Catalunya ja és la comunitat amb menys metges per habitant

D'acord amb un estudi fet per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC),
Catalunya és la comunitat autònoma amb el nombre de metges més baix
per a cada cent mil habitants, amb l'Aragó a l'extrem oposat, amb 270.
L'estudi conclou que més que la falta de metges a Catalunya, el
problema és la distribució desigual dels professionals de sanitat en
el territori. Per sota de la mitjana hi ha les Canàries, Ceuta i
Melilla, Andalusia, les illes Balears i, finalment, Catalunya.

El president de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan José
Rodríguez Sendín, ha denunciat en una roda de premsa que Salut s'ha
convertit en un sistema "fragmentat" en disset departaments. L'Aragó,
amb 270,31 facultatius per a cada cent mil habitants, és la comunitat
espanyola amb més professionals de la salut davant de Catalunya, amb
128,66 professionals i l'última posició de la llista, segons dades
corresponents al 2008.

Rodríguez Sendín afirma que això no vol dir, però, que els aragonesos
tinguin el nombre adequat de metges, ja que la majoria es concentren a
la província de Saragossa i es deixen desateses les de Osca i Terol
sense cap mecanisme que reguli la situació. La llista la continuen
Castella i Lleó (260,85), Castella-la Manxa (247.34), Astúries
(246,94), Extremadura (242,83), Cantàbria (238,28), Navarra (233,75),
Madrid (226,12), La Rioja (224,43), Galícia (223,53), el País Basc
(218,67), Múrcia (213,27) i el País Valencià (203,19).

Per sota de la mitjana nacional, que és de 201,79 metges per a cada
cent mil habitants, s'hi situen les Canàries (196,63), Ceuta i Melilla
(186,68), Andalusia (185,62), les Balears (143,60) i, finalment,
Catalunya (128,66). En el conjunt dels 31 països inclosos en
l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic
(OCDE), la posició espanyola en nombre de metges assistencials és de
3,5 per a cada 1.000 habitants -la mitjana és de 3,1.

Per tant, totes les comunitats autònomes espanyoles superen la mitjana
excepte Melilla, Castella-la Manxa, Múrica, Ceuta, Andalusia i
Catalunya. L'Aragó, Madrid i Navarra, per contra, lideren el rànquing.
Les dades, per tant, no reflecteixen la manca de professionals, sinó
la de la seva distribució en funció del nombre de població depenent de
les comunitats autònomes.

A més, els portaveus dels col·lectius més representatius han denunciat
que hi ha la necessitat d'un registre nacional de professionals del
Sistema Nacional de Salut (SNS) perquè en cas contrari, no es pot fer
una relació comparativa per tal de gestionar correctament els recursos
humans.

El president ha fet al·lusió a l'"obscurantisme" que hi ha en l'àmbit
de la gestió sanitària, que és "manifestament millorable", ja que la
inversió augmenta sense que ho faci la qualitat dels serveis. El
percentatge que la despesa sanitària total ha representat pel producte
interior brut (PIB) ha evolucionat a Espanya del 7,2% de l'any 2000 al
9,0% del 2008.

Els col·lectius mèdics consideren "més preocupant" el creixement del
ritme de les despeses sanitàries, perquè en comparació amb els altres
països de l'OCDE amb un PIB superior, ha crescut molt en els tres
últims decennis. En el darrer sexenni del qual hi ha dades
hospitalàries (2002-2008), la població espanyola ha augmentat un
10,5%, mentre que el nombre de pacients, incloent-hi altes i cirurgia
ambulatòria, ho ha fet un 15,3%, els metges hospitalaris, un 27,6%, el
personal d'infermeria, un 25,6% i, el personal administratiu, un
27,0%.

En el mateix període, la despesa hospitalària s'ha elevat a Espanya a
un 82%, mentre que el PIB ho ha fet un 49%. En paraules de Rodríguez
Sendín, "amb les dades anteriors a la mà, i tenint en compte les
característiques de la crisi econòmica en què es troba Espanya, més
control de les despeses sanitàries sembla inevitable".

http://www.324.cat/noticia/1447926/societat/Catalunya-la-comunitat-amb-menys-metges-per-habitant