"El sentiment independentista és transversal gràcies a les consultes"

Un retrat vivencial i emotiu de la consulta de Taradell. Això és el que va voler plasmar Antoni Pladevall amb la novel·la Tot és possible (Editorial Columna), que recull el procés de gestació de la consulta del seu poble, un dels municipis que va recollir el testimoni d'Arenys de Munt. Ara, a les portes de la consulta de Barcelona, fem balanç de tot el procés. "Ja tenim una part feta i tot encara és més possible", afirma Pladevall.
 
- Què li sembla que el vot d'Artur Mas i Jordi Pujol s'hagi produït secretament?

El fet d'haver votat ja vol dir que les consultes han acabat tenint força simbòlica i moral. Potser fa un any aquest vot no s'hagués produït, però ara ja som 550 pobles i ciutats. El fet d'haver anat a votar acollint-se al vot anticipat, al marge dels focus periodístics, és una opció legítima: era possible i l'han aprofitat. 

- Ho haurien d'haver fet més solemne?

És cert que hi ha gent a qui li hauria agradat que el vot hagués estat més públic i que pensa que encara hauria tingut un efecte més animador. Tot i així, crec que és secundari, el més important és que han anat a votar i que s'ha acabat sabent.

- Per què creu que ho han fet a través d'aquesta via?

Ells diuen que han volgut separar la persona del càrrec institucional que desenvolupen però algunes persones hauríem agraït que hagués estat un vot més visible. Tot i ser a l'ombra, és molt important el gest en sí perquè pot ser que creixin els índexs de participació, que és el més important, perquè donarà credibilitat a la consulta.

- Quan va escriure la novel·la, s'esperava que s'arribaria a celebrar la consulta de Barcelona?

Se'n començava a parlar. Barcelona s'intuïa pel mes de setembre, quan fes un any d'Arenys i es tanqués un procés. Es va haver d'ajornar perquè Barcelona és una operació d'un volum impressionant, per això, la consulta en sí ja és una victòria. S'ha fet al marge de les institucions i a vegades amb la seva traveta...

- A què responen aquestes traves?

No sé el perquè de la obsessió d'intentar-les frenar o no posar les bases per facilitar-les. És absolutament antidemocràtic perquè tots estem d'acord amb que no són legals, no són vinculants. L'esperit de base és que és una iniciativa de la gent, sense comptar amb el suport de les institucions. No hem demanat ni sí ni no, sinó la participació. 

- Va començar molt bé a Arenys i el fenomen s'ha anat desinflant. Barcelona serà un fracàs?

A cada bugada potser s'ha perdut un llençol. La primera onada va anar molt bé, la plana de Vic va fer els deures i va igualar Arenys. Però és obvi que com més gran és la població més difícil és fer la difusió. Aquestes noves onades no han pogut donar resultats similars. 

- El percentatge de participació va a la baixa...

El fet és que com més temps ha passat, s'ha anat perdent l'empenta inicial. També eren localitats més grans. Barcelona és la gran prova de foc. En el fons, la gent que hem impulsat les consultes, les hem concebut com una mena d'assaig general. Molta gent s'hi ha sumat i s'ha creat una opinió o sobre el tema de la independència. 

- Quin ha estat l'abast de les consultes?

Ara fa de molt mal calibrar, però tenen un abast que ignorem, que pot ser molt important pel dia que haguem de fer la consulta de debò. El sentiment independentista s'ha tornat transversal, aquesta és la nostra gran conquesta. Hem estat capaços d'arribar fins aquí. Això pot ser un camp de proves perquè el nostre Parlament algun dia sigui valent i munti finalment una consulta de debò. Llavors serà caixa o faixa i es veurà la gran feina prèvia de les consultes.

- Per què  la consulta de Barcelona sigui un èxit, quins resultats s'han d'assolir?

