sentència, feta pública aquest divendres, en què el TSJC dóna un
ultimàtum al Govern per incloure el castellà com a llengua vehicular
en l'ensenyament, ha tornat a posar de manifest la separació política
del país seguint la columna vertebral de la identitats. Així, mentre
que tots els partits catalanistes han denunciat la sentència, els
espanyolistes s'han felicitat per la resposta judicial. Mentrestant,
des del món educatiu s'ha donat ple suport al model vigent i des del
Govern central s'ha apuntat que el Constitucional va avalar el
caracter vehicular del català a l'escola.
La sentència del TSJC situa el Govern entre l'espasa i la paret. Si la
compleix, posa el punt i final a un model que fa trenta anys que
s'aplica sense conflictes, i obre la porta a tota mena de
conseqüències lingüístiques i socials. Si la incompleix, obre la porta
a l'acció judicial, que es podria derivar en multes i, fins i tot, en
la inhabilitació de càrrecs públics. Aquest divendres la consellera
Rigau va anunciar que la Generalitat presentarà un recurs contra la
sentència, però les possibilitats que prosperi són escasses.
D'entrada, el recurs no atura el temps que delimita el tribunal per
instar el Govern a fer que el castellà sigui, també, llengua vehicular
a l'escola.
Amb aquesta situació, la majoria de forces polítiques ha reaccionat
amb contundència, denunciant la sentència perquè, creuen, vol acabar
amb un model d'èxit, que ha permès la supervivència del català i ha
evitat la divisió social del país entre catalans i castellans. En el
que ja no es posen d'acord els partits catalanistes i independentistes
és en què pot fer el Govern per impedir que la immersió lingüística,
que ha permès a dues generacions de catalans aprendre català i
castellà, passi a la història.
Des de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida ha instat a seguir la via
política i judicial per tal de defensar la continuació del sistema, i
ha afirmat que no és partidari del desacatament, tal i com proposen
les forces independentistes. Duran ha afirmat que "no acceptarem cap
canvi en el sistema de normalització lingüística, però no ha apuntat
què ha de fer el Govern per preservar-lo".
Des del PSC, Joaquim Nadal s'ha posat al costat del Govern per
defensar un model que, considera, "s'ha demostrat com un model
d'èxit". Com la resta de grups d'esquerra, els socialistes posen
èmfasi en el paper que ha jugat el model d'immersió per evitar la
fractura social del país entre nadius i nouvinguts. Joan Herrera,
d'ICV, ha afirmat que és gràcies al model d'immersió "que no tenim dos
pobles, sinó només un". Les crides a l'acció han estat més intenses en
els grups independentistes. Des d'ERC, s'ha fet una crida als
ciutadans a sortir al carrer "en defensa d'un model lingüístic que ha
costat molt". López Tena, de Solidaritat, ha instat el Govern a no
acatar la sentència "i fer una crida a la desobediència civil".
- PP i Ciutadans, a favor
Les úniques veus discordants en aquest panorama majoritari de defensa
del model han estat les del PP i Ciutadans, embarcats tots dos en una
dura lluita pel vot espanyolista. Alicia Sánchez Camacho, que va
presentar un recurs per tal que el seu fill fos atès en castellà a
l'escola, ha dit que Catalunya "és una societat plural", de ciutadans
bilingües, i ha demanat al Govern que "deixi de buscar excuses i
compleixi les lleis". Des de Ciutadans, que des del seu naixement ha
fet dels temes identitaris l'eix central de la seva acció política,
s'ha demanat a la consellera Ridao "que no s'enroqui i compleixi la
sentència".
- Les escoles concertades defensen el model català
Qui també s'ha pronunciat aquest dissabte són les quatre patronals de
l'escola concertada, tant confessionals com no confessionals. Les
patronals han defensat sense fissures el model vigent i han considerat
"inaudit que una vintena de famílies canviïn tot el sistema educatiu".
Com els partits catalanistes i els sindicats, des del món de
l'ensenyament s'apunta que la immersió en català a les escoles "fa
possible que no hi hagi segregació, permet integrar els immigrants, i
garanteix la supervivència del català". Les escoles afirmen, a més,
que el model actual "garanteix l'atenció personalitzada en castellà".
- La visió del Govern espanyol
Qui ha tret foc a la sentència aquest dissabte ha estat el ministre de
Justícia, Francisco Caamaño, que ha afirmat que en cap cas el dictamen
judicial ha de ser vist com un atac al model vigent. El ministre
considera que la sentència només parla dels casos concrets dels
denunciats, i afirma que tot i que és obligació de la Generalitat fer
complir aquests drets, en cap cas ha de canviar tot el sistema.
Caamaño ha recordat que el Constitucional ha avalat en una sentència
que el català pot ser la llengua vehicular en l'ensenyament, ha
insistit que l'última sentència respon a un cas concret i ha indicat
que les lleis catalanes són constitucionals. El ministre ha explicat
que la justícia "no dóna ultimàtums, dicta sentències" que responen a
"casos concrets i puntuals que es resolen". Per tant, ha dit, "caldrà
analitzar la sentència i resoldre el cas", però ha insistit que el que
diuen les lleis catalanes, "que són constitucionals, és el que ens
vinculen a tots", encara que hi pugui haver, "en cada cas concret,
excepcions acordades per un jutge en una sentència". Caamaño ha opinat
que, "malgrat els titulars", aquesta és la interpretació que cal fer,
ja que el Tribunal Constitucional "va reconèixer que el català pot ser
la llengua vehicular de l'ensenyament, i ho va dir en una sentència".
- L'USTEC crida els professors a desobeir la sentència
Per la seva banda el sindicat USTEC, majoritari entre els docents, ha
fet aquest dissabte una crida als professors a "desobeir" la sentència
del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. "Cridem el professorat
a la desobediència i a mantenir el català com a llengua d'aprenentatge
i de relació en els centres educatius", ha assegurat el sindicat, que
qualifica de "coacció" la sentència del TSJC, recorda que els docents
de les escoles d'infantil i primària "han estat els protagonistes
d'una experiència d'èxit que ha sabut construir una escola que no
segrega per motius de llengua i que s'ha convertit en una peça clau en
la recuperació del català com a llengua comuna i de cohesió social".
L'USTEC emplaça el departament d'Ensenyament de la Generalitat a "no
plegar-se davant una sentència que només defensa interessos d'una
minoria fanatitzada i que només busca l'enfrontament lingüístic".
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada