L'espanyolíssima Carme Chacón, seguint la modèlica escola montillana
de praxi econòmica, deixarà un deute proper als 37 miliards (37.000
milions) d'Euros al Ministerio de Defensa. Per poder comprendre la
magnitud d'aquest forat financer, cal tenir en compte que aquesta
xifra és equivalent al total dels pressupostos de la Generalitat de
Catalunya d'enguany.
Les comandes fetes pel Ministerio de Defensa en temps d'Aznar –i
ampliades per Chacón en els darrers tres anys i mig– inclouen, entre
altres, 87 avions caça Eurofighter, 45 helicòpters NH-90 o, per
exemple, 235 tancs Leopard. Per entendre'ns, amb el cost de cada avió
Eurofighter –136 milions d'Euros incloent el seu desenvolupament i
producció– es podrien construir 285 llars d'infants com la recentment
inaugurada a Camós, Pla de l'Estany. Encara sort que els socialistes
afirmen defensar les "polítiques socials".
Gran part d'aquest deute, al voltant de 14 miliards d'Euros, fou creat
mitjançant crèdits sense interès atorgats pel Ministerio de Industria
espanyol –se 'n recorden dels ministres d'Indústria Birulés, Piqué,
Montilla i Clos? –a empreses "amigues" que, un cop pagades pel
Ministerio de Defensa, haurien d'haver tornat l'import degut. Aquestes
són, sovint, empreses parasitàries amb seu a Madrid i Andalusia,
acostumades a viure de contractes atorgats pel govern central. Així
doncs, amb el col·lapse financer del Ministerio de Defensa, és
possible veure un merescut reguitzell de fallides empresarials.
Malgrat aquests antecedents i el galdós paper dels ministres catalans
de PP i PSOE, només manquen dues setmanes per l'aclaparadora majoria
absoluta del Partido Popular a l'Estat Espanyol. Ben aviat, la premsa
colonial amb seu a Barcelona lloarà el perfil "centrista" de Mariano
Rajoy i s'entretindrà fent travesses amb els noms de possibles
ministres catalans a Madrid. Novament, amb tota la cruesa possible,
s'evidenciarà la submissió de l'opinió publicada barcelonina a la
metròpoli madrilenya.
Coneixedors de la seva incontestable victòria en terres no catalanes
ni basques, de forma sigil·losa, el populars han introduït en el seu
programa electoral novetats rellevants en matèria de defensa com ara:
"Abriremos a la colaboración público-privada la gestión de proyectos y
el sostenimiento de las capacidades de defensa". És a dir, amb aquest
llenguatge quasi-críptic, el Partido Popular obre les portes a
"l'outsourcing"o externalització de serveis militars a actors privats.
Després de les privatitzacions aznarianes en sectors clau com les
telecomunicacions i l'energia, el Partido Popular ha sabut trobar un
nou àmbit per afavorir els malnomenats "empresaris" madrilenys,
especialistes en apropiar-se els béns col·lectius a preus de saldo
mitjançant les seves connexions privilegiades amb l'aristocràcia
popular. En concret, aquest nou àmbit de negoci podria incloure àrees
com serveis de combat, entrenament militar, consultories estratègiques
i suport tècnic i logístic. A l'ensems, proposant aquesta mesura, el
Partido Popular reconeix l'absoluta inutilitat dels 47.000
comandaments de l'exèrcit espanyol; hauria d'escandalitzar l'opinió
pública que hi hagi un membre de comandament, aparentment inservible,
per cada 1.7 soldats i mariners.
D'altra banda, malgrat l'alt índex d'atur i la suposada gallardia
ancestral dels joves hispànics, l'exèrcit espanyol ja fa temps que té
dificultats per trobar efectius que vulguin incorporar-se a una
institució escleròtica i descomunal. Segons el mateix programa
electoral del Partido Popular, s'atorgarà "la nacionalitat per carta
de naturalesa" als ciutadans iberoamericans que, per la seva
desesperada situació socio-econòmica, acceptin complir dos anys de
servei en les forces armades espanyoles. No seria la primera vegada
que s'atorga aquest tipus de privilegi –malgrat l'amnèsia del senyor
Anglada a PxC– ja que molts dels despietats combatents berebers del
Rif, punta de llança de l'exèrcit franquista, també van rebre aquesta
recompensa.
El 20-N, tot evitant votar el PP i el PSC-PSOE, els catalans haurien
de dir prou al manteniment d'un calamitós exèrcit finançat amb
l'espoli fiscal català. Catalunya no és un país bel·licista, sinó
caracteritzat per la defensa de la pau i el pacte. A més, tinguin en
compte que –tal com recordà recentment el socialista Peces-Barba–
segons l'ordenament constitucional i la legislació vigent, qualsevol
partit amb majoria absoluta al Congrés podria declarar l'estat de
setge si, legítimament i democràtica, Catalunya optés per trencar la
integritat territorial espanyola. Francament, seria molt trist veure
com els catalans hem recolzat, amb el vot a PP i PSC-PSOE, l'armament
dels nostres botxins.
http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2011/11/matar_catalans_76193.php
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada