proposa una metodologia per estudiar les construccions agràries
tradicionals que ja no s'utilitzen, com les quadres, colomars, molins,
etc. En les últimes dècades, els canvis en les pràctiques agrícoles
tradicionals i la creixent despoblació del medi rural han provocat la
pèrdua d'ús i el consegüent abandonament d'un considerable nombre
d'aquests edificis. Els investigadors proposen destinar aquestes
construccions a serveis lligats al turisme rural, l'elaboració de
productes artesanals o la dotació de béns per a la població rural.
Per a realitzar l'estudi i la gestió del patrimoni rural construït, el
grup d'investigació EIPIRMA (Edificació, Infraestructures i Projectes
per a l'Enginyeria Rural i Mediambiental) està consultant diferents
fonts documentals (cadastres històrics, mapes topogràfics, fotografies
aèries o imatges per satèl·lit) i eines d'enginyeria (sistemes
d'informació geogràfica, bases de dades informàtiques, programes
gestors d'imatges digitals, programes d'anàlisi estadística i
tècniques de fotogrametria terrestre i distanciometria làser).
Nous usos compatibles amb el caràcter dels edificis
La conservació d'aquest patrimoni és molt costosa i requereix
solucions imaginatives. La iniciativa més sostenible a mig i llarg
termini passa per la recerca de nous usos, compatibles amb el caràcter
dels edificis, que garanteixin el seu manteniment. La creixent demanda
per part de la població urbana d'activitats i serveis lligats al
turisme rural, l'elaboració de productes artesanals o la dotació de
béns i serveis per a la població rural suposen una oportunitat per a
la posada en marxa d'alguns d'aquests edificis.
En els últims anys s'han dut a terme, en diferents comarques
espanyoles, iniciatives per a la conservació de l'arquitectura rural
tradicional, mitjançant la realització d'estudis i la posada en marxa
de programes d'ajuts a la seva reutilització (la inversió destinada a
Espanya a la conservació del patrimoni cultural del medi rural pels
programes LEADER i PRODER, en el període 1991-2000, pot estimar-se en
més de 400 milions d'euros).
Línies de treball
La posada en marxa d'aquestes iniciatives locals o comarcals per a la
protecció del patrimoni rural construït requereix un coneixement
adequat de les tècniques constructives i de les característiques
tipològiques dels edificis. Per abordar aquest treball es requereix
una metodologia sistemàtica que permeti l'inventariat, anàlisi,
classificació i avaluació del potencial de reutilització de les
construccions rurals tradicionals. Aquestes són algunes de les línies
en les quals treballa el grup d'investigació.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada