Croada contra el català un any després de la sentència de l'Estatut

El 28 de juny del 2010 el Tribunal Constitucional (TC) va emetre la sentència sobre l'Estatut. Invalidava preceptes de 14 articles i n'interpretava 27 més. Entre altres, deixava fora pilars del text relacionats amb la llengua, la justícia i les competències.

El govern espanyol ha passat pàgina a la sentència i a la manifestació del 10Jals carrers de Barcelona sense modificar el rumb ni posar en marxa les promeses que va llançar precisament per aplacar el malestar a Catalunya en relació a la sentència. Zapatero s'havia compromès a reformar la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ)  per rescatar aquells punts de l'Estatut que havien quedat retallats, però la promesa no s'ha traslladat a la realitat.

No ho ha fet, com tampoc ha fet avançar els traspassos que van quedar pendents al tram final de l'última legislatura del tripartit, amb beques al capdavant. Mentrestant, el PP, Convivència Cívica Catalana i el Defensor del Poble han aprofitat la lletra petita de la sentència per presentar nous recursos contra la política lingüística de la Generalitat i el Tribunal Suprem ha sentenciat sobre aquesta mateixa base.

 Els populars i la Defensora van recórrer al TC contra el Codi de Consum i la Llei del Cinema i Convivència Cívica Catalana va presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) contra elsreglaments d'ús del català a les institucions. El Defensor també va recórrer contra la Llei d'acollida de Catalunya que fixava el català com a llengua prioritària d'immersió.

Un any després de la sentència el Tribunal Constitucional també ha viscut la dimissió de tres dels magistratsque actuen amb el mandat caducat -juntament amb el del desaparegut Roberto García Calvo-, Eugeni Gay, Elisa Pérez Vera i Javier Delgado, per forçar la renovació. En la seva carta de dimissió -rebutjada pel president Pascual Sala- el magistrat català Eugeni Gay va assegurar que se sentia part d'un tribunal "segrestat" i va recordar que la sentència de l'Estatut es va aprovar amb els quatre magistrats nomenats pel Senat amb el mandat caducat./Font