dissabte, 10 de desembre de 2016

Opinió | Article seleccionat: 'Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes'




La humanitat s'acosta a una societat de l'oci on les màquines treballaran i totes les persones tindran dret a una renda bàsica universal. 


Us hem seleccionat un article de Vilaweb que explica un nou corrent socio-filosòfic que segur canviarà les nostres vides en els propers anys. La fil de l'esclavitut que representa el treball s'acosta. L'economista i escriptor Lluís Racionero, de fet, ja va preveure als anys 70, al seu llibre 'Del paro al ocio', que les societats humanes s'han de preparar per afrontar una vida d'oci quan la feina ja la facin les màquines i tothom pugui viure sense necessitat de treballar. 



Article seleccionat: Un sou per a tothom, tingui feina o no, guanya adeptes

Grans empresaris i governs intenten aplicar solucions per a plantar cara a la robotització que prendrà feina dels humans

La renda mínima universal guanya adeptes. És un sou que rebria qualsevol persona, amb feina o sense, per a poder viure. Els partidaris de la idea argumenten que podria substituir tots els subsidis existents, que quedarien eliminats. I que és una solució per a la robotització creixent de les societats, que fan que cada vegada hi hagi més poca gent amb feina. Els robots treballarien per a empreses, que pagarien imposts, i amb aquests imposts es pagarien els sous de la gent. Aquesta idea vella i revolucionària cada vegada guanya més terreny, i no únicament entre militants d'esquerra. Grans empresaris i governs també proven de posar-la en pràctica. N'és el darrer exemple Elon Musk, un empresari i multimilionari dels Estats Units, que s'afegeix al govern de Finlàndia i a empreses com ara Sillicon Valley Y Combinator.

Elon Musk

Elon Musk, el conegut empresari dels cotxes elèctrics Tesla, de l'empresa d'energia solar Solar City i d'Space-X, especialitzada a llançar coets a l'espai, és el darrer empresari que s'ha mostrat obert a la idea. Musk va respondre així en unaentrevista recent  a la cadena CNBC: 'Hi ha moltes possibilitats que acabem amb una renda mínima universal, o una cosa semblant, a causa de la robotització. No sé què més podríem fer. Crec que ho veurem.' I afegia: ' La gent tindrà més temps per a fer unes altres coses, coses més complexes i més interessants. Sens dubte, tindrem més temps de lleure.' Als Estats Units fins i tot el president Obama, en una entrevista a la revista de tecnologia Wired, va acceptar que aquest debat seria important: 'Si la renda mínima universal és el model correcte o no, i si la massa de la població l'acceptarà, és un debat que tindrem durant els deu o vint anys vinents.'

Societats robotitzades

El Banc Mundial ha publicat enguany un estudi (pdf) que diu que dues terceres parts de les feines dels països desenvolupats són susceptibles de ser substituïdes per robots. Avui dia, ja no són solament els treballadors de fàbriques que veuen com els robots els fan la feina. A metges, borsistes, traductors, periodistes i fotògrafs els prenen la feina els robots a marxes forçades. Segons un estudi de la Universitat d'Oxford (pdf), d'ací a deu o vint anys als Estats Units els robots faran el 47% de les feines actuals. És per això que la idea de rebre un sou, tinguis feina o no, en societats com aquestes, agafa més sentit.

Prova pilot a Oakland

Als Estats Units una altra gran empresa, Y Combintaor, de Silicon Valley, ha començat un projecte pilot a Oakland, on alguns residents reben un sou, tant si treballen com si no. El projecte té per objectiu veure la reacció de la gent quan es troben que no cal treballar per a viure: 'La gent perd el temps jugant a videojocs, o creen coses noves? Són feliços, en rebre el sou, o no? Si desapareix la por de passar gana, la gent fa més coses i la societat se'n beneficia, o no? La gent que rep aquest sou, acaba creant més valor econòmic del que reben, o no?', es pregunta Sam Altman, president de l'empresa. Si la prova funciona, s'ampliarà a més gent, potser fins i tot a escala nacional.

El govern de Finlàndia

Finlàndia és un dels països amb un govern més predisposats a posar en pràctica aquesta idea. Volen començar una prova pilot l'any entrant, i tenir-ne llestes les conclusions el 2019. Unes 500 persones rebran 560 euros cada mes. Seran escollides a l'atzar i no podran dir que no. Ho anunciava la ministra d'Afers Socials finesa en aquesta nota de premsa. Es preveu que la gent treballarà a feines parcials i es vol estudiar quin impacte econòmic té rebre el sou.

El govern d'Escòcia

Escòcia podria seguir els passos de Finlàndia. La setmana passada va haver-hi una reunió entre membres del govern escocès i representants de la Xarxa Escocesa per a una Renda Mínima Universal per parlar-ne, segons que informa el diari escocès The National. Si es posen d'acord, la Renda Mínima Universal s'aplicaria en algunes ciutats i poblets del comptat de Fife, on viuen una mica menys de 400.000 persones. Paul Vaughan, membre del consell de Fife, diu que la idea neix d'un estudi de la Comissió per a un Fife Més Just, per tal de combatre-hi la pobresa.

El govern d'Islàndia

Un altre país que pot veure com intenta aplicar-se la renda universal és Islàndia. El Partit Pirata porta al programa d'obrir el camí d'un sou per a tothom, i fa una setmana que va rebre l'encàrrec de provar de formar govern. El Partit Pirata va quedar en tercer lloc a les eleccions, però els dos primers partits han estat incapaços de formar govern. Si ara els Pirates se'n surten, s'obriria una porta perquè un nou país comencés proves pilots.

A Catalunya, renda garantida

A Catalunya en aquests moments es negocia el pressupost de la Generalitat per a l'any 2017, on hi ha la possibilitat de començar programes amb la renda garantida. A diferència de la renda universal, la renda garantida no és un sou per a tothom, sinó que només el rebrien la gent amb necessitats, que actualment ja reben, o haurien, de rebre, alguns subsidis. Els promotors d'aquesta idea negocien ara amb Junts pel Sí i la CUP la quantia i el mètode per a rebre aquesta quantitat. 'Sabem que no és igual, però també ho veiem com un pas més cap a la renda universal', diuen.

Veus crítiques

Tanmateix, hi ha economistes de renom que no veuen gens clar el concepte de renda garantida o de renda universal. És el cas de l'economista català Miquel Puig, que ho va expressar així en una entrevista recent de VilaWeb: 'La gent ha de treballar i tothom que treballi ha de guanyar un bon salari. La renda garantida és llançar la tovallola. És a dir: com que sabem que hi ha gent que no treballarà li hauríem de garantir un mínim. Això és un grandíssim error, no tant perquè hi hagi aprofitats, que segurament n'hi hauria, com perquè és un error conceptual. A nosaltres no ens sobren els diners i, per la demografia que tenim, cada vegada ens en faltaran més. Per tant, la idea de 'no cal treballar i si la societat no et pot oferir feina no pateixis', em sembla un error conceptual molt gran'.

Suïssa va votar que no

A Suïssa es va votar en referèndum, el juny passat, si cada ciutadà havia de rebre 2.200 euros cada mes, tant si tenia feina com si no. Però la població va refusar clarament aquesta proposta. Un 76% dels votants van votar-hi en contra.