revisió de l'ús del català, el gallec i l'eusquera al ple del Senat no
és una "prioritat" del seu grup parlamentari a la cambra alta.
Aclareixen d'aquesta manera les paraules que el seu portaveu al Senat,
José Luis Barreiro, ha fet a Telemadrid, on ha afirmat que la decisió
de permetre que es parlés en català, basc i gallec al ple de la cambra
alta va ser "no va ser encertada" i ha apuntat que és "obvi" que es
plantejarà la revisió d'aquest punt del reglament que va entrar en
funcionament el gener del 2011 gràcies al suport del PSOE i amb el vot
en contra de la seva formació.
Els populars afirmen que no es plantegen impulsar en breu la revisió
de l'ús de les llengües cooficials al ple de la cambra alta, i apunten
que a l'entrevista a Telemadrid el portaveu popular ha dit que es
parlaria del tema en el sentit que els grups nacionalistes trauran a
col·lació la qüestió lingüística en el marc de la ponència que haurà
d'estudiar la reforma del Senat. Les mateixes fonts apunten que el
portaveu del PP al Senat, com la resta de la formació, és conscient
del mandat de "defensar" les llengües cooficials, però discrepen sobre
el fet que la presentació de mocions en aquestes llengües al ple de la
cambra alta sigui "la millor manera" de fer-ho. Amb tot, mantene que
la decisió d'obrir la porta a l'ús de les llengues cooficials al ple
de la cabra, que es va prendre el 2010 amb el suport del PSOE i el vot
en contra del PP, i que es va aplicar per primera vegada al 2011, va
ser "equivocada".
Barreiro havia afirmat aquest matí a Telemadrid que considera que l'ús
del català, el gallec i l'eusquera al Senat va ser una iniciativa que
el govern de Zapatero va impulsar amb "hipocresia" perquè la van
limitar al debat de mocions per impedir que "Europa" veiés els
ministres espanyols amb el "pinganillo". La realitat, ha dit, és que
als passadissos tothom parla en la "llengua comuna". Segons Barreiro,
l'oposició del PP a que es pugui utilitzar les llengües cooficials al
Senat no es basa només en una qüestió de tipus econòmic, "que també",
sinó per "lògica".
El català es va començar a utilitzar al ple del Congrés dels diputats
el 18 de gener del 2011 gràcies a un acord que obria aquesta porta
però establia que aquest ús de les llengües cooficials es limitava a
les mocions i a les mocions conseqüència d'interpel·lació. El primer
que va fer ús d'aquesta possibilitat va ser el senador de l'Entesa
Ramon Aleu i en aquella mateixa sessió ja el van seguir el senador
balear del Grup Mixt Pere Torres, el del PNB Loren Leanizabarrutia i
el de CiU Ramon Alturo.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada