primer míting de campanya per la seva reelecció. Era el dilluns 19 de
febrer a Marsella. No ho va dir en aquests termes. El que va dir era :
"quan un s'estima França no pot proposar la ratificació de la Carta de
les llengües regionals que no només té com a objectiu fer viure
aquestes llengües en les que crec, sinó que vol fer reconèixer drets
lingüístics a totes les minories i posar-les sota control d'un
Tribunal Europeu que no tindrà compte de la nostra història nacional i
de la nostra tradició republicana".
Trobareu un vídeo del discurs al web següent :
http://www.apiazzetta.com/Sarko-e-e-lingue-regiunali_a1276.html
Doncs, segons el senyor Sarkozy, els qui estan a favor de la
ratificació de la Carta de les llengües regionals per part de França
no s'estimen aquest país. El problema és que no conec cap defensor de
les llengües regionals que no estigui a favor d'aquesta ratificació;
una ratificació que ja han fet gairebé tots els països de la Unió
Europea.
Sí senyors ! Així és !
Ciutadans de l'Hexàgon, vosaltres que us estimeu la vostra llengua
regional (Català, Bretó, Basc, Cors, Alzacià, etc...) i que,
naturalment (és gairebé automàtic), esteu a favor de la Carta Europea
de les Llengües Regionals o Minoritàries; segons el vostre president,
patiu una malaltia gravíssima : el desamor a França.
Aquest primer discurs de campanya d'en Sarkozy apareix com a molt
violent i excloent : Al territori francès, un no pot ser republicà i
al mateix temps defensar la seva segona llengua (quan en té una). Amb
aquestes declaracions és fàcil estigmatitzar la classe de gent que
actua en favor del desenvolupament o a vegades simplement a favor de
la supervivència de les llengües minoritàries. Quan en Sarkozy afirma
que no s'estimen França, podríem interpretar fàcilment que són
enemics de França.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada