El TSJ del País Valencià sentencia contra el “feixisme” lingúistic envers el català #síalvalencià #catalanofobia

El juliol de 2009, l'Ajuntament d'Alboraia (Horta Nord) va decidir
suprimir de cop l'Oficina de Promoció i Ús del Valencià. L'Ajuntament
d'Alboraia va adoptar aquest acord dins l'anomenat "Pla de Millora i
Sanejament Econòmic i Financer", en al.legar dificultats econòmiques i
necessitats d'ajust pressupostari. La justificació que va oferir
aleshores per a suprimir la dita Oficina, així com la plaça de Tècnic
lingüístic era, a més de l'econòmica, la de què la població d'Alboraia
i els funcionaris municipals "ja coneixen amb suficiència el
valencià".

Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià i diverses
entitats cíviques, partits polítics i sindicats denunciaren
immediatament aquest acte, ja que aquesta mesura incomplia el que diu
la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'Estatut d'Autonomia
valencià i anava just en direcció contrària de les recomanacions
realitzades per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (...)

Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va formular un recurs contra l
'Ajuntament d' Alboraia, conjuntament amb l'associació d'Alboraia
"Dimonis de l'Avern" i la persona que fins el 2009 era la Tècnica de
Promoció de l'Ús del Valencià a l'ajuntament, na Laura Rubio. Aquesta
decisió va fer palés de manera evident que el primer i principal
destinatari de les retallades econòmiques del consistori, aleshores
presidit pel Partit Popular, era la normalització lingüística i la
promoció del valencià, àmbit en el qual la corporació municipal volia
deixar d'invertir recursos públics i personal i, per tant, de
realitzar accions concretes i activitats de normalització.

Però les agressions del govern municipal del PP a l'Ajuntament
d'Alboraia contra la llengua pròpia no van parar ací. L'any següent,
el 2010, l'ajuntament va aprovar en un ple rebaixar el nivell de
valencià requerit com a mèrits específics d'accés a les places
d'interventor i secretari. Amb "entendre" el valencià ja n'hi havia
prou...

S'ha hagut d'esperar 3 anys, però a la fi la Secció Segona de la Sala
Contenciós-Administrativa del TSJ del País Valencià ha dictat
sentència per la qual s'anul.len parcialment els Acords adoptats per l
'Ajuntament d' Alboraia a l'any 2009 sobre el Pressupost General, la
modificació de la relació d'llocs de treball i la modificació del
Reglament per a la Promoció i Ús del Valencià. El Tribunal, en la seua
sentència, accepta la legitimació activa per a pledejar de les
Associacions i persones recurrents sobre aquesta matèria (la protecció
del valencià), però no sobre la totalitat dels acords impugnats (per
això l'estimacion del recursos n'és parcial).

Així, una vegada restringit l'àmbit dels acords a la protecció del
valencià, el Tribunal ha recordat l'obligació que té el municipi
d'Alboraia te, per mandat legal, de "promoure la recuperació del
valencià i fomentar el seu ús a tots els àmbits de la vida ciutadana"
i " fer efectiu l'ús oficial del valencià, com a llengua pròpia de
l'Administració local i el municipi d'Alboraia ".

A més a més, el Tribunal estima que la supressió del crèdit
pressupostari per a mantindre l'Oficina, la seua desaparició i alhora
l'amortització del lloc de treball de Tècnic Lingüístic que el
Reglament de Normalització municipal preveia, no asseguren de forma
concreta i específica el compliment, per part del Consistori,
d'aquestes obligacions cap a la llengua pròpia.

Aixi, segons la Sala, "No acredita l'ajuntament que la promoció de
l'ús del valencià, després de la supressió de l'Oficina de Promoció,
s'haja seguit realitzant a través d'altres mitjans, de manera que cal
concloure que aquesta supressió i amb ella l'amortització de la plaça
de Tècnic de Promoció lingüística, suposen una vulneració de les
obligacions que pesaven sobre la Corporació i són, en conseqüència,
contràries a dret, pel que procedeix anul.lar-la i deixar-la sense
efecte".

ACPV, així com la resta de recurrents, valoren molt positivament la
sentència, especialment en aquest context de crisi, perquè clarament
determina que les Administracions Públiques han de continuar finançant
la protecció i la defensa dels serveis i les Polítiques Públiques de
normalització lingüística, en tant que aquesta tasca és una obligació
legal indefugible.

ACPV valora también la Sentència com a un precedent important que pot
evitar actuacions similars en altres ajuntaments que podrien conduir a
la desaparició de les Oficines de Normalització Lingüística i els seus
tècnics. Un altra xicoteta batalla guanyada per la llengua pròpia!

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/234542