Enfront d'un model de consum i producció agrícola capitalista que ens
condueix a una crisi alimentària, climàtica, i del camp sense
precedents, s'anteposen altres pràctiques des de baix i a l'esquerra
en la producció agrícola, la distribució i el consum. Es tracta
d'experiències que busquen establir una relació directa entre el
productor i el consumidor, a partir d'unes relacions solidàries, de
confiança, cooperatives, locals, plantejant alternatives viables al
sistema actual.
El nombre d'aquestes iniciatives, arreu del món, s'ha multiplicat de
manera exponencial en els últims temps. En molts països d'Amèrica
Llatina, Europa, Àsia, Amèrica del Nord ... trobem cada vegada més
iniciatives que posen en contacte cooperatives de productors amb grups
de consumidors, que organitzen models alternatius de distribució
d'aliments, que aposten per "un altre consum", que estableixen
relacions directes i solidàries entre el camp i la ciutat o que
reconverteixen terrenys abandonats en les grans urbs en hortes urbanes
per a l'autoconsum i/o la distribució local.
Als països del Sud, l'enfonsament del camp al llarg de les últimes
dècades, com a resultat de les polítiques neoliberals, va intensificar
la migració camp-ciutat, provocant un procés de "descamperolització"
(1). En les últimes dècades aquesta dinàmica, en molts països, no va
prendre la forma d'un procés clàssic, on els excamperols anaven a les
ciutats a treballar en fàbriques en el marc d'un procés
d'industrialització, sinó que es va produir, el que Davis (2) en diu
una "urbanització desconnectada de la industrialització", on els
excamperols empesos a les ciutats van passar a engrossir les seves
perifèries vivint molts de l'economia informal i configurant un
"proletariat informal". Al Brasil, per exemple, es va passar del 31%
de la població vivint en les grans ciutats el 1940 al 81% en
l'actualitat (3). Aquests processos explicarien la creació de nous
mecanismes de producció i distribució de menjar a les metròpolis del
Sud global davant l'abandonament del camp.
Davant la crisi del model agroalimentari actual, diversos estudis
demostren com la producció camperola a petita escala és altament
productiva i capaç d'alimentar la població mundial. La investigació
duta a terme per la Universitat de Michigan (5) el 2007, que comparava
la producció agrícola convencional amb la agroecològica, ho deixava
ben clar. Les seves conclusions apuntaven, fins i tot les estimacions
més conservadores, que l'agricultura orgànica podia proveir almenys
tant menjar de mitjana com el que es produeix en l'actualitat, encara
que els seus investigadors consideraven, com a estimació més realista,
que l'agricultura ecològica podia augmentar la producció global de
menjar fins a un 50%.
D'aquesta manera, sorgeixen experiències que demostren que és possible
una altra manera de treballar la terra, produir aliments i
comercialitzar-los. Cadascun d'aquests models s'adapta a les
necessitats dels seus membres i al seu entorn. Les iniciatives que
existeixen al Brasil, per exemple, disten d'altres que es porten a
terme a França i aquestes a la vegada de les que s'impulsen als Estats
Units. Però malgrat aquestes diferències hi ha un denominador comú:
solidaritat productor-consumidor, cooperativisme i autoorganització.
Al Brasil hi ha actualment 22.000 Emprendiments Econòmics Solidaris
que incorporen les persones excloses del mercat de treball, un 48%
dels quals es troben en l'àmbit rural i estan formats per associacions
de petits productors. Actualment, aquests ocupen més d'un milió
set-centes mil persones en el marc del moviment de l'economia
solidària (5), inserint-se, una part, en el conjunt de les
alternatives a l'actual model de producció, distribució, comerç i
consum.
A Cuba, els horts urbans agroecològics són una de les experiències de
producció agrícola més reeixides. Un model que es va posar en marxa
com a resposta a la crisi agrícola que vivia l'illa en els 90 després
de l'enfonsament de l'URSS, quan aquesta havia de importar el 50% dels
aliments necessaris per al seu consum com a conseqüència d'un model
agrícola que havia convertit el país en exportador de mercaderies de
luxe i importador d'aliments per als seus habitants. El pla de xoc de
principis dels 90, consistent en invertir en agricultura urbana
(plantant a la ciutat, a part del camp, i reduint l'ús del transport,
la refrigeració i altres recursos), va tenir més èxit del previst. A
finals dels 90, hi havia, a l'Havana, més de vuit mil granges i horts
urbans on treballaven unes trenta mil persones. Un model que es va
multiplicar per tota l'illa amb una producció en augment del 250% al
350% (6).
