espanyol per la vulneració de drets humans dels detinguts, en aquesta
ocasió per violar l'article 3 (Prohibició de la tortura) del Conveni
Europeu de Drets Humans, des del punt de vista procedimental, per
"l'absència d'una investigació efectiva". La condemna del TEDH ha
donat la raó al pres polític basc Mikel San Argimiro Isasa perquè ha
estimat que la Justícia espanyola no va investigar les denúncies per
tortures que aquest va interposar després de la seva detenció a
Madrid, el 2002. Però la Cort Europea, com en altres ocasions, no s'ha
atrevit a condemnar per tortures l'Estat espanyol pel fet que passats
els anys no existeixen proves concluents d'aquet delicte.
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha condemnat l'Estat espanyol a
indemnitzar amb un total de 23.000 euros al pres polític basc Mikel
San Argimiro Isasa, en entendre que va violar l'article 3 ("Ningú
podrà ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants"
) del Conveni Europeu de Drets Humans.
San Argimiro, ara empresonat a Càceres, va ser detingut el maig de
2002 acusat de pertànyer a ETA, i després d'estar incomunicat, va
denunciar davant l'Audiència Nacional que va ser objecte de
maltractaments. Posteriorment, va presentar una denúncia a Sant
Sebastià que va acabar al jutjat d'instrucció número 43 de Madrid, que
va ordenar l'obertura d'una investigació i posteriorment va arxivar el
cas. L'Audiència de Madrid va considerar necessària una investigació
més completa, però finalment va confirmar també el sobreseïment del
cas en considerar que "no era possible identificar" als agents de la
Guàrdia Civil que van detenir a San Argimiro i que els vídeos de
l'arrest "serien insuficients" per demostrar l'existència de les
presumptes tortures.
El Tribunal Europeu de Drets Humans no entra a valorar si hi va haver
maltractaments i argumenta que "els elements de què disposa no li
permeten establir més enllà de tot dubte raonable" sobre si es van
produir o no, però sosté que després de la denúncia de tortures
presentada després d'haver estat detingut i incomunicat, hi va haver
"absència d'una investigació efectiva" d'aquesta denúncia per part de
l'Estat espanyol. Aquest error succeeix a què el mateix tribunal va
emetre el gener del 2009 condemnant l'Estat espanyol a indemnitzar amb
170.000 euros a Mikel Iribarren per tracte inhumà després de les greus
seqüeles físiques que li va causar l'impacte d'un pot de fum disparat
per la Policia a boca de canó a una manifestació celebrada a Pamplona
el 1991.
En ambdós casos, es posa en qüestió la rutinària facilitat amb què els
tribunals ordinaris de justícia espanyols, massa influenciats per la
pressió de l'opinió pública i el context polític, s'arxiven
sistemàticament les denúncies de tortures i maltractaments, ja sigui
en l'àmbit polític, social, ètnic o migratori. I també incideix en la
necessitat d'accelerar l'aplicació d'una tutela judicial efectiva i de
les mesures garantistes que reclamen les organitzacions de defensa
dels drets humans, com eliminar la incomunicació o la falta de càmeres
a les sales d'interrogatori.
Aquesta és la tercera ocasió en què aquest tribunal europeu condemna
l'Estat espanyol després de dues denúncies de ciutadans bascos. La
sentència del TEDH per la vulneració de drets humans més important
contra l'Estat espanyol es va produir a partir de denúncia de 16
independentistes catalans detinguts l'estiu de 1992 de la mà del
magistrat Baltasar Garzón.
El 1992 el TEDH va dictar una sentència favorable a l'advocat Miguel
Castells i sancionar a l'Estat espanyol per violació de la llibertat
d'expressió en condemnar a Castells per un article en què denunciava
precisament la manca de recerca de les morts causades per les forces
policials i la guerra bruta. Una segona condemna emmarcada en el
conflicte basc per part del TEDH es va produir quan el tribunal va
donar la raó a la denúncia del jove basc Mikel Iribarren 17 anys
després de la brutal agressió que va patir a mans de la Policia
espanyola.
Entrades
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada