deute. En concret, del deute del ministeri de Defensa, que ascendeix a
la marejant xifra de prop de 27.000 milions d'euros que que s'han de
pagar fins al 2025. Un deute que el PP i el seu entorn pretenen
incloure en el capítol de "l'herència" del Govern socialista i que des
del PSOE, en canvi, s'atribueix en gairebé la seva totalitat a les
despeses en armament que es van fer en els dos mandats de José María
Aznar. Unes despeses, assenyalen, injustificades per a unes forces
armades com les espanyoles.
La polèmica, que ja va viure el seu primer capítol aquest estiu,
després d'una sèrie d'informacions aparegudes a la premsa, s'ha
revifat en la darrera Comissió de Defensa del Congrés en aquesta
legislatura, en què el secretari d'Estat del ministeri de Carme
Chacón, Constantino Méndez, ha reconegut aquests 27.000 milions de
deute. Afegint-hi que el problema havia estat generat "en un 86%" a
l'època d'Aznar. L'octubre passat, el propi Méndez havia parlat de
"més de 23.000 milions" de deute originats durant els Governs del PP i
de "més de 3.000" originats en el mandat de José Luis Rodríguez
Zapatero. També va lamentar aleshores que, pel que fa als 23.000
milions compromesos pel PP, es va comprar armament "que no farem
servir, per a escenaris de confrontació que no existeixen i amb diners
que no tenim".
- Els anys del boom i de la despesa en armament
De fet, en els anys del 'miracle' econòmic espanyol i de la bombolla
immobiliària, entre 1998 i el 2008, el pressupost de Defensa va
augmentar d'un 57%, arribant als 8.500 milions d'euros. En una època
en què la presència militar espanyola en missions de pau arreu del món
va créixer exponencialment. Posteriorment, des de l'arribada de la
crisi, s'ha reduït fins als 7.100 milions. Però els experts assenyalen
que és difícil reduir-lo encara més, tenint en compte el deute per les
compres d'armament punter i per la necessària renovació de la resta
d'armament.
- Estímul per a la indústria?
Des de l'entorn del PP s'explica que aquestes compres en armament
d'alta tecnologia han estat un estímul per a la indústria espanyola de
l'armament, a més d'afavorir les diverses aliances estratègiques
d'Espanya. la primera part de l'afirmació és totalment certa en el cas
dels nous vaixells de l'Armada –dels quals fins i tot Chacón n'ha
encarregat més, per valor d'uns 700 milions–, fabricats en astillers
espanyols i que creen llocs de treball en zones especialment afectades
per l'atur, com ara la província de Cadis.
També és cert en part en el cas dels caces Eurofighter –la part del
lleó del deute: uns 9.000 milions–, un programa en què Espanya
participa d'un 13%, en proporció a les unitats que adquireix, o en els
avions de transport Airbus A400 –uns 4.400 milions– en què l'Estat hi
té una participació minoritària, amb el plus que la seu del fabricant,
Airbus Military, és a Madrid. Però no és tan cert, per exemple, en el
cas dels tancs Leopard –uns 2.000 milions– fabricats íntegrament per
una empresa alemanya.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada