'La política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió
responsable', obra de Susanna Pardines i Nathalie Torres és el primer
dels 'Quaderns Demos. Fulls de recerca i investigació' de la Fundació
Nexe, un treball que repassa de manera exhaustiva la política
lingüística al País Valencià des de l'adveniment de la democràcia, amb
resultats que no deixaran indiferent ningú.
"La situació actual del valencià és preocupant entre d'altres raons
perquè les polítiques lingüístiques no han anat ben encaminades, en
aquest sentit, volíem dir la nostra", comenta Susanna Pardines,
llicenciada en Filologia i coautora de l'obra. I ho han fet. Amb La
política lingüística al País Valencià. Del conflicte a la gestió
responsable, tant ella com Nathalie Torres, llicenciades en Filologia
per la UV, han abordat la situació lingüística valenciana en
democràcia, el que suposa una repassada crítica a les polítiques dutes
a terme fins ara i un recull d'arguments en favor d'unes altres que
salven la llengua en un context complicat, encara clapejat de
conflictes i suspicàcies. Tot en un treball que es pot descarregar de
manera gratuïta a través del web de la fundació.
"La publicació del quadern ve motivada per la nostra preocupació en
veure que el prestigi i l'ús social de la llengua venen reculant
malgrat l'aprovació en 1983 de la Llei d'Ús i Ensenyament del
Valencià", afirma la filòloga, qui es mostra colpida per "uns estudis
que demostren que, si bé després de 1983 hi hagué un augment en l'ús
social, les xifres actuals demostres una clara davallada". Les causes
són múltiples, entre les quals destaca, però, un immobilisme social
assentat en la creença "en un fals i mític bilingüisme que deriva de
l'igualment fals multilingüisme de l'Estat, que mai no ha assumit ni
exercit: allà està la Constitució per a recordar-nos-ho". Per a
Pardines, conseqüentment, el problema no és el "bilingüisme", al
contrari, sinó "que aquest, a terres valencianes no existeix". La
filòloga, en aquest punt, ho té clar: "Tota la societat valenciana,
valencianoparlants i castellanoparlants, no es troba en situació de
igualtat". Magrat això, comenta Pardines, "no hi ha consciència de la
discriminació lingüística i per això no és tractada com a tal".
"Molta gent ens diu que som pessimistes, però des de l'any d'aprovació
de la Llei d'Ús s'ha aconseguit conformar una base social que veu la
diversitat lingüística del País Valencià com a una oportunitat", diu
Pardines
Els màxims responsables a nivell polític no s'escapen del complet
examen de les iniciatives institucionals en relació amb la llengua que
han dut a terme els successius governs autonòmics. I tant PSOE com PP
suspenen. Malgrat que el clima de conflictivitat lingüística
d'aleshores era molt més fort que el de hui en dia, "el PSOE va perdre
una gran oportunitat d'assentar unes bases més fortes en matèria
lingüística, que hagueren estat més difícilment desmuntables
posteriorment, amb el canvi de govern". Per contra, "va confeccionar
una Llei d'ús molt light, una RTVV amb moltes deficiències, i no va
homologar els títols de Filologia fins poc abans de perdre les
eleccions, en definitiva, unes reformes que no van agradar a ningú".
El guanyador d'aquella contesa electoral, el Partit Popular, "no va
trencar massa els primers anys, llevat d'alguna anècdota
protagonitzada per Unió Valenciana". Més endavant, però, "Zaplana va
veure clarament el valencià com a un problema, ja que no va voler
assumir una situació de diversitat lingüística". El PP no veié una
altra solució, segons la filòloga, que "crear la Acadèmia Valenciana
de la Llengua, i aparcar el problema allà, mentrestant, es va dedicar
a carregar-se tot el que s'havia fet en matèria lingüística des de
1983". Fins hui mateix.
El futur s'albira complicat. "Molta gent ens diu que som pessimistes,
però malgrat tots els problemes pensem que des de l'any d'aprovació de
la Llei d'Ús s'ha aconseguit conformar una base social que veu la
diversitat lingüística del País Valencià com a una oportunitat, és
aquesta la massa social que va per davant dels polítics i que ha
d'aconseguir les polítiques reals en favor de la llengua". Pessimistes
o simplement optimistes ben informades, les dues filòlogues presenten
un treball farcit de raons més enllà del conflicte i més a prop del
benestar dels valencianoparlants, discriminats sovint en la seua
pròpia terra.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada