El PP de l'Aragó: 'No volem que es digui català el que es parla a la Franja, no té perquè dir-se català'

La Llei de llengües d'Aragó, aprovada el desembre de 2009 després de dècades d'ajornaments, patirà retallades i derogacions diverses, segons ha confirmat la nova presidenta del govern aragonès, Luisa Fernanda Rudi (PP), al seu discurs d'investidura. Tot i que la Llei va ser concebuda com un document de mínims perquè tot i afirmar que català i aragonès són 'les llengües pròpies i històriques' d'Aragó, només atorga caràcter oficial al castellà, i relega les dues anteriors a 'voluntàries'. Fent seves les tesis del secessionisme lingüístic, Rudi assegura que protegir el català aniria en contra de l''ús de les modalitats lingüístiques pròpies' ja que al seu entendre, allò que es parla a la Franja no és català.

I és que PP i PAR consideren que la parla de la Franja són 'modalitats lingüístiques aragoneses' i no variants del català, fet pel qual defensen aberracions lingüístiques diverses, com ara que cada poble triï el nom que li vol donar a la seva llengua. L'anterior portaveu del PAR a les Corts ja va deixar clar el dia de l'entrada del text a la cambra que 'no volem que es digui català al que es parla a la zona oriental [Franja], no té perquè dir-se català'. El PP va anar més enllà, i el seu portaveu assegurava que 'l'aragonès o fabla aragonesa és un invent artificial, àmpliament discutit per especialistes, que no ha estat la llengua materna de cap aragonès', 'si es declara el català com a llengua pròpia d'Aragó s'incomplirà l'Estatut, que diu que s'han de protegir les diferents modalitats'. Uns i altres van treure també l'argument de la despesa, de la que el PP deia que 'tindrà un cost molt elevat que desconeixem (!?)'.
 
Durant el debat sobre la llei a la cambra aragonesa, tots dos partits van exhibir un alt nivell d'exaltació contra el text. Per exemple, tots els diputats del PP van lluir un adhesiu que resava 'No a la imposición del catalán', nom també de la coneguda falca de ràdio que van impulsar, de dubtosa legalitat i de notable racisme (on s'hi pot sentir algú que contesta en català, fet que l'anunci assegura que 'Seguramente a ti tampoco te parece normal. No a la imposición del catalán').
 
El text garanteix l'ensenyament i el dret dels parlants del català i l'aragonès a estudiar i a usar-lo 'si volen' però sense atorgar-los en cap moment la cooficialitat. El text posa fa especial èmfasi en el tema de la 'voluntarietat' del seu ús per que fa als àmbits públics, l'ensenyament i l'administració, i mai des de l'oficialitat. Així, admet el dret dels territoris on s'hi parla català o aragonès a dirigir-se a l'administració en alguna d'aquestes llengües, i a rebre l'ensenyament en aquesta llengua si així ho demanen. Tot i això per al PP i el PAR, l'acceptació de la parla catalana dins les actuals fronteres aragoneses és inconcedible.
 
PP i PAR ja van avisar que si assolien el poder farien tot el possible per derogar-la o modificar-la. De fet la nova presidenta, Luisa Fernanda Rudi, duia al seu programa del PP la derogació de la Llei o la seva modificació de dalt a baix. El pacte amb el PAR ha situat José Ángel Biel, accèrrim anticatalà del PAR, a la presidència de les Corts d'Aragó, càrrec que va aconseguir amb els vots de PP, PAR i sorprenentment també del PSOE.
 
Uns 200 municipis de l'Aragó es consideren de zones de parla catalana o aragonesa, aproximadament el 25% del territori global d'Aragó sota sobirania espanyola. /Font