Zapatero tampoc compleix amb el català

Si la llengua catalana encara no es pot fer servir a les institucions europees és perquè el govern espanyol no vol. El 90% dels acords que José Luis Rodríguez Zapatero va signar a Brussel·les el 2005, que havien de permetre l'ús del català, del basc i del gallec tot i que no siguin llengües oficials de la Unió Europea, no s'estan aplicant perquè Madrid els incompleix. Així ho revela un informe del think tank Horitzó Europa, al qual ha tingut accés l'AVUI i que el president del Cercle d'Estudis Sobiranistes, Alfons López Tena, presentarà aquest migdia.

"Tres anys després, els catalanoparlants encara no es poden relacionar per escrit amb els òrgans de la UE en la seva llengua i no s'ha traduït al català ni publicat en cap web oficial de la Unió o del govern espanyol ni una sola directiva o reglament adoptat per codecisió", denuncia l'estudi. Intervenir en català al ple del Parlament Europeu segueix estant prohibit i "només" s'hi pot parlar en el Comitè de les Regions, institució buida de poder, i en les reunions del Consell de Ministres, tot i que amb comptagotes: el cafè per a tothom que se serveix a la Moncloa obliga els consellers catalans a esperar que la resta de comunitats hagin desfilat per Brussel·les –uns dos anys– per poder tornar-hi.

"Quatre dels cinc acords signats no es poden considerar en aplicació, a causa, principalment, de l'incompliment de la part espanyola", sentencia l'informe en les seves conclusions.

El govern espanyol havia de decidir qui faria les traduccions del català, del basc i del gallec al castellà i viceversa i informar-ne Brussel·les, així com fer-se càrrec de les despeses, d'un milió i mig d'euros anuals. Però Zapatero encara no ha complert aquest "requisit indispensable", i això explica que "només s'estigui aplicant, aproximadament, el 10% de les clàusules acordades" i "situa el català en una posició de pràctica inexistència davant les institucions de la UE".

Menys publicacions
Firmar els acords però no aplicar-los està sent molt contraproduent, i l'ús del català fins i tot ha fet "un pas enrere": quan no hi havia cap normativa, els Tractats es traduïen i s'editaven publicacions en català –a càrrec de l'erari comunitari, a més– i la bona voluntat dels traductors i intèrprets catalanoparlants permetia rebre i respondre cartes en català, una pràctica que encara és habitual a la Comissió, tot i estar fora de la llei. L'associació Horitzó Europa, constituïda el 2007, es declara transversal, apartidista, catalanista i europeista, i vol promoure la contribució de Catalunya al procés de construcció europeu.

Bufetada al govern català i als eurodiputats

L'informe d'Horitzó Europa es limita a culpar el govern espanyol, però és evident la deixadesa del govern de la Generalitat, que no ha denunciat l'incompliment de Zapatero: ni la seva delegació a Brussel·les ni el seu secretari de Política Lingüística –l'exeurodiputat republicà Bernat Joan– no s'han queixat ni han pressionat quan ja fa gairebé quatre anys que el president espanyol va vendre que el català seria poc menys que oficial a la UE. També sorprèn el silenci dels eurodiputats catalans, que culpen de tots els mals el vicepresident de l'Eurocambra, el popular Aleix Vidal Quadras, però no s'enfronten al govern socialista.

Lluny del gaèlic
Ni Zapatero, ni Aznar, ni González no han demanat mai la reforma del règim lingüístic per afegir el català a les 23 llengües oficials. I d'oportunitats no n'han faltat: cada cop que la UE s'amplia cal reobrir-lo per encabir-hi la llengua del nou soci, com es va fer el 2007, per al búlgar i el romanès. Si el gaèlic, amb només 60.000 parlants, és oficial i el català no, tot i tenir-ne deu milions, és perquè Dublín ho vol i Madrid no. Irlanda ho va demanar el juny del 2005, 32 anys després d'haver-se adherit a la UE, i els socis ho van haver d'acceptar./ Avui