovint les ciutats dissenyen carrils més de cara a la galeria que no pas pensant en aquest mitjà com una alternativa real al vehicle privat, ja que no resolen del tot els reptes que plateja actualment aquest tipus de transport urbà. Una bona infraestructura de carrils bici, la localització d'aparcaments, la connexió dels carrils bicicleta amb el transport urbà (metro, tramvia o autobús), una major oferta de lloguer municipal de bicicletes i més campanyes de seguritat vial són els principals requisits als quals haurien d'adaptar-se les ciutats que aposten per les bicicletes com una alternativa de transport. / Tribuna Catalana