La desforestació afecta anualment 13 milions d'hectàrees

La desforestació afecta anualment, a nivell mundial, 13 milions d'hectàrees (una hectàrea equival a 10.000 metres quadrats). Això fa augmentar un 20% les emissions de CO2, que els arbres talats frenarien a través del procés de fotosíntesi si no haguessin desaparegut. Segons estudis fets per la Comissió Europea, la desforestació actual agreuja la pobresa de 60 milions de persones que depenen directament dels boscos, i n'afectarà 1.600 milions si la tala indiscriminada i abusiva d'arbres no s'atura abans de 22 anys. Però la desforestació és tan sols un aspecte dels molts que afecten negativament el medi ambient planetari i, com a conseqüència i a un nivell més alt, el canvi climàtic que tant preocupa.

El món de la cooperació fa anys que treballa en projectes i programes directament relacionats amb el medi ambient, la seva recuperació i el seu manteniment, però sempre relacionats amb els habitants de les zones afectades, que veuen en perill la seva subsistència. La preocupació arriba també als famosos de Hollywood, molts d'ells membres de l'organització Stop Global Warming (www.stopglobalwarming.org) -com Robert Redford, Kevin Costner, Sting i Cameron Diaz-, que s'ha convertit en una gran veu a internet de defensa del planeta. A hores d'ara organitza una manifestació virtual per aturar el canvi climàtic i ja ha recollit 1.163.376 adhesions. "És bo que els famosos s'apuntin a la defensa del planeta. Li dóna molt ressò públic", opina Joan Martínez-Alier, catedràtic d'economia i història econòmica de la Universitat Autònoma de Barcelona. "El medi ambient necessita la cooperació i la cooperació necessita que s'expliqui i s'entengui la feina dels cooperants. Perquè intervenint sobre el medi ambient s'intervé directament sobre les persones que viuen de la natura, i la seva destrucció no fa més que augmentar la pobresa i la depauperació", explica Martínez-Alier. "

Actualment estan desapareixent ecosistemes sencers: els boscos tropicals retrocedeixen, els coralls desapareixen i els manglars estan a punt de ser història". El catedràtic posa un exemple devastador: "A les muntanyes de Nyamgiri, a l'Índia, una companyia londinenca té permís per treure bauxita del sòl, mineral que després es converteix en alumini. Té permís per destruir el bosc, tal com ho dic, perquè el que els interessa és extreure el mineral, no pas obtenir-lo tenint cura de no malmenar la natura, perquè això redueix beneficis. Però per a la tribu dondria kondh, que habita la zona, la muntanya és sagrada. La tenen plena d'ofrenes. Ells viuen de l'aigua que baixa de la muntanya i que forma part de la seva cultura. Ara les ofrenes són destruïdes per les màquines i l'aigua està contaminada per l'extracció". La cooperació en medi ambient és molt necessària perquè aportarà vida allà on s'està destruint. "S'ha d'ajudar la gent perquè pugui conservar els seus recursos i oferir-los alhora una vida més fàcil", apunta Martínez-Alier. Preocupacions mal repartides.

Els més beneficiats per la cooperació en medi ambient són els més pobres, que són els que sobreviuen amb els recursos que els ofereix la mateixa natura. "La cultura del medi ambient és molt antiga, no ens l'hem inventada ara els països rics. Els qui més respecte tenen per la natura són els indígenes que hi viuen i que en viuen", assegura el catedràtic. Tot i això, fa una crida a la responsabilitat social i empresarial. "Els consumidors del Nord -diu- són els que menys es preocupen de les condicions en què es fan els productes. Els compren i prou. Hi ha molt poca gent que indagui sobre la procedència de la taula o del collaret que compra. D'altra banda, les empreses dels països desenvolupats només busquen beneficis, a qualsevol preu, encara que aquest preu el pagui el medi ambient"./Avui