A França, s'han desenvolupat xarxes de solidaritat entre productors i
consumidors a través de les AMAP (Association pour le Maintien de
l'Agriculture Paysanne). Una experiència que parteix d'un "contracte
solidari" entre un grup de consumidors i un pagès local agroecològic,
en base al qual els primers paguen per avançat el total del seu consum
per un període determinat i el camperol els proveeix setmanalment dels
productes de la seva horta. Des de la creació de la primera AMAP, el
2001, aquestes s'han multiplicat per tot el país arribant a sumar 750
AMAP, que subministren a unes trenta mil famílies (7).
En altres països d'Europa, experiències com les de les AMAP es
remunten als anys 60, quan a Alemanya, Àustria o Suïssa es van
començar a desenvolupar iniciatives similars com a resposta a la
creixent industrialització de l'agricultura. A Gran Bretanya, aquestes
iniciatives van començar a funcionar en els anys 90 amb el nom de CSA
(Community-Supported Agriculture) o Vegetable box scheme i a principis
del 2007 hi havia unes 600 iniciatives d'aquest tipus (8).
A l'Estat espanyol, els primers grups de consum van sorgir a finals
dels 80 i principis dels 90, però no va ser fins a mitjans dels anys
2000 que aquests van tenir un creixement important. En xifres totals,
es tracta d'experiències que sumen un nombre reduït de persones, però
la seva tendència va en augment, mostrant una creixent preocupació per
l'actual model agroalimentari i la voluntat de dur a terme un consum
que sigui solidari amb el camp, amb criteris socials i mediambientals.
Malgrat compartir uns criteris comuns hi ha una gran varietat de
models organitzatius, de relació amb el camperol, de format de compra,
etc. Alguns s'integren en el seu si consumidors i productors i altres
només estan formats per consumidors. Hi ha alguns models on el
consumidor pot escollir aquells productes de temporada que desitgi i
altres que perceben cada setmana una cistella tancada amb fruites i
verdures de l'horta. La major part d'experiències funcionen a partir
del treball voluntari dels seus membres, encara que hi ha alguns
iniciatives professionalitzades que inclouen també venda a la botiga.
La multiplicació d'aquestes experiències planteja una sèrie
d'oportunitats per desenvolupar un altre model de consum des del que
és local, recuperant el nostre dret a decidir sobre com, quan i qui
produeix allò que mengem. El gran repte és com arribar a més gent, fer
aquestes experiències viables, mantenir uns principis de ruptura amb
l'actual model agroindustrial, seguir vinculades a una producció i a
un consum local i rebutjar els intents de cooptació i el màrqueting
verd.
Les cooperatives i els grups de consum han de aliar-se amb altres
actors socials (camperols, treballadors, dones, ecologistes, ramaders,
pescadors...) per canviar aquest model agroalimentari, però alhora han
d'anar més enllà i participar en espais amplis d'acció i debat per
aconseguir un canvi global de paradigma. Aquestes iniciatives no deuen
quedar-se només en el discurs de l'alternativa concreta, a petita
escala, sinó inserir dins d'una estratègia general de transformació
social.
La lògica capitalista que impera en l'actual model agrícola i
alimentari és la mateixa que afecta altres àmbits de les nostres
vides. Canviar aquest sistema agroalimentari implica un canvi radical
de paradigma i la crisi múltiple del capitalisme en què estem immersos
ho posa clarament de manifest.
1/ Bello, W (2009). The Food Wars. Londres. Verso.
2/ Davis, M. (2006) Planet of slums. Londres. Verso.
3/ Marques, P. (2009) La dimensión sociopolítica del movimiento de la
Economía Solidaria en Brasil: Un estudio del Foro Brasileño de
Economía Solidaria, Universidad de Granada.
4/ Chappell, M.J. (2007) Shattering myths: Can sustainable agriculture
feed the world? a: http://www.foodfirst.org/node/1778
5/ Ibid.
6/ Murphy, C. (2000) Cultivating Havana: Urban agriculture and food
security in the years of crisis a:
http://www.foodfirst.org/pubs/devreps/dr12.pdf
7 / Per a més informació sobre les AMAP veure: López García, D. (2006)
AMAPs: contratos locales entre agricultores y consumidores en Francia
a: http://bah.ourproject.org/article.php3?id_article=86
8 / Per obtenir més informació sobre aquestes experiències a Gran
Bretanya veure: Soil Association, (2005) Cultivating communities
farming at your Fingertips a: http://www.soilassociation.org
* Article publicat al llibre Democracia económica d'Antoni Comín i
Luca Gervasoni (coord.) (Icaria editorial, 2011).
+ Info: http://esthervivas.wordpress.com
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada