Trobada pel decreixement i el contrapoder

S'apropa la trobada de moviments socials, "Posem en marxa el decreixement, construïm contrapoder", que serà del 4 al 6 de juliol a Cal Cases, Santa Maria d'Oló (Bages). Per venir cal inscriure's gratuitament, abans del 27 de juny, a través de la pàgina web http://www.tempsdere-voltes.cat. En aquests darrers dies, s'han anat penjant els documents base i objectius de la majoria d' àrees de treball.

Aquesta trobada culminarà la marxa pel decreixement, que s'està duent a terme des del febrer per unes 60 poblacions catalanes, de la qual aquesta setmana hi ha activitats a Sant cugat, la Unilliure, la Fira agroecològica, La Garriga/El Figaró i Sant Quirzé del Vallés.

Què és el Decreixement?

El decreixement és un concepte polític, econòmic i social (designat per alguns com un mot obús) que s'oposa al relatiu consens polític actual sobre el creixement econòmic.

El terme decreixement neix als anys 80 – en part a través de la tesi de Nicholas Georgescu-Roegen – i per la presa de consciència de les conseqüències del productivisme de la societat industrial (que deriva d'un sistema liberal o socialista):

- Esgotament dels recursos energètics: petroli, gas, carbó, urani.

- Esgotament d'alguns minerals

- Degradació del medi ambient: efecte hivernacle, canvi climàtic, pèrdua de la biodiversitat i contaminació

- Degradació de la salut de: la fauna, la flora i de la mateixa humanitat: esterilitat, al·lèrgies, malformacions, augment del càncer, sense oblidar-nos que l'envelliment de la població és també un factor multiplicador.

- Evolució d'un mode de vida dels països del nord en detriment dels països del sud: transports, tractament d'escombraries, alimentació (per exemple els països del nord important soja dels països empobrits per alimentar bestiar (7 calories vegetals per una d'animal), energies...

- Explotació considerada neo-colonial dels recursos dels països del sud en detriment de la seva autosuficiencia.

Aquest productivisme es torna a discutir des de fa poc posant en qüestió el desenvolupament sostenible, concepte que és vist pels partidaris del decreixement com un oxímoron (una contradicció dels mateixos termes): a ritme actual, el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos naturals. El consum d'aquests recursos no fa més que accelerar el seu esgotament. El problema de l'esgotament dels recursos energètics tampoc es té en compte. A la vegada, això multiplica la petjada ecològica (la petjada ecològica es refereix a la superfície necessària per produir els recursos consumits i per absorvir els residus i la contaminació). Si tota la població mundial portés un model de vida com un europeu mig, s'estima que es necessitarien entre 3 i 8 planetes Terra. Aquest 20% de la població més rica, per tant, no té una cap altre més opció que reduir la producció i el seu consum per tal de decréixer. Pels seus partidaris, el decreixement serà, tard o d'hora, imposat per la reducció dels recursos naturals. Per tant proposen d'anticipar-se a la situació de forma voluntària per pal·liar els efectes negatius que això comportarà a la qualitat de vida de tots i totes.