El resultat, de moment, és una gran incògnita. Si hi hagués un 10 o 15% de vot a Barcelona seria tota una victòria. L'ideal és que ens acostéssim a la mitjana, però penso que costarà molt. És molt fàcil arribar a tothom en els nuclis petits. El gran handicap ara és la difusió. Com que no es pot publicitar a través dels grans mitjans, gairebé cal fer-ho porta a porta. Això en una gran ciutat és una tasca gairebé impossible.

- Han faltat mitjans?

Tenint en compte la naturalesa de la iniciativa, a Barcelona hauria calgut un any més de coll. Però amb una aventura tant llarga, potser s'hagués anat desinflant per una durada de temps excessiu. Allargar-la més era donar opcions a una desinflada general. Tampoc s'ha pogut triar gaire, tenint en compte la primera data s'ha allargat nou mesos.

- Però el vot massiu d'Osona ha estat l'enganyifa del país? 

Hi ha espais del país que tenen una catalanitat molt més arrelada que d'altres. No és una enganyifa és la constatació d'una realitat, que vivim en un país plural que té una inquietud i que ha donat per liquidada la via autonomista. Hem tingut la BBC o Le Monde que han cobert les consultes mentre alguns mitjans d'aquí en feien boicot. Alguns polítics s'enfadaran llegint la novel·la...

- Quins?

Persones de l'entorn d'alguns partits que van fer molt la traveta, fins al punt de publicar articles ofensius contra la iniciativa. Hi va haver polítics que es van encegar, persones que conformaven i conformen el consell comarcal d'Osona, persones del PSC de la comarca d'Osona. Molts els hi hauríem volgut contestar. Després de les votacions, van haver de callar. Els polítics haurien de tenir una mica més de talla i sobretot cintura democràtica. 

- Ara en volen treure rèdits electorals?

No, esperem que aquest sentiment més tard o més d'hora acabi tenint una traducció política. La gent que no tenim càrrecs demanem que els que en tenen responguin a la demanda de la societat. I si la societat ara demana que s'ha d'anar cap aquí, doncs que se'n facin una traducció real.

- Però sense consultes, per exemple, el diputat Alfons López Tena ara seria al Parlament?


No ho sé. Al principi hi havia la coordinadora nacional, després hi va haver la manifestació contra la retallada de l'Estatut, la ILP que els hi van tombar...Aquí hi ha un fil. Llavors es van plantejar si no s'hauria d'aprofitar la força de les consultes per poder vehicular una força política, que fos la traducció política real d'aquest sentiment popular: els altres partits van dir que no. Ni recollida de signatures.

- I van apostar per la política...

Llavors van veure que hi havia un camí que podia ser aquest: si des de fóra no es pot potser haurem d'entrar al Parlament i fer-ho des de dins. Per això la setmana que ve es discutirà la proposició de llei sobre la independència i això no havia passat mai! 

- Hi ha qui diu que tot ha estat una maniobra per entrar al Parlament. 

No, a Arenys no es pensava en el Parlament. I a la consulta del 13 D tampoc. Això és veure-hi molt enllà, la gent corrent, almenys, que ens hem trobat involucrats en una consulta sempre ho hem vist com una conseqüència lògica d'un moviment de base popular. Avui ho podem veure en els moviments que hi estan havent en les autocràcies d'Àfrica. Quan la gent vol una cosa, es concentra i ho demana, s'aconsegueix. 

- Joan Laporta perjudica l'independentisme?

El cas de Laporta a molts ens dol. Vam pensar que era una actiu important, però ara ens ha descol·locat. Ell apel·la a una estratègia d'unitat, però el temps dirà i posarà la gent al seu lloc. Molts haguéssim preferit que no es produís ara aquesta mena de crisi en el si de Solidaritat perquè fragmenta aquest impuls. 

- Per tant, decebut.

És obvi que el dia 14 suposo que Laporta alçarà el dit però sí que és veritat que és una qüestió d'estètica i pot haver desencantat molta gent que el va votar. És un fet que espero que es pugui reconduir i que s'hagués pogut estalviar.

