El 80% de les famílies a les Balears demanen escolarització en català #ésmaó #éspalma #emllaçatspelcatalà

Segons un sondeig de STEI-I realitzat a més d'un centenar de centres
d'arreu de les Illes Balears, la majoria de les famílies dels alumnes
que es matricularan el curs vinent per primera vegada, prefereixen que
els seus fills siguin escolaritzats en català.

Arrel de la proposta del govern de José Ramon Bauzá que donava la
opció a les famílies d'escollir la llengua en la què volien que els
seus fills fossin escolaritzats, el Sindicat d'Ensenyament a les
Illes, STEI-i, ha fet públics els resultats d'un sondeig realitzat a
145 centres públics de Mallorca, Menorca i les Pitiüsses que apunta a
que el 78,3% de les famílies optarien per l'escolarització en català
dels seus fills, mentre que tan sols un 7% preferiria el castellà. La
resta, el 14% de les famílies, optarien per acollir-se al projecte
lingüístic del centre (PLC).

En els centres privats concertats el percentatge de famílies que han
sol·licitat l'escolarització dels seus fills en castellà, encara és
més baixa i es remet només a un 3,5% de les famílies enfront d'un
78,1% que sol·licita el català. En aquest cas, el 18,4% hauria deixat
la casella en blanc donant suport al Projecte lingüístic del centre.

La zona de les Illes on sembla que el català tindria més popularitat
seria Menorca on segons el sondeig, un 84,30% de les famílies han
triat el català enfront d'un 6,06% que preferiria el castellà. A
aquests resultats els seguiria Mallorca amb un 81,52% de famílies que
opten pel català i un 7,13% pel castellà. A les Pitiüsses un 69,26%
han marcat la casella del català mentre que el 8,40% ho han fet amb la
del castellà.

La mostra recollida han estat les famílies dels infants de 3 anys que
han sol·licitat plaça en un dels 145 centres sondejats i que el curs
que ve s'incorporaran a educació infantil.

STEI-i s'ha mostrat molt satisfeta dels resultats que ha qualificat de
"èxit social" i ha remarcat que "la ciutadania veu que l'ensenyament
en català és bo per a tothom, obri portes, dóna oportunitats i no
dificulta per res el coneixement i el domini del castellà". També ha
aprofitat per recordar que "ja fa més de 25 anys que, amb la Llei de
Normalització Lingüística i amb les normes que se'n deriven, no és
possible que hi hagi segregació d'alumnat per raó de llengua."

El Sindicat ha agraït la feina feta per les escoles que fan
ensenyament en català des de fa més de 30 anys, als pares,
professionals de l'ensenyament i sindicats: "Gràcies a tots i totes
els que han fet possible que avui tenguem aquesta bona notícia".

STEI-i ha aprofitat per demanar al Govern que escolti a la ciutadania
i que no implanti mesures que vagin en contra de la llengua pròpia,
que és la catalana, i que mantinguin els professors als centres per
així "atendre les necessitats reals de tot l'alumnat d'atenció a la
diversitat i no només d'aquells que demanin una llengua diferent del
PLC".

Diverses entitats per la Llengua a les Illes demanen al President que rectifiqui

Obra Cultura Balear, Joves de Mallorca per la Llengua i Escoles
Mallorquines han considerat la proposta del govern del PP a les Illes
"un fracàs absolut" i exigeixen a Bauzá una reflexió i una
rectificació. Les tres entitats també han demanat al president que "no
espenyi més les coses i que desactivi la crispació social entorn de la
llengua".

Marisa Cerdó, vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear, ha assenyalat
que "el propòsit del Govern pretenia dividir els alumnes en dos grups
segons la seva llengua, fet que hagués provocat a la llarga una
divisió de la societat en dues comunitats i, per tant, la pèrdua de la
cohesió social". Per a Cerdó, "la iniciativa del Govern ha estat un
fracàs i una irresponsabilitat, l'intent d'aplicar a Balears models
que ja han fet figa al País Valencià i a Galícia". Cerdó ha demanat la
rectificació del Govern en educació i la retirada del projecte de llei
de funció pública, que, segons la vicepresidenta, "pretén dur a la
societat el mateix model que s'ha intentat aplicar a l'ensenyament,
amb la intenció de crear una casta de funcionaris que no estaran
capacitats per atendre els ciutadans en la seva llengua".

La portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua, Carme Sànchez, ha
recordat que "l'actual Govern, tot i el seu discurs suposadament
probilingüista, només ha actuat per fer retrocedir el català allà on
la llengua tenia presència, i no ha pres ni una sola mesura per fer-ne
avançar l'ús allà on era inexistent". Sànchez ha posat com a exemple
un àmbit tan important per als joves com és l'oferta de lleure. Els
Joves de Mallorca per la Llengua han demanat també la retirada del
projecte de llei de funció pública.

Per altra banda, el coordinador de OCB, Tomeu Martí, ha demanat canvis
en els tres àmbits on segons l'entitat, el president s'ha equivocat:
"els mitjans de comunicació públics han de ser en català, encara que
només sigui perquè els ciutadans en puguin trobar un en la seva
llengua; l'ensenyament, com han dit els ciutadans, ha de ser en la
nostra llengua; i ha de retirar immediatament la llei de funció
pública, que ens vol eliminar la llibertat de ser atesos en català a
l'administració. Si avui rectifica encara és a temps de no espenyar
més les coses. Quedarà com un president que ha sabut canviar el rumb
abans de provocar més crispació social". El coordinador de l'entitat
ha manifestat, a més, el seu suport a totes mobilitzacions populars
que s'estan produint a favor de la llengua pròpia.

http://www.llibertat.cat/2012/06/el-80-de-les-families-a-les-illes-demanen-l-escolaritzacio-dels-seus-fills-en-catala-18154