dimecres, 8 de gener de 2014

Un estudi francès qüestiona que es pugui expulsar Catalunya de la UE #DretaDecidir #9n2014

Imatge en línia 1

El debat sobre què podria passar després de la independència d'Escòcia i Catalunya continua viu. La darrera aportació és un article d'Yves Gounin a Politique Étrangère, la prestigiosa revista francesa. Hi dóna tot d'arguments, alguns dels quals nous i molt interessants, que contradiuen l'expulsió de Catalunya i Escòcia de la Unió Europea. L'article de Gounin és particularment important pel seu passat polític. Fins el 2012 va ser el cap de gabinet del ministre francès d'Afers Europeus i actualment és conseller d'estat.

L'article de Gounin introdueix elements nous en el debat des d'una perspectiva molt neutra políticament. L'autor entén que per a la Unió Europea la situació de Catalunya, Flandes i Escòcia és un afer molt complicat, però al mateix temps expressa molt clarament que no se'ls pot tractar igual 'que a Moldàvia, Montenegro o Turquia'.

Per això recomana una 'negociació de bona fe' basada en una conclusió molt lògica: 'Una volta superat el Rubicó de la independència Europa només hi perd, deixant aquests nous estats en quarantena.' I afegeix que, si bé la posició expressada públicament per la Unió (obligació de demanar el reingrés) és clara d'acord amb la legislació actual, caldria 'trobar una solució realista i eficaç a una eventual independència'.

I considera que aquesta solució ha de ser una negociació simultània de la independència i de l'adhesió a la Unió Europea, de manera que, sense haver-hi una integració automàtica, tampoc no es trenqués la continuïtat de la pertinença dels ciutadans afectats a la Unió Europea.

Arguments a favor de l'adhesió automàtica

Gounin introdueix un seguit d'arguments molt interessants en favor de l'adhesió automàtica de Catalunya i Escòcia en el cas de fer-se independents:

—Imposar una negociació d'accés significaria excloure Catalunya i Escòcia de la Unió transitòriament, cosa que l'autor diu que no és realista. I es demana quin impacte tindria sobre el conjunt d'Europa la creació de fronteres a Catalunya.

—Recorre al concepte de 'ampliació interior' per a explicar que no és comparable l'adhesió d'un estat que mai no ha format part de la Unió Europea amb la d'un nou estat que n'ha format part i on vigeixen les lleis europees.

—Al·ludeix als conceptes fundadors de la Unió: llibertat, democràcia, igualtat i estat de dret per a precisar que no tindria gens de sentit negar l'exercici del dret d'autodeterminació d'acord amb aquests mateixos principis, ans diu que seria 'una regressió democràtica'.

—Remarca el fet que la Unió Europea constitucionalment es defineix no únicament com a unió d'estats, sinó també de ciutadans, i afirma que retirar la ciutadania europea als catalans o als escocesos aniria contra la jurisprudència constructiva emesa per la Cort de Justícia de la Unió Europea.