diumenge, 2 de juliol de 2017

L'acte dels 500 alcaldes a favor del referèndum inicia la fractura de l'ambigüitat dels comuns



En vigílies de la convocatòria, de l'acte de suport del món local a la celebració del referèndum de l'1-O, el ple de l'Ajuntament de Barcelona va ser l'escenari d'un debat que va evidenciar les divergències que assoten el govern municipal en aquesta qüestió. Junts o de manera separada, BComú i el PSC acostumen a tenir una digestió pesada quan el procés sobiranista es cola en la política local. El tema cou.

En aquest cas, la discussió va venir motivada per una proposició del PP que instava el consistori a prendre posició en contra de la consulta. No va prosperar pels vots contraris (28) de BComú, el PDeCAT, ERC, la CUP i el regidor no adscrit Gerard Ardanuy, respecte als de C's, el PSC i el PP (11). La divisió, doncs, entre comuns i socialistes va quedar explicitada en el marcador amb el resultat final, tot i que ja estava pactada d'antuvi entre els dos socis de coalició. Més discreta, atès que no va transcendir, va ser la dissensió al partit d'Ada Colau. El sector més arrenglerat amb ICV defensava que la posició davant del text del PP havia de ser una abstenció. Al final, però, els regidors més propers a BComú van imposar la tesi que calia mostrar un distanciament, nítid, respecte al bloc unionista. I aquest va ser el pronunciament unànime entre la bancada dels comuns, tot i l'intent dels populars de fer visibles les seves diferències internes proposant una votació nominal. Van fer pinya. El debat entre l'equip de Colau, però, hi és, i promet anar a més quan toqui definir quina és la seva posició, com a partit i institució, davant l'1-O.

Justament aquesta qüestió, la de la implicació del govern, i de Colau específicament, en el referèndum, va ser el fil que va recórrer la discussió de la proposició. "Està arribant el moment en què tots hem de prendre posició", li va etzibar Alberto Fernández Díaz (PP), que alhora va reclamar que el consistori no cedeixi ni espais ni la logística necessària per poder votar. "S'ha de posar fi a l'ambigüitat", va recalcar, també, Carina Mejías (C's), mentre que Jaume Collboni (PSC), amb una dura intervenció en català i castellà, va assotar tant el govern de la Generalitat –"per haver promogut una fal·làcia"– com el de l'Estat pel seu immobilisme –"amb la llei, només, no hi ha solució"–. A l'altre extrem, Joaquim Forn (PDeCAT) va instar l'executiu local a fer costat a l'1-O –"a partir del 4 de juliol, li exigirem compromís"–, mentre que Alfred Bosch va centrar l'atac en el PP –"no neguen la independència, sinó la possibilitat de votar"– i María José Lecha (CUP) va enviar l'enèsim encàrrec a Colau –"posar-se de perfil no és una opció".

Per part dels comuns, la rèplica va venir de Gerardo Pisarello, primer tinent d'alcalde, que no va voler concretar quin serà el seu paper en la consulta –"encara no coneixem la proposta del govern"–. Recorrent a l'argumentari, però, va garantir que la formació "no deixarà d'empènyer per un referèndum amb garanties".