Hisenda inspecciona a Catalunya sis vegades més que a Andalusia #espolifiscal

Ahir, el Món a Rac1 informava que a Catalunya s'inspecciona sis
vegades més que a Andalusia i el doble que a Madrid, unes dades que
–en plena època de la campanya de la declaració de la renda- van
passar ràpidament al Ple del Parlament i a la majoria de mitjans.

La informació rebotada, però, oblidava alguns detalls importants de la
notícia original de RAC1 i de les declaracions de la seva principal
font, el col·lectiu de tècnics d'hisenda (Gestha) en boca del seu
vicepresident Josep Maria Mollinedo. A la discriminació territorial,
segons Mollinedo, caldria sumar-hi la principal, que és la social. I
és que si Catalunya té 260 inspectors més que Madrid no es deu al seu
grau de frau –que és menor- sinó, presumiblement, a la seva estructura
empresarial, on predominen els autònoms i les PIME, al contrari que a
Madrid on tenen la seva seu la gran majoria de grans empreses de
l'Estat, sobretot les principals cotitzadores borsàries.

I és que segons denuncia Gestha des de fa anys –sense massa ressò
mediàtic o parlamentari- fins el 71% del frau fiscal a l'Estat
espanyol correspon a les grans empreses, un espoli social que costa, a
cada ciutadà dels Països Catalans, una mitjana de 876 euros l'any.
Aquest ha estat un dels temes més silenciats pels mitjans el 2011
segons l'Anuari Mèdia.cat. Així, segons els tècnics d'hisenda,
autònoms i PIME només serien responsables del 25,64% del volum total
defraudat i els altres tipus de frau –assalariats o ajudes públiques-
un raquític 2,59%.

En canvi, en els darrers anys s'han anat incrementant els recursos
destinats a la persecució del petit frau mentre s'escapçava la
investigació a les grans empreses, tan via la reducció de personal
–més de mil tècnics d'hisenda van ser obligats a centrar-se en casos
menors- com amb noves normes, com l'obligació –aprovada el 2009- de
tancar els sumaris en vuit mesos i mig enlloc d'un any, el que
dificulta les investigacions a gran empreses, molt més complexes i
fàcils de sabotejar pels recursos jurídics i comptables d'aquestes
corporacions. Així, només entre el 2007 i el 2009, la recaptació
provinent de l'impost de societats va caure un 55% –de 44.000 milions
d'euros a 24.635- mentre la reducció de beneficis de l'Ibex 35 sols va
ser d'un 14%. O, un altre exemple, actualment una PIME paga, de
mitjana, quatre punts i mig més d'impostos –un 23% front un 19,5- que
una empresa que facturi més de 180 milions d'euros anuals.

I això sense comptar els recursos destinats a perseguir un frau no
empresarial –com per exemple la campanya per evitar tripijocs en les
rendes d'inserció o els controls a aturats- que gira al voltant del
2,6% del total manllevat a hisenda.

http://www.media.cat/2012/06/07/el-desequilibri-de-les-inspeccions-dhisenda-no-sols-es-territorial-tambe-es-social/