pública avui en què el Tribunal Superior de Justícia de Balears avala
un decret de l'any 2008 pel qual el Govern Balear fixava uns requisits
de català per accedir a la funció pública. La sentència respon al
recurs presentat per una central sindical contrària a la llengua i se
basa en el reconeixement del català com a llengua pròpia i oficial que
figura a l'Estatut d'Autonomia, en la Llei de la Funció Pública, en la
Llei de Normalització Lingüística i en la jurisprudència del Tribunal
Suprem. El tribunal considera que el decret és plenament
constitucional.
La seva eliminació suposaria un retrocés en el procés de normalització
lingüística i que se basa en la declaració de la llengua catalana com
a idioma propi i cooficial juntament amb el castellà, així com en el
mandat adreçat a les institucions públiques de les Balears dirigit a
garantir l'ús normal i oficial de tots dos idiomes, "adoptant les
mesures necessàries per assegurar-ne el coneixement i les condicions
per assolir la igualtat plena entre aquestes llengües". La declaració
i el mandat estan regulats en l'article 4 de l'Estatut.
Davant aquesta sentència aclaridora, l'OCB adverteix al president José
Ramón Bauzá que els anuncis de derogar el requisit lingüístic fets pel
seu Govern es basen en els mateixos arguments que el recurs rebutjat.
Per a l'OCB, a més, els objectius són els mateixos: fer retrocedir el
dret dels ciutadans de les Illes Balears a adreçar-se en català a
l'administració pública. Segons l'entitat, el president hauria de
reflexionar sobre la sentència, abans de prendre mesures que siguin
contràries a la lletra i l'esperit de l'Estatut d'Autonomia de les
Balears, la reforma del qual fou aprovada per àmplia majoria l'any
2007. L'OCB demana, per tant, a Bauzá, que aturi les reformes
regressives anunciades i que torni al consens en matèria de llengua
que va definir l'aprovació i el desplegament, fa 25 anys, de la Llei
de Normalització Lingüística.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada