La feina dels economismes del Col·lectiu Emma

Salvador Garcia-Ruiz parla de deure patriòtic. I ho fa sense complexos. Segons aquest economista de 36 anys amb un MBA a la Universitat de Nova York, la millor manera de servir el seu país, Catalunya, és destinar el seu temps lliure i diners de la seva butxaca a fer arribar els arguments catalanistes als mitjans de comunicació internacionals fins ara més influïts per la posició oficial dels governs espanyols. No repliquen amb cartes irades el director del mitjà corresponent, sinó que ho fan amb arguments basats en xifres i dades verificables. I amb una voluntat pedagògica i constructiva més que crítica.

Ja fa tres anys va posar en marxa, amb un amic seu que viu la meitat de l'any als Estats Units i prefereix quedar en l'ombra, el col·lectiu Emma, amb l'objectiu de corregir la "imatge esbiaixada" de Catalunya que, segons el seu parer, dominava la premsa internacional. "Si bé la imatge de Barcelona sempre ha estat més aviat positiva, la que es donava de Catalunya era molt pròxima a la premsa de Madrid", afirma Garcia-Ruiz, lector habitual de les capçaleres més prestigioses del món anglosaxó. L'espurna va sorgir el 2009 amb un article del setmanari The Economist titulat "Amb quant n'hi ha prou?", que presentava el Govern de la Generalitat com una institució insaciable de poder polític.

Des d'aleshores han reclutat una quinzena de col·laboradors, antenes disperses per tot el món que els informen dels articles que es publiquen sobre Catalunya i els ajuden a preparar les rèpliques, profusament documentades, dirigides a l'autor del text i al director del mitjà de comunicació corresponent.

Ara, amb el debat independentista a la picota de l'actualitat internacional i un degoteig diari d'articles sobre el tema en diaris i televisions, la seva tasca "ja no és tan reactiva com proactiva". Un cop guanyada a pols la batalla de la credibilitat, els periodistes que aterren a Barcelona es posen en contacte amb ells, els demanen ajuda i Emma els organitza entrevistes amb personalitats del país. I no només amb periodistes. També s'han reunit amb diplomàtics, empresaris o inversors estrangers de pas per la ciutat.

Garcia-Ruiz no pot amagar el seu orgull per la "feina feta i els resultats aconseguits", especialment respecte a la premsa anglosaxona, on han concentrat bona part dels seus esforços. "Crec, modestament, que hem contribuït al gir que han fet els mitjans anglosaxons", afirma l'economista, que ha sortit entrevistat a The New York Times i al Financial Times. Sigui per l'acció del col·lectiu Emma o, simplement, perquè els periodistes anglosaxons han sabut captar el moment, el cert és que el to comprensiu amb els arguments catalanistes ha irritat molta gent a Madrid. "La premsa dels Estats Units ha pres partit per l'independentisme català", es lamentava fa uns dies el diari El Mundo, mentre que un diari digital titulava: "Tenim un problema i es diu Catalonia".

"El focus anglosaxó està controlat –diu GarciaRuiz–. Ara el que ens preocupa és la premsa alemanya i la italiana. A Alemanya, la paraula nacionalisme cau malament d'entrada, mentre que a Itàlia el símil amb la Lliga Nord ens perjudica. Centrar-nos en la qüestió fiscal no ens ajuda, perquè el que hem d'explicar és que Catalunya no és la Padània, en tot cas el símil seria Escòcia". Aquest és el nou repte per als seus argumentaris.

El col·lectiu Emma –que deu el seu nom a la filla de Guifré el Pilós, primera abadessa del monestir de Sant Joan, al Ripollès– assegura que no rep ni un cèntim de finançament públic, i volen que continuï sent així, encara que no oculten la seva sintonia amb el Govern d'Artur Mas. "És obvi que els nostres plantejaments coincideixen amb la política actual del Govern català, però no sempre ha estat així. No pertanyem a cap partit, som 100% societat civil, i volem preservar la nostra llibertat per dir el que ens sembli", afirma Salvador Garcia-Ruiz, que tanmateix admet que estan "explorant" la possibilitat d'expandir el seu finançament privat per multiplicar la seva acció.

Precisament la Generalitat de Catalunya va acordar fa uns dies, just abans que Artur Mas convoquès les eleccions, posar en marxa el programa Eugeni Xammar –anomenat així en record del periodista i diplomàtic– amb l'objectiu de donar a conèixer les iniciatives del Govern català als mitjans internacionals. Una iniciativa que aplaudeix el mateix Garcia-Ruiz: "El que no tenia sentit és que Catalunya no s'expliqués al món. Necessitem una política exterior de comunicació potent, desacomplexada i multilingüe".

http://emma-col-cat.blogspot.com/2012/10/catalonia-is-not-madrid-la-vanguardia.html