Un estudi de la UdG demostra que amb la immersió els nens estrangers dominen en 6 anys català i castellà

Un estudi de la Universitat de Girona posa en relleu que els nens
estrangers escolaritzats a Catalunya dominen el català i el castellà
al cap de sis anys. Així, els alumnes llatinoamericans necessiten sis
anys per conèixer les dues llengües; els romanesos, entre sis i nou
anys, i els nens d'origen àrab acaben la primària amb un nivell
inferior de castellà que els seus col·legues autòctons. L'estudi
conclou que els nens que aprenen més ràpidament el català i el
castellà són els que viuen en entorns sociolingüístics que
coincideixen amb la llengua escolar.

"En totes les etapes que hem estudiat en aquest i en altres estudis
previs, hi ha una distància significativa entre el coneixement de les
llengües escolars (castellà i català) per part de l'alumnat autòcton
en comparació amb el dels estrangers", segons ha explicat Nacho Vila,
catedràtic de psicologia evolutiva i de l'educació i autor de l'estudi
juntament amb Judith Oller.

Segons els resultats, l'alumnat àrab és el que obté els nivells més
baixos en català i castellà, excepte aquells que viuen en entorns
catalanitzats. En aquests casos, l'expressió oral en català d'aquests
nens està al mateix nivell que els estudiants romanesos i
llatinoamericans. Als romanesos que arriben a Catalunya escolaritzats
prèviament en la seva llengua i viuen en entorns catalanoparlants,
necessiten entre sis i nou anys per equiparar-se en el coneixement de
la llengua escolar als autòctons. Els llatinoamericans tarden sis anys
i els àrabs en acabar l'educació primària encara no han assolit un
nivell comparable al dels seus companys autòctons.

Rendiment acadèmic

Els investigadors raonen que la superació d'aquestes diferències no
passa per un reforç escolar, sinó per la modificació de la pràctica
educativa. "Per molt reforç que es faci, els escolars no trigaran
menys a aprendre les llengües, perquè el procés d'adquisició del
llenguatge és el que és", subratlla Vila. Segons aquest investigador,
cal entendre que l'escola ha de promoure fonamentalment coneixement
acadèmic. "Això significa que, independentment del que l'alumne sap de
la llengua de l'escola, ha de tenir el mateix rendiment en
matemàtiques, socials o naturals", ressalta Vila. Per als experts,
això implicaria modificacions importants de la pràctica educativa
perquè l'adquisició del coneixement acadèmic no depengui de les
habilitats lingüístiques. Unes modificacions que ja s'han fet en
països com ara el Canadà, els Estats Units i Austràlia. "És el que ha
fet sempre l'educació bilingüe: escolaritzar l'alumnat en una llengua
diferent de la seva parteix de la idea que el problema no és la
llengua, sinó el coneixement acadèmic. Si a Catalunya la immersió
lingüística amb l'alumnat castellanoparlant hagués fracassat, tindríem
unes quantes generacions de criatures sense formació, però no és
així", afirma Vila, avalant d'aquesta manera el sistema d'immersió.

http://www.nouscatalans.cat/index.php?option=com_contingut&contingut=3739