El coneixement de la llengua catalana ha caigut uns deu punts percentuals en els últims set anys entre la població que resideix a les Balears, tot i que el seu ús es manté gràcies a un increment de la gent que ha nascut i viu a les illes. Les xifres de coneixement entre la població que neix a les illes s'apropen al que podria ser un panorama de normalitat lingüística, després d'augmentar les seves capacitats d'escriptura en català un 26% en els últims set anys. Aquestes afirmacions formen part de les conclusions del tercer mòdul de l'Enquesta d'Hàbits Socials 2010, primera estadística realitzada íntegrament per l'Ibestat, que en aquest apartat lingüístic ha explicat amb la col·laboració de la Conselleria d'Educació, segons informa un comunicat del Govern.
El descens global que es detecta entre els residents balears en aquests set anys respon en bona mesura a l'increment de població arribada d'altres llocs d'Espanya i d'altres països al territori balear que presenta un major grau de desconeixement, ja no només de lectura i escriptura, sinó de comprensió. A l'actualitat, el 85 % de la població de les Balears entén la llengua catalana, el 70,8 % la llegeix, el 63,4 % la parla i el 47,9 % l'escriu, un percentatge aquest últim que es manté sense canvis respecte a 2003. Entre els nascuts es mantenen les capacitats d'entendre, parlar i llegir i augmenten les d'escriure, mentre que entre les persones que vénen de fora les capacitats d'entendre, parlar i llegir disminueixen un 13 %, si bé la caiguda és mínima en la d'escriptura.
Les zones més afectades pel descens en el coneixement són Menorca i la Badia de Palma, una zona aquesta última en la qual també baixa la capacitat d'escriure en català i on es redueix l'ús, una cosa que també passa a Eivissa. L'estadística presenta diversos blocs geogràfics: el de Tramuntana, Raiguer i el Pla de Mallorca amb una presència hegemònica del català; el del nord, el llevant, el Migjorn de Mallorca, Menorca i Formentera, amb presència majoritària; i el de badia de Palma i Eivissa, on és minoritària.
Així es posen de manifest hàbits sociolingüístics "divergents", que van des de la normalitat de l'ús del català en comarques com el Pla mallorquí o entre la gent nascuda a les illes al perill de la minorització de la llengua a l'àrea metropolitana de la capital balear. El grup d'edat amb el percentatge de coneixements més baix és el que va dels 30 als 34 anys i, en el costat contrari, se situen els que tenen entre 15 i 19 anys, que el 90 % té un coneixement ple de la llengua./ Font
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada