Més ajuntaments del PP contra l'atac del PP balear a la llengua #ésmaó #síalvalencià #somescola

Els disset regidors de Sa Pobla, inclosos els nou del PP, han acordat
de presentar al·legacions a la modificació de la al·legacions contra
l'avantprojecte de modificació de la llei de la funció pública (pdf),
que eliminarà el català com a requisit. A diferència de Manacor, on
també s'han presentat al·legacions, l'oposició a l'ajuntament pobler
ha lamentat que no s'hagi aprovat en ple el document. Avui, Pollença,
governada també pel PP, es pot afegir al rebuig a l'atac del president
Bauzá a la llengua.

Tant Manacor com Sa Pobla són municipis governats amb majoria absoluta
pel PP. N'hi ha uns altres, també governats pel PP però en minoria, o
amb pactes amb altres formacions, que també es preveu que presentin
al·legacions al pla de Bauzá: Pollença i Sineu, per exemple. Aquests
casos han palesat una divisió interna en el PP balear per causa de
l'ofensiva contra la llengua que suposa la modificació legislativa
impulsada pel president.

A Manacor, els populars, que, amb el batlle i vice-president del PP
balear, Antoni Pastor, hi van votar favorablement, van veure com
sorgien discrepàncies dins del seu grup: els regidors Llorenç Bosch i
Antoni Servera van desmarcar-se de la votació i es van alinear amb
José Ramón Bauzá. Pastor va llençar aquest missatge al president
balear: 'Amb aquesta decisió [de modificar la llei de normalització
lingüística] es canvien les regles que amb molt d'esforç es van
consensuar el 1986. Ara, vint-i-cinc anys després es crea un problema
on no n'hi havia. Jo sóc el mateix, ningú no trepitjarà els meus
drets'.

Bauzá ha reaccionat dient que el partit 'analitzarà la situació'
esdevinguda a Manacor, i ha dit que prendria les decisions oportunes.
A més, ha reiterat que compliran els compromisos electorals.

En contradicció amb altres lleis

L'avantprojecte entra en contradicció amb altres lleis, com la de
normalització lingüística (llei 3/1986, de 19 d'abril) i la de règim
jurídic de l'administració (llei 3/2003, de 26 de març). Per això, el
text té disposicions, dues de les quals afecten aquestes altres lleis
relacionades amb l'ús i coneixement de la llengua perquè també caldrà
modificar-les.

L'avantprojecte també aclareix que els procediments d'accés, selecció
de personal interí o laboral temporal que ja hagin començat quan entri
en vigor aquesta llei, continuaran la tramitació d'acord amb la
normativa vigent en el moment en què hagin començat, llevat que encara
no s'hagi publicat la convocatòria corresponent.

Amb aquesta reforma, el català només serà requisit, i en menor mesura,
en dos casos concrets:

Per accedir i ocupar llocs de la funció pública docent (que s'ha de
regir per la seva normativa reglamentària específica), i per accedir i
ocupar llocs del cos facultatiu superior, escala humanística i de
ciències socials, especialitat d'assessorament lingüístic (en la qual
s'exigirà, només, com a requisit el nivell C2 o equivalent). Per a
tots aquells llocs que tinguin com a funció principal la informació i
l'atenció al públic el català exigible serà només l'equivalent al
nivell B2.

http://www.vilaweb.cat/noticia/3970278/20120112/ajuntaments-pp-latac-bauza-llengua.html