Baldvin Hannibalsson, que va reconèixer la independència dels Bàltics, diu que la comunitat internacional s'haurà "d'adaptar a la realitat" en cas d'independència.
L'exministre d'Exteriors d'Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, assegura que la comunitat internacional s'haurà "d'adaptar a la realitat" i reconèixer Catalunya si mai proclama la independència. "No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d'Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l'URSS, l'any 1991. "Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, és clar qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit", remarca.
Baldvin Hannibalsson assegura en declaracions a l'ACN que si Catalunya s'independitza d'Espanya de forma inconstitucional "la primera reacció serà dir que és il·legal". "Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d'adaptar a la realitat", remarca Baldvin Hannibalsson.
El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s'hi atrevien per no enfrontar-se a l'URSS, defensa que el cas català és "molt diferent". Amb tot, desaconsella fer cas a la "campanya de la por" que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l'aïllament internacional.
"No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és "un marc" però "no està escrita sobre pedra" i "s'ha d'ajustar" especialment "si s'està passant per problemes polítics". "Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent", defensa.
Baldvin Hannibalsson lamenta que "si no es troba una manera constitucional i legal d'acomodar els canvis" que reclama la població "sempre hi ha el risc" que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. "Esperem que no", confia, assegurant que la UE difícilment "podrà fer massa" per interferir en el cas català. "En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d'acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema", remarca.
L'exministre d'Exteriors d'Islàndia, Jón Baldvin Hannibalsson, assegura que la comunitat internacional s'haurà "d'adaptar a la realitat" i reconèixer Catalunya si mai proclama la independència. "No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", defensa Baldvin Hannibalsson, que va ser el primer ministre d'Exteriors en reconèixer la independència dels estats bàltics de l'URSS, l'any 1991. "Portarà molt de temps, serà molt i molt difícil, estareu molt i molt sols, però al final, és clar qui congelarà Catalunya fora per sempre? No té sentit", remarca.
Baldvin Hannibalsson assegura en declaracions a l'ACN que si Catalunya s'independitza d'Espanya de forma inconstitucional "la primera reacció serà dir que és il·legal". "Si no hi ha manera legal de sortir, i ho feu igualment, la primera reacció serà dir que no ho heu de fer, que és il·legal, però al final, és clar, ens hem d'adaptar a la realitat", remarca Baldvin Hannibalsson.
El ministre que va reconèixer la independència de Lituània, Letònia i Estònia quan ni els Estats Units ni les principals potències europees s'hi atrevien per no enfrontar-se a l'URSS, defensa que el cas català és "molt diferent". Amb tot, desaconsella fer cas a la "campanya de la por" que amenaça amb la sortida de la Unió Europea o l'aïllament internacional.
"No us espanteu per la campanya de la por, perquè al final totes les nacions i els líders polítics s'han d'adaptar a les noves realitats, i les constitucions no són sagrades", indica. Segons aquest polític, que va dirigir la política exterior del seu país entre el 1988 i el 1995, una constitució és "un marc" però "no està escrita sobre pedra" i "s'ha d'ajustar" especialment "si s'està passant per problemes polítics". "Al capdavall, el poder ha de restar, en una democràcia, a les mans de la gent", defensa.
Baldvin Hannibalsson lamenta que "si no es troba una manera constitucional i legal d'acomodar els canvis" que reclama la població "sempre hi ha el risc" que la situació deteriori, i pugui acabar, fins i tot, en violència. "Esperem que no", confia, assegurant que la UE difícilment "podrà fer massa" per interferir en el cas català. "En nom de la sobirania dels estats, vostès, com a espanyols i catalans, han de resoldre això. La Comissió Europea o els líders no poden imposar-los la seva voluntat, simplement han d'acceptar el resultat, i espero que sigui un mètode democràtic el que resolgui aquest tema", remarca.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada