Un Estat Català podria acabar amb el monopoli de la RAE sobre el castellà

Asseguren que a l'Argentina sovint hi ha moltes queixes dels llibres
que els arriben d'Espanya, perquè es queixen que "hi ha molts chorizos
o butifarras", i que no entenen. Si la Catalunya independent tingués
en compte aquestes demandes, i assumís d'altres estàndards lingüístics
al marge dels de la RAE, aconseguiria una gran entrada al mercat
llatinoamericà. Senz sentencia: "José Manuel Lara Bosch és un inculte,
perquè podria plantejar-se editar llibres amb aquests altres
estàndards i fer molt més negoci del que fa ara."

"Hem d'entendre aquesta realitat, i hem de poder ser-ne productors",
exposa Senz. "El catalanisme està tan capficat amb el futur del català
que no s'adona del potencial lingüístic que té al seu entorn",
sentencia.

"Si la Catalunya independent no gestiona el castellà, ens el
gestionaran des de fora. Donar tota la legitimitat del castellà a
Catalunya a la Real Academia Española (RAE) i a l'Instituto Cervantes
seria un error gravíssim a mig i llarg termini." Amb aquesta
contundència s'expressa la lingüista i editora Silvia Senz, una de les
promotores d'una associació en procés de constitució, l'Asociación
Catalana de la Lengua Castellana, que pretén reflexionar sobre com el
futurible Estat català haurà de tractar el castellà.

"El catalanisme ha d'entendre que la RAE és un dels elements polítics
més potents de què disposa l'Estat -ressalten-. Els països
llatinoamericans sempre li han cedit la gestió de la seva llengua, i
ara, quan se'n volen apartar, tot són crítiques." De fet, el president
d'honor de la Fundación pro RAE és el rei Joan Carles; el president,
el governador del Banc d'Espanya, i, entre els vocals, s'hi compten
els presidents de Telefónica, Repsol, Endesa, La Caixa i el Grupo
Prisa, entre d'altres.

"Llengua eminentment americana"

Tractant el castellà "com una llengua eminentment americana" sense
complexos, sostenen que la República catalana podria relacionar-se de
tu a tu amb el gran mercat centre i sud-americà, així com amb la
comunitat hispana dels EUA. "És fals que el castellà sigui una llengua
homogènia. És una llengua molt dividida; de fet, l'escola i els
mitjans de comunicació d'Amèrica Llatina ja han desenvolupat tot un
seguit d'estàndards, no oficials per a la RAE, per pròpia necessitat",
explica Moreno Cabrera.

La prova de tot plegat? La multinacional de l'animació Disney, quan
estrena una pel·lícula per al mercat castellanoparlant, de fet
n'estrena tres: una, "la principal" -apunta Senz-, per al mercat
format per Mèxic, Puerto Rico i els hispans nord-americans; la segona,
per als països andins, l'Urugurai, Argentina, Perú..., i la tercera,
"la versió minoritària", per a l'Estat espanyol. El fenòmen literari
Harry Potter també va seguir els mateixos passos

"Per què parlen de valencià, català, mallorquí, eivissenc..., i en
canvi no parlen de murcià, argentí, mexicà?", es pregunta Moreno
Cabrera. La reflexió, inevitablement, du a preguntar-se si castellà,
el català o l'anglès existeixen com a tals. "Les llengües són sumes de
varietats, l'homogeneïtat d'una llengua és un concepte polític",
respon contundent. I opina: "La RAE no acceptaria mai els equivalents
a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aplicats als diversos
castellans que es parlen a l'Amèrica Llatina, però serien molt més
necessàries."

De la mateixa manera que és assumit per tothom que l'anglès britànic
és diferent de l'anglès nord-americà, i que tots dos són estàndards
vàlids, Moreno Cabrera i Senz es pregunten per què no passa un fenomen
similar amb el castellà. "L'idioma normatiu és profundament
castellanocèntric", constaten.

"Se'ns ha venut la idea que hi ha una llengua oficial, el castellà
normatiu, i que d'aquí en deriven les diferents varietats. Però, el
que preval, el que és superior, és el normatiu. I és una idea que
tenim inoculada des de Felip II", denuncien, sense acceptar que
aquesta norma hagi de ser l'única vàlida, com de fet ja no ho és per a
la versió en espanyol de les cadenes CNN o Fox.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47942/castella/independent/espanya