Els inspectors d'Hisenda condemnats per l'Audiència de Barcelona mantenien un "pacte de silenci" mentre cobraven quantitats milionàriesdels empresaris als quals beneficiaven i que el tribunal ha valorat en uns 5 milions d'euros. L'excap de la Inspecció d'Hisenda a Catalunya, Josep Maria Huguet, i els exinspectors al seu càrrec Manuel Abella, Roger Bergua, Álvaro Pernas, Juan José Lucas, i l'esposa d'aquest,Mayra Mas, condemnats en el cas Hisenda, van obtenir regals de diferent quantia.
Així, segons la sentència, l'import total dels ingressos efectuats per l'advocat i assessor fiscal del grup Torras, Juan José Folchi, a un compte queHuguet tenia al banc Paribas de Ginebra (Suïssa) v apujar a 1,5 milions d'euros i 800.000 dòlars, que el tribunal ha ordenat decomissar-li. La sentència també quantifica en 114.062.167 pessetes --una mica menys d'un milió d'euros-- els pagaments que va rebre Abella i en 88,5 milions de pessetes les que va cobrar Bergua, sempre per fer els ulls grossos o arreglar inspeccions fiscals a la baixa en les societats dels empresaris condemnats.
El tribunal també ordena decomisar 300.000 euros cobrats per Álvaro Pernas i calcula el benefici obtingut per l'exinspector Juan José Lucas i la seva dona Mayra Mas, que era subinspectora d'Hisenda en excedència i gerent de l'entitat LML, en 1,5 milions d'euros.
'Encàrrecs d'estalvi fiscal indegut'
La sentència relata com els inspectors "en reiterades ocasions es van mostrar propicis als interessos de determinats contribuents d'elevat perfil econòmic, encoratjats pels avantatges o beneficis patrimonials que aquests els van oferir amb la finalitat de guanyar-se les seves voluntats en perjudici de l'erari públic".
La resolució judicial, de 730 pàgines, revela el funcionament de la trama i com "els corruptes contactes entre funcionaris i empresaris es van instrumentalitzar en alguns casos a través dels assessors legals i/o fiscals dels empresaris, moguts per les significatives recompenses, beneficis o avantatges econòmics proporcionats per aquests contribuents".
El tribunal considera provat que els inspectors d'Hisenda condemnats "van torçar intencionadament i deliberadament l'exercici de les seves funcions públiques amb la finalitat de beneficiar la posició tributària d'aquells en detriment de la Hisenda Pública". Els jutges relaten que si bé aquestes conductes van sorgir de forma individual "es van generalitzar per aquests inspectors d'Hisenda, que realitzaven el que podríem denominar encàrrecs d'estalvi fiscal indegut per a l'empresari que els pagava".
No ingerència en els respectius 'encàrrecs'
"Però al mateix temps --relata la sentència-- havien de col·laborar amb els altres inspectorsperquè aquests, al seu torn, poguessin complir amb els seus mateixos encàrrecs d'estalvi fiscal indegut de qui percebien diners i béns patrimonials, donat que el procediment d'inspecció requeria laparticipació de determinats nivells d'inspectors, i entre ells es generava una situació de col·laboracions".
Ajudant-se els uns als altres, l'inspector Juan José Lucas era qui assessorava els diferents empresaris, "i per això percebia de tots ells importants quantitats de diners a través d'una empresa creada expressament per a això i que tenia la seva llavors esposa, Mayra Mas".
La sentència considera provat que "es va generar un clima o pacte de no ingerència i convenient silenci respecte de les seves respectives activitats que es derivava de la seva simultània i coetània participació en les respectives actuacions il·lícites".
"A aquest pacte de silenci --afegeix la sentència-- concorria a més, en els funcionaris públics inculpats, una altra conjunció d'interessos generada per la seva participació en activitats inversores comunes canalitzades a través de societats instrumentals en les quals col·locaven de forma opaca, sense declarar-les fiscalment, els beneficis que els reportava". /Font
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada