dimecres, 23 de setembre del 2015

200 artistes i figures del sector cultural demanen el vot per a la CUP #NouEstat #27s2015


Més de 200 artistes i persones vinculades al món de la cultura van fer públic ahir un manifest de suport a la candidatura de la CUP encapçalada per Antonio Baños. Entre els firmants, figuren escriptors com Biel Mesquida, Javier Calvo, Xavier Theros, Marina Espasa, Vicenç Altaió, Martí Sales i Miquel Adam; músics com Lluís Gavaldà (Els Pets), Joan Colomo, Miquel Landete (Senior), Ramon Rodríguez (The New Raemon), Cesk Freixas i Obrint Pas; editors com Eugènia Broggi, Aniol Rafel i Ana S. Pareja; actors com Sergi López, Marc Martínez, Júlia Barceló i Jordi Vilches; dramaturgs (Sergi Pompermayer); dibuixants (Àlex Santaló); filòsofs, llibreters, bibliotecaris, promotors culturals i periodistes.

Sota el títol de Per una política nostra, el manifest es presenta com una «mostra espontània de suport d'un grup d'amics i afins» al candidat de la CUP, en un moment en què «tenim un país devastat per la corrupció i la malversació de fons públics, un país on el neoliberalisme econòmic campa lliure i boicoteja tot intent de viure d'una altra manera».

Els firmants justifiquen el perquè del seu suport a Baños: «Perquè és un dels nostres. Perquè li agrada el rock and roll. Perquè és un periodista sense pèls a la llengua amb un argumentari de pedra picada. Perquè no té la sang d'orxata». I perquè, afegeixen, «té sentit de l'humor», una cosa que resulta «revolucionària» i que actua com a «blindatge perfecte» enfront dels «atacs» de l'adversari.

«DE CONSENS» / En una entrevista a la cadena SER, Baños va apostar ahir per un Govern de concentració amb un president «de consens» si les llistes de la CUP i Junts pel Sí aconsegueixen una majoria absoluta. El candidat anticapitalista va insistir que el seu partit «no» votarà mai a favor d'Artur Mas, però va advertir «que començar un govern de concentració amb el nom del president és com començar per la teulada» i va admetre que tant a Oriol Junqueras com a Raül Romeva els veu «més centrats» que a Mas per presidir un hipotètic Executiu acordat.