norma clau per a la normalització de la llengua a les Illes, perquè
marca que la llengua d'ús normal i habitual de l'administració balear
és el català
Com ja hem comentat aquesta setmana l'avantprojecte de lleipresentat
fa pocs dies pel govern balear no afecta només la Llei de la funció
pública -on el català deixarà de ser requisit per passar a ser un
mèrit- sinó que trinxa completament el marc jurídic i legal vigent que
protegia fins ara el català. L'avantprojecte preveu també incomptables
canvis a la Llei de normalització lingüística (LNL) i a la Llei de
règim jurídic de l'administració de les Illes Balears; i més encara,
fa una derogació explícita de cinc importants decrets, tots
relacionats amb la llengua, tal com explica el filòleg i professor de
la UIB Gabriel Bibiloni al seu blog. 4 d'ells fan referència al català
per als funcionaris de l'administració illenca, però el darrer, el
Decret 100/1990, és una norma clau per a la normalització del català a
les Illes Balears. Aquest decret marca que "d'una manera general
l'Administració de la CAIB ha d'emprar el català", per exemple els
treballadors públics "s'adreçaran als ciutadans" en la seva
comunicació oral "normalment en català" o que els càrrecs de
l'Administració "s'expressaran normalment en català en els actes
públics", entre d'altres.
També estableix que "les actuacions internes de caràcter
administratiu, com ara actes, convocatòries, ordres del dia, informes,
dictàmens, projectes tècnics i tota l'altra documentació anàloga,
s'han de fer en català" o que "s'han de redactar en català tots els
rètols indicadors situats a les vies públiques que depenen de
l'Administració de la CAIB i destinats a informar els transeünts i
conductors".
Per Bibiloni "el decret 100 és una norma fonamental, encara que no
sempre hagi estat complida. En aquest sentit cal dir que avui el
decret és encara plenament vigent (els plans del Govern són un
avantprojecte), i actuacions com el recent missatge de Nadal del
president del Govern o el discurs del batle de Palma a la Festa de
l'Estendard són completament il·legals. Els ciutadans d'aquestes Illes
podríem demanar responsabilitats a uns governants que se situen de
manera greu i vergonyosa fora de la llei". El filòleg considera la
destrucció d'aquesta normativa "l'atac més gran que s'ha fet a la
llengua catalana en molt de temps, i ens retorna al buit legal propi
dels primers temps de la Transició. Ens porta a l'esperit del
franquisme i al seu projecte de genocidi cultural, ara més assolible a
causa de la transformació demogràfica de la societat illenca".
Els altres 4 decrets, per cert, són el 114/2008 -el requisit
lingüístic per als funcionaris depenents del govern balear-, el
24/2009 -similar a l'anterior però per al sector sanitari-, el 86/2004
-el mateix requisit per a llocs de treball d'ens locals illencs- i el
7/2006 -que concedeix premis al personal públic que hagi obtingut un
nivell de català superior a l'exigit per a la seva plaça-.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada