El «bilingüisme harmònic» del PP a Galicia porta la llengua pròpia a la residualitat

Les principals forces de l'oposició i la societat civil demanen un
retorn a les polítiques lingüístiques del bipartit PSG-BNG, que
desenvolupen lleis aprovades per FragaManifestació contra el decret
del PP sobre l'ensenyament a Galícia. Quan el Partit Popular de
Galícia (PPG) va retornar al poder l'any 2009, el nou president de la
Xunta, Alberto Núñez Feijóo, va promoure el que va anomenar
"bilingüisme harmònic", un subterfugi creat exprés per tombar tota la
política lingüística educativa que havia exercit el bipartit precedent
format pel Partit Socialista de Galícia (PSG) i el Bloc Nacionalista
Gallec (BNG). Tres anys després, l'oposició malda per retornar al
poder i reprendre aquelles polítiques que protegien la llengua
gallega, especialment a l'escola.

El fet és que no només la societat civil gallega que donava suport a
les polítiques lingüístiques del bipartit, en bona part desenvolupades
a partir de lleis aprovades sota els mandats de Manuel Fraga, no està
gens d'acord amb els canvis efectuats per l'actual president gallec,
sinó que també els que se les prometien amb aquell canvi de govern
n'han quedat satisfets.

Anem a pams. El principal canvi en matèria lingüística de la
legislatura de Feijóo, l'aprovació d'un decret que obligava a impartir
les assignatures en una relació del 50% per al gallec i el castellà va
provocar multitudinàries manifestacions contràries a evitar la fi d'un
model escolar basat en la immersió i encara avui, entre 4.000 i 4.500
professors es neguen a acatar el decret i a impartir les classes en
castellà.

Encara n'hi ha més. Segons Carlos Callón, president de la Mesa pola
Normalización Lingüística, el decret forma part d'una política "que
intenta eliminar el gallec com a llengua oficial", arribant a l'extrem
que "es prohibeix la docència de matemàtiques, tecnologia i física i
química en gallec", fet que hauria portat a que a les grans ciutats -a
Galícia és convenient tractar per separat les grans ciutats de la
resta del país, especialment en qüestions lingüístiques- "hi hagi un
90% de centres en les que pràcticament no s'ensenya en gallec", tot i
que "més d'un 40% de famílies reclamen l'ensenyament en aquest
idioma". Callón dóna per fet que a Galícia "està prohibida la immersió
lingüística", un fet que, assenyala, "no es produeix ni a França".

Votar "en gallec"

Davant d'aquesta situació de "pràctica prohibició del gallec", Callón
demana un retorn "al consens que ha trencat el PP", un partit a qui
acusa "de reconèixer drets lingüístics per despres no permetre'n
l'exercici". Així mateix, el president de la Mesa fa una crida als
seus conciutadans, demanat-los que l'hora de depositar el seu vot a
les urnes, "votin en gallec".

Aquest estat de les coses podria portar la impressió que altres
sectors, més proclius a l'ensenyament en espanyol, haurien quedat
satisfets per la política de Feijóo. Però el cas és que no és així. A
l'altra banda de l'espectre social, Gloria Lago, presidenta de Galicia
Bilingüe, considera que tot i que el decret "havia d'acabar amb una
situació de monolingüisme en gallec", a la pràctica "això no és així",
perquè mentre que la Mesa denuncia que hi ha assignatures que no es
poden fer en gallec, des de l'altra banda es denuncia que les
assignatures troncals "s'han d'impartir en gallec", i acusen Feijóo de
dur a terme "plans d'enginyeria social".

Fet i fet, i davant la imminent convocatòria electoral, els diferents
partits presenten projectes que van des del simple continuisme
proposat pel PP fins al retorn a les polítiques del bipartit, basades
essencialment en el Plan Xeral de normalización da lingua galega,
aprovat sota governs del Partit Popular i la presidència de Manuel
Fraga. També aquesta és la idea d'Alternativa Galega d'Esquerda, la
coalició de nou encuny formada per Anova -el partit de l'històric
nacionalista Xose Manuel Beiras-, Esquerda Unida i Equo. De fet, la
seva número dos per la Corunya, Yolanda Díaz, manté que "Feijóo ha fet
bo a Fraga en matèria lingüística" al temps que expressa que
l'anomenat bilingüisme harmònic "és una artificiositat". Altres
partits extraparlamentaris i amb dubtoses possibilitats d'entrar al
parlament gallec, com UPyD i Sociedad Civil y Democracia -el partit de
Mario Conde- fan seu el discurs que a Catalunya sostenen formacions
com Ciutadans no defensant llengües, sinó drets lingüístics.

http://www.naciodigital.cat/noticia/47897/biling/isme/harm/nic/pp/gallec/model/fracassat