- Després de cada onada hi ha hagut una fractura...

El que costa és posar-se d'acord...

- Sembla una guerra d'egos.

Possiblement hi ha hagut algunes friccions que s'han produït per una col·lisió d'egos. Aleshores ha estat impossible arribar a un consens. Però hem de comprendre que hi ha hagut milers de persones que s'han mogut dedicant temps i diners a aquest moviment i quan les coses no surten com es vol es produeixen aquestes friccions. 

- Les persones han superat les masses?

Si ho posem tot en una balança, a banda d'alguns índexs de participació que no han estat bons i desgavells altisonants que no han agradat, el resultat final ha estat una participació que fa un o dos anys enrere no hauríem ni pogut vaticinar. La gran força encara no la veiem, la veurem d'aquí un any, dos, o tres, quan la via popular, que haurà estat determinant, s'integri a la política. 

- En quin sentit?

Es produiran més manifestacions al carrer i anirem construint la gran revolta de Catalunya, que encara no ha acabat de donar-se. A la novel·la parlo de Pere Quart. Quan molts li anàvem a ensenyar els nostres versos, ens deia que "Madrid ens deu una revolució pacífica i democràtica, per exigir més poder". Esgotada la via autonomista, caldran aquestes demostracions de força de la gent.

- Cada vegada posen més traves des de Madrid.

Sí, però arribarà un moment que ja podran posar les que vulguin. A Catalunya patim no només la crisi global sinó l'espoli fiscal. En dos o tres anys veurem coses que no havíem vist mai. Però per necessitat econòmica, no només sentimental, històrica o lingüística. Fins i tot obviarem els menyspreus històrics i seculars de com es parla de Catalunya. Essent un estat podrem parlar de tu a tu. Qui ho diu que hem de continuar lligats? Fa 300 anys que ho estem i no perquè ho vam decidir.

- Com es farà?

Quan el Parlament senti la necessitat i munti un referèndum. Si podem demostrar que hi ha una majoria de catalans i catalanes d'origen i d'adopció que diem sí, no ens frenarà ningú. La UE està per damunt dels estats. Madrid no ens deixarà marxar però no caldrà demanar-li permís. Diuen que amb una participació del 55% a favor, la cosa s'admet a tràmit. Són processos que poden ser llargs. 

- Si hagués de dir una data...

Hi ha alguns entorns d'alta política en clau europea, que diuen que el 2015 pot ser un bon any. Si se separessin Flandes i Valònia aquell any, diuen que si en aquell moment hem fet els deures i estem en condicions de demostrar-ho, podríem passar. Però és clar, no podem perdre el temps. L'any vinent pot ser important, perquè hi haurà un nou govern a Madrid i veurem si Catalunya pot aconseguir el pacte fiscal. Tot apunta a que se'ns abaixaran les persianes i serà quan haurem de fer demostracions de força.

- L'endemà de les consultes què?

Serà un dia idoni per fer valoracions, caldrà entomar els resultats i fer la valoració oportuna. Sigui quin sigui, només pel fet d'haver intentat l'aventura ja s'haurà fet una tasca de conscienciació, de fer més transversal aquest sentiment i d'haver avançat una mica més.

- El moviment no s'acaba...

No, la idea és convocar per a final de mes una assemblea nacional per la independència de base popular, constituïda amb la participació de tots els equips humans dels 500 municipis per tal de continuar la iniciativa de difusió i conscienciació.

- Concreti.

Ara convé que s'obri una segona fase en sintonia amb els moviments de la classe política, a veure si donen resposta a la demanda popular que ha suposat d'un any i mig ençà les consultes i que aspira a la plena sobirania. De moment, parafrasejant el famós vers de Miquel Martí i Pol "tot està per fer i tot és possible", ara ja tenim una part feta i "tot encara és més possible".

Font