Per què hem fet fallida? #opinió #espolifiscal

Autor: Joan Sanchis i Muñoz

El País Valencià va demanar aquesta setmana adherir-se al Fons de
Liquiditat Autonòmic (FLA), un nou mecanisme establert pel Govern
Espanyol que permet a les Comunitats Autònomes amb dificultats
obtindre, sota unes determinades condicions, finançament estatal. És
el RESCAT en majúscules que arriba després d'altres maniobres
anteriors per tal d'allargar l'agonia financera que ve sofrint la
Generalitat Valenciana.

El problema dels comptes valencians és de dimensions considerables. El
deute total de la Generalitat Valenciana a finals del 2011 ascendia a
20.762 milions d'euros (20,5% del PIB), i els venciments de deute per
aquest any superen els 8.000 milions. Amb la caixa pràcticament buida
aquests venciments haurien suposat la fallida i la suspensió de
pagaments. Ara amb el crèdit espanyol l'agonia es prolongarà, no sabem
fins a quan, però de moment sembla que els venciments immediats de
vora 2.000 milions podran ser atesos gràcies als recursos del FLA.

I a la llum de la situació la pregunta lògica és, com hem arribat fins
ací? L'opinió pública i mediàtica sembla estar d'acord en la causa: el
malbaratament i la mala gestió dels governs del Partit Popular al
capdavant de la Generalitat Valenciana. Els principals mitjans locals
i internacionals hi estan d'acord; "El País" i "The New York Times"
publicaven aquesta passada setmana reportatges i articles que
apuntaven unànimement en aquesta direcció. Certament no podem negar la
influència d'aquest factor; la despesa supèrflua i improductiva ha
estat a l'ordre del dia en la gestió de la Generalitat i bon exemple
en són els aeroports sense avions i les construccions elitistes. Però
és quantitativament aquesta la causa principal del nostre fracàs
econòmic? La resposta és un rotund no.

La fallida del País Valencià respon a raons més profundes que un
simple malbaratament de recursos públics; demostra el fracàs més
absolut del sistema de finançament autonòmic a l'Estat Espanyol. La
distribució arbitraria de recursos entre CCAA i l'espoli fiscal són
els dos principals factors que ens han dut a l'abisme.
Discriminació permanent en finançament per càpita

Els valencians hem rebut sistemàticament al llarg dels anys menys
recursos dels que ens pertocarien. Tot i situar-nos per baix en quan a
renda per càpita (90,7% de la mitjana de l'Estat el 2009) som
contribuents nets a l'Estat. El 2009 rebíem vora 194€ menys per
persona en relació a la mitjana espanyola. Som pobres i financem
altres CCAA més riques. Aquesta discriminació sistemàtica és xifrada
per alguns estudis en vora 8.400 milions d'euros només en el període
2002-2009. Aquesta manca de finançament ha generat al llarg del temps
un dèficit permanent en els comptes de la Generalitat Valenciana, on
les transferències estatals no cobrien ni tan sols la despesa total en
sanitat i educació.
Dèficit fiscal creixent

El fet d'emmarcar-nos en el model autonòmic de règim comú amb
recaptació centralitzada per part de l'Estat ha generat un
desequilibri permanent entre els impostos que paguem els valencians i
valencianes i la quantitat que se'ns retorna en transferències o
inversions. És el que es coneix com a dèficit fiscal, paguem més que
rebem, és a dir, sofrim un espoli sistemàtic dels nostres propis
recursos. Les xifres en aquest cas són més variables degut als
diferents mètodes de càlcul i a l'ocultisme per part del govern
espanyol. No obstant, tant els estudis acadèmics com les dades
oficials publicades el 2005 apunten un dèficit fiscal (segons el
criteri del flux monetari) de vora el 6,40% del PIB el 2005 i amb una
tendència creixent al llarg dels anys. Això suposa en l'actualitat
6.588 milions d'euros d'espoli anual.

Amb aquests greus desequilibris pel que fa la distribució de recursos
a l'Estat Espanyol, la fallida era una qüestió de temps. El
malbaratament i la mala gestió ha agreujat la situació però no n'ha
sigut ni de lluny la principal causa. Comparem algunes xifres:

Dèficit Fiscal: -6,40% del PIB (2005), vora -6.500 milions d'euros per any.
Distorsions del sistema de finançament: -8.400 milions d'euros (2002-2009)
Deute Generalitat Valenciana: 20.762 milions d'euros (2011)
Ciutat de les Arts i de les Ciències: 1.103 milions d'euros
Aeroport de Castelló: 150 milions d'euros
Fórmula 1 a València: 20,5 milions d'euros (cànon)
Terra Mítica: 400 milions d'euros
Visita del Papa a València: 20-30 milions d'euros (estimació)

Només amb tres anys sense dèficit fiscal la Generalitat Valenciana
podria pràcticament liquidar la totalitat del seu deute. La despesa
supèrflua, la corrupció i els grans esdeveniments quantitativament no
expliquen la fallida, si bé òbviament contribueixen a agreujar-la.

Amb les dades, els titulars dels principals mitjans i les crítiques de
l'oposició política es centren en un aspecte important, però totalment
secundari: el malbaratament i la mala gestió del Partit Popular. Però
el que realment ha pesat en la fallida del País Valencià és una
discriminació permanent i sistemàtica cap al nostre territori, que ha
comptat històricament amb el vistiplau dels dos grans partits polítics
espanyols, PP i PSOE.

El titular hauria de ser doncs el fracàs absolut d'un sistema de
finançament arbitrari i d'una estructura autonòmica que no segueix cap
lògica econòmica en la distribució de recursos.

Font: http://economia21.net/2012/07/23/perque-hem-fet-fallida/