Si això pot semblar just, és ben be tot el contrari. Els productors ACP són principalment agricultors de petita escala i no poden competir amb els productors llatinoamericans, que han inundat el mercat amb plàtans barats conreats a les plantacions de monocultius gegants guanyades a la selva. Els ecologistes també apunten a l'excés d'agroquímics utilitzats en aquests cultius de banana llatinoamericana (a nivell mundial, només la producció de cotó supera a la dels plàtans en l'ús de plaguicides).
Probablement,la única sortida que quedarà ara als petits productors de l'ACP serà reconvertir-se en grans latifundis gegants guanyats també a les selves dels seus respectius territoris. Així acabaran si fan cas de les recomanacions de l'OMC sobre com els productors de petita escala, ecològicament sostenibles, poden arribar a ser "més competitius" - és a dir, com poden emular els grans monocultius que han desforestat gran part de Costa Rica.
Hi ha alguns guanyadors en tot aquest desgavell: els cinc conglomerats, com Chiquita, Fyffes o Del Monte, que controlen el 80% del comerç mundial del plàtan, a través de plantacions centrades a Amèrica Llatina. I, segons sembla, el consumidor, per a qui el preu dels plàtans es mantindrà en nivells històricament baixos.
Tanmateix, qui paga aquest ball de preus? En última instància, els diners a llarg termini afectaran els treballadors de les plantacions i les empreses petites produccions.El millor que podem fer per evitar aquest desastre, en aquest cas, és comprar plàtans de comerç just. A Catalunya hi ha diversos establiments que en distribueixen. Només cal estar a atent a trobar-los.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada